• 4-HISTORIAS-DE-FRAN-Y-RAFAEL-EN-TIEMPO-Y-GENEROS
    📚Exemples d'IAG🤖🌱 - đŸŽŹRealitzacions

    Detrås de las Cåmaras: 4 Historias Fascinantes y el Proceso Creativo de sus Creadores 

    juny 2, 2026 - Per 

    ÂżQuĂŠ tienen en comĂşn un hĂŠroe de la aviaciĂłn olvidado, una competiciĂłn mortal en el planeta rojo, un pacto literario contra dos dictaduras y una reliquia mĂ­stica en la HungrĂ­a de la Guerra FrĂ­a? Te invitamos a un viaje exclusivo al nĂşcleo de cuatro narrativas apasionantes que desafĂ­an el tiempo, el espacio y la memoria. Pero esta vez no lo hacemos solos: entrelazamos la sinopsis de cada obra con una entrevista en profundidad a sus creadores (un Historiador y Guionista, y un Experto en IlustraciĂłn y AnimaciĂłn), revelando los secretos, retos y obsesiones detrĂĄs de cada fotograma. 

    Sumario del Reportaje: 

    1. El Encuentro: PresentaciĂłn de las mentes creativas. 
    2. La Sinergia: CĂłmo conectar el totalitarismo con el futuro cibernĂŠtico. 
    3. El Universo de las Historias (AnĂĄlisis + Entrevista). 
    4. Cierre: Secretos de producciĂłn y conclusiones con llamada a la acciĂłn (CTA). 
    Colonialismo en Marte y ficciĂłn histĂłricas. Pod-CAST. IA.

    👥 El Encuentro: Conociendo a las Mentes Creativas 

    Antes de adentrarnos en la materia, es fundamental entender quiĂŠnes manejan los hilos de estos proyectos. Rompemos el hielo pidiendo a nuestros invitados que definan su rol en este ambicioso proyecto. 

    Para comenzar, de cara a situar a nuestro pĂşblico: Fran Raymol, como Historiador y Guionista, ÂżPodrĂ­as presentarte, detallar brevemente tu trayectoria acadĂŠmica o profesional en el ĂĄmbito de la investigaciĂłn y explicarnos cĂłmo se gestĂł tu rol como guionista de estos cuatro proyectos?Por tu parte, Rafael Remo, responsable de IlustraciĂłn y AnimaciĂłn, de la misma forma: ÂżCuĂĄl es tu experiencia previa en el sector de la ilustraciĂłn y el diseĂąo visual, y cĂłmo definirĂ­as tu filosofĂ­a de trabajo tĂŠcnico y direcciĂłn artĂ­stica a la hora de dar vida a estas producciones animadas?
    La verdad es que siempre he querido ser guionista. No escritor, ni director, solo guionista. Me da un poco igual si es para comics, series o películas. Aunque lo cierto es que no he logrado llevar a la pantalla ninguna de mis ideas. Así que, después de muchos años sin apenas contacto, volví a encontrarme con mi amigo de la infancia Rafael Remo, y decidimos explicar una historia con el lenguaje que ya en nuestra adolescencia nos fascinaba: el cómic. Había varias propuestas sobre la mesa, pero yo acababa de finalizar la carrera de historia y le había dado vueltas a la posibilidad de hacer el trabajo fin de grado sobre los “arrepentidos del comunismo”, aquellos que tras la guerra civil española se fueron a la URSS y se sintieron defraudados. El más interesante de todos era Valentín González “El Campesino”, una auténtica fuerza de la Naturaleza. Rafael se mostró de acuerdo y nos lanzamos al proyecto.Fui de aquellos pioneros que se peleaban con los viejos Commodore de los años 80. Después estudié infografía y trabajé en una multinacional de diseño gráfico e industrial, además de colaborar con TVE y con la productora Acció de Dibujos Animados. Todo eso me alejó durante mucho tiempo de los proyectos de cómic que hacía junto a Fran, aunque siempre fueron una forma muy especial de unir nuestra creatividad.Muchos años después, en el certamen de cómic de Barcelona, decidimos retomar aquello que habíamos dejado atrás. Hoy día seguimos trabajando casi igual que entonces: bocetos, revisión conjunta y definición de cada viñeta. La diferencia es que ahora las viñetas son fotogramas clave y la animación la hacemos con ayuda de la IA, un terreno en el que ambos seguimos aprendiendo cada día.

