• Benestar-Emocional-i-IA
    📚Exemples d'IAG🤖🌱 - 🎬Realitzacions

    🤯 Sobreviure a l’Era dels Algoritmes amb Benestar Emocional

    desembre 16, 2025 - Per 

    Per la Redacció de Benestar Actiu

    T’has sentit mai com si la teva vida emocional fos un cotxe sense frens baixant un turó? Tranquil, a tots ens passa. Però la bona notícia, segons la pedagogia d’expertes com Elsa Punset, és que el benestar emocional no és un premi de loteria; és un múscul que s’entrena.

    Hem disseccionat la història, la ciència i el futur tecnològic del teu estat d’ànim perquè, en lloc de témer les teves emocions, aprenguis a utilitzar-les com un GPS. A volar!

    🤯 Sobrerviure a l’Era dels Algoritmes amb Benestar Emocional. Vídeo i PodCast realitzats amb IA

    1. La Clau de Punset: La Teva Ràbia Pot Ser Útil! 🚦

    L’error més comú és classificar les emocions com a “bones” o “dolentes.” Elsa Punset proposa un canvi radical: són útils o inútils per a cada situació.1

    Exemple Quotidià: Estàs atrapat en un embús de trànsit i sents una ràbia monumental.

    • Opció Inútil: Toques el clàxon, crides, i acabes amb mal de cap, però l’embús continua allà. La ràbia va ser inútil.
    • Opció Útil: Utilitzes aquesta ràbia com a informació.1 El missatge és: “Estic estressat/arribant tard.” L’acció útil és: posar un podcast divertit, respirar i recuperar el Control Ambiental sobre el teu propi ambient interior.2

    El benestar és deixar de lluitar contra l’emoció i començar a gestionar la resposta. És un acte d’“optimisme actiu” que s’alimenta amb “regals emocionals,” com apuntar-te a aquella classe de ball que fa anys que ajornes.1

    2. Eudaimonia vs. Hedonia: Pizza o Marató? 🏃‍♀️🍕

    Els filòsofs grecs ja es barallaven amb això. Hi ha dos tipus de felicitat, i una és molt més duradora:

    • Hedonia (El Plaer Immediat): És la satisfacció subjectiva i l’evitació del dolor.
    • Exemple: Marató de Netflix al sofà amb pizza i una copa de vi. Resultat: Plaer immediat.
    • Eudaimonia (La Plenitud): És la recerca de propòsit i el desenvolupament del teu màxim potencial.3
    • Exemple: Entrenar per a una marató o començar un idioma difícil. Resultat: El procés és incòmode, però et sents ple, amb Propòsit i experimentes Creixement Personal.2

    La Psicologia Positiva (a través del model PERMA) ens diu que necessitem sentir Emocions Positives, estar Compromesos (flow), tenir Relacions que valguin la pena, un Propòsit i Assoliments.4 Les Fortaleses Personals (com la temprança i el coratge) actuen com una barrera contra les desgràcies 5 i són les que ens permeten triar la marató (Eudaimonia) abans que el binge-watching (Hedonia).

    Taula 1: Comparativa de Models de Benestar: Hedonia vs. Eudaimònia

    ModelFocus centralMetaDimensions Clau
    Hedònic (Satisfacció)Lexperiència de plaer i labsència de dolor.Felicitat subjectiva i plaer immediat.Afecte positiu i satisfacció vital.
    Eudaimònic (Desenvolupament)Desenvolupament del potencial humà i vida amb propòsit.Plenitud, autorealització i funció òptima.Autonomia, Creixement Personal, Relacions Positives, Propòsit.

    3. Els Tres Pilars Antiestrès que Oblides (i No Són Avorrits)

    El benestar emocional no només viu a la teva ment, també resideix al teu cos i a la teva agenda.

    1. Dormir és el teu Superpoder: Dormir bé és una de les claus essencials del benestar.6 Si dorms malament, el teu cos no pot gestionar l’estrès. Són crucials 7-8 hores.7 La solució? Estableix una hora d’apagat tecnològic i respecta el teu descans.
    2. Parla de Tu, Trenca el Bucle: Si un problema et dona voltes al cap com un GIF sense fi, parlar-ne amb un amic ho transforma en una conversa de la vida real, la qual cosa et dona perspectiva. Compartir les teves inquietuds facilita un millor ajust emocional.8
    3. Els Límits Són Amor Propi: Si dius “sí” a tot, on queda el temps per a la teva pròpia recàrrega? Respectar els teus propis límits (i els dels altres) és vital per a l’estabilitat emocional i per fomentar Relacions Positives.7 No passa res per dir “no” a aquell sopar si el que necessites és dormir.

    4. La Trampa d’Instagram: No Comparis el Teu Backstage amb el seu Highlight Reel📸

    Aquest és el desafiament contemporani més gran. Les xarxes socials són un catalitzador de comparació perjudicial.9

    • L’Engany del Carret de Més Destacats: La gent només publica els moments més alts: la foto perfecta, l’ascens laboral, el viatge idíl·lic.10 Ningú publica les 100 selfies que van sortir malament, l’examen suspès, o la bronca de parella.10
    • Exemple: Estàs comparant el teu esmorzar (torrada cremada) amb la “Torrada d’Alvocat Perfecta” d’un influencer. Estàs comparant la teva vida “entre bastidors” (la real) amb el seu “carret de més destacats” (la ficció curada).10

    Solució: Curació Activa. És esgotador jutjar-se constantment.10 Utilitza el teu Control Ambiental (Ryff) i fes neteja: silencia o deixa de seguir els comptes que et generin ansietat, inseguretat o enveja. Si el compte no et motiva, sinó que et fa sentir malament, a la paperera de reciclatge digital! 9

    5. Un Robot Com a Terapeuta? El Perill de l’Algoritme Massa Amable 🤖

    La Intel·ligència Artificial Emocional (IAE) s’alia amb la psicologia, oferint suport escalable, fins i tot en gerontologia.11 Però hi ha un límit que no pot creuar.

    El Problema del Robot Massa Amable:

    La IA està dissenyada per ser col·laborativa i sempre validar els teus pensaments. Si li dius a un chatbot que et sents terriblement sol i vols rendir-te, la IA no té la capacitat d’un humà per fer una anàlisi profunda o exercir contenció crítica.12

    • Risc Crític: En casos de vulnerabilitat, la IA, per ser excessivament validant, pot reforçar ideacions negatives (Iatrogènesi Algorísmica), la qual cosa és perillosíssim.12 El vincle terapèutic és un “acte profundament humà” que no es pot replicar.12

    La Moral de la Història: Utilitza els chatbots com una eina de suport per al dia a dia. Però si el problema és seriós (per exemple, ideacions negatives persistents), acudeix a un professional, a una persona real.12 A més, la IA ha de ser implementada amb ètica per garantir que els seus beneficis siguin accessibles a tothom i promoguin la justícia social (UNESCO).16

    ÚLTIMA HORA: Proposta de Taller per a la Higiene Emocional Digital (Nivell 1)

    El benestar emocional a l’era digital exigeix noves competències, anomenades d’Alfabetització Digital i Socioemocional. Aquest taller se centra a dotar els participants d’habilitats pràctiques per exercir el seu Control Ambiental en l’ecosistema tecnològic.

    MòdulObjectiuCompetències Pràctiques
    Mòdul 1: La Dieta DigitalAprendre a identificar el consum tòxic i el consum nutritiu a la xarxa.Estratègia de Filtrat (Curació Activa): Fer una “neteja” activa de les xarxes, silenciar comptes que generen ansietat o comparació social nociva.
    Mòdul 2: Gestió de Límits PersonalsEstablir regles clares per fomentar la desconexió digital i evitar l’esgotament (burnout).Rutina de Desconnexió: Establir “zones de silenci digital” (p. ex., durant els àpats o 1 hora abans de dormir). Desactivació d’alertes no essencials per minimitzar les interrupcions constants.
    Mòdul 3: El Víncle Humà i l’IAEntendre les limitacions ètiques de la IA en l’àmbit emocional i prioritzar l’ajuda professional.Anàlisi Crítica de l’IA: Desenvolupar un pensament crític sobre el que pot o no pot fer l’IA en un context emocional. Conèixer i identificar quan s’ha de buscar ajuda d’una persona real davant d’un problema de salut mental seriós.
    Mòdul 4: Reforç de l’Autoestima OfflinePotenciar les fortaleses i l’autoestima a través d’activitats que no requereixin validació digital.Reconnexió sense Connexió: Identificar activitats i talents que generen benestar fora d’Internet. Organitzar trobades presencials amb amics, deixant els dispositius fora de l’abast per millorar la qualitat de les relacions socials.

    Aquest enfocament pràctic, que es pot realitzar en sessions amb demostracions interactives 3, és essencial per empoderar els usuaris i millorar el seu benestar emocional en la complexa interacció amb la tecnologia.1

    Decàleg d’Estratègies per Fomentar el Benestar Emocional

    Les deu estratègies següents es deriven de l’evidència acadèmica i les recomanacions de la Psicologia Positiva i la salut mental digital, oferint un camí clar per al desenvolupament del benestar eudaimònic i emocional:

    1. Practicar la Consciència Emocional Funcional: Analitzeu les emocions intenses preguntant-se: “Quina informació útil m’està donant aquesta emoció?” (Enfocament Punset). Eviteu jutjar els sentiments com a bons o dolents; avalueu la seva funcionalitat per a la situació actual.
    2. Invertir en el Propòsit Vital (Regals Emocionals): Identifiqueu i realitzeu accions que us connectin amb el vostre sentit de vida o propòsit (Significat), com apuntar-se a una nova classe o desenvolupar un afició.
    3. Establir Higiene del Son Rigorosa: Prioritzeu el descans nocturn (7-8 hores) com un acte fonamental de cura personal. La qualitat del son és clau per a la regulació neurobiològica de l’estat d’ànim i la resiliència davant de l’estrès.
    4. Exercir el Control Ambiental Digital: Establiu límits de temps diaris per a l’ús de xarxes socials i netegeu activament el vostre feed, silenciant o deixant de seguir comptes que fomentin la comparació social perjudicial o la inseguretat.
    5. Fomentar la Connexió Humana Presencial: Priorice les interaccions cara a cara amb amics o éssers estimats, assegurant-se que aquestes relacions no siguin substituïdes per la connectivitat virtual.
    6. Desenvolupar la capacitat d’expressió: Parleu activament de les vostres inquietuds i intenteu identificar i expressar els vostres sentiments a persones de confiança. Compartir les càrregues emocionals facilita un millor ajustament emocional i conductual.
    7. Conrear una Fortalesa de Caràcter: Trieu una fortalesa personal (e.g., coratge, gratitud, temprança ) i practiqueu intencionalment com aplicar-la en situacions quotidianes per millorar la seva capacitat de recuperació.
    8. Respectar i Comunicar Límits Clars: Identifiqueu els vostres propis límits físics, emocionals i de temps, i comuniqueu-los de manera assertiva. Això fomenta la confiança en les relacions i manté l’estabilitat emocional.
    9. Conrear l’autoestima Fora de línia: Participeu en activitats que us facin sentir competent i que reforcin talents que no requereixen validació en l’entorn digital.
    10. Buscar Suport Professional davant la Vulnerabilitat: Utilitzeu les eines d’IA com a suport educatiu, però si experimenteu problemes greus de salut mental, incloent-hi ideacions negatives persistents, reconegueu el límit de la tecnologia i busqueu immediatament l’ajuda d’un professional sanitari (psicòleg o psiquiatre).

    👇DESCARREGA L’ESTUDI COMPLET: Estudi sobre Benestar Emocional, IA i Xarxes

    #BenestarEmocional és un múscul que s’entrena, tal com promou #ElsaPunset. Entén la diferència entre #Hedonia (plaer immediat) i #Eudaimonia (plenitud i #Propòsit) i busca el teu #CreixementPersonal segons el model #PERMA. En l’ #EraDelsAlgoritmes, aprèn a exercir el teu #ControlAmbiental, posa #LímitsClars i prioritza l’#HigieneDelSon. Evita la #TrampaDInstagram comparant el teu #Backstage amb el seu #HighlightReel i fes una #NetejaDigital. Recorda el límit de la #IAEmocional; davant problemes seriosos, busca #SuportProfessional. #PsicologiaPositiva

    Obres citades

    1. La Contra de la Vanguardia. Elsa Punset. | PDF – Slideshare, https://es.slideshare.net/slideshow/la-contra-de-la-vanguardia-elsa-punset/4219158  

    2. Psicología positiva y bienestar emocional – IVANESALUD, https://www.ivanesalud.com/psicologia-positiva-y-bienestar-emocional/  

    3. Eudaimonia. El secreto de la felicidad perdida – Glocalthinking, https://glocalthinking.com/eudaimonia-el-secreto-de-la-felicidad-perdida/ 

    4. Bienestar eudaimónico y meditación mindfulness en los contextos laborales: una revisión sistemática – SciELO España, https://scielo.isciii.es/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0212-97282023000200011&lng=es&nrm=iso&tlng=es 

    5. Modelo Perma de Martin Seligman: Psicología Positiva – IEPP, https://www.iepp.es/modelo-perma/ 

    6. Bienestar emocional y salud | Comunidad de Madrid, https://www.comunidad.madrid/servicios/salud/bienestar-emocional-salud 

    7. Propiedades psicométricas de la escala de bienestar PERMA para adolescentes – Dialnet, https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/7944704.pdf 

    8. 10 Consejos para el Bienestar Emocional en la Vida Diaria – AGS Psicólogos Madrid, https://www.ags-psicologosmadrid.com/ansiedad/10-consejos-para-el-bienestar-emocional/ 

    9. Guía Promoción Bienestar Emocional – Dialnet – Universidad de La Rioja, https://dialnet.unirioja.es/descarga/libro/767166.pdf 

    10. Cómo impacta en la salud mental compartir rutinas de entrenamiento en redes sociales, según la ciencia, https://www.infobae.com/salud/ciencia/2025/12/09/como-impacta-en-la-salud-mental-compartir-rutinas-de-entrenamiento-en-redes-sociales-segun-la-ciencia/ 

    11. Why do I compare myself to others online? | Mental Health America, https://mhanational.org/es/resources/why-do-i-compare-myself-to-others-online/ 

    12. Las redes sociales y la salud mental: Adicción a las redes sociales, https://www.helpguide.org/es/problemas-de-la-adolescencia/las-redes-sociales-y-la-salud-mental 

    13. La inteligencia artificial se alía con la psicología para transformar la atención emocional y revolucionar la salud mental | UNIR, https://www.unir.net/revista/salud/ia-alia-psicologia-transformar-atencion-emocional-y-revolucionar-salud-mental/ 

    14. Inteligencia artificial emocional. Desafíos y limitaciones de la interacción entre humanos y máquinas – Sociedad Española de Medicina Estética, https://www.seme.org/revista/articulos/inteligencia-artificial-emocional-desafios-y-limitaciones-de-la-interaccion-entre-humanos-y-maquinas 

    15. “La IA es útil, pero ante problemas de salud mental hay que acudir a …, https://fundacionhospitalarias.org/es/actualidad/la-ia-es-util-pero-ante-problemas-de-salud-mental-hay-que-acudir-un-profesional-una-persona-real 

    16. Ética de la inteligencia artificial – UNESCO, https://www.unesco.org/es/artificial-intelligence/recommendation-ethics

  • Marianao la microhistòria que explica Espanya i Catalunya
    🏰Marianao's: 📍Punt mut de 🔀 subversions al 📜 Segle XX - 📜Memòria i 🙏Homenatges - 🎬Realitzacions

    🌿MARIANAO’s: De la Plantació Cubana 🇨🇺 al Clúster de la Memòria Democràtica 🗳️. Una història inèdita de Sant Boi.🏘️

    desembre 3, 2025 - Per 

    Oblidada durant 16 anys, la memòria d’una urbanització de Sant Boi es revela com el cor ocult de la història d’Espanya. El Parc de Marianao, construït amb fortuna esclavista i seu de la repressió contra els obrers, va ser més tard víctima de l’espoli franquista i, finalment, el bressol de la ràdio democràtica i l’activisme. Prepareu-vos per un viatge de 135 anys que connecta l’explotació colonial, el gran “pelotazo” urbanístic del Franquisme, i la sobirania ciutadana. Us presentem la recopilació històrica més completa sobre Marianao, des del luxe dels Indianos (1880) fins al Clúster de Salut Mental (2015), amb nou material d’arxiu de Carles Serret i els testimonis inèdits de la resistència. Feu clic per descobrir els set capítols (i dotze publicacions amb fonts multimèdia i IA) que trenquen el silenci de la història!

    L’origen i el desenvolupament del projecte

    El 3 de març del 2009 es va presentar un projecte als ‘VII Premi (municipal) Carles Martí i Vilà’ amb el títol: “MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya“. Es definia així: “Projecte de recuperació de la memòria històrica dels residents, estiuejants i masovers de la urbanització Parc de Marianao de Sant Boi de Llobregat, des del seu context originari fins el seu desenvolupament en el període franquista i de la transició espanyola. Aquest nucli ha estat protagonista mut de les subversions conservadores i progressistes més rellevants a tota Espanya del segle XX i que han marcat el nostre present”. Es publicaría en format bloc (web SantBoi.Tv) i vídeo (YouTube).
    Després de fer els enregistraments i rebre el suport de l’Arxiu Històric Municipal de Sant Boi de Llobregat, en la figura del seu Director Carles Serret, amb una completa entrevista per Carles Vallejo com a resident i activista per a la recuperació de la memoria històrica, es va perdre el material grabat i diluir el projecte.
    Van pasar 16 anys, el 2025, on es va rescatar tot el material d’una copia que es fa ver en un vell disc dur. I ens varem proposar rescatar la producció del projecte:

    Amb la intenció de compartir amb els veins de Sant Boi de Llobregat, recollint les noves aportacions del Carles Serret en tots aquests anys que ha realitzat i publicat des de Blogger, Radio Sant Boi, Facebook i Youtube; i altres de noves aportacions d’investigació, varem actualitzar el contingut ampliant la història de Marianao i comparant-la amb l’estat en cada moment amb la vila de Sant Boi.

    ‘MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya’ (CAPÍTOLS)

    CapítolTítol Complet del CapítolPeríode TemporalSinopsi i Temes Clau
    0PRESENTACIÓS. XIX – ActualitatResum de l’evolució del Parc de Marianao, de finca senyorial a espai cívic.
    1Del somni colonial a l’epicentre modernista i polític1866-1929Salvador Samà (Marquès) com a esclavista; la construcció dels Parcs (Marianao/Cambrils); influència en el Pistolerisme i el Cop de Primo de Rivera.
    2Un escenari de convulsions i silenci durant la República i la Guerra Civil1931-1950La repressió, la història de la Família Vallejo (activisme i resistència), i el destí de la propietat dels Samà sota la dictadura.
    3Del marquesat a la parcel·lació: un negoci amb ombres franquistesc. 1940-1974L’espoli: la condemna per Maçoneria; la venda forçada a Abdón Bordoy (finançat per Joan March); el model del pelotazo urbanístic.
    4Un microcosmos de classes i ideologies1940-1975L’evolució social: del destí d’estiueig burgès prebèl·lic a la barreja social postguerra; la integració tardana amb la vila de Sant Boi.
    5Un plató imaginari i cultura popular, amb un tràgic epíleg1880-1980La transformació socioeconòmica i la revalorització cultural, des de l’exclusivitat aristocràtica a la resistència de base.
    6De la clandestinitat franquista a l’epicentre del catalanisme i la salut mental1963-2015L’Agermanament antifranquista; l’adquisició municipal (1974); el Palau com a seu de Ràdio Sant Boi (1980) i el Clúster de Salut Mental (2015).
    AnnexMarianao’s: Un Viatge per 150 Anys de Sindicalisme, Poder i Contrast Social150 AnysRecorregut conceptual: contrast entre el poder econòmic (Samà, March) i la lluita obrera local (Balbina Pi, Carles Vallejo); ús col·lectiu del Palau (refugi de guerra, centre de salut mental).
    MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 0. 📜PRESENTACIÓ – SantBoi[.Tv]ai
    El Parc de Marianao, i espai residencial, situat a Sant Boi de Llobregat, és un lloc amb una història rica i complexa que abasta des del segle XIX fins a l’actualitat. Aquest article ofereix un resum complet de la seva evolució, destacant els esdeveniments i personatges clau que han marcat la seva trajectòria.
    Marianao: la microhistoria que explica España. PodCast Gemini IA (Esp.)

    1. Marianao’s: del 🌴somni colonial a➡️ l’epicentre modernista🏛️ i polític🗳️ (1866-1929)

    👇 1.1. QUI ERA EL MARQUÉS DE MARIANAO? Els Marianao esclavistes i Rafaela Torrents i Higuero (Segle XIX)

    MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 1. Marianao’s: del 🌴somni colonial a➡️ l’epicentre modernista🏛️ i polític🗳️ (1866-1929) – SantBoi[.Tv]ai
    L’entrevista sobre Salvador Samà i Torrents, a través de les perspectives de Carles Vallejo i Carles Serret, explora la vida i influència de Salvador Samà i Torrents, el Marquès de Marianao, en el context de les subversions del segle XX a Espanya. Es desglossen els orígens, la pèrdua de les colònies espanyoles, la influència en la restauració borbònica, la seva participació en la repressió del moviment obrer, i la seva implicació en el cop d’estat de Primo de Rivera després de fer-se responsable del Somaten.

    👇 1.2. ELS PALAUS I ELS PARCS DELS INDIANOS SAMÀ (Cambrils més modernista i Marianao mès medieval i gòtic)

    MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 1. Marianao’s: del 🌴somni colonial a➡️ l’epicentre modernista🏛️ i polític🗳️ (1866-1929) – SantBoi[.Tv]ai
    El llegat dels “Indianos”, aquells catalans que van fer fortuna a Amèrica i van retornar amb el desig de plasmar la seva riquesa i influència en la seva terra natal, és un capítol fascinant de la nostra història, però també un que requereix una anàlisi crítica de les seves arrels. Entre ells, la família Samà destaca no només per la seva prosperitat, sinó per la visió arquitectònica i paisatgística que va importar des de les terres cubanes, una fortuna construïda, en part, sobre el tràfic d’esclaus i l’explotació laboral a les seves plantacions de sucre. Aquest post explora com la vibració de Marianao a l’Habana va inspirar dues joies arquitectòniques a Catalunya: el Parc Samà de Cambrils, amb una inclinació modernista, i el Parc Marianao de Sant Boi, amb un caràcter més medieval i gòtic, sense oblidar l’enginy de la gestió de les seves aigües, tot plegat emmarcat en el complex context de la seva prosperitat colonial.

    👇 1.3. MENYSPREU DELS SAMÀ A SANT BOI (incita la independència de Cuba i indiferència dels sacrificis dels santboians del 98)

    MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 1. Marianao’s: del 🌴somni colonial a➡️ l’epicentre modernista🏛️ i polític🗳️ (1866-1929) – SantBoi[.Tv]ai
    La pèrdua de les colònies espanyoles el 1898 va evidenciar el contrast entre les elits amb interessos colonials, com la poderosa família Samà, i els sacrificis gairebé invisibles dels soldats locals. Mentre Salvador Samà i Torrents, Marquès de Marianao, amb grans fortunes a Cuba i Filipines 💰, suggeria abandonar l’illa caribenya per defensar altres territoris, a Sant Boi, molts joves de famílies humils morien o quedaven afectats a la guerra, tornant sovint amb problemes de salut mental i sense reconeixement. Aquesta investigació, basada en documents de l’Arxiu Municipal Històric de Sant Boi, posa de manifest la manca d’inversions en obres de beneficència per part de la família Samà i Torrents en la seva localitat d’evasió, subratllant una indiferència de l’elit davant del patiment dels seus conciutadans més vulnerables. Un exemple colpidor? Els 26 “últims de Cuba” 💔 que, el 1901, van acabar ingressats al psiquiàtric de Sant Boi, sense honors ni cap mena de reconeixement.