    ⚡La Sinergia para conectar el totalitarismo con el futuro cibernĂŠtico: Cuatro Mundos, Una Sola VisiĂłn 

    Pasar de la crudeza histĂłrica al gĂŠnero de la ciencia ficciĂłn espacial o al terror mĂ­stico requiere un equilibrio milimĂŠtrico. AsĂ­ es como los creadores gestionan esta ensalada de gĂŠneros:

    Pasamos de la Francia de posguerra a las carreras de ralis en el Marte del siglo XXIV, y de ahĂ­ a la HungrĂ­a de la Guerra FrĂ­a. ÂżCĂłmo se gestiona creativamente un salto de gĂŠneros tan radical sin perder la identidad como creadores? 
    Fran Guionista: AdemĂĄs de la Historia, tambiĂŠn me apasiona la ciencia ficciĂłn. En el fondo, el futuro no es mĂĄs que la historia del maĂąana, aunque no la conocemos aĂşn y solo podemos lanzar hipĂłtesis. Rafa me lanzĂł el reto de ambientar una historia de un Rally tipo ParĂ­s Dakar en Marte y yo primero creĂŠ la “Historia” y la sociologĂ­a marcianas, para lo que me basĂŠ en las colonizaciones europeas de las AmĂŠricas, Australia y SudĂĄfrica, pero proyectado al futuro, donde los “nativos” son humanoides adaptados mediante implantes cibernĂŠticos y alteraciones genĂŠticas. A partir de ahĂ­ creamos una trama con padres, hijos, sobrinos, amistades rotas, amores, odios, ambiciones, luchas populares, creencias mĂ­sticas… eso no cambia nunca.Rafael Ilustracion:  Por mi parte, ahora estoy centrado en recuperar muchas de nuestras viejas ideas, sacĂĄndoles el polvo, aĂąadiendo nuevos personajes y elementos, pero esta vez enfocados al formato audiovisual de YouTube. Hasta ahora hemos publicado tres trĂĄilers animados dentro de esta lĂ­nea: la presentaciĂłn de nuestro cĂłmic “Yo Soy el Campesino” y el adelanto de lo que podrĂ­a convertirse en la saga animada “La Daga de Hielo”.Todos estos proyectos comparten un mismo nexo: una sĂłlida base histĂłrica donde la ficciĂłn se mezcla con acontecimientos reales, siempre acompaĂąados por el minucioso trabajo de documentaciĂłn y contexto histĂłrico que aporta Fran.
    El guiĂłn propone y la animaciĂłn dispone. ÂżCĂłmo es vuestro proceso de trabajo diario? ÂżNace antes la imagen mental de un Marte cibernĂŠtico o la necesidad histĂłrica de contar la vida de RamĂłn Franco?
    Fran Guionista: El deseo de contar ambas historias no nace a la vez, pero no veo contradicciĂłn entre una cosa y otra. Hay creadores que se especializan en un gĂŠnero, pero hay otros que ambientan sus historias en mundos muy distintos, como Ridley Scott, que lo mismo nos explica una historia ambientada en Roma (Gladiator), en la Edad Media (El Reino de los Cielos) o en el futuro (Blade Runner, Alien). Lo que sĂ­ es cierto es que en el caso de las historias reales como la de RamĂłn Franco o El Campesino hay que ser muy fidedigno para evitar errores histĂłricos, mientras que en aquellas que hay mĂĄs fantasĂ­a, como Marte o La Daga, una vez tienes un esquema del mundo donde se desarrolla la acciĂłn puedes lanzarte a imaginar con mĂĄs libertad, pero siempre dentro de unos lĂ­mites “creĂ­bles” dentro de la trama.Rafael Ilustracion:  Tengo que aclarar que mi participaciĂłn en el proyecto de “RamĂłn Franco” ha sido mĂĄs bien desde la mirada de lector y no tanto como colaborador creativo, ya que ha sido Fran quien, apoyĂĄndose en la IA, ha acercado su obra y su visiĂłn al pĂşblico de YouTube de una forma realmente reveladora. En cuanto al proyecto original de “Horizonte Rojo”, hace aĂąos llegamos a presentarlo a una productora internacional que mostrĂł mucho interĂŠs en desarrollarlo. Finalmente, por distintas circunstancias, no pudo salir adelante. Siempre hemos imaginado esta historia en formato grĂĄfico animado, aunque no descartamos que las nuevas tecnologĂ­as nos permitan retomarla y desarrollarla en el futuro.
    ÂżQuienes son vuestros referentes?
    Fran Guionista: Ridley Scott, Blade Runner, Paul Verhoeven, Starship Troopers, Desafio Total, Constantine, Fallen, ÂŤAnatomia de un instanteÂť, y en cĂłmic “Reportajes” de Joe Sacco..Rafael Ilustracion:  Dylan Dog es un personaje superconocido en el mundo del cĂłmic italiano y uno de los personajes que mĂĄs me gustan. En cuanto a dibujantes de cĂłmic me gusta Enki Bilal, Sergio Toppi, Vittorio Giardino, Carlos Puerta y Gene Colan entre otros muchos .

    🎬 El Universo de las Historias (AnĂĄlisis + Q&A) 

    1. Yo soy el Campesino: Dos visiones, un mismo enemigo 

    Francia, 1.949. El ex coronel comunista ValentĂ­n GonzĂĄlez ÂŤEl CampesinoÂť se encuentra con el intelectual JuliĂĄn Gorkin. Ambos no pueden ser mĂĄs diferentes: El Campesino apenas sabe escribir su nombre mientras que Gorkin habla y escribe en varios idiomas. Ambos fueron luchadores antifascistas, pero durante la Guerra Civil EspaĂąola Gorkin vio cĂłmo los agentes de Stalin asesinaban a su mejor amigo, Andreu Nin, mientras que El Campesino fue deportado al Gulag soviĂŠtico, del que pudo escapar milagrosamente. Gorkin anima al Campesino para, entre los dos, escribir sus memorias, que serĂĄn a la vez un alegato contra el franquismo y el estalinismo. Pero la sospecha sobre la honestidad de la nueva fe siempre les perseguirĂĄ.

    Fran, personajes como ValentĂ­n GonzĂĄlez ÂŤEl CampesinoÂť son increĂ­blemente complejos, llenos de contradicciones y zonas grises. ÂżCĂłmo se escribe el guion de figuras tan polarizantes sin caer en el juicio polĂ­tico o en la simplificaciĂłn? Rafael, ÂżCĂłmo conceptualizaste la paleta de colores y el estilo de animaciĂłn para contrastar la crudeza opresiva del Gulag en ‘Yo soy el Campesino’?
    Es realmente difícil. Además, en el caso de “El Campesino” tanto el Partido Comunista como él mismo se dedicaron durante la guerra a crear su mito. Y después, Gorkin, el auténtico autor de las “autobiografías” de El Campesino, tuvo cuidado de no tocar los temas más controvertidos de la vida de Valentín González. Así que con frecuencia damos las dos opciones, la del “mito” y la que parece más real. El formato comic nos permite hacerlo. Vemos como El Campesino explica su vida a Gorkin, pero a la vez le oculta ciertas cosas, vemos como Gorkin decide incluir cosas a sabiendas de que no son ciertas. Ambos se mienten el uno al otro, pero el lector es “omnisciente”, ve el relato de ambos y decide. Son figuras muy complejas, que no parecen entrar en ninguna versión de la “memoria histórica”. Molestan a todos.Esta novela gráfica está creada en tonalidades grises y con texturas a lápiz, con la intención de trasladar al lector de una época a otra, como si estuviera viajando en sus recuerdos. Muchas de sus páginas, además, están concebidas como carteles cinematográficos, intentando condensar todo un contexto histórico en una sola imagen.Nuestra nueva propuesta es presentar la obra a editoriales francesas, teniendo en cuenta el gran interés que existe en Francia por los temas relacionados con la Guerra Civil española. Para mí supone además un nuevo reto, ya que implicaría desarrollar paralelamente una nueva edición en color.