    👇 1.4. INFLUÈNCIES DELS SAMÀ (repressió a l’anarcosindicalisme creixent i seu de Primo de Rivera)

    MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 1. Marianao’s: del 🌴somni colonial a➡️ l’epicentre modernista🏛️ i polític🗳️ (1866-1929) – SantBoi[.Tv]ai
    El període comprès entre 1917 i 1923 a Catalunya va ser una època de convulsió social i política extrema, coneguda com el Pistolerisme. Aquesta “guerra social” va enfrontar obrers anarcosindicalistes i forces patronals i estatals, culminant en el cop d’estat de Primo de Rivera el setembre de 1923. En aquest escenari de tensió, figures de Sant Boi de Llobregat van jugar papers fonamentals i antagònics, des de la resistència obrera (Balbina Pi i Sanllehy) fins a la cúpula de la repressió. Aquest post explora el paper crucial de la família Samà, especialment el Marquès de Marianao, i la seva connexió amb la repressió de l’anarcosindicalisme i la gestació de la dictadura.

    👇 1.5. LA FI DELS SAMÀ A SANT BOI (la II República i la LRMC – Llei de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme)

    MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 1. Marianao’s: del 🌴somni colonial a➡️ l’epicentre modernista🏛️ i polític🗳️ (1866-1929) – SantBoi[.Tv]ai
    La història de la família Samà a Sant Boi de Llobregat, coneguts com a “Indianos” que van construir els majestuosos Parcs de Samà i el de Marianao, és un fascinant mirall de les convulsions del primer terç del segle XX a Espanya. Des d’una posició de poder i influència, arrelada en el seu origen colonial i la seva fortuna, els Marquesos de Marianao van veure com la Segona República, la devastadora Guerra Civil i la repressió de la dictadura franquista van erosionar dràsticament el seu llegat. En aquest article, explorarem el destí del II Marquès, Salvador Samà i Torrents, i el III Marquès, Salvador Samà i Sarriera, la vida del qual es va veure truncada per una inesperada condemna per maçoneria. Prepara’t per descobrir com la història d’una família il·lustre amb presència i llegat a Sant Boi visualitza les profundes divisions d’una època.

    2. Marianao’s: Un escenari de convulsions ⚔️ i silenci 🕯️ durant la República i la Guerra Civil (1931-1950)

    MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 2. Un escenari de convulsions ⚔️ i silenci 🕯️ durant la República i la Guerra Civil (1931-1950) – SantBoi[.Tv]ai
    La història de Sant Boi de Llobregat, i en concret la del Parc de Marianao, és un mirall de les convulsions polítiques i socials que van sacsejar Espanya al segle XX. Les vides de la família Vallejo, entre l’activisme, la repressió i la resistència, esdevenen el fil conductor perfecte per a reconstruir un període que va transformar la ciutat, de la il·lusió republicana a la foscor de la dictadura. Seguint la seva trajectòria, des dels fronts de guerra fins a la intimitat de la seva llar, podem comprendre com el passat encara ressona avui en la nostra memòria col·lectiva.

    3. Marianao’s: Del marquesat 👑 a la parcel·lació 🏠, un negoci amb ombres 👻 franquistes

    MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 3. Del marquesat 👑 a la parcel·lació 🏠: un negoci amb ombres 👻 franquistes – SantBoi[.Tv]ai
    La història de la Finca de Marianao (Sant Boi de Llobregat) és una lliçó magistral de com es van consolidar les noves elits del règim franquista. Després de la Guerra Civil, el Tercer Marquès de Marianao, amb les seves connexions monàrquiques, es va convertir en l’objectiu perfecte del nou aparell repressiu. El règim va utilitzar una multa fiscal com a pretext per forçar una venda que va beneficiar Abdón Bordoy, un empresari connectat al magnat Joan March. Aquest “tripijoc” polític no només va desposseir l’aristocràcia; va inventar el model del ‘pelotazo’ urbanístic, caracteritzat per l’especulació, la rapidesa i la manca d’inversió en infraestructures, un llegat arrelat en l’urbanisme espanyol fins avui dia.

    4. Marianao’s: 🧩 Un microcosmos de 🏛️ classes i 🧠 ideologies (1940 – 1975)

    MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 4. 🧩 Un microcosmos de 🏛️ classes i 🧠 ideologies (1940 – 1975) – SantBoi[.Tv]ai
    L’estudi del Parc Residencial de Marianao a Sant Boi de Llobregat (1950-1970) ofereix una visió de les tensions socioeconòmiques i ideològiques de la postguerra catalana. Sant Boi, admirada com un entorn natural idíl·lic més enllà del riu Llobregat, ja havia estat un important destí d’estiueig per a les famílies barcelonines des de mitjans del segle XIX fins a l’esclat de la Guerra Civil (aproximadament 1850-1936), establint un nexe entre l’entorn rural, el nucli urbà i el nou desenvolupament residencial. Aquesta transició va passar d’un perfil d’estiuejants principalment barcelonins de la petita burgesia prebèl·lica, a una composició social notablement barrejada en classes i origen ideològic al Parc Residencial de Marianao entre el 1950 i el 1970. Malgrat l’aïllament social inicial, la connexió real entre els santboians i el nou enclavament es va concretar a la dècada de 1970, impulsada per l’expansió urbana de la vila i la crucial adquisició municipal del Palau, el llac i el nucli central del Parc.

    5. Marianao’s:🎬Un plató imaginari i 🎪 cultura popular, amb un 💔 tràgic epíleg (1880 – 1980)

    MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 5. 🎬Un plató imaginari i 🎪 cultura popular, amb un 💔 tràgic epíleg (1880 – 1980) – SantBoi[.Tv]ai
    El Parc de Marianao, avui una urbanització plenament integrada en el teixit de Sant Boi de Llobregat, és molt més que una antiga finca senyorial; és un palimpsest històric que encapsula la convulsa transformació socioeconòmica de Catalunya des de mitjans del segle XIX.1 Aquest espai ha transitat per tres grans etapes: l’esplendor colonial i l’exclusivitat aristocràtica del Marquesat, la instrumentalització urbanística sota el franquisme (la “Ciudad Soñada”), i la seva posterior reconquesta per a l’ús cívic i la resistència política de base.

    6. Marianao’s: De la clandestinitat franquista 🚪🔗 a l’epicentre del catalanisme 🎗️ i la salut mental 🧠 (1963-2015)

    MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 6. De la clandestinitat franquista 🚪🔗 a l’epicentre del catalanisme 🎗️ i la salut mental 🧠 (1963-2015) – SantBoi[.Tv]ai
    Marianao, un barri residencial de Sant Boi de Llobregat, és molt més que l’antiga finca d’un marquès indiano. La seva història encapsula perfectament la Transició Espanyola: la conquesta de l’espai públic a l’oligarquia, la resistència antifranquista protagonitzada per figures claus de la memòria democràtica, i una transformació que va convertir el Palau Marianao, d’una luxosa residència privada, en la seu de la primera ràdio democràtica municipal i, més recentment, en el Clúster de Salut Mental de Catalunya. Aquesta és la crònica d’un barri que va passar de la repressió a ser un símbol de la llibertat i la solidaritat internacional. Tot un nucli urbanitzat al voltant d’un Parc i que va donar nom a tot un barri que ampliava les infraestructures socioculturals.

    Marianao’s:🧭 Un Viatge per 150 Anys de ✊ Sindicalisme, 💪 Poder i ⚖️ Contrast Social

    MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya: 🧭 Un Viatge per 150 Anys de ✊ Sindicalisme, 💪 Poder i ⚖️ Contrast Social – SantBoi[.Tv]ai
    Sant Boi de Llobregat, avui una ciutat en creixement continu a l’àrea metropolitana de Barcelona, ​​atresora una rica i complexa història social marcada per la transformació, la lluita obrera i la presència de figures influents que van deixar la seva empremta al paisatge ia la memòria col·lectiva. Acompanyeu-nos en un recorregut pels últims 150 anys per entendre com el sindicalisme va arrelar en aquesta terra, en constant diàleg –i sovint en tensió– amb el poder econòmic i els models socials del seu temps.

    Play-lists de Marianao’s

    Logo de Sant Boi punto Te Uve
    Produïts i Realitzats el 2009 amb multicàmeres professionals HD
    logo SantBoi Tv Ai
    Produïts i Realitzats el 2025 amb IA de lliure ús

    Cronologia de la Història de Marianao’s: Des de l’estatus colonial a la sobirania ciutadana

    La següent cronologia estableix, per primera vegada de manera unificada, les fites clau de la història de la Urbanització Marianao, traçant la seva evolució des de l’estatus colonial a la sobirania ciutadana.

    AnyÀmbitEsdeveniment Clau a Marianao / Sant Boi
    c. 1866Fundació / ColonialNaixement de Salvador Samà i Torrents (II Marquès). La fortuna familiar és consolidada en el tràfic d’esclaus.
    c. 1880PatrimonialInici de les obres de la finca i el parc Marianao, amb disseny de Josep Fontseré i Mestre. Establiment com a destí d’estiueig de la petita burgesia.
    c. 1896Social / ObrerNaixement de Balbina Pi i Sanllehy, anarcosindicalista i feminista de la CNT, figura clau de la lluita obrera local.
    c. 1898Social / ColonialGuerra de Cuba. El Marquès suggereix abandonar l’illa. Profunda indiferència de l’elit Samà davant el sacrifici de soldats santboians.
    1901Social / Conseqüència26 veterans de la Guerra de Cuba, els “últims de Cuba,” acaben ingressats al psiquiàtric de Sant Boi, sense reconeixement de l’elit.
    1917-1923Polític / RepressiuEl Marquès de Marianao utilitza el seu poder en la repressió de l’anarcosindicalisme (Pistolerisme) i esdevé responsable del Somatén.
    1923 (Set.)PolíticCop d’estat de Primo de Rivera. Marianao es converteix en un centre de gestació de la dictadura.
    1938MilitarEl Palau Samà és utilitzat com a hospital de campanya durant la Guerra Civil.
    1941Repressiu / PatrimonialSalvador Samà i Sarriera (III Marquès) condemnat a 20 anys i 1 dia per Maçoneria, propiciant el seu espoli.
    c. 1944Urbanístic / EspeculacióVenda forçada (mitjançant multa fiscal) a Abdón Bordoy (finançat per Joan March) per 1.000.000 de Ptes. Inici de la parcel·lació especulativa.
    1950-1970SocialEl Parc Residencial de Marianao es desenvolupa amb una composició social marcadament barrejada en classes i origen ideològic.
    c. 1963Activisme ClandestíInici de l’Agermanament Solidari (informal) Sant Boi-Marianao (L’Habana) promogut per l’oposició antifranquista.
    1973 (Jul.)Social / ObituariMort de Balbina Pi i Sanllehy, referent de l’anarcosindicalisme i feminisme català.
    1974Patrimonial / CívicAdquisició patrimonial del Palau i el nucli central del Parc pel Municipi de Sant Boi, revertint l’espai a domini públic.
    1980 (Maig)DemocràticEl Palau Marianao esdevé la Primera Seu de Ràdio Sant Boi, símbol de la llibertat d’expressió municipal.
    2015 (Març)Transformació CívicaEl Palau Marianao es converteix en la seu del Clúster de Salut Mental de Catalunya.

    MARIANAO’s

    El Punt Mut de les Subversions (1880-2015)

    De la riquesa colonial i el tràfic d’esclaus a la lluita per les llibertats. Una història de poder, resistència i conquesta ciutadana a Sant Boi de Llobregat.

    ⚓ 1880 – 1929

    L’Ombra de la Riquesa Colonial

    El Parc de Marianao neix de la fortuna acumulada per la família Samà a Cuba, fonamentada en el tràfic d’esclaus. Mentre el Marquès construïa un paradís modernista, els joves de Sant Boi morien a les guerres colonials defensant interessos aliens.

    La Dada Colpidora (1901)

    26 Veterans

    ingressats al Psiquiàtric de Sant Boi, oblidats per l’elit que s’enriquia a l’illa.

    Prioritats de l’Elit (1898-1901)

    Comparativa conceptual entre la inversió en luxe privat i el suport social als veterans.

    1940 – 1974

    El Franquisme: Repressió i Especulació

    La dictadura franquista va reprimir la Família Samà, forçant la venda del patrimoni. Inversors especuladors van adquirir el sòl amb l’únic objectiu de la construcció massiva, que va multiplicar el valor inicial per 78, creant un nou focus de poder immobiliari.

    ⚖️

    L’Eina: La Repressió

    Salvador Samà condemnat a 20 anys per Maçoneria (1941). La multa fiscal força la venda ràpida del Palau.

    💰

    El Benefici: x78

    El valor del sòl va passar d’1 milió de pessetes (preu de compra forçada) a un valor especulatiu massiu.

    🕊️

    La Resposta: La Lluita Civil

    La Família Vallejo i altres ciutadans actius inicien l’oposició al règim des de Marianao, defensant els valors democràtics.

    Metamorfosi Social: Tres Èpoques

    Marianao ha viscut tres vides diferents. Aquest gràfic analitza com han canviat les dinàmiques de poder, accés públic i llibertat política al llarg de 135 anys.

    Època Colonial (1880-1930)

    Dominada per Samà i la repressió a la classe obrera. Actiu: Balbina Pi.

    Franquisme (1939-1975)

    Especulació massiva i lluita per la llibertat. Actiu: Família Vallejo.

    Democràcia (1980-2015)

    Recuperació cívica i socialització del Palau. Actiu: Carles Serret i Moviment Ciutadà.

    Cronologia de la Resistència

    1917-1923

    Balbina Pi i la Lluita Obrera

    Mentre Samà exercia el poder colonial, Balbina Pi (CNT) esdevenia un símbol local de la Resistència Obrera contra les elits.

    Inici de la parcel·lació i especulació forçada a mans d’inversors privats. Neix la “Ciudad Soñada” sense cap visió cívica.

    1944

    El ‘Pelotazo’ Urbanístic

    Anys 50-70

    Els Vallejo i l’Antifranquisme

    La Família Vallejo és un nucli de lluita per les llibertats, esdevenint clau en el moviment antifranquista local i la Transició.

    Impuls per recuperar la memòria històrica de Marianao. Les seves investigacions són clau per socialitzar l’ús del Palau i entendre’n el passat.

    Anys 80 – 2015

    Carles Serret i la Memòria Cívica

    Protagonistes Clau: L’Evolució del Poder

    👑

    Salvador Samà

    Poder Colonial (1880-1939)

    Luxe finançat per l’esclavitud. Elit terratinent.

    ✊

    Balbina Pi

    Resistència Obrera (1910-1936)

    Símbol de l’oposició anarcosindicalista a les elits colonials.

    📈

    Inversors Franquistes

    Especulació Massiva (1944-1975)

    Compradors del sòl, enfocats en el guany immobiliari ràpid.

    🕊️

    Família Vallejo

    Lluita per la Democràcia (1950-1980)

    Nucli antifranquista clau per a l’avenç de les llibertats cíviques.

    📚

    Carles Serret

    Recuperació Cívica (1980-2015)

    Historiador clau per destapar el passat colonial i l’especulació del parc.

    Epíleg: Un Cercle Tancat

    On abans hi havia luxe excloent finançat pel dolor llunyà, avui hi ha un espai de cura comunitària. El Palau Marianao ha passat de símbol d’oligarquia a far de Salut Mental. Gràcies a la tasca de Carles Serret, la història és ara visible.

    2025: Memòria Recuperada

    Conclusions i Recomanacions

    L'anàlisi del projecte "MARIANAO’s" confirma la seva rellevància no només com a exercici de recuperació de la memòria local, sinó com a eina metodològica per entendre la història d'Espanya a través de la microhistòria. La urbanització Parc de Marianao és, efectivament, un microcosmos on es manifesten totes les grans fractures ideològiques, econòmiques i socials del segle XX.

    El valor de la recopilació resideix en la seva capacitat per traçar una narrativa de continuïtat que abasta temes complexos. La història de la família Samà és presentada com un cicle que va del somni colonial basat en l'esclavisme i la repressió obrera, a ser víctima de la seva pròpia lògica repressiva sota el franquisme (condemna per Maçoneria i expoli), que al seu torn va inaugurar el model urbanístic especulatiu. Aquest estudi demostra que el franquisme va utilitzar la repressió ideològica com a mecanisme d'extracció de riquesa, desposseint les velles èlits per beneficiar les noves.

    La culminació cívica d'aquesta història, amb l'adquisició municipal del Palau el 1974 i la seva posterior transformació en la seu de la ràdio democràtica i, finalment, en el Clúster de Salut Mental el 2015, tanca el cercle narratiu. L'espai, fundat sobre el patiment i l'extracció, s'ha reconvertit en un centre de sanació i servei públic, simbolitzant la victòria de la sobirania ciutadana sobre l’oligarquia i la repressió.

    📜 Obre i Descarrega't el Document Final 💾 què Conclou i Projecta Tot Aquest Treball de Recull de Memòria Històrica de Marianao 🏘️ i de Disposició Totalment Gratuïta! 🆓

    👥CRÈDITS: 🎬Equip de trerball i 🎙️Historiadors i Testimonis de l'obra

    El projecte documental 'Marianao's' (2009-2025) no hauria estat possible sense la confluència de l'expertesa tècnica, el rigor històric i el testimoni viu dels seus participants. Aquesta sèrie, culminada a SantBoi.Tv, teixeix la història de la finca i la urbanització de Marianao des de la influència cubana fins a l'activisme antifranquista.

    🎬 L'Equip del Projecte

    El projecte ha estat impulsat per un equip multidisciplinari que ha garantit tant la profunditat del contingut com la seva qualitat audiovisual:

    • Carles Vallejo Calderón: Aporta la memòria política i social del barri. Activista antifranquista i sindicalista de CCOO, la residència de tota la família a la Torre 'El Cerezo' de Marianao va ser un centre de reunions clandestines durant el franquisme. La seva perspectiva de resident i lluitador és crucial per entendre la història de la resistència local.
    • Ibán Arévalo Bernabé: La columna vertebral tècnica del projecte. Professor de Filosofia, realitzador i editor audiovisual, i fundador de SantBoi.Tv. Ha dirigit la tasca documental i d'edició des dels primers enregistraments de 2009, assegurant la divulgació del patrimoni immaterial local.
    • Val.Machío: Periodista i professor en Mitjans. Ha estat l'encarregat de la culminació multimèdia-web del projecte, donant forma definitiva a 'Marianao's' amb el tancament de la sèrie en capítols a SantBoi.Tv el 2025.

    🎙️ Els Testimonis i Historiadors Fonamentals

    La base documental del projecte resideix en les veus d'experts i testimonis que connecten directament amb el passat de la finca:

    • Carles Serret i Bernús: Director de l'Arxiu Històric Municipal de Sant Boi (AHMSB). La seva figura és el garant documental del projecte, proporcionant la base fundada sobre els Samà, la urbanització i el context local, a través de la seva expertesa i els seus nombrosos registres de divulgació (Ràdio Sant Boi, blogs).
    • Tate Cabré: Periodista cultural i professora de Comunicació. Enregistrada el 2009, la seva expertesa en Gaudí i el llegat dels 'indians' (a partir de la seva obra Cuba a Catalunya...) és vital per enquadrar el Palau de Marianao i la fortuna dels Samà amb la seva connexió colonial i cubana.
    • Mateu Campomar: Un testimoni únic, ja que va ser primer Administrador dels Samà i després Gestor de la Urbanització per a Abdón Bordoy. Aporta el coneixement clau sobre la transició de propietat i la gestió de la finca en les seves dues grans etapes històriques.
    • Sr. Bota: Cunyat de Mateu Campomar, va ser barquer del llac del Palau. El seu record de la canalització d'aigües i de la vida quotidiana ofereix detalls íntims i inèdits sobre el funcionament de l'antiga possessió dels marquesos.
    • Josep Faura i Bergès: L'últim massover de la família Faura que va treballar per als Samà. El seu testimoni representa la memòria de la pagesia local, amb records potents sobre la vida rural a la finca i la repressió social i lingüística durant el Franquisme.

    Després de recórrer aquests 135 anys d’història, la memòria de Marianao ja no pot ser un "punt mut". Ara que les subversions, l'expoli i la resiliència han estat documentades, és el nostre deure projectar aquest coneixement al futur. Comparteix aquesta crònica inèdita, visita els espais de memòria històrica (el Palau, la Miranda, l'entorno del Parc... ) amb una nova mirada crítica i participa activament en la protecció d’aquest llegat. Que la història de la fortuna esclavista i la lluita obrera serveixi per a construir una memòria democràtica forta. La recuperació de la memòria continua, i tu en formes part.

    #SantBoi #Marianao #HistòriaSantBoi #MemòriaDemocràtica #Patrimoni #Indianos #Colonialisme #Franquisme #LluitaVeïnal #Transició #RàdioLliure #RàdioSantBoi #CulturaSantBoi #BaixLlobregat #ArxiuHistòric #Urbanisme #MemòriaHistòrica #Activisme #Catalunya #DescobreixSantBoi

  • Marianao's Rebelion. Antifranquisme. Agermanament. Dada del 76. Ràdio Local Pirata. Casal Okupa
    🏰Marianao's: 📍Punt mut de 🔀 subversions al 📜 Segle XX - 📜Memòria i 🙏Homenatges - 🎬Realitzacions

    MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 6. De la clandestinitat franquista 🚪🔗 a l’epicentre del catalanisme 🎗️ i la salut mental 🧠 (1963-2015)

    novembre 25, 2025 - Per 

    Marianao, un barri residencial de Sant Boi de Llobregat, és molt més que l’antiga finca d’un marquès indiano. La seva història encapsula perfectament la Transició Espanyola: la conquesta de l’espai públic a l’oligarquia, la resistència antifranquista protagonitzada per figures claus de la memòria democràtica, i una transformació que va convertir el Palau Marianao, d’una luxosa residència privada, en la seu de la primera ràdio democràtica municipal i, més recentment, en el Clúster de Salut Mental de Catalunya. Aquesta és la crònica d’un barri que va passar de la repressió a ser un símbol de la llibertat i la solidaritat internacional. Tot un nucli urbanitzat al voltant d’un Parc i que va donar nom a tot un barri que ampliava les infraestructures socioculturals.

    Sumari

    Infografia Transició A Marianao
    Infografia Transició A Marianao
    Marianao de Sant Boi de la dictadura a la radio. PodCast IA Esp.

    TRANSFORMACIÓ: PARC I BARRI DE MARIANAO, PROPIETAT MUNICIPAL I TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA

    Cronologia de la Transició Urbanística de Marianao (1953–1980)

    AnyFita Clau / DocumentImpacte
    1953Pla Comarcal de BarcelonaDefineix zonificacions, però no aporta millores ni solucions a les mancances.
    C. 1970sCreixement de les Associacions de VeïnsPressió creixent sobre l’Ajuntament franquista per la manca de serveis bàsics.
    1974Venda del Palau i Llac de MarianaoAdquisició de patrimoni clau (per 24M Ptes) per l’Ajuntament; final del control Bordoy. Base material per a la democràcia.
    1979Primeres Eleccions DemocràtiquesInici del govern municipal democràtic, amb control sobre l’antiga finca de Marianao.
    1980 (Maig)Inauguració Ràdio Sant Boi al PalauRepropòsit simbòlic del Palau com a centre de comunicació pública.

    L’evolució del Parc i Barri de Marianao va estar marcada pel deteriorament progressiu durant el tardofranquisme i un dèficit crònic d’infraestructures. La manca d’ambulatoris, d’equipaments escolars i culturals va generar una tensió constant amb l’administració local, que tractava d’evadir la seva responsabilitat al·legant que la finca continuava sent responsabilitat dels seus propietaris privats, la família Bordoy.

    Aquesta pressió veïnal va ser un catalitzador clau que va forçar la família Bordoy a liquidar l’actiu. La família, que havia obtingut la propietat mitjançant una “maniobra política i especulativa” [1], ja havia extret el seu benefici i no tenia cap interès ni capacitat econòmica per fer les inversions urbanístiques necessàries, buscant així “treure’s de sobre el mort”.

    La venda de l’àrea de protecció del Palau i el Llac de Marianao a l’Ajuntament es va formalitzar l’any 1974 per 24 milions de pessetes.Tot i que aquesta adquisició es va fer encara sota el règim autoritari com a mesura reactiva a la crisi urbanística, va resultar ser un fet involuntàriament democràtic. La nova corporació municipal sorgida el 1979 va heretar un espai central i prestigiós, la qual cosa va permetre la seva ràpida transformació simbòlica i funcional a ús públic.