    Leer el cĂłmic…

    2. Marte, colonia federal: RebeliĂłn en el Red Rally 

    En el siglo XXIV la humanidad ha comenzado la colonizaciĂłn definitiva de Marte. Pero los Starmen y los mardentales —descendientes de los primeros colonizadores del siglo XXI, adaptados al Marte primitivo mediante implantes cibernĂŠticos y adaptaciĂłn genĂŠtica— se oponen a la llegada de los nuevos colonos humanos. En el Marte colonial se celebra el Red Rally, la mayor competiciĂłn de ralis del sistema solar, donde las ÂŤSiete HermanasÂť (las corporaciones que controlan la economĂ­a marciana) compiten por las mejores concesiones mineras del planeta rojo. El periodista Daniel Aguirre y la piloto Sarah Ryder desembarcan en el espacio-puerto de Sagania, la capital marciana. La misiĂłn de Aguirre es, en teorĂ­a, cubrir el Red Rally, aunque ĂŠl quiere ir mĂĄs allĂĄ. Ryder es una prisionera polĂ­tica, condenada a cumplir su pena en Marte por su oposiciĂłn a las corporaciones. 

    Rafael, diseĂąar e integrar implantes cibernĂŠticos, el concepto biolĂłgico de los mardentales y la sensaciĂłn de velocidad extrema en el ‘Red Rally’ debiĂł ser un reto tĂŠcnico. ÂżCuĂĄl fue el mayor obstĂĄculo? 
    Aunque la idea original de Marte era de Rafael Remo, y el guiĂłn lo desarrollemos a medias, la verdad es que el video lo he generado yo mismo con ayuda de las herramientas de IA generativa. UsĂŠ Grok para crear las “escenas” y Pictory.ai para “montarlas”. Era la primera vez que usaba IA generativa y aunque sabĂ­a exactamente quĂŠ querĂ­a lograr no siempre sale a la primera, ni siquiera a la segunda, ni a… Hay que tener muy claro lo que quieres para que la IA lo genere exactamente como le pides, y aĂşn asĂ­ no siempre lo consigues. El audio es mi voz, pues aunque hay voces artificiales buenas, ninguna me convenciĂł lo suficiente y me lancĂŠ yo mismo a grabarlo Mi inspiraciĂłn a nivel visual son pelĂ­culas como “Desafio Total”, “Starship Troopers” o “Mad Max: Fury Road”, aunque esta Ăşltimas es posterior al desarrollo del guiĂłn. 

    3. FRANCO, RAMÓN: El hermano rebelde y olvidado 

    Esta es la historia de RamĂłn Franco, el hombre mĂĄs famoso de EspaĂąa y de la Hispanidad en los aĂąos 1920: el primer espaĂąol que cruzĂł el AtlĂĄntico desde EspaĂąa hasta Argentina a bordo del hidroaviĂłn Plus Ultra, un rebelde que se opuso violentamente a la monarquĂ­a alfonsina y a la dictadura de Primo de Rivera, que luchĂł por la RepĂşblica, amigo personal del lĂ­der nacionalista catalĂĄn Francesc MaciĂ  y que llegĂł a ser diputado de Esquerra Republicana. Sus mejores amigos eran sus compaĂąeros del Plus Ultra: Pablo Rada, un revolucionario quema-conventos, y Julio Ruiz de Alda, uno de los fundadores de Falange EspaĂąola. A pesar de sus diferencias ideolĂłgicas, nunca renunciaron a su amistad. RamĂłn era, ademĂĄs, hermano del general ultraconservador y futuro dictador Francisco Franco. Una historia increĂ­ble que la dictadura franquista quiso que olvidĂĄsemos, y que la democracia jamĂĄs ha querido que recordemos. 