    ELS MOVIMENTS SOCIALS I POLÍTICS ANTIFRANQUISTES

    El llegat de ‘El Cerezo’ de la família Vallejo, Memòria i Síndic

    La família Vallejo Calderón, resident a Marianao, personifica el triple llegat de la repressió, la memòria democràtica i la defensa dels drets cívics. La seva casa a Marianao, adquirida gràcies a l’escriptor José Mallorquí (creador d’El Coyote), era un centre de trobades clandestines, sovint disfressades de paelles i tertúlies familiars. En aquestes reunions, els Vallejo, que escoltaven d’amagat la Ràdio Pirenaica, exercien tasques de socors i s’amagaven persones fitxades per la dictadura.

    Carles Vallejo Calderón va ser un líder sindical clau de CCOO a la SEAT, sent detingut, brutalment torturat a Via Laietana i forçat a l’exili. Avui, és una figura central en la recuperació de la memòria històrica, exercint com a President de l’Associació Catalana de Persones Ex-Preses Polítiques del Franquisme i del Consell de Participació del Memorial Democràtic. També presideix el Memorial dels Treballadors de Seat.

    La seva germana, Dolors Vallejo Calderón, mestra i fundadora de l’Associació per la Memòria Històrica del Baix Llobregat, ha continuat el compromís cívic des de la institucionalitat. Actualment, és la Síndica Municipal de Greuges de Sant Boi de Llobregat. Aquesta trajectòria familiar demostra com l’aïllament del barri de Marianao va facilitar un activisme que va acabar influint profundament en l’etapa democràtica.

    Un modest tribut a la Família Vallejo. Amb suport d’IA.

    La Col·laboració de la Comunitat

    El moviment antifranquista a Sant Boi es va caracteritzar per ser “força tardà” i “molt moderat” en comparació amb ciutats veïnes com Cornellà o l’Hospitalet, a causa de la menor presència del sector industrial i, per tant, de la lluita sindical clàssica.

    No obstant això, aquesta moderació va desplaçar el focus de l’oposició cap a l’organització civil de base, com les associacions de veïns, els pares d’alumnes i grups vinculats a l’Església.

    Aquesta concentració en el teixit comunitari i la lluita per les mancances urbanístiques va ser crucial. Va dotar els futurs quadres democràtics d’una sòlida experiència en la mobilització veïnal i la gestió de conflictes locals, la qual cosa va permetre la ràpida i eficaç institucionalització de la democràcia a Sant Boi a partir de 1979.

    ORÍGEN DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE L’URBANITZACIÓ DEL PARC DE MARIANAO I LES PRIMERES DEMANDES

    Conflictes Urbanístics i la Propietat Pública

    L’Associació de Veïns de l’Urbanització del Parc de Marianao va néixer com a resposta directa al deteriorament del barri i a la manca total de serveis essencials com ambulatoris i escoles. La reivindicació veïnal es va intensificar a mesura que es negociava el Pla General Metropolità, ja que els antics propietaris continuaven reivindicant intervencions que mai es materialitzaven.

    L’AAVV va jugar un paper clau en canalitzar la pressió comunitària per forçar la dotació de serveis i resoldre la propietat de les parcel·les, ja que l’organització es va convertir en l’únic mitjà pragmàtic per obtenir millores bàsiques en el context d’una administració local poc resolutiva.

    Butlletins 1,2,3 AAVV Parc Marianao

    La Venda del Parc de Marianao

    La pressió exercida pels propietaris i la manca d’interès d’inversió dels Bordoy van culminar amb la venda del Palau i el Llac a l’Ajuntament el 1974. Aquesta operació, per un preu de 24M de pessetes que va ser considerat “molt ajustat” donada la magnitud de la finca, va ser un triomf inicial de l’activisme.

    L’adquisició per part del municipi va ser fonamental, ja que va treure el patrimoni més important de Marianao de mans privades. Un cop el Palau va ser propietat municipal, la lluita de l’AAVV va poder enfocar-se a garantir que l’espai es transformés en equipaments i centres d’ús comunitari, resolent així les mancances cròniques del barri.

    LA TRANSICIÓ POLÍTICA I MARIANAO COM A EPICENTRE

    L’11 de setembre del 1976, lluny de Barcelona, suport del PSUC (i els Vallejo)

    L’any 1976, Sant Boi de Llobregat va adquirir una rellevància política nacional en acollir la primera Diada Nacional de Catalunya multitudinària i legal després de la dictadura. Aquest esdeveniment es va convertir en un “epicentre de les reivindicacions populars pels drets i la identitat catalana”.

    L’acte va ser crucial per aglutinar l’Assemblea de Catalunya i comptar amb el suport de forces d’esquerra com el PSUC, que es va consolidar com una força organitzativa de la Transició.

    La Diada de Sant Boi de 1976 va ser tan significativa que va generar un informe policial confidencial dirigit al governador civil de Barcelona, Salvador Sánchez Terán, detallant les protestes i els oradors. Aquest fet subratlla la importància de Sant Boi com a plataforma de l’emergent règim democràtic.

    El Pacte de Progrès a Sant Boi (primer govern municipal democràtic)

    Les eleccions municipals de 1979 van inaugurar l’etapa democràtica amb la formació del “Pacte de Progrès”, una coalició entre el PSC i el PSUC.

    Tot i el seu caràcter fundacional, aquest pacte va patir una “gran crisi política local” que va culminar amb el seu trencament l’estiu de 1980.

    Aquesta ruptura local reflectia les fortes tensions internes que afectaven el PSUC a nivell nacional durant el període 1977-1982.

    Naixement de Ràdio Sant Boi: La Rebel·lió per les ones

    La democràcia va convertir el Palau de Marianao, l’antiga propietat d’elit, en un punt de llançament de la comunicació pública. Ràdio Sant Boi es va fundar formalment el maig de 1980 i es va convertir en la tercera emissora municipal de Catalunya i la primera al Baix Llobregat.

    Denúncia Tancament Ràrdio St Boi 980

    El seu naixement va ser una autèntica “Rebel·lió per les ones” i un desafiament a l’antic règim. L’alcalde Xavier Vila va haver d’interposar-se personalment davant una inspecció estatal (amb un censor encara de la vella guàrdia franquista) que va intentar tancar l’emissora “pistola en mà”. L’acció de l’alcalde va garantir la continuïtat de l’emissora.

    El Palau va acollir la primera seu de la ràdio, projectant-se com un epicentre comunicatiu. Després del trasllat de la ràdio, l’edifici va continuar la seva reconversió cap a usos públics, allotjant successivament serveis com els Jutjats de Sant Boi fins al 2007 i, durant un temps, l’oficina d’expedició del DNI de la Policia Nacional.

    Un programa sobre el patrimoni i la història de Sant Boi ha estat La República SantBoiana.


    Carles Serret i Bernús. ARXIU HISTÒRIC MUNICIPAL DE SANT BOI DE LLOBREGAT. 25 de juliol de 2024

    Del Casal ‘(ocupat’) a la Fundació de Marianao

    Imatge de l’entitat

    La Fundació Marianao es remunta a l’Associació Casal Infantil i Juvenil de Marianao, que va néixer el 1985 amb l’ocupació i rehabilitació d’un edifici abandonat.

    Aquesta iniciativa juvenil i veïnal va ser la base per a una evolució professionalitzada de la intervenció social. L’Associació es va transformar en la Fundació Marianao l’any 1998, amb l’objectiu de donar suport a la infància i la joventut, promoure la formació de col·lectius en risc i col·laborar en la construcció d’una societat més justa.

    Noves instal·lacions municipals: Casal de ‘El Casino’ i LOlivera

    La identificació d’un altre centre cultural municipal, conegut com ‘El Casino’, reforçà el patró de reconversió democràtica dels espais d’oci de l’antiga èlit. El seu origen és el Club Estiueanc de Sant Jordi, un centre recreatiu d’inicis del segle XX freqüentat per la petita burgesia barcelonina, del qual la gent de la vila mai en va formar part. L’any 1987, l’Ajuntament va reconvertir aquest espai en un Casal de Barri de Marianao d’accés lliure, tancant el cercle de la reversió dels espais de distinció social a la ciutadania.

    En la tasca de saldar el dèficit històric d’infraestructures socials al barri, Marianao va ser dotat de l’equipament L’Olivera. Aquest centre és actualment un servei social consolidat de titularitat pública. Es dedica a la provisió d’un Poliesportiu i Serveis Socials Bàsics.

    Fundació de Marianao – fundat el 1985 -, Casal de Barri ‘El Casino’ i Poliesportiu i Serveis L’Olivera

    Cronologia dels Usos del Palau de Marianao en l’Època Democràtica

    AnyÚs / Funció del Palau de MarianaoFita Clau
    1974Adquisició Patrimonial (Encara sota Franquisme)L’Ajuntament adquireix el Palau i l’àrea del Llac, assegurant el patrimoni per a ús públic futur.
    1980 (Maig)Primera Seu de Ràdio Sant BoiInauguració de Ràdio Sant Boi. L’alcalde Xavier Vila s’enfronta a l’inspector que volia tancar l’emissora.
    1983 (Abril)Institut de Formació Professional (FP)Neix la secció de Marianao de l’Institut de FP, utilitzant espais del Palau per impartir Electicitat i Delineació.
    C. 1980 – 2007Jutjats de Sant Boi / Policia NacionalEl Palau allotja els jutjats (fins 2007) i, posteriorment, l’oficina d’expedició del DNI de la Policia Nacional.
    1987Casal de Marianao ‘El Casino’L’Ajuntament reconverteix l’antic Club Estiueanc de Sant Jordi en un Casal de Barri.
    2015 (Març)Clúster de Salut Mental de CatalunyaL’Ajuntament cedeix temporalment el Palau com a seu física del Clúster de Salut Mental de Catalunya, una fita que reorienta l’ús del patrimoni cap a la innovació i la salut.

    AGERMANAMENT AMB MARIANAO DE CUBA

    Cronologia i Anàlisi de la Dualitat Històrica de l’Agermanament Sant Boi de Llobregat – Marianao (La Habana): De la Solidaritat Informal (1963) a la Cooperació Institucional (1989)

    L’agermanament entre Sant Boi i Marianao (La Habana) és un model de cooperació dual: el seu vincle es remunta aproximadament a l’any 1963, quan va néixer l’Agermanament Solidari, una relació promoguda per entitats de la societat civil i grups d’oposició antifranquista, com a acte de solidaritat ideològica en plena dictadura.

    1. Base Logística: Les associacions obreres clandestines , especialment en el nucli industrial de Sant Boi, van ser el mecanisme de mobilització i finançament, proporcionant la capacitat de mantenir l’operació al llarg del temps.   
    2. Cobertura Ideològica i Local: El focus a Marianao (Sant Boi) i l’adopció del discurs d’intercanvi entre pobles (prenent de referència el moviment Agermanament de 1963) van oferir la cobertura conceptual necessària per a una acció de naturalesa obertament política.

    Evolució del Marc de Solidaritat a Catalunya (1963–1986)

    PeríodeFocalització PrincipalExemple Institucional/Moviment ClauSignificat PolíticRelació amb Agermanament Clandestí
    1963-C. 1970 (Pre-polític)Transició Missionerisme a IntercanviMoviment Agermanament (1963), Intermón, Mans Unides (context)Sensibilització social; Inici de l’acció no governamental.Proporciona el model conceptual de “intercanvi entre pobles”.
    C. 1970-1976 (Clandestinitat Pura)Solidaritat Política i AntiestructuralComitès de Solidaritat (Vietnam, Cuba, etc.)Suport ideològic directe als moviments d’alliberament; Antifranquisme.El cas Sant Boi-Marianao s’insereix directament aquí.
    1977-1986 (Transició i Consolidació)Cooperació Descentralitzada (Municipal)Agermanaments Nicaragua (Post-1979); Fons Català (1986)Institucionalització de l’acció solidària; Política exterior municipal.L’experiència clandestina esdevé el prototip del nou model municipal. 1

    L’any 1989 marca la segona fita, amb la Formalització Institucional per resolució plenària de l’Ajuntament de Sant Boi. Aquest acord va transformar la solidaritat en política pública de cooperació al desenvolupament (CD) amb recursos econòmics. La discrepància entre ambdues dates es resol mitjançant la Tesi de la Continuïtat Històrica: el 1989 va ser la legitimació institucional d’una relació que la base social havia mantingut viva des del 1963.

    La voluntat política es va disparar a partir de 1998, amb el compromís de l’Ajuntament de destinar el 0,7% dels seus recursos a la cooperació. No obstant això, la crisi global posterior a 2008 va qüestionar el model de cooperació descentralitzada, i l’Ajuntament va optar el 2012 per delegar la col·laboració directa a entitats especialitzades com Ensenyament Solidari. Aquesta decisió va demostrar la resiliència del vincle, ja que la societat civil (CACCSB) va assumir la iniciativa.

    Teatre a Marinano (La Habana)
    Ensenyament Solidari a Marianao (La Habana)

    L’Associació Casal d’Amistat Català Cubà de Sant Boi (CACCSB): la Cooperació Descentralitzada, i la recerca històrica troncada dels Samà

    El CACCSB, hereu de l’esperit solidari de 1963, va ser clau en projectes d’alt impacte social i educatiu a Marianao. Un èxit significatiu va ser l’arranjament de la cuina escolar de Cicle I, capaç de servir fins a 8.000 àpats diaris.

    L’associació també va impulsar una recerca històrica ambiciosa: documentar la connexió profunda entre els dos Marianao, ja que la fortuna del Marquès de Marianao, Salvador Samá Martí, es va generar a Cuba (a través de negocis colonials) abans de construir el Palau de Sant Boi. L’objectiu era connectar el “Samà cubà” amb el “Samà polític a Catalunya”.

    Aquesta recerca es va veure tristament truncada per la mort prematura del tècnic cubà, Ramón Pérez, deixant un buit en la documentació del rerefons colonial i oligàrquic del patrimoni local. Tot i el canvi de model operatiu municipal (post-2012), el CACCSB va mantenir la seva activitat cert temps, col·laborant en la dinamització local (com la participació en el 2013 i al 2016 en festes i esdeveniments locals solidaris).

    Anàlisi de la Dualitat Històrica de l’Agermanament Sant Boi – Marianao (Cuba)

    PeríodeData ClauNaturalesa del VincleActor Promotor PrincipalFunció Política/Solidària
    Origen PatrimonialSegle XIXVíncle Samà amb CubaFamília Samà / Salvador Samá Martí (Marquès)Origen de la fortuna indiana i del títol nobiliari.
    Solidaritat InformalC. 1963Agermanament (no oficial/solidari)Entitats cíviques i grups d’oposició al franquismeDeclaració ideològica i acte de resistència.
    Cooperació Institucional1989Acord Municipal Oficial (Cooperació al Desenvolupament)Ajuntament de Sant Boi de Llobregat (Plenari)Legitimació institucional i inici de la política de CD.
    Crisi Municipal de CooperacióPost-2008 / 2012Qüestionament de la Cooperació Descentralitzada; Canvi de Model Operatiu.Societat Civil (CACCSB, Ensenyament Solidari)Manteniment de l’acció solidària malgrat la crisi institucional i la Llei de Racionalització.

    Conclusions: Marianao, promotor silenciós de recuperació de sobiranies ciutadanes

    El cas de Marianao a Sant Boi de Llobregat és paradigmàtic per entendre la Transició catalana en l’àmbit local, ja que combina la transformació urbanística, l’activisme polític i la projecció internacional.

    La capacitat de Marianao per transformar-se d’una propietat oligàrquica abandonada a un centre institucional democràtic es basa en la resolució d’una crisi urbanística pre-democràtica (la venda del Palau el 1974) i en la força de la seva organització civil. La necessitat de serveis va ser el motor de l’Associació de Veïns, i aquesta lluita es va fusionar amb la plataforma política de l’esquerra, que va utilitzar l’antiga propietat per institucionalitzar-se ràpidament (Ràdio Sant Boi, 1980). L’èxit en la reconversió d’espais d’elit, com el Palau, en centres públics és la prova més visible del triomf de la democràcia municipal sobre l’obsolescència oligàrquica.

    L’agermanament amb Marianao (Cuba) transcendeix la simple cooperació. Representa la legitimació de la resistència clandestina de 1963 per part de les administracions democràtiques de 1989. Aquesta relació dual, mantinguda gràcies al compromís ètic de la societat civil (CACCSB), és un cas on l’acció de cooperació al desenvolupament també funciona com un acte de revisió històrica interna. En invertir recursos a Marianao (Cuba), l’Ajuntament de Sant Boi aborda la història del seu propi patrimoni, construït amb la riquesa indiana cubana dels Samà.

    La recerca truncada sobre la influència política dels Samà a Catalunya deixa una tasca pendent a l’Arxiu Històric i les entitats de cooperació. La història de Marianao, des dels seus orígens colonials fins a la seva conversió en epicentre democràtic, només es podrà comprendre plenament un cop es tanqui la bretxa documental sobre el paper d’aquesta nissaga en el poder local. Per tant, el llegat de Marianao rau tant en els serveis que ofereix avui com en la memòria històrica que encara s’està reconstruint.

    Marianao #SantBoiDeLlobregat #TransicióEspanyola #MemòriaHistòrica #Antifranquisme #PalauMarianao #RàdioSantBoi #ClústerSalutMental #CarlesVallejo #FamíliaVallejoCalderón #AgermanamentCuba #BaixLlobregat #HistòriaLocal #SalvadorSamáMartí #CCOO #SEAT #MarcSantboià

    Referències:

    1. Youtube @santoitv1: Marianao’s, entrevistes a Carles Serret (AHMSB), Tate Cabré, Mateu Campomar, Carles Vallejo, Josep Faura.
    2. Informe IA: Marianao (Sant Boi de Llobregat): De la Propietat Oligàrquica a l’Epicentre de la Transició i la Solidaritat Internacional (1963-1998)
    3. 1980, Ràdio Sant Boi, un estiu difícil. Carles Serret. Ràdio Sant Boi: “La República SantBoiana”. 2024-07-25 MiP – 264 –
    4. DCIDOB 63-64. Catalunya i la coopercació al desenvolupament

    *Hem fet servir eines d’IA per a la realització d’aquest post.

  • MARIANAOs-PLATO_-PUBLICITAT-I-CINEMA-AL-PARC_Header
    🏰Marianao's: 📍Punt mut de 🔀 subversions al 📜 Segle XX - 📜Memòria i 🙏Homenatges - 🎬Realitzacions

    MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 5. 🎬Un plató imaginari i 🎪 cultura popular, amb un 💔 tràgic epíleg (1880 – 1980)

    novembre 14, 2025 - Per 

    El Parc de Marianao, avui una urbanització plenament integrada en el teixit de Sant Boi de Llobregat, és molt més que una antiga finca senyorial; és un palimpsest històric que encapsula la convulsa transformació socioeconòmica de Catalunya des de mitjans del segle XIX.1 Aquest espai ha transitat per tres grans etapes: l’esplendor colonial i l’exclusivitat aristocràtica del Marquesat, la instrumentalització urbanística sota el franquisme (la “Ciudad Soñada”), i la seva posterior reconquesta per a l’ús cívic i la resistència política de base.

    La història cultural de Marianao s’expressa en tensions constants: entre l’aïllament elitista i la solidaritat obrera, entre la ficció de masses creada per un escriptor cèlebre i la clandestinitat antifranquista, i entre el mite cinematogràfic persistent i la realitat dels rodatges documentats. Aquest post es capbussa en aquesta doble vida, desglossant la cronologia que va portar Marianao d’un tros de Cuba a un nucli de resistència, analitzant l’empremta de figures com José Mallorquí, desmentint mites cinematogràfics crucials i, finalment, recordant el luctuós epíleg veneçolà que va segellar el destí de l’antic Palau.

    La cronologia sociocultural: Del Palau a l’Espai Comunitari

    El caràcter singular de Marianao, des de la seva fundació fins a la seva conversió en espai públic, es traça a través dels esdeveniments clau que defineixen el seu llegat.

    De la Cuba Colonial a la Resistencia Clandestina_ El Palimpsesto Secreto del Parc de Marianao (1880 – 1980). PodCast IA Esp.

    Del Marquesat a l’Urbanització de Marianao i els barcelonins com a fiambreres a Sant Boi

    La història de Marianao és, en essència, la crònica d’un aïllament social i geogràfic, on els estrats socials es definien pels seus costums diaris. Els testimonis de l’època recorden que la vida dels estiuejants i la dels santboians eren “absolutament separades”, una distància que s’entenia millor a través dels sobrenoms: els homes de negoci que s’enduien el dinar a la ciutat eren “les fiambreres”, mentre que els més adinerats eren “els senyors dels quatre viatges”, capaços de pagar el tren per dinar a la seva torre i tornar a la capital a la tarda. El punt neuràlgic d’aquesta elit era el Centre Estiuenc Sant Jordi, conegut popularment com el “Casino dels Rics”, tot i que la documentació oral el descriu com una estructura sorprenentment humil: una “barraca” amb un escenari a l’aire lliure per a les festes estiuenques.

    L’origen de la finca es troba en l’herència colonial: el nom Marianao prové d’un municipi de l’Havana (Cuba) on havia nascut el Marquès Samà, motiu pel qual es va recrear una estètica tropical amb vegetació exòtica i cinc llacs artificials. Aquesta sofisticació es basava en un complex sistema hidràulic amb un pou principal de 48 metres i un canal subterrani. Irònicament, la qualitat d’aquesta aigua era tan bona que la gent del poble s’hi acostava a buscar-ne amb càntirs, en un dels pocs punts d’interacció pràctica entre l’exclusivitat i la comunitat local.

    Aquesta opulència es va trencar amb la mort del II Marquès, Salvador Samà i Torrents, l’any 1933, just abans que esclatés la Guerra Civil (iniciada el juliol de 1936). El Palau, ja en mans del seu fill, el III Marquès Salvador Samà i Sarriera, va ser requisat com a Hospital Militar (durant el conflicte), i una zona adjacent al llac es va utilitzar com a “dipòsit de morts”. Amb la victòria franquista, el III Marquès va caure en desgràcia, perseguit per la seva condició de maçó i convertit en enemic del règim que perseguia maçons, comunistes i ateus.2 Aquesta situació política, i el fet que el Marquès “no va donar la cara de doblegar-se” i “no va volguer doplegar-se” al nou règim, va forçar una “malvenda” de la finca a Abdón Bordoy, un empresari connectat a les noves elits financeres franquistes, possiblement actuant com a testaferro de figures com Joan March.

    La Doble Campanya de Màrqueting: Del Luxe Fracassat a la Venda Massiva

    El canvi de mans va comportar un canvi radical en l’estratègia de venda. El nou propietari, Abdón Bordoy, va provar dues campanyes molt diferents. Inicialment, la Campanya Elitista de 1943 va fracassar en intentar vendre parcel·les “enormes” i de baixa densitat, ja que no hi havia mercat de luxe en la immediata postguerra.

    Davant el fiasco, Bordoy va canviar radicalment l’enfocament: la Campanya Especulativa de 1947 va abraçar la venda massiva amb lots “molt més petits”. El senyor Mateu Campomar, antic gestor de Bordoy, recorda amb detall l’ús de la propaganda massiva per a la venda de les parcel·les, una tècnica pionera aleshores. Campomar testimonia que la campanya va utilitzar el Noticiario y Documentales (NODO), el noticiari obligatori als cinemes, dedicant un suplement sencer sobre Marianao que mostrava imatges idíl·liques: “sortia el lago, sortien els patos, sortia la font”. Aquesta promoció es va realitzar amb insistència a Ràdio Barcelona sota l’eslògan “Marianao, la Ciudad Soñada”. L’estratègia atreia nombrosos visitants que arribaven amb el Carrilet i pujaven a peu al parc. La venda es feia a terminis, amb una petita entrada de “20 duros”, tot i que la documentació mostra que aquesta campanya de màrqueting venia un producte sense la infraestructura bàsica (carreteres, voreres), provocant descontentament i nombrosos litigis legals.