    Fran, apuntas que la de RamĂłn Franco es una historia que tanto la dictadura como la democracia posterior parecieron sepultar en el olvido. Como historiador y guionista, Âżsientes una responsabilidad o carga ĂŠtica extra de hacer ÂŤjusticia poĂŠticaÂť? 
    Aunque en Youtube hay muchos documentales sobre RamĂłn Franco (y este aĂąo, con motivo del 100 aniversario del vuelo del Plus Ultra, la televisiĂłn de AndalucĂ­a ha realizado un documental con actores reales) pienso que un personaje de la importancia de RamĂłn Franco no ha tenido ni tiene el reconocimiento que merece. No conozco en toda la historia de la humanidad, y la he estudiado en profundidad, el caso de dos hermanos tan influyentes y a la vez tan diferentes. Pensemos que en los aĂąos 1920 RamĂłn era mĂĄs famoso que su hermano Francisco, entonces el general mĂĄs joven de Europa y jefe de la LegiĂłn.  Me parece absolutamente increible que el hermano de Francisco Franco fuese amigo personal de MaciĂ  y llegase a ser ni mĂĄs ni menos que diputado de Esquerra Republicana. Solo hace poco su nombre saliĂł de nuevo en los medios, cuando Risto Mejide hizo pĂşblicos unos documentos que parecĂ­an indicar que la hija de Francisco Franco era, en realidad, de RamĂłn, lo cual no se ha probado ni desmentido. Posiblemente su “giro final” lo hizo ingrato a la izquierda y a los federalistas, mientras que su vida anterior lo mantiene ingrato para la derecha y los unitaristas.

    4. LA DAGA DE HIELO: El mal reencarnado 

    Europa, aĂąos 1960. Los jesuitas espaĂąoles Celso y ElĂ­as viajan hasta Cachemira, donde los descendientes de luz de Jesucristo les entregan la ÂŤdaga de hieloÂť, un arma mĂ­stica con la que atrapar para siempre a las almas malignas que se reencarnan una y otra vez a lo largo de la historia extendiendo el mal entre la humanidad. Su primera misiĂłn serĂĄ en HungrĂ­a, 1956, donde la poblaciĂłn se ha alzado contra el dominio de la dictadura comunista, y donde se ha reencarnado una de las almas mĂĄs malignas de la Historia: Isabel Bathory, la condesa 

    Fran, en esta obra realizas un cruce audaz entre la RevoluciĂłn HĂşngara de 1956 y el mito de Isabel Bathory. ÂżDĂłnde pones el lĂ­mite formal entre el respeto al rigor histĂłrico y la libertad de la fantasĂ­a oscura? 
    Una vez delimitado el momento histórico, el límite de la libertad creativa estribaría, para mi, en que los personajes, por más poderosos que sean, no pueden alterar la evolución histórica del mundo que conocemos, sino que se mantengan en una especie de “submundo mágico” del que el lector puede disfrutar y del que solo son conscientes unos pocos personajes de la trama. La teoría de la reencarnación que propone “La Daga de Hielo” nos permite colocar a personajes históricos en contextos temporales diferentes de los suyos originales e imaginar cómo se comportarían ahí. Pero lo que nunca haría es lo que hizo Tarantino en “Malditos Bastardos” donde Hitler va a ver una película, el cine se quema y… Hitler muere. No lo haría… excepto en el caso de que quisiéramos contar una historia sobre “universos paralelos alternativos”. Pero en ese caso el espectador sabría que está viendo un mundo “alternativo” (como en el libro, después serie, “El Hombre en el Castillo”, que me parece una cuento fascinante).
    Rafael, aquĂ­ la atmĂłsfera lo es todo (el frĂ­o de los sesenta, el misticismo eclesiĂĄstico). ÂżQuĂŠ referentes artĂ­sticos o cinematogrĂĄficos utilizaste para lograr que la animaciĂłn transmita esa opresiĂłn constante? 
    Aunque “La Daga de Hielo” sigue siendo un proyecto abierto y en plena evoluciĂłn, sĂ­ hay ciertos elementos que me gustarĂ­a aportar. Me atrae mucho esa atmĂłsfera Neo-Noir que percibo en mi (diosa) “Blade Runner”: cine negro con  alma mĂ­stica. TambiĂŠn me inspiran los cĂłmics de “Dylan Dog” y la atmĂłsfera tan particular que Enki Bilal imprime en sus dibujos. Pero todo estĂĄ todavĂ­a por descubrir. Cuando los personajes empiezan a cobrar vida, da la sensaciĂłn de que son ellos quienes te indican lo que necesitan, y no tanto aquello que habĂ­as imaginado al principio.