    Aquesta nova administració també va buscar establir un control social mitjançant festivitats amb un aire paternalista, tal com recorden els testimonis. Josep Faura, fill del masover, relata que Bordoy organitzava grans celebracions, incloent els Jocs Florals i les Caramelles, a més de festes d’aniversari a la Sala Gran del Palau. Faura recorda especialment el costum curiós que reflectia el poder econòmic del nou propietari: Bordoy tenia l’hàbit de llançar monedes a terra perquè la gent, inclosos els infants, les recollís, un acte de paternalisme social molt visible. Pel que fa a la vida religiosa, el Palau tenia una capella on Mateu Campomar recorda que el rector de Sant Boi pujava cada diumenge a peu per oficiar missa. Aquesta pràctica es va mantenir fins a la dècada de 1970, tot i que, amb el canvi de propietat del Marquès a Bordoy, la capella ja havia perdut elements originals com armadures i heràldiques, simbolitzant el traspàs del luxe aristocràtic al capital financer.

    Missa Diumenges Migdia. Probablement el senyor que observa la cerimònia sigui A.Brdoy

    La cultura torna a la comunitat: esdeveniments en la transició, del Sant Boi Cultural a la Radio local

    Paradoxalment, el mateix aïllament de la urbanització va generar una oportunitat per a la resistència política. La Torre El Cerezo de la família Vallejo, d’arrels republicanes, va funcionar com una “petita república independent,” on els adults feien llargues tertúlies per parlar lliurement de la Guerra Civil. Aquest esperit de clandestinitat va ser heretat per la generació jove, que hi celebrava reunions de Comissions Obreres (CCOO) i del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). Aquesta divisió ideològica era tan palpable que els fills de les famílies oposades, com els Vallejo i els Lacalle (falangistes), jugaven a “rojos i nacionales” en lloc d’indis i cowboys.

    Aquesta cultura va tenir un breu renaixement públic quan l’Ajuntament de Sant Boi va adquirir el Palau i els jardins l’any 1974. Aquesta etapa es va concentrar en festivals d’estiu sota l’etiqueta Sant Boi Cultural. S’hi van celebrar esdeveniments de gran impacte, com desfilades de moda, la representació de la Setmana Tràgica i, notablement, actuacions de la reconeguda companyia teatral Dagoll Dagom.

    Però aquest somni cultural es va frustrar: a partir de 1977, l’edifici es va destinar a usos institucionals, allotjant successivament la Formació Professional (FP), la Policia Nacional i els jutjats. Malgrat el tancament, Marianao va esdevenir pioner en la comunicació democràtica: el 1980, el Palau va acollir la primera seu de Ràdio Sant Boi, la tercera emissora municipal creada a Catalunya. Irònicament, la modernització també va comportar la pèrdua de la memòria física: la construcció de la Ronda de Sant Ramon va obligar a l’enderrocament d’edificis simbòlics com la Masia dels masovers Faura (l’antic accés històric) i la Torre El Cerezo (símbol de la resistència clandestina).

    Avui, la història del Parc demostra una resiliència sorprenent. En el context de la sequera de 2024, l’Ajuntament ha reactivat l’antic pou de 48 metres del Marquès per a ús municipal (neteja viària). Això tanca un cicle on la infraestructura del luxe colonial serveix ara per afrontar reptes de sostenibilitat de la societat democràtica.

    Eixos Temàtics i Contribucions Testimonials

    TestimoniRelació amb Mallorquí / El Coyote“Los Últims de Filipines” / CinemaContext Social/Polític Clau
    Carles VallejoAmic personal; José Carlos Mallorquí era el seu padrí; testimoni de la compra de Torre El Cerezo.Testimoni de la creença popular i la investigació sobre Marianao com a plató.Coexistència de famílies de signe polític oposat; la Torre ‘El Cerezo’ com a centre de reunions clandestines i debat.
    Mateu CampomarIdentifica Mallorquí com un comprador notable i primer resident (c. 1950).Afirma amb rotunditat el rodatge de Filipines per l’ambient tropical.Gestor de l’urbanitzador Bordoy; testimoni de l’especulació i urbanització pionera.
    Josep FauraRecorda la celebració de “performances” per a Mallorquí.Confirma rumors de Filipines; narra l’anècdota del deute de 100 pessetes de Jaime de Mora.Masover; testimoni dels usos del Palau durant la Guerra Civil (hospital militar).
    Sr. BotaPosseïa l’escopeta de Mallorquí; coneixença amb la seva família.Barquer del llac; anècdota sobre la dinamita i la caça.Representant de la vida d’oci i informalitat a la finca.
    Carles Serret–Recull el rumor popular sobre filmacions i el situa en context històric.Director AHMSB; detalla el tràgic epíleg de la Coral de Caracas (1976).

    Josep Mallorquí: autor prolific de Duke a El Coyote, i ‘hub’ de Marianao

    L’autor de la saga d’El Coyote, José Mallorquí i Figuerola (1913-1972), va ser un element fonamental en la consolidació social de la nova urbanització. Mallorquí es va instal·lar a Marianao cap al 1949 i els testimonis el recorden com un dels primers residents i un hub social clau. Carles Vallejo, resident de la Torre El Cerezo, relata que Mallorquí, amic seu, els va “animar” a comprar la seva torre. Aquesta influència va culminar amb el seu fill, José Carlos Mallorquí, esdevenint padrí de Carles Vallejo, creant un pont social per a famílies d’arrel republicana a un espai que, sota Bordoy, estava lligat a l’especulació franquista.

    L’escriptor també va exercir un paper actiu en la cultura local, organitzant “performances” o “representacions teatrals” per a la petita comunitat. Mallorquí, autor de 192 llibres d’El Coyote, va morir tràgicament per suïcidi a Madrid el 1972. El seu llegat material il·lustra el canvi de mans del poder: la seva escopeta de calibre 22, utilitzada per caçar, havia pertangut originalment al Marquès de Marianao (Somatent en Cap) i va acabar en mans del Sr. Bota, el barquer del llac.

    Marianao Plató: La doble vida entre el mite i la pantalla

    El Parc de Marianao va ser constantment buscat per la indústria cinematogràfica pel seu ambient d’opulència i la seva capacitat única a Catalunya per recrear un paisatge tropical.

    Los Últimos de Filipinas: només testimonis

    La pel·lícula que més ressona en la memòria de Marianao és el drama bèl·lic Los Últimos de Filipinas (1945). Testimonis com Mateu Campomar, gestor de la finca, asseguraven categòricament que el rodatge havia tingut lloc als jardins. Aquesta convicció es basava en el fet que el Parc, amb la seva profusa vegetació exòtica i els seus llacs, era l’escenari ideal per evocar l’ambient colonial i tropical. Per tant, la història de Filipinas funciona com un “platò imaginari” que valida l’excepcionalitat estètica del parc.

    ‘Los Últioms de Filipinas’ (1945) es rodà a Màlaca. Pot ser alguna escena a Marianao (testimonial).
    Comparativa de fotogrames amb el Parc (centre).

    No obstant això, l’anàlisi de fonts de producció i acadèmiques desmenteix la presència de l’equip de 1945 a Sant Boi, confirmant que la localització principal del rodatge va ser a Màlaga.

    Equip de Producció i Realització de ‘Los Últomos de Filipinas’ del 1945. Canet-Cubel fou un famós decorador Valencià.

    Localitzacions documentades de pel·lícules al parc de Marianao

    Marianao va ser un plató real, utilitzat de manera recurrent des de la Segona República fins al franquisme. Els testimonis confirmen l’existència de “molts reportatges ben bons” i altres filmacions a Marianao, però també revelen el costat menys glamurós del cinema. Josep Faura, fill del masover Pepet Faura, relata que Jaime de Mora, una figura de la jet set amb vincles amb el cinema, va demanar un petit préstec de 100 pessetes al seu avi, el masover Pepet Faura, que mai va ser retornat. Aquest acte simbolitza l’explotació casual i la irresponsabilitat financera de l’elit itinerant del cinema cap al personal de servei local.

    El Palau i els seus jardins van ser escenaris per a tres produccions confirmades:

    Títol (Any)Gènere / DireccióLocalització Específica a MarianaoRessalt Històric / Sinopsi
    Usted tiene ojos de mujer fatal (1936)Comèdia / Drama (Jardiel Poncela)Palau de Marianao i Entorn Rural Mostra el Palau com a fastuosa residència senyorial just abans de la Guerra Civil.
    La Millona (1937)Comèdia / Romàntica (Antonio Momplet)Palacet Trama sobre un matrimoni de conveniència per legalitzar una fortuna. Rodada en plena Guerra Civil. Rescatada per la Cinemateca Real Belga el 1985.
    Los Claveles (1960)Comèdia d’Enrenou (Miguel Lluch / I. Iquino)Parc de Marianao Aprofita l’escenari exòtic del parc amb el popular trio còmic Zori, Santos i Codeso.

    L’Orfeó Veneçolà: memòria d’estat i epíleg solemne

    Marianao està unit per un vincle permanent a una tragèdia que és considerada memòria nacional a Veneçuela. Carles Serret, director de l’Arxiu Històric, recull el sentiment profund que va generar a Sant Boi la pèrdua d’aquesta “generació important de cantaires”. El setembre de 1976, el Cor Universitari de Caracas (Orfeó de la Universitat Central de Veneçuela) es dirigia cap a Marianao per actuar al XII Dia Internacional del Cant Coral. L’avió militar Hèrcules C-130H veneçolà que els transportava es va estavellar prop de la Base Aèria de Lajes, a les Açores (Portugal), morint els 68 ocupants.

    El dia que havien d’actuar al Palau de Marianao, es va celebrar un homenatge solemne i emotiu: es va fer sonar l’himne veneçolà en una gravació de la coral morta, es va desplegar una bandera i es van dipositar rams de flors. Serret assenyala que aquest acte solemne va ser “pràcticament l’últim acte” cultural lliure que es va celebrar al Parc abans que els usos institucionals (Formació Professional i Policia) ocupessin de forma permanent l’edifici a partir de 1977. La mort de la coral, que representava el pont cultural amb Amèrica (l’origen del Marquès), va frustrar el somni de consolidar Marianao com a centre cultural obert en la democràcia incipient.

    Conclusions: Marianao, un llegat pioner guanyat per a la societat i la cultura

    El Parc de Marianao és una crònica singular de la història de Catalunya, des de l’aristocràcia indiana fins a la democràcia. El seu recorregut de Palau privat a espai cívic il·lustra la tensió permanent entre l’exclusivitat i la col·lectivitat. El Parc va néixer d’un llinatge colonial, però la seva pèrdua va estar lligada a la persecució del seu fill i hereu, el III Marquès Salvador Samà i Sarriera per la seva afiliació maçònica durant el franquisme, cosa que va facilitar l’especulació immobiliària. Marianao va servir, paradoxalment, com a bressol de la resistència clandestina (la Torre El Cerezo com a nucli de CCOO i el PSUC) i d’una cultura popular efímera (Mallorquí, les comèdies de cinema).

    La força de l’imaginari col·lectiu, visible en la persistència del mite de Los Últimos de Filipinas per la seva estètica tropical, demostra la profunda identitat visual que el lloc va projectar. Però la realitat de la finca revela les dures dinàmiques socials, com l’anècdota de l’impagament de Jaime de Mora al masover, que humanitza el glamour i exposa la jerarquia de l’època.

    Marianao es consolida com un llegat PIONER d’abast estatal en la recuperació d’un espai de rellevància social

    1. Pioner en la Recuperació de Patrimoni: L’adquisició del Palau i els jardins per part de l’Ajuntament de Sant Boi el 1974 representa un dels primers grans esforços en la Transició per revertir un patrimoni històric, anteriorment lligat a l’especulació i el capital franquista (el pelotazo de Bordoy), cap a la titularitat pública. Aquesta acció va permetre salvar la finca per a la comunitat.
    2. Bressol de la Comunicació Democràtica: La instal·lació de Ràdio Sant Boi (1980) al Palau en els seus inicis va situar Marianao com a punt d’arrencada de la ràdio municipal, un fenomen clau en la democratització de la comunicació a Catalunya.
    3. Victòria de l’Ús Cívic i la Memòria: Tot i que l’intent inicial de crear un gran centre cultural (el Sant Boi Cultural) va ser truncat pels posteriors usos institucionals (FP, Policia, Jutjats), la persistència de l’espai per a serveis públics va segellar la victòria de la ciutadania, allunyant-lo definitivament del luxe privat. L’ús de la seva infraestructura hídrica històrica (el pou del Marquès) per afrontar la sequera de 2024 simbolitza la integració definitiva de l’herència indiana en la sostenibilitat cívica.

    La història de Marianao és la d’un espai que ha vist morir la seva funció cultural (segellada per la tràgica pèrdua del Cor de Caracas) per ressorgir transformat. Marianao ha reescrit el seu destí, convertint-se en un cas d’estudi fonamental per a la història de la reconversió del patrimoni indià i franquista guanyat per a l’ús cívic.

    #Marianao #SantBoi #SantBoiDeLlobregat #HistòriaDeSantBoi #MemòriaHistòrica #CulturaPopular #PalauDeMarianao #ParcDeMarianao #BaixLlobregat #PatrimoniCultural PlatóDeCinema #MarianaosPlató #Rodatges #Cinema #CinemaEspanyol #Publicitat #NODO #RàdioSantBoi #SantBoiCultural #DagollDagom #LosUltimosDeFilipinas (El mite) #UstedTieneOjosDeMujerFatal (El rodatge real) #LaMillona #LosClaveles JoséMallorquí #ElCoyote #MarquèsSamà #AbdónBordoy #CarlesVallejo #MateuCampomar #JosepFaura #ZoriSantosYCodeso Franquisme #ResistènciaAntifranquista #Clandestinitat #GuerraCivil #Transició #SegleXX #Postguerra #HerènciaIndiana #Cuba #Marquesat #CCOO #PSUC TragèdiaDeLesAçores #OrfeóUniversitariDeVeneçuela #OUV1976 #Veneçuela #Açores #Memòria

    Referències:

    1. Youtube @santoitv1: Marianao’s, entrevistes a Carles Serret (AHMSB), Tate Cabré, Mateu Campomar, Carles Vallejo, Josep Faura.
    2. Informe IA: Marianao, Territori i Memòria: Una Història Exhaustiva de la Cultura, les Arts i el Cinema a Sant Boi de Llobregat (1850-2024)
    3. Historias Secretas de Sant Boi – Jose Antonio Lozano (una guia visual, com si fos una xarxa social, mostra anècdotes, successos, vídeos…)
    4. JOSÉ MALLORQUÍ 📚 su OBRA más allá de EL COYOTE (Youtube, 12 de set. 2019)
    5. Repositori de la Fillmoteca de Catalunya 
    6. Filaffinity
    7. IMDB
    8. La Cinemateca belga rescata un olvidado filme de Antoni Momplet (El País, 1985)

    *Hem fet servir eines d’IA per a la realització d’aquest post.

  • Ingenieria-de-la-Percepcion_Tu-defensa-es-entendar
    Info Sant Boi - Info: 📰Noticies i 📚Memòria - 🏪Comerç, 📢Anuncis, 📅Events i 📸Mitjans - 📜Memòria i 🙏Homenatges

    La Ingeniería de la Percepción: Cómo la Propaganda de Goebbels a la IA Moldea Nuestra Realidad

    octubre 27, 2025 - Per 

    La propaganda. Para muchos, evoca imágenes de regímenes totalitarios del siglo XX: carteles de la Alemania nazi o el arte didáctico soviético. Sin embargo, la propaganda no es un fósil histórico; es un proceso de manipulación sofisticado que ha evolucionado para explotar la tecnología digital.

    Hoy, la Inteligencia Artificial Generativa (IAG) ha llevado la “ingeniería de la percepción” a un nivel sin precedentes, poniendo en jaque nuestra capacidad de distinguir la verdad. Entender sus tácticas es la primera y más urgente línea de defensa ciudadana.

    1. El Propósito Secreto: Distinguir Propaganda de Noticias

    La principal arma de la propaganda es la confusión. Se mezcla con el periodismo y la publicidad, pero su objetivo es fundamentalmente diferente.

    Proceso ComunicativoObjetivo FundamentalHerramienta Principal
    PeriodismoInformar sobre sucesos de forma objetiva y fidedigna.Verificación de hechos (Fact-checking).
    Publicidad ComercialPersuadir a la acción de compra (ROI).Llamadas a la acción (“Compra ahora”).
    PropagandaImponer una ideología o creencia; modificar el comportamiento.Manipulación intencional de hechos y simplificación.

    La Clave: Mientras el periodismo se adhiere a la verificación, la propaganda utiliza la manipulación intencional de hechos (mentiras por omisión o exageración) para un fin ideológico.

    2. El Manual de Manipulación: Los Principios que No Mueren

    La propaganda moderna fue sistematizada por Joseph Goebbels en el régimen nazi. Aunque diseñados para la radio y la prensa analógica, sus principios se traducen perfectamente a la era digital y se manifiestan en la cultura de los memes y los bots.

    Los 3 Principios de Goebbels que Vemos Hoy:

    1. Principio de Simplificación y del Enemigo Único: Reducir un conflicto complejo a una sola idea o Símbolo, e individualizar al adversario en un único chivo expiatorio.
    2. Principio de Orquestación: Repetir un mensaje reducido incansablemente a través de múltiples canales (redes sociales, foros, influencers). La saturación constante busca que el mensaje cale sin necesidad de ser analizado.
    3. Principio de Exageración: Convertir cualquier anécdota, por trivial que sea, en una amenaza grave y existencial para movilizar a la población mediante el miedo.

    3. La Crisis Epistemológica: De las Masas a la Micro-manipulación

    La Inteligencia Artificial Generativa (IAG) ha cambiado el juego de la propaganda de dos maneras aterradoras:

    A. Personalización Masiva (Micro-targeting)

    La propaganda histórica buscaba un mensaje unificado para las masas. Hoy, los algoritmos de IAG aprovechan tus datos demográficos, comportamiento y preferencias para generar mensajes ideológicos personalizados que se adaptan a tus vulnerabilidades psicológicas específicas. El mensaje de manipulación que ves no es el mismo que ve tu vecino. Esto maximiza la efectividad de la persuasión.

    B. La Amenaza del Deepfake (El Ataque a la Evidencia)

    Los deepfakes son contenido sintético hiperrealista (videos, audios, imágenes) generados por IAG. Su peligro no es solo que creen mentiras, sino que atacan la fuente misma de la verdad. Si un video de un político diciendo algo escandaloso puede ser falso (un deepfake), ¿cómo podemos confiar en cualquier evidencia digital?

    Esta tecnología crea una “carrera armamentística algorítmica” donde la verificación humana se vuelve obsoleta frente a la tecnología de creación masiva.

    4. Respuestas Globales: Tres Modelos de Regulación

    Ante la escalada de la desinformación, los gobiernos globales han adoptado filosofías muy diferentes:

    JurisdicciónMarco de ContenciónFilosofía Dominante
    Estados Unidos (EE. UU.)Primera Enmienda.Mínima intervención estatal. Protege fuertemente la libertad de expresión (incluso la desinformación) para evitar la tiranía.
    Unión Europea (UE)Ley de Servicios Digitales (DSA).Intervención activa. Obliga a las plataformas a mitigar riesgos de desinformación para proteger la democracia y la esfera pública.
    China (RPC)Gran Cortafuegos Digital.Control Absoluto. Prioriza la estabilidad del Partido Comunista Chino mediante la censura total del flujo informativo.

    Un ejemplo de Modelo Geopolítico: Rusia y la Guerra Híbrida

    Rusia, a menudo citada junto a China como un actor estatal principal en la difusión de narrativas manipuladas para socavar las democracias occidentales, ha institucionalizado la propaganda como un instrumento clave de su estrategia de Guerra de la Información.

    La estrategia de Moscú se articula en operaciones conocidas como la combinación (kombinaciya), que integra diversos instrumentos de la guerra de la información, incluyendo la ciberguerra, la ciberinteligencia, la desinformación y la propaganda, a menudo colaborando con actores hostiles a los valores democráticos liberales.

    Características clave de la propaganda rusa en la guerra híbrida:

    • Desinformación (deziformatsiya): Se utiliza como un método militar asimétrico e indirecto con el objetivo de engañar y desorientar al oponente, influir en sus decisiones y socavar su eficiencia política, económica y militar. Esta desinformación no es simplemente la divulgación de mentiras, sino la mezcla de mensajes tanto verdaderos como falsos para confundir a los receptores.
    • Narrativas Tácticas: Los mensajes de desinformación rusos suelen ser difíciles de verificar y carecen de equilibrio, insistiendo más en las debilidades del oponente que en la información de los hechos. Se utiliza la técnica de la fuente difusa, introduciendo mensajes con frases como “muchos dicen” o “se habla de”.
    • Justificación Defensiva: Aunque el uso de la propaganda rusa es ofensivo, especialmente en las ex repúblicas soviéticas y países occidentales (como se ha visto en casos como Ucrania, Reino Unido, Alemania, Italia, Francia y España), la Doctrina Militar rusa sugiere que su percepción de la guerra informativa es exclusivamente defensiva, interpretándola como una forma de dar a Occidente “su propia medicina”.
    • Ejemplos de Aplicación: En el caso de Ucrania, la desinformación rusa se centra en tres tipos de mensajes: justificar la anexión de Crimea con la necesidad de proteger a los rusos amenazados, definir a Ucrania como un “Estado fracasado” y culpar a Occidente de provocar una “guerra civil” en el país. En el referéndum de Cataluña, se empleó para desacreditar el orden liberal y distraer la atención de los ciudadanos rusos de problemas internos.

    El propósito subyacente es desacreditar el orden liberal creado y sostenido por EE. UU. y la OTAN, explotando el resentimiento y la alienación histórica rusa.

    5. Manual Ciudadano: 3 Claves para tu Defensa

    La defensa más efectiva contra la ingeniería de la percepción comienza con la alfabetización mediática y el pensamiento crítico.

    1. Verifica la Fuente (Fact-Checking): Antes de compartir, pregunta: ¿Quién publicó esto? ¿Es un medio reconocido que se adhiere a un código de ética? Consulta plataformas de verificación certificadas como EFE Verifica o Maldita.es.
    2. Busca el Beneficio Ideológico: Recuerda que la propaganda siempre promueve una causa. Pregúntate: ¿Quién se beneficia de que yo crea esta información? ¿Busca polarizarme?
    3. Usa Herramientas Inversas: Si la información es una imagen o video sospechoso, usa la búsqueda inversa de Google Imágenes o herramientas similares. Esto te permite saber si la imagen ha sido manipulada o publicada en un contexto diferente.

    En la era de la IA, la neutralidad ya no es suficiente. Debemos adoptar una postura activa para defender nuestra capacidad de pensar por nosotros mismos.

    Descarga la presentación:

    PROPAGANDA_UN ANÁLISIS_de_Goebels_a_la_IAGBaixa

    Lee y Descarga el Informe completo

    #Propaganda #Desinformación #InteligenciaArtificial #Liderazgo #Ciberseguridad #DSA #PensamientoCrítico

    *Este artículo se ha realizado con soporte de IA.

  • Header. Marianao's. 4. Un microcosmos de classes i ideologies (1940-1975)
    🏰Marianao's: 📍Punt mut de 🔀 subversions al 📜 Segle XX - 📜Memòria i 🙏Homenatges - 🎬Realitzacions

    MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 4. 🧩 Un microcosmos de 🏛️ classes i 🧠 ideologies (1940 – 1975)

    octubre 14, 2025 - Per 

    L’estudi del Parc Residencial de Marianao a Sant Boi de Llobregat (1950-1970) ofereix una visió de les tensions socioeconòmiques i ideològiques de la postguerra catalana. Sant Boi, admirada com un entorn natural idíl·lic més enllà del riu Llobregat, ja havia estat un important destí d’estiueig per a les famílies barcelonines des de mitjans del segle XIX fins a l’esclat de la Guerra Civil (aproximadament 1850-1936), establint un nexe entre l’entorn rural, el nucli urbà i el nou desenvolupament residencial. Aquesta transició va passar d’un perfil d’estiuejants principalment barcelonins de la petita burgesia prebèl·lica, a una composició social notablement barrejada en classes i origen ideològic al Parc Residencial de Marianao entre el 1950 i el 1970. Malgrat l’aïllament social inicial, la connexió real entre els santboians i el nou enclavament es va concretar a la dècada de 1970, impulsada per l’expansió urbana de la vila i la crucial adquisició municipal del Palau, el llac i el nucli central del Parc. 

    Marianao_ El Microcosmos Oculto del Franquismo (Especulación, Masones y Comunistas al Lado del Falangista) (1940-1975). PodCast IA Esp.
    04_Marianao’s, un microcosmos de classes i ideologies_index_infografia

    Un Sant Boi atractiu com a destinatió: el Centre Estiuenc Sant Jordi (1850-1936) i l’origen dels “Fiambreras”

    Durant el període d’esplendor de l’estiueig, entre 1850 i 1936, Sant Boi s’establia com un important lloc d’escapada per a la petita burgesia de Barcelona. La raó principal del seu atractiu era l’aïllament percebut A causa de la manca de facilitat de comunicació i la necessitat de creuar el riu Llobregat, venir a Sant Boi significava “sortir a una altra galàxia” per al barceloní, allunyant-se de la pressió de les fàbriques i la densitat urbana. La colònia buscava la tranquil·litat, l’accessibilitat a la natura, i l’oportunitat de gaudir d’un entorn ordenat, fent berenades i passejades a espais com el turó de la Muntanyeta o la Pineda del Puig (abans plena de pins). Aquests estiuejants s’instal·laven principalment als carrers de Lluís Castells, Raurich, Miquel i Pimars Gall (o Eusebi Güell), amb l’àrea del Marquès de Marianao desconnectada.
    La logística de l’estiueig d’aquesta petita burgesia reflectia patrons de classe molt definits. L’estructura familiar típicament enviava la dona, els fills i les minyones a Sant Boi per a tota la temporada (de juny a setembre), desparant la casa de Barcelona. Els homes, o “caps de casa”, anaven diàriament a treballar a la ciutat. Aquesta dinàmica diària va generar sobrenoms que quantificaven la divisió de la classe social basada en la seva mobilitat i riquesa. Els que havien de portar-se el menjar (taper) perquè no podien tornar a dinar eren anomenats despectivament “Les fiambreres”. En canvi, “Els senyors dels quatre viatges” eren aquells amb prou capital i accés al tren que podien permetre’s el luxe logístic de tornar a Sant Boi al migdia per dinar i després tornar a Barcelona, realitzant quatre viatges diaris. La capacitat de realitzar aquests viatges era, per tant, una demostració directa de riquesa que superava els costos logístics de temps i transport, marcant una clara diferència econòmica.
    L’oci de la colònia es va institucionalitzar amb la creació del Centre Estiuenc Sant Jordi, fundat el 1906. Aquesta entitat, reservada exclusivament per als barcelonins, era coneguda popularment com el “Casino dels rics” o “el casino dels senyors”. La seva funció principal era la segregació social; el seu valor simbòlic residia en la seva exclusivitat, no en la seva opulència arquitectònica. Paradoxalment, es descrivia com una instal·lació molt modesta, gairebé una “barraca” amb un pati i un escenari a l’aire lliure, que obria de Sant Joan a setembre per a balls, concerts, xerrades, cartes i lectura de diaris. Encara que la colònia mantenia una vida relativament separada del municipi, alguns dels seus membres van contribuir activament a iniciatives locals, reforçant la creació del futbol, el rugbi, els ateneus, les seccions d’escacs i el billar.

    El Casino Dels Rics a Sant Boi, club exclussiu al Centre d’Estiueig Sant Jordi (SXIX-XX). AI Color

    La urbanització amb el tripijoc franquista sobre la finca del Marquès: un model especulatiu que va arrelar a Espanya

    El sorgiment del Parc Residencial de Marianao després de la Guerra Civil es remunta a una complexa maniobra politico-financera, o “tripijoc,” que va aprofitar les estructures del règim franquista. El procés va començar al voltant de 1940, quan l’empresari mallorquí Abdón Bordoy (administrador vinculat a figures de l’elit franquista com Joan March) va adquirir la propietat del Marquès de Marianao. Aquesta transferència de propietat no va ser una simple transacció comercial; el Marquès va ser obligat a doblegar-se per mitjà de la repressió ideològica i fiscal, ja que va ser acusat de ser maçó. Aquesta dinàmica il·lustra perfectament el model d’autarquia finanço-política: el règim va facilitar la concentració de capital en mans d’una nova elit afí, utilitzant la repressió com a mecanisme de devaluació d’actius. Bordoy va adquirir la finca per un cost inicial d’1.000.000 de pessetes.

    Aquesta inversió inicial mínima es va convertir ràpidament en un exercici de lucre massiu, definint un model d’urbanisme conegut com el pelotazo (profit abans que res). La finca, que era un parc tropical extens amb bosc i caça, va ser urbanitzada en dues fases amb més de 125 torres. La venda a terminis de 104 propietats registrades (principalment durant els anys 50) va permetre al promotor obtenir un benefici estratosfèric. L’anàlisi de la facturació bruta total estimada de l’operació (incloent-hi la venda final del nucli a l’Ajuntament el 1975) oscil·la entre 44,5 i 77,7 milions de pessetes. Això representa un benefici mínim de 44 vegades la inversió inicial. Aquest càlcul de rendibilitat no només destaca el caràcter purament especulatiu del projecte, sinó també la facilitat amb què Bordoy va obtenir el sòl a preu de saldo, donada l’enorme demanda d’una nova burgesia per símbols d’estatus.

    Primeres Parcel·les i Torres del Marianao Residencial
    Primeres Parcel·les i Torres del Marianao Residencial

    Paradoxalment, malgrat la promoció de Marianao com una “Ciudad Soñada” (fins i tot amb propaganda al NODO), l’especulació va prioritzar la plusvàlua del sòl per sobre de la responsabilitat urbanística. Un cop realitzat el pelotazo, el parc va ser un espai “deixat i sense inversions en infraestructures bàsiques”. Aquesta manca d’inversió es va manifestar directament en la precarietat social i la conseqüent instal·lació de barraquisme als anys 60 en zones com Els Canons, Les Orioles o Cam Paulet. La connexió física i social amb el nucli urbà de Sant Boi es va mantenir distant fins a la transferència final d’una part del nucli (Palau, llac i jardins) a l’Ajuntament de Sant Boi, al voltant de 1974, per 24.000.000 de pessetes, un esdeveniment que va començar a connectar finalment els “dos mòns separats”.

    Marianao "La Ciudad Soñada" - Propaganda
    Marianao “La Ciudad Soñada” – Propaganda

    Cronologia i Anàlisi de l’Operació Especulativa de Marianao (1940-1975)

    Fita TemporalEsdeveniment ClauContext i ActorsFacturació Total Estimada (Ptes.)
    c. 1940Adquisició de la FincaAbdón Bordoy adquireix la propietat del Marquès (Maçó) per 1.000.000 Ptes (Cost inicial)–
    1948-1949Construcció Primeres TorresVenda de les primeres torres pel promotor Ramiro Gutierrez Tapia & Cª.6.300.000 Ptes (per 25 propietats documentades)
    1950sUrbanització MassivaVenda a terminis de 104 propietats registrades.20,5 a 53,7 Milions Ptes (Estimació de la parcel·lació total)
    c. 1975Venda del Nucli a l’AjuntamentTransferència del Palau, llac i jardins a l’Ajuntament de Sant Boi.24.000.000 Ptes (Venda final)
    Total EstimatFacturació Bruta TotalBenefici mínim de 44x la inversió inicial44,5 a 77,7 Milions Ptes

    La Fisiognomia Social del Parc Residencial de Marianao entre 1950 i 1970: un microcosmos

    L’eco de Marianao: Memòries de Josep Faura Borges

    La composició social del Marianao residencial era “curiosa i bastant barrejada,” amb una concentració única d’individus les vides dels quals havien estat profundament impactades, o beneficiades, pel conflicte bèl·lic i la dictadura. La tensió ideològica del barri s’estructurava en una polarització extrema entre els ‘Nacionals’ i els ‘Rojos’, que vivien a pocs metres de distància. D’una banda, hi havia la Jerarquia Franquista, representada per figures com la Família Lacalle (conegut falangista i primer president del Saló de l’Automòbil de Barcelona) i el mateix Abdón Bordoy, l’empresari lligat a l’elit que va prosperar amb el règim. De l’altra banda, residien els Líders Republicans i de la Memòria Històrica, com la Família Vallejo, amb un pare comunista i antifranquista, que es va convertir en un dels primers residents de la torre ‘El Cerezo’.

    El fet que la residència Vallejo a “El Cerezo” es convertís en el centre de la dissidència clandestina, operant a l’ombra de les residències de figures falangistes, representa la paradoxa central de Marianao. L’aïllament social del parc, originalment dissenyat per garantir la discreció de l’elit burgesa, va servir inesperadament com un vel protector contra la vigilància policial, permetent la importació de la “lluita de classes” a l’enclavament mateix. A aquest panorama s’hi sumaven figures de distinció, com l’autor il·lustre José Mallorquí Figuerola (creador del còmic El Coyote), que, malgrat la seva fama, era amic dels Vallejo i va influir en la compra de les primeres torres.

    La Polarització Ideològica i el Perfil de Distinció dels Residents (1950-1970)

    Abdon Bordoy. Administrador i Titular de Parc Residencial de Marianao. Recreat-amb IA.
    Abdon Bordoy. Administrador i Titular de Parc Residencial de Marianao. Recreat-amb IA.
    Enrique Lacalla Barnadas - President de la Fira de l'Automòbil
    Enrique Lacalla Barnadas – President de la Fira de l’Automòbil
    Josep Mallorquí Port
    Josep Mallorquí Port
    'El Coyte' De Josep Mallorquí
    ‘El Coyte’ De Josep Mallorquí
    Marteu Campomar - Gestor de Marianao durant l'Administració d'Abdón Bordoy
    Marteu Campomar – Gestor de Marianao durant l’Administració d’Abdón Bordoy
    Josep Faura i Borgés -Nissaga de Massovers dels Marquesos de Marianao (fins 1947) - Cal Pepet, entrada de la Finca
    Josep Faura i Borgés -Nissaga de Massovers dels Marquesos de Marianao (fins 1947) – Cal Pepet, entrada de la Finca
    Família Vallejo De Marianao. Residents de la Trorre ‘El Cerezo’. (IA Color)
    Grup de PoblacióPerfil Socioeconòmic i IdeològicNoms DestacatsRol i Context
    Jerarquia FranquistaAfins al règim, falangistes, amb alts càrrecs econòmics i polítics de la postguerra.Família Lacalle (conegut falangista i primer president del Saló de l’Automòbil de Barcelona). Abdón Bordoy (empresari mallorquí i administrador lligat a Joan March).Representen l’elit que va prosperar amb el règim i va fixar la tensió ideològica del barri
    Líders Republicans i de Memòrica HistòricaClasse treballadora (Poblenou), Pare comunista.Família Vallejo: Comunista / Republicà / Antifranquista. Uns dels primers residents a la torre ‘El Cerezo’.Centre de la dissidència clandestina, importació de la lluita de classes a l’enclavament burgès.
    Residents Il·lustres/DistincióProfessionals d’èxit o propietaris de negocis notoris a Barcelona, aportant distinció cultural i econòmica a la comunitat.1José Mallorquí Figuerola (autor de “El Coyote”), Família Valdés (propietaris de Loteria Ramblas de Barcelona)José Mallorquí, amic dels Vallejo, va influir en la compra d’una de les primeres torres.
    Colònia EstrangeraPetita colònia de residents d’origen alemany-suís, vinculats a l’empresa Dubler, amb possibles ombres de la Segona Guerra Mundial.1Hanno Luber Montansti (alemany), altres residents vinculats a l’empresa Dubler.La colònia de Sant Boi ja era important des dels anys vint. Marianao, com a lloc discret i aïllat, podria haver estat un refugi.
    Població Local/ServeiLa població arrelada, els masovers i el personal de servei (minyones, jardiners), majoritàriament de Sant Boi o famílies immigrades locals.1Família Faura (Josep Faura Badia ‘Pepet’, masover del Marquès), Família Campoamor (servei domèstic dels Bordoy).El servei domèstic era la principal via de contacte entre Marianao i el poble de Sant Boi.

    L’anàlisi dels 104 compradors registrats corrobora la reconfiguració de la burgesia catalana durant l’autarquia. Marianao no es dirigia a la vella aristocràcia barcelonina, sinó a una classe mitjana-alta emergent que havia capitalitzat la prosperitat econòmica postguerra. La majoria provenien de zones de Barcelona densament poblades (Ciutat Vella, Eixample, Sants), i la seva classificació professional incloïa el Comerç de Barri i Detall (sabateries, fleques), la Petita Indústria i Artesania (rajolers, curtits) i Professionals Liberals (farmacèutics, notaris). Aquests nous rics utilitzaven la segona residència a Marianao com un símbol d’ascens social assequible, fora de la competència dels barris històrics de l’alta burgesia. A més, Marianao acollia una petita, però intrigant, Colònia Estrangera d’origen alemany-suís, vinculada a l’empresa Dubler, la presència de la qual, en un lloc tan aïllat, suggereix que el parc podria haver servit de refugi per a individus amb “possibles ombres de la Segona Guerra Mundial,” aprofitant la discreció de l’Espanya franquista per a l’ocultació. Finalment, la població local, com els masovers (Família Faura, Cal Pepet) i el personal de servei domèstic (Família Campoamor), representaven la mà d’obra barata i la principal via de contacte, subratllant la profunda divisió de classes amb la comunitat de Sant Boi.

    Classificació Socioprofessional Dels Compradors de Marianao (Selecció 1949)

    104 Compradors Torres Marianao (1949)
    104 Compradors Torres Marianao (1949)
    Categoria SocioprofessionalCompradors Representatius (Exemples)Negoci/ActivitatProcedència Geogràfica Clau (BCN/HOSP)
    Comerç de Barri i DetallLuciano Blasco, Teresa Magués, Francisca MarangesSabateria, Fleca, Botiga.Conde Asalto, Vallespir, Borrell.
    Petita Indústria / ArtesaniaHermanos Fraga, José Cortés, Bibiano AlcarazRajolers, Curtits, Ballestes.Villaroel, Obispo Laguardia, Provenza.
    Professionals Liberals / ServeisArturo Jornet, Miguel Boniquet, Francisco GallardoFarmàcia, Notaria, Sastreria.Pujadas, Conde Asalto, P. de Gràcia.
    Jerarquia/Alts FuncionarisEnrique Lacalle, Ladislao RomeroPresident Saló Automòbil, Adreça simbòlica.Lauria, P. Calvo Sotelo.
    Població Local / FincaJosé Faura, Juan Prast, Pedro TorralbaMasover/Arrelat.Parque Marianao (Sant Boi).

    L’estiueig al Parc Residencial de Marianao: vida social, oci i serveis del Parc

    La vida quotidiana a Marianao entre els anys 40 i 70 es caracteritzava per un aïllament social marcat per la connectivitat limitada. L’accés al parc des de Barcelona depenia del Carrilet (tren), amb la necessitat de pujar a peu des de Sant Boi. Aquesta dependència del tren i del desplaçament a peu era el principal accentuador de l’aïllament del parc respecte al nucli urbà. No obstant això, el període va veure la modernització limitada de la mobilitat de la classe mitjana-alta, amb els homes utilitzant el Biscúter (un “pseudo cotxe” anterior al Seat 600) o cotxes per als viatges de cap de setmana. La presència de les famílies (dona, nens) durant tot l’estiu, conegudes despectivament pels locals com “los fiambrera”, es va sostenir gràcies a l’explotació de la mà d’obra local. L’ús de servei domèstic com les criades (minyones) i els jardiners locals era la principal, i gairebé única, via d’interacció laboral entre Marianao i Sant Boi, subratllant la relació de subordinació entre els “dos mons separats”.

    El consum d’oci modernitzat dins de l’enclavament reflectia la necessitat de la nova burgesia d’adoptar patrons de consum occidentals, sense renunciar a les bases tradicionals del règim. Marianao oferia símbols de distinció i modernitat, com una pista de tennis (un esport llavors poc comú) i un llac ornamental, que posteriorment es va reformar com a piscina. El bar del llac, administrat per Mateu Campomar (home de confiança de Bordoy), servia com a punt central de trobada per a tertúlies socials. En contrast amb la vida senyorial (que incloïa missa setmanal a l’oratori del Palau fins al 1977) , la vida social adolescent es va modernitzar amb la celebració dels guateques (festes) amb discos de vinil i música rock d’artistes com Elvis.

    El nou propietari, Abdón Bordoy, intentava projectar un estil paternalista i senyorial, organitzant esdeveniments com els Jocs Florals. Un gest particularment revelador de la seva ostentació de poder era la “curiosa tradició de llançar monedes a terra” perquè la gent les recollís. Aquesta pràctica es pot interpretar no com un acte de generositat, sinó com una representació física de l’estructura de poder de la dictadura, on l’elit atorgava i controlava la riquesa, i els locals eren relegats a la posició de “recol·lectors” de les engrunes del capital especulatiu. A nivell d’infraestructura, mentre que la interacció social s’evitava, l’aprovisionament d’aigua va crear un punt d’interdependència vital. La finca original tenia una xarxa hidràulica complexa (cinc llacs, un pou profund) i, crucialment, una mina d’aigua subterrània que connectava Marianao amb Santa Bàrbara. Aquesta mina era l’únic espai ineludiblement comú, ja que la gent del poble anava a buscar-hi aigua potable, un element que simbolitza la interdependència física que existia malgrat la segregació econòmica i social imposada.

    El dia a dia a Marianao es basava en l’aïllament social, la connectivitat limitada, i el consum d’un oci modernitzat i de classe

    01.Accessibilitat (Com s'hi arribava)
    01.Accessibilitat (Com s’hi arribava)
    02. Estiuejants_i_Piscina (Abans LLac)
    02. Estiuejants_i_Piscina (Abans LLac)
    03.Embarcador_i_Barca
    03.Embarcador_i_Barca
    03.Bar Bodega Del Marquès
    03.Bar Bodega Del
    Marquès
    04.Bosci Finca tropical. Ple de conills, cèrvol, perdius, avellanres i cererers
    04.Bosci Finca tropical. Ple de conills, cèrvol, perdius, avellanres i cererers
    04.Mines i Galeríes d'Aigua entre Santa Bàrbera i Marianao
    04.Mines i Galeríes d’Aigua entre Santa Bàrbera i Marianao
    06. Abón Bordoy senyorial llençat monedes al terra
    06. Abón Bordoy senyorial llençat monedes al terra
    06. Missa i Cerimònies Religioses els Diumenges migdia
    06. Missa i Cerimònies Religioses els Diumenges migdia
    7,La Miranda i el Crist pujat pels Faura en un Congrés Eucarístic
    7,La Miranda i el Crist pujat pels Faura en un Congrés Eucarístic
    07. L'entrada de Portes de Ferro Forjat què custodiaven els masovers Faura
    07. L’entrada de Portes de Ferro Forjat què custodiaven els masovers Faura
    ElementDescripció de l’Experiència al Marianao dels 40-70Connexió amb Sant Boi/Context
    1.Accessibilitat (Com s’hi arribava)La majoria venien de Barcelona. El viatge es feia amb el Carrilet fins a Sant Boi i, des d’allà, havien de pujar a peu. Els caps de setmana, només el “senyor” pujava i baixava de Barcelona, sovint amb cotxes o amb el Biscúter (un “pseudo cotxe” abans del 600)Aquesta dependència del tren i del desplaçament a peu accentuava l’aïllament del parc respecte al nucli urbà.
    2.Estiuejants (“los fiambrera”)Els estiuejants que venien de Barcelona eren coneguts despectivament com “los fiambrera”. La dona, els nens i la criada (minyona) hi passaven tot l’estiu (de juny a setembre).L’ús del servei domèstic local (la criada, jardiners) era la principal via d’interacció laboral entre els “dos mons separats”.
    3.Oci i Instal·lacionsHi havia pista de tennis (llavors no estaven de moda), un llac amb barca i embarcador. Les barques (com les d’Inés i Catrina, filles de Bordoy) eren inestables i feien trajectes de punta a punta, sovint amb connotació romàntica. El llac es va reformar d’un llac ornamental a una piscina.El bar del llac, muntat per Mateu Campomar (home de confiança de Bordoy), esdevingué un punt de tertúlies i trobada social.
    4.Bosc i Recursos NaturalsEl bosc era molt extens. Hi havia una gran activitat de caça (conills, perdius, fins i tot cérvols). La caça de conills es feia amb sacs al circuit d’aigua. L’entorn era ric en flora, amb avellaners i un cirerer (que va donar nom a “El Cerezo”).No es permetia portar armes sense permís, i el Tir de Saló era un espai tancat reservat per a pràctiques de tir.
    5.Aigua i SubministramentLa finca original comptava amb una complexa xarxa hidràulica: cinc llacs artificials, un pou de 48 metres de profunditat, i una mina d’aigua subterrània que connectava Marianao amb Santa Bàrbara. La gent del poble anava a buscar aigua potable d’aquesta mina amb càntirs.La mina, que s’ha recorregut dalt a baix, era un element clau per al subministrament d’aigua i un element “molt desconegut” del parc.
    6.Vida Religiosa i FestesEs feia missa tots els diumenges a les 12 h a l’oratori  ( amb sostre de fusta noble) situat a la planta baixa del Palau va ser un centre de culte fins al 1977, on Mn. Joan Saborit oficiava. Les festes d’adolescents (anomenades “guateques”) se celebraven amb discos de vinil, single i música rock, com la d’Elvis.El nou propietari, Abdón Bordoy, organitzava actes amb un estil senyorial, com Jocs Florals, Capella amb himne i la curiosa tradició de llançar monedes a terra perquè la gent les recollís.
    7.
    Patrimoni Històric    		El Palau tenia una Miranda (el mirador del Marquès) i, en l’època del Marquès, la capella albergava armadures, armes i heràldiques que posteriorment van desaparèixer. La casa de la família Faura tenia quatre portes de ferro per a un accés controlat.El Crist de La Miranda va ser pujat pels Faura per a un Congrés Eucarístic. L’avi Faura, a més, pertanyia als Somatents (un cos del poble que va acabar actuant com a guàrdia de Franco).

    Conclusió: Marianao, el primer Laboratori d’Integració de la Postguerra

    L’estudi de Marianao (1950-1970) revela una urbanització nascuda de la connivència política i l’especulació financera que va servir de mirall de les tensions socials i ideològiques no resoltes de la postguerra.

    1. La Paradoxa de l’Aïllament i la Dissidència: Marianao va ser concebuda com una “finca tancada” per a l’èlit barcelonina, un espai segregat de Sant Boi. Paradoxalment, aquesta separació, que garantia la discreció, va convertir la urbanització en un refugi per a la dissidència política, amb la casa del comunista Carles Vallejo (El Cerezo) funcionant com a centre de reunions clandestines, a l’ombra de la residència d’un falangista com Lacalle.
    2. L’Empremta Franquista i l’Especulació: El projecte és inintel·ligible sense la dinàmica de la dictadura: la repressió ideològica contra el Marquès (maçó) va facilitar la transferència de la propietat a Bordoy (franquista vinculat a March) per una inversió mínima. La posterior venda massiva a terminis va permetre al promotor obtenir un benefici estratosfèric (mínim 44 vegades la inversió inicial), demostrant el caràcter purament especulatiu i financer de l’urbanisme de postguerra.
    3. El Nou Estiueig de la Burgesia Emergent: La classificació socioprofessional demostra que Marianao va ser un destí per a la petita burgesia (comerciants, petits industrials, professionals liberals) de Barcelona, que va utilitzar la segona residència com un símbol de la seva ascensió social gràcies a la prosperitat econòmica de l’autarquia. Aquest estil de vida, marcat per la mobilitat (cotxe, Biscúter) i l’aïllament social (“los fiambrera”), es va sustentar en la mà d’obra barata i el servei domèstic procedent de Sant Boi i les àrees properes.

    Marianao, doncs, és la crònica d’un lloc on la història de la guerra i la repressió es van superposar amb l’establiment d’un nou ordre social basat en el capital i la recerca de l’oci. La convivència de nazis, falangistes, comunistes i escriptors il·lustres fa de Marianao un microcosmos excepcionalment ric per entendre la complexitat de la societat catalana durant la dictadura.

    #Marianao, #SantBoi, #HistòriaCatalana, #FranquismeOcult, #EspeculacióImmobiliària, #MicrocosmosSocial, #Postguerra, #ClassesSocials, #MemòriaHistòrica, #EstiueigDeLuxe, #ElPelotazo, #Falangistes, #ComunismeClandestí, #ElCoyote, #Catalunya, #Urbanisme, #BarcelonaAnys50, #SantBoiDeLlobregat, #MisterisHistòrics.

    Referències:

    1. Youtube @santoitv1: Marianao’s, entrevistes a Carles Serret (AHMSB), Tate Cabré, Mateu Campomar, Carles Vallejo, Josep Faura.
    2. DOSSIER: 04_Marianao’s, un microcosmos de classes i ideologies (Recull de Testimonis)
    3. Els Setembrers d’Abans –  Ràdio Sant Boi – Memòria i Patrimoni (La República Santboiana), Carles Serret (AHMSB) – ivoox

    *Hem fet servir eines d’IA per a la realització d’aquest post.

  • MARIANAOs-3.-Del-marquesat-a-la-parcellacio-un-negoci-amb-ombres-franquistes
    🏰Marianao's: 📍Punt mut de 🔀 subversions al 📜 Segle XX - 📜Memòria i 🙏Homenatges - 🎬Realitzacions

    MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 3. Del marquesat 👑 a la parcel·lació 🏠: un negoci amb ombres 👻 franquistes

    octubre 5, 2025 - Per 

    La història de la Finca de Marianao (Sant Boi de Llobregat) és una lliçó magistral de com es van consolidar les noves elits del règim franquista. Després de la Guerra Civil, el Tercer Marquès de Marianao, amb les seves connexions monàrquiques, es va convertir en l’objectiu perfecte del nou aparell repressiu. El règim va utilitzar una multa fiscal com a pretext per forçar una venda que va beneficiar Abdón Bordoy, un empresari connectat al magnat Joan March. Aquest “tripijoc” polític no només va desposseir l’aristocràcia; va inventar el model del ‘pelotazo’ urbanístic, caracteritzat per l’especulació, la rapidesa i la manca d’inversió en infraestructures, un llegat arrelat en l’urbanisme espanyol fins avui dia.

    Marianao_ Del Lujo Colonial al Pelotazo Franquista El Laboratorio del Urbanismo Especulativo en Sant Boi (1940-1974). PodCast IA Esp.

    Abdón Bordoy, Pioner de l’Urbanisme Especulatiu Franquista

    Abdñib Bardioy (Imatge per IA)
    Abdón Bordoy (per IA)

    La finca, un símbol de la riquesa colonial i de l’aristocràcia política (on fins i tot es va signar el cop de Primo de Rivera), va caure l’any 1940 a causa de la vulnerabilitat política del Marquès, objecte d’atenció per les seves suposades simpaties monàrquiques i possibles vincles amb la maçoneria. El pretext de l’Estat per forçar la transferència va ser una multa fiscal d’un milió de pessetes, suma exacta per la qual Bordoy va adquirir l’actiu, en un clar “tripijoc” orquestrat. Bordoy, un empresari mallorquí de Santa Margarida —el mateix poble de Joan March—, va actuar com a agent executor del capital de March, convertint-se en el titular d’una oportunitat que només la repressió política podia crear. Aquesta adquisició es basava en un model de negoci ja provat per Bordoy a Cala Sant Vicenç (Mallorca) i en el projecte d’Aranjuez (Madrid), considerat un dels primers casos d’urbanització especulativa d’aquest tipus a Espanya.

    Propietari DesposseïtComprador OperatiuFinançador ClauPreu d’Adquisició (Ptes.)Mecanisme de TransferènciaMotivació Política
    III Marquès de Marianao, Salvador de Samà i de SarrieraAbdón BordoyJoan March Ordinas1.000.000 Ptes.Multa fiscal de la postguerraExpropiació d’elits monàrquiques i maçons desafectes

    Una vegada en possessió de Marianao, Bordoy va intentar legitimar el seu nou estatus amb un estil de vida “senyorial,” organitzant misses i festes a la Sala Gran. No obstant això, aquesta façana contrastava amb la seva nova riquesa, exhibida de manera “grollera” i “despòtica” (amb l’anècdota de llançar monedes al terra per a ser recollides), generant “enveges” i mala fama i evidenciant la ruptura amb l’antic ordre aristocràtic. Aquesta estratègia es va materialitzar en dues fases d’urbanització: La Fase 1 (1946) va ser un fracàs comercial, ja que el projecte elitista de “dotze parcel·les enormes” no va trobar mercat en la postguerra. Això va forçar una reorientació radical.

    Aquesta visió fallida va donar pas a la Fase 2 (dècada dels 50), amb un replantejament aprovat el 1957 que optava per la venda massiva de lots “molt més petits” i xalets “comprimits”, venuts amb un sistema pioner a terminis de “20 duros mensuals” i sota l’enganyós eslògan “Marianao, La Ciudad Soñada, Ciudad de Vacaciones” utilitzat fins i tot al NODO. El problema d’aquest model era la seva filosofia de màxim benefici per no-inversió: el desenvolupament es va dur a terme sense la infraestructura urbana necessària, quedant sense asfaltar ni voreres. Aquesta deixadesa intencionada va provocar l’aparició de “fenòmens de semibarraquisme indirecte” i un important conflicte social i litigis amb els propietaris de la Fase 1, que es van sentir “traïts” per la pèrdua de l’esperit d’exclusivitat original.

    CaracterísticaFase 1: Elitista (Pla 1946)Fase 2: Especulativa (Replantejament 1957)
    Visió UrbanísticaParc residencial d’alta gamma, baixa densitat“Ciutat Somiada, Ciutat de Vacances,” alta densitat
    Mida de Parcel·laParcel·les grans (“enormes”), 12 unitatsParcel·les “molt més petites” i “comprimides”
    InfraestructuraMínima inversió, destinada a l’exclusivitatManca total (sense asfaltar, voreres, equipaments)
    Resultat SocialFracàs comercial i abandonament del palauLitigis, queixes per engany i degradació urbana

    Mateu Campomar, Administrador i Símbol d’Autoritat a la Finca

    Escut MariaNao
    Escut MariaNao

    Mateu Campomar va ser la figura instrumental per a l’execució de l’estratègia especulativa de Bordoy. Nascut a Pollença, Campomar va arribar a Marianao cap al 1941, amb només 19 anys, després de la Guerra Civil, reclutat per Bordoy a través de la seva xarxa de confiança mallorquina. Mateu va actuar com l’eix operatiu de la finca, un paper que el situava com el darrer administrador del parc Marianao. La seva feina era multifuncional (conserge, venedor, gestor) i tan central que “calia passar per Mateu” per parlar amb Bordoy, subratllant el seu estatus de representant màxim de la propietat absentista. Mateu supervisava el pragmàtic sistema de venda a terminis i fins i tot va construir amb les seves mans l’escut de Marianao (la Nau Maria).

    La seva posició d’home de confiança implicava l’exercici d’una autoritat inqüestionable a la finca, un fet confirmat pels testimonis que el descriuen com una persona “autoritària”. L’aplicació d’aquesta autoritat sota el marc repressiu del franquisme era ferma: testimonis com Josep Faura recorden que Campomar portava una pistola a la barra del seu bar “davant la Guàrdia Civil,” un detall que il·lustra l’aplicació d’una autoritat de facto tolerada pel règim. A més, Campomar mateix admetia que vigilava la finca, confiscant escopetes sense permís

    L’arribada de Campomar va precipitar un acte simbòlic de canvi d’ordre: ell va intentar fer fora el seu avi, “Pepet,” que havia estat el porter i custodi del parc sota el Marquès, obligant la família a marxar i consolidant així la transferència de poder del vell al nou règim. No obstant això, Mateu Campomar defensa Bordoy amb vehemència, afirmant que tenia un “cor d’or” i que va ser víctima d’enveges per l’èxit. Per a Campomar, Bordoy era un visionari que va obrir la porta de la propietat a gent amb pocs recursos gràcies al sistema de venda a terminis, mostrant la dualitat de la memòria entre la defensa interna i la percepció externa del seu autoritarisme.

    La liquidació de Marianao: del ‘Pelotazo’ i el Llegat de la Deixadesa Urbanística

    L’adquisició inicial per només 1.000.000 de pessetes va ser el fonament d’una operació d’una rendibilitat colossal, que es va obtenir mitjançant una doble liquidació d’actius. Només amb les vendes documentades de 25 torres i parcel·les per un promotor l’any 1949, ja es van generar 6.300.000 pessetes, superant sis vegades la inversió inicial de Bordoy amb només un petit percentatge de les vendes totals.

    La facturació total estimada es va calcular sumant els ingressos de la parcel·lació massiva (estimació mitjana de 26.208.000 pessetes) i la venda de l’actiu residual: el Parc i el Palau de Marianao, que la família Bordoy va vendre a l’Ajuntament per 24.000.000 de pessetes quan el manteniment es va fer insostenible. La Facturació Total Estimada Mitjana va ascendir a 50.208.000 pessetes.

    ConcepteValor (Pessetes)Significació
    Cost Inicial d’Adquisició (1940)1.000.000 Ptes.Preu políticament fixat (igual a la multa)
    Ingrés Venda de Parcel·les (Estimació Mitjana)26.208.000 Ptes.Ingrés majoritàriament de la Fase 2 massiva
    Ingrés Venda Parc/Palau (a Ajuntament)24.000.000 Ptes.Venda final a l’administració pública
    Facturació Total Estimada (Mitjana)50.208.000 Ptes.Múltiple dels ingressos reals respecte a la inversió

    Aquesta anàlisi revela que, respecte a la inversió inicial d’un milió de pessetes, la facturació total estimada es va multiplicar, com a mínim, per 44 vegades, demostrant el caràcter purament especulatiu del projecte. Aquest èxit financer es va basar en una estratègia d’urbanisme brutal: la mínima inversió en infraestructura (manca d’asfalt i serveis) i la doble liquidació d’actius (venda de parcel·les i venda del palau a l’Ajuntament). L’urbanisme de la deixadesa de Marianao és la conseqüència directa de la lògica de “profit abans que res” d’Abdón Bordoy, un model que va transferir el cost del desenvolupament urbà als residents i a l’administració pública, establint així el llegat de l’especulació a la postguerra espanyola.

    Marianao #SantBoideLlobregat #PelotazoFranquista #UrbanismeEspeculatiu #HistòriaCatalunya #PostguerraEspanyola #AbdónBordoy #JoanMarch #Franquisme #MemòriaHistòrica #Samà #MateuCampomar #UrbanismeSocial #EspeculacióImmobiliària #Llobregat #HistòriaLocal #DeixadesaUrbana #PionerUrbanisme #PodcastHistòria #CiutatSomniada #LitigisUrbanístics

    Referències:

    1. Entrevista del 2009 de Carles Vallejo (SantBoi.Tv) a Carles Serret (AHMSB)
    2. Entrevista del 2009 de Carles Vallejo (SantBoi.Tv) a Mateu Campomar (Gestor del Sr.Bordoy de l’Urbanització del Parc de Marianao)
    3. Informe: Marianao: De Marquesat a ‘Pelotazo’ Franquista. Anàlisi del Model d’Urbanització Especulativa Pioner d’Abdón Bordoy (1940-1974)
    4. Dossier: Marianao’s, del marquesat a la parcel·lació: un negoci amb ombres franquistes (AHMSB, testimonis i documents promocionals i de gestió).

    *Hem fet servir eines d’IA per a la realització d’aquest post.

  • 02_Marianao’s un escenari de convulsions i silenci durant la República i la Guerra Civil
    🏰Marianao's: 📍Punt mut de 🔀 subversions al 📜 Segle XX - 📜Memòria i 🙏Homenatges - 🎬Realitzacions

    MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 2. Un escenari de convulsions ⚔️ i silenci 🕯️ durant la República i la Guerra Civil (1931-1950)

    agost 19, 2025 - Per 

    La història de Sant Boi de Llobregat, i en concret la del Parc de Marianao, és un mirall de les convulsions polítiques i socials que van sacsejar Espanya al segle XX. Les vides de la família Vallejo, entre l’activisme, la repressió i la resistència, esdevenen el fil conductor perfecte per a reconstruir un període que va transformar la ciutat, de la il·lusió republicana a la foscor de la dictadura. Seguint la seva trajectòria, des dels fronts de guerra fins a la intimitat de la seva llar, podem comprendre com el passat encara ressona avui en la nostra memòria col·lectiva.

    Marianao y los Vallejo_ Un Microcosmos de la España en Guerra y Resistencia (1931-1950). PodCast IA Esp.

    La II República a Sant Boi i Marianao

    L’any 1931, el nou context polític de la Segona República va arribar a Sant Boi de Llobregat amb un missatge clar de canvi. La caiguda de la dictadura de Primo de Rivera el 1930 va obrir un període de reflexió política i van sorgir tres faccions principals a la ciutat: la Lliga Regionalista (de dreta catalanista), Acció Catalana (catalanista republicana) i el Casal d’Esquerres (d’inspiració republicana). A les eleccions municipals de l’abril de 1931, a diferència d’altres llocs, les forces d’esquerra no van formar una coalició, la qual cosa va resultar en una victòria per a la Lliga Regionalista. No obstant això, la proclamació de la República a Barcelona va portar a la formació d’un nou govern municipal encapçalat per forces catalanistes i republicanes pocs dies després. Aquest nou panorama contrastava directament amb l’antic ordre, representat pel Marquès de Marianao, Salvador Samà i Torrents.

    El Palau de Marianao, construït a finals del segle XIX, era un símbol de l’opulència i el poder de les elits, una fortuna forjada amb negocis colonials a Cuba, incloent-hi el comerç de persones esclavitzades. La finca de Marianao no era una simple residència, sinó un centre de poder per a l’elit conservadora, fins al punt que el dictador Miguel Primo de Rivera hi va celebrar reunions abans del seu cop d’estat de 1923. L’any 1933, la mort del marquès va suposar la transició del títol al seu fill, Salvador Samà i Sarriera, just a les portes del conflicte que canviaria per sempre el destí de la propietat.

    Juan Jose Vallejo Gonzalez (IA Color)
    Juan Jose Vallejo Gonzalez (IA Color)

    En paral·lel a aquests esdeveniments, la biografia de Juan José Vallejo González, nascut a Toledo el 1912, exemplifica l’agitació d’aquella època. Venedor de sabates i activista a Madrid, va ser cofundador de les Joventuts Socialistes Unificades (JSU) l’abril de 1936. El seu activisme es va estendre a l’esport, on va ser líder de la Federación Cultural Deportiva Obrera (FCDO), que promovia l’esport com a eina de mobilització social i consciència antifeixista. La seva implicació en l’Olimpíada Popular de Barcelona, concebuda com una resposta als Jocs de Berlín, va ser un contra-esdeveniment antifeixista tràgicament interromput pel cop d’estat del 18 de juliol.

    La Guerra Civil i el Parc de Marianao

    L’Arxiu Històric Municipal de Sant Boi de Llobregat està treballant des del 2017 en el Memorial 1939-1945 què dirigeix Carles Serret. És un projecte de recerca en curs per documentar totes les víctimes locals en aquest període. Es detallen les categories de víctimes:

    Categoria de MortNombre de SantboiansPeríode
    Repressió “incontrolada” al bàndol republicà151936-1939
    Desaparicions i morts en combat1541936-1939
    Repressió “institucional” del règim franquista71939-1945
    Morts en camps de concentració, a l’exili51939-1945
    Morts en combat a la II Guerra Mundial11939-1945
    Altres víctimes civils41936-1939

    Els “Vilaboians” que varen anar a la guerra: “més de  1.400 persones que van anar a lluitar per unes idees, des les quals unes 150 van desaparèixer o no van tornar.”

    ANY 1937 - Santboians de la "Lleva de 1940" al Camp de Futbol Municipal. Col·lecció Carme Tramunt (AHMSBL) ai Color
    Morts i desapareguts en guerra (1936-1939) | Ajuntament de Sant Boi de Llobregat
    ALBALAT SALVADÓ, Modest Naixement: Serra d’En Galceran (Plana Alta, Castelló), el 6 de desembre de 1905.
    Estat civil: Casat amb dos fills.
    Domicili: C/ Miquel Esplugues
    Ofici: Terrissaire.
    Lleva: 1926.
    Enquadrat: Artiller a la 72 BM de l’EPR.
    Mort: En combat, a la Serra de Pàndols (Terra Alta), l′11 de novembre de 1938, a les acaballes de la Batalla de l’Ebre. Informació: AHMSBL (Orfes. Caixa 105, expedient 1), (EM, Caixa 163)

    Amb l’esclat de la Guerra Civil, la vida de Juan José Vallejo va canviar radicalment, i també el Palau de Marianao. El palau i la seva finca van ser requisats per les autoritats republicanes i el seu propòsit va ser subvertit, passant de ser un espai d’oci aristocràtic a un recurs per a la col·lectivitat. El parc es va convertir en un centre logístic de la rereguarda republicana, servint com a clínica militar i “hospital de sang”. A més, va acollir un contingent d’uns 1.200 refugiats que fugien del conflicte a la península, la qual cosa va representar un augment considerable de la població de Sant Boi, que s’estima que era d’uns 8.000 habitants el 1920.

    Els relats dels testimonis locals ens permeten endinsar-nos en aquesta realitat. Josep Faura Borgés, fill del masover, va recordar que el palau es va convertir en hospital militar, mentre que el Sr. Bota, cunyat futur del senyor Mateu (responsable de mateniment de Mariano), va donar un testimoni colpidor: una estructura oberta que avui ocupa l’antic bar de la finca es va fer servir com a “dipòsit de morts” durant la guerra. Aquests relats, juntament amb la presència d’armes i municions, subratllen la brutalitat i la disrupció de la vida quotidiana que la guerra va imposar.

    Usos del Parc i Palau de Marianao durant la Guerra Civil (1936-1939)

    Tipus d’ÚsDescripció/FuncióTestimonis/FontsImplicacions
    Hospital MilitarAtenció a ferits de guerra, possiblement connectat amb Santa Bàrbara per transportJosep Faura Borgés, Sr. BotaTransformació d’un espai aristocràtic en centre sanitari de rereguarda, subvertint el seu significat original 7
    Clínica de SangProvisió de sang i atenció mèdica d’emergènciaCarles SerretPart de la infraestructura sanitària republicana, amb un paper vital en la supervivència dels combatents
    Acollida de RefugiatsAllotjament per a aproximadament 1.200 refugiats de la penínsulaCarles SerretImpacte demogràfic i social considerable per a Sant Boi; el parc esdevé símbol de solidaritat i patiment humanitari
    Dipòsit de MortsEstructura oberta (antic bar) utilitzada per conservar cadàversSr. BotaRevela la cruesa de la guerra i la necessitat d’improvisar davant l’alta mortalitat; contrast amb l’ús previ d’oci
    MagatzemEmmagatzematge de subministraments o material diversAjuntament de Sant BoiÚs logístic per a l’esforç de guerra, maximitzant la utilitat de l’espai requisat
    Presència d’ArmamentTroballa d’armes, munició i explosius a la zona 1Josep Faura Borgés, Sr. BotaIndica una activitat militar més complexa o residus bèl·lics, amb perills persistents per a la població civil
    Clínica PsiquiàtricaIntent de posada en marxa cap al final de la guerra, amb molt poca vigència 1Carles SerretReflecteix les necessitats sanitàries en temps de guerra, tot i les dificultats per establir serveis especialitzats

    En aquest context de patiment, també hi va haver una “catàstrofe silenciosa“. Entre 1936 i 1939, es van registrar 2.682 morts als hospitals psiquiàtrics de Sant Boi, el 82,8% de les quals van ser per malalties gàstriques i desnutrició. Aquestes dades revelen la vulnerabilitat extrema dels més indefensos en un context de col·lapse social i de recursos. El col·lectiu “Besnéts en cerca” lluita avui per donar dignitat a aquestes víctimes i recuperar una memòria sovint oblidada.

    7-1939. El Parc es converteix en Academia de mandos José Antonio del Frente de Juventudes (secció infantil i juvenil de la Falange) aiColor
    Entrada del Parc el Juliol del 1939 ocupat per la Falalnge. aiColor

    Finalment, la pèrdua de la guerra per part de la República va marcar una transició simbòlica i violenta. Al juliol de 1939, el Parc de Marianao es va convertir en l’Academia de Mandos José Antonio del Frente de Juventudes, la secció infantil i juvenil de la Falange.

    La repressió franquista i l’arribada dels Vallejo

    La victòria del franquisme el 1939 va portar una repressió sistemàtica a Sant Boi. El règim va utilitzar la “Ley de responsabilidades políticas” per a les purgues i la confiscació de béns dels que s’havien oposat al “Movimiento Nacional”.

    El Parc de Marianao també va viure una nova transformació. Després de la guerra, el palau va ser adquirit en subhasta pública per Abdón Bordoy, qui havia estat administrador de la família Samà. Aquesta maniobra, amb el suport de figures clau del règim com Joan March, el “pirata del Mediterrani” i “patrocinador del cop d’estat de Franco”, va ser una operació per retornar la propietat a l’antiga elit. El 1944, Bordoy va iniciar un projecte d’urbanització per construir xalets, convertint l’antic jardí del marquès en una zona residencial d’alt nivell. Aquesta privatització va suposar la pèrdua de l’espai per a l’ús comunitari.

    Juan José Vallejo_ El President del Madrid CF esborrat per l’història i la Resistència Clandestina.. ai PodCast Exp.

    No obstant això, la història de resistència de la família Vallejo va continuar. Juan José Vallejo va ser empresonat, internat en camps de concentració i condemnat a mort, però va aconseguir escapar. Un cop a Barcelona, va continuar la seva militància al PSUC de manera clandestina. L’any 1945 es va casar amb Lola Calderón Ramón, i junts van prendre una decisió fonamental: van matricular els seus fills a l’Escola Italiana de Barcelona per protegir-los de l'”adoctrinament dels ensenyaments franquistes”. Aquest acte, aparentment personal, va ser una forma de resistència subtil i poderosa per a preservar la llibertat de pensament de la següent generació.

    El 1949, la família va comprar la “Torre del Cerezo“, a la nova urbanització del Parc de Marianao, i s’hi va traslladar el 1950. Juan José considerava la casa “la casa del poble”, un espai de trobada per a familiars i amics on podien parlar obertament de les seves experiències de guerra, en una “petita república independent”. Per al seu fill Carles Vallejo Calderón, la casa es va convertir en un centre de resistència clandestina, on organitzava reunions de Comissions Obreres (CCOO) i del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) sense que els seus pares ho sabessin. Aquesta casa, en el context d’un parc que havia estat confiscat per la Falange i després urbanitzat per l’elit franquista, es va convertir en un espai de resistència i un símbol de la transmissió intergeneracional de la memòria.

    La Família Vallejo: Un Llegat de Resistència i Memòria

    Membre de la Família/AspecteContribucions/Experiències ClauEnllaç Intergeneracional/Significat
    Juan José Vallejo González (Pare)Membre fundador de la JSU; líder en l’esport obrer (FCDO); President del Madrid FC durant la incautació; Comandant republicà (Cinquè Regiment, 43a Brigada Mixta); pres polític, condemnat a mort, va escapar; militant clandestí del PSUC; coordinador de solidaritat per a les famílies de presos polítics.Va establir el compromís fundacional de la família amb els ideals comunistes i la lluita antifeixista; va patir una repressió severa, establint un precedent de resiliència.
    Lola Calderón Ramón (Mare)Esposa de Juan José; companya en la navegació de la vida i la criança d’una família sota la dictadura franquista; crucial en la decisió d’enviar els fills a l’Escola Italiana per evitar l’adoctrinament.Va proporcionar estabilitat i suport dins de la unitat familiar; va participar activament en la configuració de la visió del món antifranquista dels fills, demostrant una forma de resistència subtil però ferma.
    Carles Vallejo Calderón (Fill)Nascut sota el franquisme; educat a l’Escola Italiana (evitant l’adoctrinament franquista); implicat en moviments juvenils comunistes clandestins; destacat líder sindical (SEAT, CCOO); pres polític (detingut, torturat, empresonat); President de l’Associació d’Ex-Presos Polítics de Catalunya; figura destacada en el moviment de memòria històrica (primer querellante per tortura a Via Laietana).Va heretar directament i va continuar activament el llegat de resistència dels seus pares; les seves pròpies experiències de repressió van alimentar la seva dedicació als drets humans i la justícia històrica; encarna la continuïtat de la lluita per les llibertats democràtiques i la memòria en l’era postfranquista.
    La Unitat Familiar VallejoPresa de decisions col·lectiva (per exemple, educació); compromís compartit amb els ideals antifeixistes/comunistes; resiliència davant la repressió estatal; establiment d’una llar forta i ideològicament unificada. Adquisició de la “Torre del Cerezo” a Sant Boi (1949) com a “casa del poble” i espai de trobada familiar i reunions clandestines antifranquistes. Demostra com la unitat familiar va servir com un lloc crucial per preservar valors alternatius i fomentar futures generacions d’activistes, assegurant la transmissió intergeneracional del compromís polític i la memòria. La Torre del Cerezo es va convertir en un símbol de resistència i llibertat en un context de repressió.
    Sant Boi de LlobregatLloc de descans final de Juan José; focus de la investigació històrica local de “La Rutlla – Centre d’Estudis Santboians”, que promou activament la seva història i el patrimoni local. Ubicació de la “Torre del Cerezo”, un espai clau en la vida familiar i la lluita antifranquista. Connecta la narrativa històrica més àmplia de la família amb una comunitat local específica; destaca el paper vital de les iniciatives locals en la recuperació i difusió de les històries marginades, fent el testimoni de la família tangible i accessible.

    #SantBoideLlobregat #Història #GuerraCivil #Memòria #Repressió #Antifranquisme #Catalunya #FamíliaVallejo #Marianao #República #Resistència

    Referències:

    1. Entrevista Carles Vallejo (SantBoi[.Tv]) a Carles Serret (AHMSB)
    2. Testimonis de la realització de les entrevistes i El Cerezo (família Vallejo) de Marianao’s
    3. Memorial 1939-1945 recerca en curs per documentar totes les víctimes locals dirigit per Carles Serret (AHMSB)
    4. Soldats santboians morts i/o desapareguts a la Batalla de l’Ebre (Memòria i Patrimoni amb Carles Serret – La República Santboiana – Ràdio Sant Boi)
    Producció àudiovisual del Museu de Sant Boi de Llobregat al voltant dels anys 1931 al 1950

    5. Font Documental: Informe detallat amb Gemini Deep Search

      *Hem fet servir eines d’IA per a la realització d’aquest post.

    1. LA FI DELS SAMÀ A SANT BOI
      🏰Marianao's: 📍Punt mut de 🔀 subversions al 📜 Segle XX - 📜Memòria i 🙏Homenatges - 🎬Realitzacions

      MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 1. Marianao’s: del 🌴somni colonial a➡️ l’epicentre modernista🏛️ i polític🗳️ (1866-1929)

      juliol 19, 2025 - Per 

      La història de la família Samà a Sant Boi de Llobregat, coneguts com a “Indianos” que van construir els majestuosos Parcs de Samà i el de Marianao, és un fascinant mirall de les convulsions del primer terç del segle XX a Espanya. Des d’una posició de poder i influència, arrelada en el seu origen colonial i la seva fortuna, els Marquesos de Marianao van veure com la Segona República, la devastadora Guerra Civil i la repressió de la dictadura franquista van erosionar dràsticament el seu llegat. En aquest article, explorarem el destí del II Marquès, Salvador Samà i Torrents, i el III Marquès, Salvador Samà i Sarriera, la vida del qual es va veure truncada per una inesperada condemna per maçoneria. Prepara’t per descobrir com la història d’una família il·lustre amb presència i llegat a Sant Boi visualitza les profundes divisions d’una època.

      1.1. QUI ERA EL MARQUÉS DE MARIANAO? Els Marianao esclavistes i Rafaela Torrents i Higuero (Segle XIX)
      1.2. ELS PALAUS I ELS PARCS DELS INDIANOS SAMÀ (Cambrils més modernista i Marianao mès medieval i gòtic)
      1.3. MENYSPREU DELS SAMÀ A SANT BOI (incita la independència de Cuba i indiferència dels sacrificis dels santboians del 98)
      1.4. INFLUÈNCIES DELS SAMÀ (repressió a l’anarcosindicalisme creixent i seu de Primo de Rivera)

      1.5. LA FI DELS SAMÀ A SANT BOI (la II República i la LRMC – Llei de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme)

      Vïdeo PodCast VOSC “SAMÀ, THE END” (LA FI DELS SAMÀ A SANT BOI (la II República i la LRMC – Llei de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme)

      Dades Biogràfiques i Familiars Clau dels Marquesos de Marianao (II i III)

      CriteriSalvador Samà i Torrents (II Marquès de Marianao)Salvador Samà i Sarriera (III Marquès de Marianao)
      Naixement/Mort17 d’abril de 1861 – 28 de juny de 193311 de desembre de 1884 – 21 de desembre de 1948
      TítolsII Marquès de Marianao (Grande d’Espanya), I Marquès de Vilanova i la GeltrúIII Marquès de Marianao (Grande d’Espanya), II Marquès de Vilanova i la Geltrú
      Rols PolíticsDiputat per Vilanova i la Geltrú (1886, 1889), Gandesa (1891-1896, 1896); Senador (1898-1923); Alcalde de Barcelona (1905-06, 1910-11); Membre del Partit LiberalDiputat per Tortosa/Vendrell (1910, 1916, 1918); Senador per la Lliga Regionalista (1919); Monàrquic, de Dretes, Primorriverista
      Estat MaçònicNo s’esmentaEx-Mestre Masó
      Condemna FranquistaNo aplicable (mort abans)Condemnat el 1941 a 20 anys i 1 dia de presó per Maçoneria
      EsposaMaría de los Dolores Mercedes Magdalena de Sarriera de Miláns 3María de las Mercedes Coll i Castell
      FillsSalvador Samà i Sarriera, María Josefa Samà i SarrieraSalvador Samà i Coll, Jaime Samà i Coll, María Victoria Samà i Coll
      SAMA-Y-TORRENTS-SALVADOR.-MARQUES-DE-MARIANAO
      SALVADOR SAMA-I-TORRENTS- II MARQUÈS-DE-MARIANAO
      SALVADOR SAMÀ I SARRIERA – III MARQUÈS DE MARIANAO

      Salvador Samà i Torrents i la II República

      Salvador Samà i Torrents, el II Marquès de Marianao, va ser una figura central durant el període de la Restauració borbònica a Espanya. Nascut el 1861, va heretar el títol el 1866 i va obtenir la Grandesa d’Espanya el 1893. Fill de Josep Samà Mota i Rafaela Torrents Higuero (primera marquesa de Vilanova i la Geltrú) es va casar amb Maria Dolors Sarriera, i van tenir dos fills, Salvador i Joaquim. A més, els registres històrics indiquen que va tenir dos fills més, Pere (1901) i Maria (1905), amb la minyona del Parc Samà, la senyoreta Borràs. Aquest aspecte de la seva vida personal proporciona una visió més matisada de l’individu més enllà dels seus rols públics.

      La seva extensa carrera política inclou ser Diputat a Corts, Senador del Regne i, notablement, Alcalde de Barcelona en dues ocasions. Com a promotor del Parc Samà el 1881, va crear un espai que evocava la Cuba colonial i servia de lloc per a reunions polítiques i visites reials.

      Malgrat ser descrit com a “conservador en política” i un pilar de l’antic règim que la República pretenia desmantellar, Samà i Torrents també era vist com a “avançat al seu temps” i “cosmopolita”. Aquesta dualitat el va situar en una posició complexa davant l’arribada de la Segona República Espanyola el 14 d’abril de 1931. 

      “La República, proclamada el 1931, va representar una ruptura radical amb el sistema monàrquic, amb l’objectiu de dur a terme reformes liberals, atorgar autonomia regional i separar l’Església de l’Estat.”

      La República va impulsar reformes ràpides i profundes, especialment les que afectaven l’Església i la propietat de la terra, la qual cosa va generar una polarització significativa i un descontentament creixent entre les faccions conservadores. Salvador Samà i Torrents va morir el juny de 1933, durant aquest període de tensions creixents, però abans de l’esclat de la Guerra Civil. La seva mort el va estalviar de la violència directa i la persecució que patiria la seva generació i el seu fill.

      Salvador Samà i Sarriera i la LRMC franquista

      El destí de Salvador Samà i Sarriera, el III Marquès de Marianao, va ser marcat pels esdeveniments més tràgics del segle XX espanyol. Nascut el 1884, va heretar els títols el 1909. Políticament, era un “monàrquic i de dretes” i fins i tot “primorriverista”, mostrant el seu suport a la dictadura de Primo de Rivera. 

      Les propietats de la família a Sant Boi també van patir. El Parc Samà va ser “confiscat pel Comitè Antifeixista de Cambrils” el 1936 i utilitzat per a fins militars, convertint-se en un “Hospital de Sang”. A més, Salvador Samà i Sarriera “es va desfer de les propietats santboianes” durant la Guerra Civil, una acció que suggereix una alienació estratègica o forçada davant la inestabilitat. Va marxar el 1934 a la seva casa de Marianao de La Habana (Cuba) on probablement va malvendre les seves propietats.

      “Malgrat ser un ‘monàrquic i de dretes’, haver estat ‘perseguit pel Front Popular’ i ‘col·laborador del Bando Nacional’, va ser ‘condemnat per les autoritats franquistes a 20 anys i un dia de presó per delicte de maçoneria’ el 1941.”

      L’any 2009 no teníem només que sospites per totes les relacions que havien al voltant dels Samà. Anys més tard un estudi del 2020 reforça la idea sobre la relació amb la maçoneria i que va servir com a argument per perdre la titularitat de la Finca de Marianao a favor del seu administrador el senyor Bordoy amb el supot de les estructures polític-financeres del franquisme.

      1.5. CARLES SERRET: (Actualització 2021):

      “El mes de gener de 2020 es va formular, en una sessió plenària de la nostra Corporació Municipal (Sant Boi de Llobregat), una pregunta sobre la presència maçònica a la nostra vila durant el període de la Segona República (1931-1939). Traspassada aquesta demanda a l’Arxiu Històric Municipal, ens vàrem haver d’activar per rescatar aquelles petites petjades que ja coneixíem i fer un estat de la qüestió sobre un tema pràcticament desconegut. La investigació ha donat els seus fruits, interessants però potser no tant saborosos com ens hauria agradat i, ara, amb noves informacions, ja estem en disposició de parlar de personatges locals i de dos de forans –estretament vinculats amb Sant Boi–, d’un “triangle” (cèl·lula maçònica) a la vila i, fins i tot, d’un objecte: un artístic penjoll, recuperat en una intervenció arqueològica al jaciment del Benviure.”
      … 
      “Salvador Samá de Sarriera (Vinyols i el Arcs, 1885 – Barcelona, 1948), III marquès de Marianao, II marquès de Vilanova i la Geltrú, comte de Solterra i Gran d’Espanya, fou un famós aristócrata vinculat al liberalisme moderat. Tot i haver donat suport al cop d’estat de Primo de Rivera (1923) i haver-se adherit a l’Alzamiento (1936) i al qual serví –com a espia– des de París, no va poder mantenir-se al marge de la repressió i va ser encausat i condemnat (a 20 anys de presó) pel delicte de maçoneria, el 1941.” 3

      Ingrés a la maçoneria
      Salvador Samà i Sarriera  va ser iniciat a la maçoneria a l’abril de 1932, a la lògia “La Unión” nº 88 de Madrid, dependent de la Gran Lògia Espanyola, amb el nom simbòlic de “Byron”.Posteriorment, va ser exaltat al grau de mestre maçó al novembre-desembre de 1933. 1

      Condemna durant el franquisme
      Després de la promulgació de la Llei per a la Repressió de la Maçoneria i el Comunisme de 1 de març de 1940, va ser condemnat per delicte de maçoneria el 1941. 2 Tot i haver enviat una declaració-retractació des de Suïssa, on residia, confessant el seu ingrés a la lògia i el seu posterior abandonament, va ser finalment recluit a la seva casa espanyola on va morir el 1948. 

      El que el va fer un objectiu inesperat va ser la seva condició d'”ex-maestro masón”. El General Franco sentia una “obsessió malaltissa” per la maçoneria, a la qual vinculava amb una “conspiració judeo-maçònica” i el “bolxevisme”. Després de consolidar el seu poder el 1939, Franco va prohibir la maçoneria i va crear el “Tribunal Especial per a la Repressió de la Maçoneria i el Comunisme” el 1940.

      Salvador Samà i Sarriera, III Marqués de Marianao:: Mirall de les Convulsions del Segle XX a Catalunya tras la Guerra Civil

      Aquesta condemna, el 1941, va ser un testimoni de la naturalesa extrema i sovint irracional de la repressió franquista, que va prioritzar la “puresa ideològica” sobre les aliances polítiques tradicionals.

      Salvador Samà i Sarriera va morir el desembre de 1948, havent patit la pèrdua de patrimoni i influència. La combinació de la confiscació republicana i la repressió franquista va portar a una erosió sistemàtica de la riquesa i la presència física dels Samà a Sant Boi. La línia masculina directa dels Marquesos de Marianao va finalitzar amb els seus fills, Salvador i Jaime Samà i Coll, que van morir solters i sense descendència, passant el títol a una branca femenina i marcant el final d’una era.

      El Final dels Samà a Marianao (Sant Boi)

      República, Maçoneria, Franco i Mort: La Caiguda d’una Dinastia Local

      Els Samà: Propietaris i Poder a Marianao

      La família Samà, amb el seu origen “Indiano” i la seva vasta fortuna, va establir una presència significativa a Marianao, Sant Boi de Llobregat. Les seves propietats i la seva influència van marcar el paisatge i la vida social de la zona durant la Restauració, convertint-los en una de les famílies més destacades de la burgesia catalana.

      El II Marquès, Salvador Samà i Torrents, va ser una figura clau en l’establiment d’aquest poder local, que es veuria desafiat amb l’arribada de la Segona República.

      Presència dels Samà a Sant Boi

      Gran

      Extensió de propietats i influència social.

      1931

      Any de la proclamació de la II República, inici del canvi.

      Cronologia de la Despossessió a Marianao

      1931: La República i l’Erosió del Poder Local

      Amb la proclamació de la II República, les reformes agràries i la nova política municipal van començar a minar l’hegemonia de les grans famílies propietàries a llocs com Marianao.

      1933: Mort de Salvador Samà i Torrents

      El II Marquès mor, deixant al seu fill un llegat immens però en un context polític i social cada vegada més inestable a Espanya i, per extensió, a Marianao.

      1936: Ús i Confiscació de Propietats a Sant Boi

      Amb l’esclat de la Guerra Civil, les autoritats republicanes van fer servir les propietats dels Samà a Marianao com a hospital de salut mental i tanatori improvisat. El Parc Samà, per la seva banda, va ser confiscat. Salvador Samà i Sarriera s’exilia.

      1941: Condemna Franquista del III Marquès

      Malgrat la seva ideologia conservadora, Salvador Samà i Sarriera és condemnat per la maçoneria, un cop més a la reputació i al futur de la família, incloent les seves aspiracions de recuperar el control a Marianao.

      1948: Mort de Salvador Samà i Sarriera

      El III Marquès mor, havent perdut gran part del seu patrimoni i influència a Marianao, Sant Boi, i sense haver pogut restaurar completament l’ordre previ a la guerra.

      1979: Final de la Línia Directa a Marianao

      Amb la mort de Jaime Samà i Coll, V Marquès, sense descendència, la línia masculina directa dels Samà s’extingeix. El cognom Samà deixa de ser el titular principal del marquesat, marcant el final d’una era per a la família i la seva connexió directa amb Marianao.

      Salvador Samà i Sarriera: El Maçó Condemnat per Franco

      La història de Salvador Samà i Sarriera és un testimoni de la complexitat de la Guerra Civil i la postguerra. Malgrat ser un monàrquic i de dretes, la seva pertinença a la maçoneria el va convertir en objectiu de la repressió franquista, afectant directament la seva capacitat per recuperar el seu estatus i propietats a Marianao.

      Perfil Polític

      • Monàrquic
      • De Dretes
      • Primorriverista
      • Col·laborador del Bàndol Nacional
      +

      L'”Enemic” Interior

      🏛️

      Ex-Maestro Masón

      ⬇️

      Conseqüència: Condemna i Pèrdua

      20 anys i 1 dia

      de presó per delicte de Maçoneria, amb impacte directe en els seus béns a Marianao.

      Les Esposes i Famílies: Un Llegat Fragmentat

      La continuïtat de la família Samà a Marianao depenia de la successió. Les esposes de Salvador Samà i Torrents i Salvador Samà i Sarriera van jugar un paper en la preservació del patrimoni familiar, tot i que les circumstàncies històriques van dificultar-ho enormement.

      2

      Marqueses de Marianao (II i III)

      amb les seves respectives esposes, que van viure el declivi familiar.

      El Final de la Línia Directa a Marianao

      La manca de descendència masculina directa va significar que el títol nobiliari i, per extensió, la influència directa del cognom Samà a Marianao, passaria a una branca femenina, els Fontcuberta, diluint la presència original dels Samà.

      Aquesta infografia il·lustra com els esdeveniments de la República, la Guerra Civil i la dictadura franquista van posar fi a la influència i la presència directa de la família Samà a Marianao (Sant Boi), marcant el final d’una era.

      Referències:

      1. Javier Alvarado Planas, Masones en la nobleza de España, Madrid, 2016, pp. 379-394. 130 (a la pàgina dialnet, es parla d’aquest text)
      2.Article “Un monàrquic de dretes condemnat per maçó el 1941; el marquès de marià i de vilanova i geltrú – Sala V: Història de la maçoneria a Espanya” de la UNED, proporciona informació detallada
      3. El III Marqués de Samà (Salvador Samá de Sarriera) va ser condemnat per massó. youtu.be/46aRENRoAKo
      4. MAÇONS I MAÇONERIA A SANT BOI DE LLOBREGAT. Carles Serret i Josefa Huertas. 16 de nov. 2020 (Llibre)

      Conclusions del capítol “MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 1. Marianao’s: del 🌴somni colonial a➡️ l’epicentre modernista🏛️ i polític🗳️ (1866-1929)”

      Aquest article sobre “El Final dels Samà a Sant Boi” serveix com a culminació dels temes explorats en els posts anteriors del capítol “MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 1. Marianao’s: del 🌴somni colonial a➡️ l’epicentre modernista🏛️ i polític🗳️ (1866-1929)“. La història de la despossessió i el declivi dels Samà és la prova tangible de com les profundes transformacions del segle XX a Espanya van impactar directament en l’antic ordre i les seves elits.

      1.1. QUI ERA EL MARQUÉS DE MARIANAO?
      Els Samà, amb el seu origen d'”Indianos” i la creació del títol de Marquès de Marianao vinculat a Cuba, van representar la forta connexió amb el somni colonial. Aquesta fortuna va cimentar el seu poder i la seva posició de burgesia terratinent i conservadora a Sant Boi.
      1.2. ELS PALAUS I ELS PARCS DELS INDIANOS SAMÀ
      El Parc Samà, símbol del seu poder i visió (fins i tot “avançat al seu temps”), es va convertir en un escenari de la seva pèrdua. La seva confiscació i ús militar durant la Guerra Civil simbolitza la fi del seu control directe sobre aquestes propietats, que eren tant el seu epicentre modernista com el reflex de la seva fortuna.

      1.3. MENYSPREU DELS SAMÀ A SANT BOI
      L’erosió de la influència dels Samà a Sant Boi, culminada amb la venda forçada o l’alienació de les seves propietats, mostra com la seva posició privilegiada no els va protegir de la inestabilitat. La seva història il·lustra la pèrdua de control que va afectar les grans famílies davant els esdeveniments polítics, obligant-los a desprendre’s de la seva base territorial.

      1.4. INFLUÈNCIES DELS SAMÀ
      La seva arrelada posició conservadora i la implicació en governs pre-republicans, amb figures com Salvador Samà i Torrents sent Alcalde de Barcelona i Salvador Samà i Sarriera sent “primorriverista, subratllen la seva vinculació amb l’ordre establert i, implícitament, les polítiques de control social davant el creixement de moviments com l’anarcosindicalisme.

      1.5. LA FI DELS SAMÀ A SANT BOI
      Aquest article ha detallat exhaustivament com la II República (amb la seva polarització i reformes) i, de manera més dramàtica, la Llei de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme (LRMC) del franquisme, van ser els factors determinants en el final dels Samà com a força dominant a Sant Boi, culminant amb la condemna del III Marquès i la dissolució de la línia directa masculina.

      Cronologia d’Esdeveniments de la Família Samà i Fites Històriques Espanyoles (1860-1979)

      AnyEsdeveniment Família SamàFita Històrica Espanyola
      1860Creació del Marquesat de Marianao per Salvador Samà Martí (I Marquès)Inici del període de la Restauració borbònica (contextual)
      1861Naixement de Salvador Samà i Torrents (II Marquès)
      1866Salvador Samà i Torrents hereta el títol de Marianao
      1881Construcció del Parc Samà per Salvador Samà i Torrents
      1884Naixement de Salvador Samà i Sarriera (III Marquès)
      1893Concessió de la Grandesa d’Espanya a Salvador Samà i Torrents
      1909Salvador Samà i Sarriera es casa amb María de las Mercedes Coll y Castell; hereta els títols
      1910-1911Salvador Samà i Torrents exerceix com a Alcalde de Barcelona (segon mandat)
      1931 (Abril 14)Proclamació de la Segona República Espanyola
      1933 (Juny 28)Mort de Salvador Samà i Torrents (II Marquès)
      1936Parc Samà confiscat pel Comitè Antifeixista de Cambrils, utilitzat per a fins militars 1; Salvador Samà i Sarriera “es desfà” de propietats a Sant BoiInici de la Guerra Civil Espanyola
      1938Parc Samà esdevé un hospital de campanya
      1939Victòria de Franco, fi de la Guerra Civil; Franco prohibeix la Maçoneria
      1940Creació del Tribunal per a la Repressió de la Maçoneria i el Comunisme
      1941Salvador Samà i Sarriera condemnat a 20 anys i 1 dia per Maçoneria
      1948 (Desembre 21)Mort de Salvador Samà i Sarriera (III Marquès)
      1976Mort de Salvador Samà i Coll (IV Marquès), solter, sense descendència
      1979Mort de Jaime Samà i Coll (V Marquès), solter, sense descendènciaLa prohibició de la Maçoneria es declara inconstitucional

      #Sama #MarquesosDeMarianao #SantBoi #Marianao #HistoriaDeCatalunya #Indianos #SegonaRepublica #GuerraCivil #Franquisme #Maconeria #ParcSama #ElitesTradicionals #HistoriaEspanyola #TransformacioSocial

    2. 14.INFLUENCIES-DELS-SAMA-I-PRIMO-DE-RIVERA.
      🏰Marianao's: 📍Punt mut de 🔀 subversions al 📜 Segle XX - 📜Memòria i 🙏Homenatges - 🎬Realitzacions

      MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 1. Marianao’s: del 🌴somni colonial a➡️ l’epicentre modernista🏛️ i polític🗳️ (1866-1929)

      juny 26, 2025 - Per 

      El període comprès entre 1917 i 1923 a Catalunya va ser una època de convulsió social i política extrema, coneguda com el Pistolerisme. Aquesta “guerra social” va enfrontar obrers anarcosindicalistes i forces patronals i estatals, culminant en el cop d’estat de Primo de Rivera el setembre de 1923. En aquest escenari de tensió, figures de Sant Boi de Llobregat van jugar papers fonamentals i antagònics, des de la resistència obrera (Balbina Pi i Sanllehy)  fins a la cúpula de la repressió. Aquest post explora el paper crucial de la família Samà, especialment el Marquès de Marianao, i la seva connexió amb la repressió de l’anarcosindicalisme i la gestació de la dictadura.

      1.1. QUI ERA EL MARQUÉS DE MARIANAO? Els Marianao esclavistes i Rafaela Torrents i Higuero (Segle XIX)
      1.2. ELS PALAUS I ELS PARCS DELS INDIANOS SAMÀ (Cambrils més modernista i Marianao mès medieval i gòtic)
      1.3. MENYSPREU DELS SAMÀ A SANT BOI (incita la independència de Cuba i indiferència dels sacrificis dels santboians del 98)

      1.4. INFLUÈNCIES DELS SAMÀ (repressió a l’anarcosindicalisme creixent i seu de Primo de Rivera)

      1.5. LA FI DELS SAMÀ A SANT BOI (la II República i la LRMC – Llei de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme)

      Vïdeo PodCast VOSC “INFLUÈNCIES DELS SAMÀ (repressió a l’anarcosindicalisme creixent i seu de Primo de Rivera)1

      L’ANARCOSINDICALISME A SANT BOI I LA REPRESSIÓ DELS SAMÀ

      El Pistolerisme a Catalunya va ser una manifestació violenta de la profunda crisi del règim de la Restauració, exacerbada per les desigualtats econòmiques derivades de la Primera Guerra Mundial. Barcelona es va convertir en l’epicentre d’aquesta lluita, amb centenars de morts i ferits.1 El moviment obrer, liderat per la CNT i la UGT, buscava la millora de les condicions laborals i socials, mentre que la patronal, recolzada pels Sindicats Lliures i les forces de l’Estat, va respondre amb una repressió brutal.1

      En aquest context, Sant Boi de Llobregat va veure emergir figures clau que representaven els dos pols del conflicte. D’una banda, Balbina Pi i Sanllehy (1896-1973), obrera tèxtil i destacada dirigent anarcosindicalista i feminista nascuda a Sant Boi.1 La seva militància activa a la CNT, la seva capacitat oratòria i la seva participació en campanyes contra la repressió, com la solidaritat amb els deportats a la Mola, la van convertir en un símbol de la resistència obrera.1 Els seus articles en premsa llibertària, sovint sota pseudònims, denuncien la violència patronal i estatal, oferint una perspectiva vital des de la base social.1

      Balbina-Pi-Sanllehy - CNT AnarcoSindicalista i Feminista, de Sant Boi de Llobrergat
      BALBINA I SANLLEHY
      ANARCOSINDICALISTA (CNT) I FEMINISTA
      SAMA-Y-TORRENTS-SALVADOR.-MARQUES-DE-MARIANAO
      SAMA I TORRENTS, SALVADOR
      II MARQUES-DE-MARIANAO

      Fons Documentals i Publicacions de Balbina Pi i Sanllehy i Salvador Samà i Torrents

      Nom de la FiguraTipus de “Papers” o ContribucionsLloc/Institució on es trobenRellevància per a l’Estudi del Pistolerisme
      Balbina Pi i SanllehyArticles de premsa (llibertària), discursos, biografies.Solidaridad Obrera, Nuestra Voz, La Colmena. Llibre “Balbina Pi i Sanllehy: una dona lliure” (Generalitat de Catalunya, Institut Català de les Dones). 1Proporciona la perspectiva del moviment obrer anarcosindicalista i feminista, i la denúncia de la repressió.
      Salvador Samà i Torrents (II Marquès de Samà)Documents polítics (actes de diputat, senador, alcalde), patrimonials, referències en premsa de l’època, bibliografies.Arxiu Històric Municipal de Sant Boi (Can Torrents, per connexió familiar). Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Parlament de Catalunya. Parc Samà (Cambrils). Real Academia de la Historia (biografia). 1Il·lustra la participació de l’elit catalana en el règim de la Restauració i en la repressió del moviment obrer (lideratge del Somatén).

      D’altra banda, Salvador Samà i Torrents (1861-1933), Marquès de Marianao i de Vilanova i la Geltrú, va representar el braç repressiu de l’elit.1 Aquest influent polític liberal i terratinent, amb una fortuna heretada de negocis colonials (inclòs el tràfic d’esclaus), va ser dues vegades alcalde de Barcelona i senador vitalici.1 La seva connexió amb Sant Boi es deu a la seva mare, de la família Can Torrents, que avui acull l’Arxiu Històric Municipal.1 El paper més destacat de Samà en la repressió va ser el seu lideratge del Somatén Barceloní sota el Governador Civil Severiano Martínez Anido.1 El Somatén, una milícia paramilitar, va actuar com a força de xoc contra el moviment obrer, alineant directament Samà amb la política de “crueltat” i l’aplicació de la infame “Ley de Fugas” de Martínez Anido, que va provocar centenars de morts extrajudicials.1 Aquesta participació activa de l’elit catalana en la repressió no era només una qüestió d’ordre públic, sinó una defensa dels seus propis interessos econòmics i socials davant l’amenaça de la mobilització obrera.1

      Tipus de MesuraDescripcióPeríode d’AplicacióConseqüències / Impacte
      Suport als Sindicats LliuresRespalda i legitima organitzacions patronals armades que actuaven com a trencavagues. 1Novembre 1920 – Octubre 1922Augment de la violència contra sindicalistes, desestabilització del moviment obrer. 1
      Aplicació de la “Ley de Fugas”Execucions extrajudicials on es simulava un intent de fuga del presoner per assassinar-lo. 11921-1922 (contundentment a Barcelona)Represaliades prop de 1.000 persones; 267 morts, 583 ferits (segons dades oficials). Creació d’un clima de terror. 1
      Repressió GeneralitzadaActuació caracteritzada per la “crueltat” i el suport a la repressió violenta del moviment obrer. 1Novembre 1920 – Octubre 1922Desarticulació de la conflictivitat laboral, però no la seva eliminació total. 1
      CensuraImposició de censura a la premsa, especialment llibertària. 1Durant el seu mandat i posteriorment amb la dictaduraLimita la difusió d’idees anarcosindicalistes i la capacitat d’organització. 1
      DeportacionsDeportació d’activistes i líders sindicals, com Salvador Seguí i Lluís Companys, a llocs com el castell de la Mola a Maó. 11920-1923Debilitament del lideratge obrer, però també campanyes de solidaritat. 1
      Patrona del Somaten. Verge de Montserrat: Misa de campanya
      Durant l’etapa en què Salvador Samà va dirigir el Somatén de Barcelona, aquest va funcionar com el braç armat de les elits econòmiques i conservadores, dedicat a la repressió violenta del moviment obrer i a apuntalament d’un ordre social que es veia amenaçat, sent un actor clau en l’espiral de violència que va justificar i va portar al cop d’Estat de 1923.Entre el 1910 i el 1923 es va centrar en:
      – Defensa dels Interessos de les Elits
      – Força de Xoc contra el Moviment Obrer
      – Eina de Repressió: per exemple la seva implicació en la detenció de figures com Ferrer i Guàrdia.
      – Suport a la Dreta i Pèrdua de Prestigi: donava suport obertament a grups ultradretans. 
      – Preparació per a la Dictadura: com la defensa dels interessos dels cacics locals. 

      MARIANAO: EL LIDERATGE INTEL·LECTUAL DEL COP D’ESTAT DEL 1923

      El cop d’estat de Miguel Primo de Rivera, el 13 de setembre de 1923, va posar fi a la inestabilitat del Pistolerisme i al règim de la Restauració.1 Primo de Rivera es va presentar com el “cirurgià de ferro” necessari per “salvar Espanya del caos social”.1 Si bé el manifest públic del cop es va emetre des de Barcelona 1, la historiografia local i l’anàlisi recent subratllen un paper fonamental del Palau de Marianao, propietat de la família Samà a Sant Boi de Llobregat, en la gestació i formalització del cop.1

      Proclamació ofiicial de Primo de Rivera

      Esdeveniments clau del cop d’estat de Primo de Rivera (setembre de 1923)

      DataUbicacióActor clau (paper)Acció clauResultat immediat
      13 de setembre de 1923BarcelonaGeneral Miguel Primo de Rivera (Capità General de Catalunya)Es va fer un cop d’estat reeixit; va publicar un manifest culpant el sistema parlamentari i anunciant un govern temporal. 1Iniciació del cop d’estat; declaració de la llei marcial a Catalunya. 1
      14 de setembre de 1923MadridRei Alfons XIIISuport declarat al cop d’estat; govern civil destituït (Manuel García Prieto); Suspensió de la constitució espanyola de 1876. 1Aval reial; col·lapse del règim de la Restauració. 1
      15 de setembre de 1923MadridRei Alfons XIIIVa nomenar Primo de Rivera com a cap de govern i president del Directori Militar. 1Constitució formal de la Dictadura de Primo de Rivera. 1
      Aspecte del Palau de Marianao de principis del Segle XX

      Contràriament a algunes narratives simplificades, el Palau de Marianao no va ser només una residència de l’elit, sinó que va servir com a “cuina” de la insurrecció.1 Diversos historiadors i la memòria local de Sant Boi assenyalen que les reunions prèvies i la signatura de les ordres clau que van formalitzar el cop d’estat per part del General Miguel Primo de Rivera es van dur a terme al Palau de Marianao.1 La seva ubicació discreta als afores de Barcelona va oferir a Primo de Rivera un quarter general segur i allunyat de les mirades indiscretes, ideal per coordinar els moviments militars i polítics necessaris per al derrocament del govern constitucional.1 Aquest fet revela una aliança estratègica entre sectors del militarisme i una part de la burgesia catalana, representada per la influent família Samà, que compartien el desig de restablir l’ordre social i la seguretat econòmica per sobre de les llibertats polítiques i culturals.1 La família Samà, amb la seva posició conservadora i proteccionista, va ser un facilitador instrumental d’aquest canvi de règim.1

      Motivacions de suport a la burgesia catalana i polítiques de dictadura

      CategoriaDescripció
      Motivacions de la burgesia catalana per donar suport al cop d’estat
      Por a la revolució socialPor profunda a la revolució obrera i al terrorisme anarquista (“guerra social”, “Pistolerisme”). 1
      Desig d’ordre i estabilitatNecessitat urgent de restaurar l’ordre social i protegir els interessos econòmics. 1
      Desil·lusió amb el règimPercepció del sistema parlamentari liberal com a feble, corrupte i ineficaç. 1
      Esperança de descentralitzacióCreença inicial que Primo de Rivera podria mantenir o ampliar la descentralització administrativa (basada en pronunciaments primerencs). 1
      Polítiques de Primo de Rivera que afecten Catalunya
      Restabliment de l’ordre públicS’aconsegueix mitjançant la militarització i la repressió de la dissidència. 1
      Dissolució de la comunitatAbolició de la institució clau d’autogovern de Catalunya el 1925. 1
      Supressió de la Cultura CatalanaProhibició de l’ensenyament de la llengua catalana, himne nacional i exhibició de banderes. 1
      Règim centralitzadorImplantació d’un “camí castellà” cap a l’autoritarisme, que condueixi a una “croada anticatalana”. 1
      Conseqüències per a la burgesia i el nacionalisme catalans
      Ordre inicial assolitÈxit a curt termini per sufocar el malestar social. 1
      Desil·lusióPèrdua de la codeterminació política i traïció de les esperances regionalistes. 1
      Renaixement del catalanismeParadoxal enfortiment i activisme polític renovat del nacionalisme català en oposició al règim. 1

      Conclusions Finals: La Segona República i la Situació del Marquès de Marianao i Família

      A Sant Boi de Llobregat (Catalunya), el Pistolerisme va ser un període de greu violència social a Catalunya, especialment a Barcelona, que va tenir lloc aproximadament entre 1917 i 1923. Va ser el resultat d’una complexa confluència de factors, incloent-hi la crisi del règim de la Restauració, una profunda crisi econòmica i social, l’auge de l’anarcosindicalisme (especialment la CNT) i la resposta repressiva de la patronal i l’Estat. Aquest conflicte es va manifestar en assassinats selectius de líders obrers i empresaris, vagues generals, lock-outs i una escalada de la tensió que finalment va contribuir al cop d’estat de Primo de Rivera el setembre de 1923.
      En aquest context de confrontació, destaquen dues figures amb orígens a Sant Boi de Llobregat, però amb papers antagònics i fonamentals per comprendre aquests processos històrics més amplis: 
      – Mentre Balbina Pi i Sanllehy va encarnar la veu dels oprimits, la resistència anarcosindicalista i el feminisme de classe des de la base social de Sant Boi, Salvador
      – Samà i Torrents va representar el braç repressiu i l’establishment, buscant mantenir l’ordre social des de la seva posició de poder i influència, també lligat a Sant Boi per la seva història familiar i patrimoni.
      Les seves trajectòries reflecteixen clarament els dos pols oposats del conflicte del Pistolerisme. La naturalesa diversa i la disponibilitat desigual dels seus fons documentals també subratllen les complexitats de la recerca històrica i les diferents maneres en què les figures de l’època van deixar la seva empremta documental.

      La Dictadura de Primo de Rivera, tot i que va aconseguir suprimir temporalment el Pistolerisme i restablir un cert ordre, va trair les expectatives de molts sectors catalans que l’havien recolzat. Les seves polítiques centralitzadores i obertament anticatalanistes, com la dissolució de la Mancomunitat i la prohibició de la llengua i els símbols catalans, van generar un profund desencís i, paradoxalment, van alimentar el nacionalisme català que pretenia eradicar.1

      Autoritats de la Dictadura que varen elimiinar la Mancomunitat de Catalunya

      La caiguda de Primo de Rivera el gener de 1930 va obrir el camí a la proclamació de la Segona República el 1931. Per a figures com Salvador Samà i Torrents, la fi de la dictadura i l’arribada de la República van significar el declivi del seu paper polític institucional, lligat a la monarquia de la Restauració i a un model autoritari.1 Va morir el 1933, sense exercir un paper destacat en la política republicana.1

      “2 de abril de 1930 – 01-253-01. EL DICTADOR ESPAÑOL TRIUNFA EN SU MUERTE La nación se une en homenaje a Primo de Rivera—Madrid rinde los más altos honores militares”. (ARXIUS DIGITALITZATS de la “Hearst Metrotone News” per la UCLA (Universitat de Califormia).

      L’impacte més dràstic per a la família Samà i Torrents es va produir anys més tard, arran de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) i la dictadura franquista. El seu fill, Salvador Samà i Sarriera (Marquès de Marianao), va ser condemnat pel franquisme per la seva condició de francmaçó, cosa que va comportar la confiscació i posterior pèrdua del Palau de Marianao.1 Aquesta joia del patrimoni familiar va ser finalment adquirida per l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, tancant un cicle històric que va veure el palau passar de ser un centre de poder i conspiració a un símbol de les convulsions polítiques i socials del segle XX a Catalunya. La família Samà, com moltes altres elits de l’antic règim, va patir pèrdues de patrimoni i canvis profunds en el seu estatus durant aquests anys conflictius, tot i que van conservar gran part de la seva fortuna.1

      Annexos: Paral·lelismes entre Shanlley i Samà, i Infografia Resum

      Quadre Comparatiu i Cronològic: Balbina Pi i Sanllehy vs. Salvador Samà i Torrents (Pistolerisme a Catalunya)

      AspecteBalbina Pi i SanllehySalvador Samà i Torrents
      OrigenSant Boi de Llobregat (Barcelona)Vilanova i la Geltrú (Barcelona), amb vinculació i propietats a Sant Boi (Can Torrents)
      IdeologiaAnarcosindicalista, feministaPolític liberal conservador, monàrquic, representant de l’elit terratinent i industrial
      AdscripcióConfederació Nacional del Treball (CNT)Elits econòmiques i polítiques, Somatén Barceloní
      Context General (1917-1923)Augment de la conflictivitat social, repressió patronal i estatal, auge de l’anarcosindicalisme, violència de Pistolerisme.Crisi del sistema de la Restauració, temor a la revolució social, necessitat de “restaurar l’ordre”, suport a mesures repressives.
      Accions Clau / Cronologia
      Abans del PistolerismeNascuda el 1891 a Sant Boi. Des de jove, activa en el moviment obrer.Nascut el 1861. Polític consolidat: diputat a Corts, senador. Promotor d’exposicions universals. Publicà “Cuestiones nacionales e internacionales” (1900).
      Inici del Pistolerisme (c. 1917)Intensifica la seva activitat sindicalista. Esdevé una figura reconeguda per la seva oratòria i capacitat organitzativa.Les tensions socials s’intensifiquen, amb la patronal i el govern buscant formes de contenció del moviment obrer.
      1919Publica articles en premsa llibertària com “La Colmena Obrera” (p.ex., “Despierta Mujer!”). Denuncia la repressió i defensa els drets de les dones.El Somatén, institució d’ordre públic de caràcter civil-militar, guanya rellevància com a força de xoc contra el moviment obrer i el “desordre” social.
      1920-1922Contribueix regularment a Solidaridad Obrera i Nuestra Voz (sovint sota pseudònims com “Libertaria” o “Claror”) amb articles que expressen el seu pensament anarquista i feminista, denunciant la violència patronal i estatal. Pateix presons i persecucions.Salvador Samà i Torrents es posiciona o és nomenat cap del Somatén Barceloní sota el mandat del governador civil Severiano Martínez Anido (novembre 1920 – octubre 1922). Des d’aquesta posició, lidera una força paramilitar que col·labora amb la política repressiva contra l’anarcosindicalisme.
      Política repressiva del Governador Civil (Severiano Martínez Anido)Les seves accions i els escrits de Balbina Pi són una resposta a la dura repressió del governador Martínez Anido, qui aplica la Llei de Fugues amb gran contundència (especialment entre 1921-1922), causant nombroses morts extrajudicials de sindicalistes. El seu pensament i acció es formen en la lluita contra aquesta violència institucionalitzada.Donen suport actiu o passiu a la política repressiva de Martínez Anido, que legitima l’ús de la violència per “restaurar l’ordre”. El Somatén actua com a braç paramilitar en el context de la “guerra social”, recolzant els Sindicats Lliures i la patronal.
      Març de 1923Enmig de la tensió social extrema, Balbina Pi i altres anarcosindicalistes continuen la seva activitat, tot i el perill.L’ambient de violència i inseguretat s’agreuja.
      10 de març de 1923La mort de Salvador Seguí, “el Noi del Sucre”, un dels líders més carismàtics de la CNT, assassinat a Barcelona, representa un cop dur per al moviment anarcosindicalista i una escalada més de la violència.La mort de Seguí és un episodi culminant del Pistolerisme, fruit de la política de confrontació. Les forces d’ordre, inclòs el Somatén, actuen per contenir les reaccions i la indignació obrera.
      Setembre de 1923El clima de violència i inestabilitat social és insostenible. Balbina Pi i molts altres activistes han patit la repressió i la clandestinitat.El cop d’estat de Primo de Rivera es presenta com la solució a la inestabilitat política i la “guerra social”. Salvador Samà i altres figures conservadores veuen amb bons ulls el cop com a mesura per restablir l’ordre i acabar amb la conflictivitat obrera.
      Després del Cop d’EstatAmb la Dictadura de Primo de Rivera, l’activitat anarcosindicalista passa a la clandestinitat. Balbina Pi continua la seva lluita, adaptant-se als nous temps, però sense poder exercir lliurement la seva activitat pública fins la Segona República.La Dictadura suposa el final del Pistolerisme i la supressió de les llibertats, inclosa l’associació sindical. Els elements d’ordre, com el Somatén, veuen les seves accions legítimes sota el nou règim.
      “Papers” i Llegat (vinculació amb Sant Boi)Els seus “papers” són principalment els seus articles publicats en premsa llibertària (com els de Solidaridad Obrera, Nuestra Voz i La Colmena Obrera), que són objecte d’estudi en publicacions recents com “Balbina Pi i Sanllehy: una dona lliure” (Isabel Segura Soriano, 2024). Representen la veu de la resistència obrera i feminista davant la repressió, amb el seu origen a Sant Boi com a part de la seva identitat i base social.Més enllà d’un pamflet polític anterior (1900), no hi ha constància pública d’extensos “papers” personals seus que detallin directament la seva actuació específica en el Somatén durant el Pistolerisme. La seva influència rau en la seva posició de lideratge dins d’una força repressiva. La seva família tenia propietats a Sant Boi (Can Torrents, que avui acull l’Arxiu Històric Municipal), un símbol de la seva arrelament al territori.
      Infografia: Samà, Repressió i Dictadura (1917-1923)

      Samà, Repressió i Dictadura

      La Connexió de Sant Boi en la Crisi de 1917-1923

      El Teler de la Violència

      Entre 1917 i 1923, Catalunya va viure una “guerra social” coneguda com el Pistolerisme. La crisi del sistema de la Restauració i les tensions de classe van esclatar en una espiral de violència que va enfrontar el moviment obrer amb la patronal i l’Estat, deixant un rastre de sang i preparant el terreny per a la dictadura.

      424

      Morts per assassinat (1918-1923)

      Dada que evidencia la brutalitat del conflicte entre obrers, patrons, advocats i mercenaris.

      Els Actors del Conflicte: Una Societat Polaritzada

      MOVIMENT OBRER

      CNT i UGT

      Organitzacions sindicals en lluita pels drets socials i la transformació revolucionària.

      Balbina Pi i Sanllehy

      Activista anarcosindicalista i feminista de Sant Boi.

      Salvador Seguí

      “El Noi del Sucre”, carismàtic líder de la CNT.

      VS

      FRONT CONTRAREVOLUCIONARI

      Patronal i Sindicats Lliures

      Grups armats finançats per empresaris per reprimir el sindicalisme.

      Salvador Samà i Torrents

      Marquès de Marianao i cap del Somatén a Barcelona.

      Estat i Exèrcit

      Forces de l’ordre que aplicaven la repressió, com la “Ley de Fugas”.

      La Repressió Institucionalitzada

      La “Ley de Fugas” de Martínez Anido

      Sota el mandat del Governador Civil Severiano Martínez Anido, la repressió estatal va assolir nivells de crueltat sense precedents. La seva tàctica més infame va ser la “Ley de Fugas”, un mètode d’execució extrajudicial que consistia a assassinar detinguts simulant un intent de fugida.

      Les dades oficials, proporcionades pel propi Anido, revelen la magnitud de la matança entre 1921 i 1922, dirigida a desarticular el moviment obrer a través del terror.

      Dues Vides, Un Conflicte: Sant Boi al Cor de la Tempesta

      Balbina Pi i Sanllehy

      (Sant Boi, 1896 – Perpinyà, 1973)

      “La Veu de la Resistència”

      • Obrera tèxtil i dirigent anarcosindicalista de la CNT.
      • Destacada oradora i activista feminista.
      • Va promoure la implicació de les dones en la lluita sindical.
      • Perseguida i empresonada per les seves idees i la seva activitat contra la repressió.

      Salvador Samà i Torrents

      (Barcelona, 1861 – 1933)

      “El Braç de la Repressió”

      • II Marquès de Marianao i Gran d’Espanya.
      • Polític influent i un dels homes més rics del país.
      • Cap del Somatén Barceloní, milícia paramilitar al servei de la patronal.
      • Aliat clau del governador Martínez Anido en la repressió de l’anarcosindicalisme.

      L’Espiral Cap a la Dictadura: Cronologia Clau

      1917-1919

      Inici del Pistolerisme amb la Vaga General i el locaut patronal a Barcelona, que intensifica la lluita de classes.

      Març 1921

      Assassinat del President del Govern, Eduardo Dato, en un context de violència política creixent.

      1921-1922

      Martínez Anido aplica massivament la “Ley de Fugas”, creant un clima de terror entre els sindicalistes.

      Març 1923

      Assassinat de Salvador Seguí, “El Noi del Sucre”. La pèrdua del líder més moderat de la CNT radicalitza el conflicte.

      Setembre 1923

      Cop d’Estat de Primo de Rivera. Amb el suport de la burgesia, l’exèrcit i el rei, s’imposa la dictadura com a “solució” al caos social.

      El Palau de Marianao: Bressol del Cop

      La historiografia recent i la memòria local de Sant Boi revaluen el paper del Palau de Marianao, propietat dels Samà. Més enllà de Barcelona, aquest palau es considera avui la “cuina” de la insurrecció.

      Fou en aquest espai discret on Primo de Rivera, amb el suport de l’alta burgesia com els Samà, va planificar i signar les ordres clau que van formalitzar el cop d’estat. Aquest fet demostra l’estreta aliança entre el poder militar i l’elit econòmica per acabar amb el sistema parlamentari.

      Infografia creada a partir de l’informe “Samà, represió de l’Anarcosindicalisme, i salt a la Dictadura. Connexió amb Sant Boi”.

      Aquesta és una visualització de dades històriques sense ús de SVG ni Mermaid JS. Paleta de colors: “Conflict & Power”.

      Referéncies:

      1. Anarcosindicalisme, Samà i Primo Rivera. Connexió amb Sant Boi. (20 obres citades)
      2. Entrevista Carles Vallejo (SantBoi[.Tv]) a Carles Serret (AHMSB)
      3. La filla de Balbina Pí i Sanllehy, la cantant Teresa Rebull. Se li va dedicar un programa de la sèrie de radio “MEMÒRIA I PATRIMONI” amb una entrevista al responsable de l’Arxiu Històric de Sant Boi de Llobregat Carles Serret.