    🚪El Cierre de los Creadores 

    Para terminar el encuentro, les pedimos a los autores que miren hacia atrĂĄs y compartan sus impresiones finales sobre la producciĂłn general.

    En esta entrevista que estĂĄ leyendo nuestra audiencia, ÂżcuĂĄl es ese ÂŤsecreto de cocinaÂť tĂŠcnico o anĂŠcdota oculta de la producciĂłn que nadie se imaginarĂ­a viendo el resultado final en pantalla? 
    Fran Guionista: En el caso del cĂłmic de “El Campesino”, creo que pocos imaginarĂ­an hasta que punto cada pĂĄgina fue consensuada y creada incluyendo una gran cantidad de detalles histĂłricos fidedignos: insignias, banderas, aviones, uniformes, portadas de periĂłdicos… Cuidamos mucho todos esos detalles. En el caso de los videos creados con ayuda de IA Generativa, pocos imaginarĂĄn lo “malos actores” que son esos personajes virtuales, y la cantidad de “tomas falsas”, algunas muy divertidas, que se han descartado.Rafael Ilustracion:  Creo que la IA sigue siendo un caballo desbocado al que todavĂ­a hay que aprender a domar. Todo consiste en ser exigente, paciente y perseverante con el resultado que quieres obtener. Pero sin olvidar ell lĂĄpiz y el papel.
    Si os obligaran a elegir solo una de estas cuatro historias para desarrollar un largometraje o una serie de televisiĂłn completa, Âżcon cuĂĄl os quedarĂ­ais cada uno y por quĂŠ? 
    Fran Guionista: Yo, ahora mismo, con RamĂłn Franco. Creo que a la mayorĂ­a de espaĂąoles les fascinarĂ­a conocer la autĂŠntica historia del “hermano rebelde” del Caudillo. Creo que nadie se imagina que Francisco Franco tuviese un hermano a la vez tan diferente de ĂŠl y tan importante en su momento. Pero en realidad me gustarĂ­a verlas todas en acciĂłn, aunque una historia como la de “Marte” no podrĂ­a ser realizada por una productora espaĂąola, tendrĂ­a que ser internacional, o mĂĄs exactamente, norteamericana. Aunque tambiĂŠn me encantarĂ­a ver a Celso y Elias capturando almas malignas y a la extraĂąa pareja de Gorkin y El Campesino paseando por ParĂ­s, interpretados por Alvaro Morte y David Lorente, que creo que clavarĂ­an los personajes.Rafael Ilustracion:  Estoy de acuerdo con Fran , me gustaria ver a RamĂłn Franco en serie televisiva. Prefiero reservarme “La Daga de Hielo” para mĂ­, como disfrute personal.

    📢 Conclu-yendo

    Ya sea rescatando del olvido a figuras histĂłricas llenas de contradicciones, imaginando un porvenir distĂłpico donde las corporaciones rigen otros planetas o adentrĂĄndose en el folclore mĂ­stico del terror, estas cuatro propuestas demuestran el valor inagotable de la narrativa. La memoria histĂłrica y la ficciĂłn especulativa no son compartimentos estancos; son herramientas reflejas para analizar nuestra propia naturaleza humana a travĂŠs del arte visual. 

    ÂĄEs tu turno de participar! 

    ÂżCuĂĄl de estos cuatro universos te ha dejado con mĂĄs ganas de saber mĂĄs? ÂżTe quedas con la adrenalina de ciencia ficciĂłn de Marte, Colonia Federal o prefieres el magnetismo oscuro de La Daga de Hielo? 

    Comparte este reportaje especial en tus redes sociales para apoyar el proyecto.

    #NarrativaTransmedia #DetrĂĄsDeLasCĂĄmaras #YoSoyElCampesino #LaDagaDeHielo #RamĂłnFranco #AnimaciĂłnIA #NovelaGrĂĄfica #CĂłmicDeAutor

    Obras citadas

    1. Estudio Transmedia y Plan de Medios: Memoria HistĂłrica, FicciĂłn Especulativa e HibridaciĂłn TecnolĂłgica en la Obra de Fran Raymol y Rafael Remo
    2. RESPUESTA DetrĂĄs de las CĂĄmaras- 4 Historias Fascinantes y el Proceso Creativo de sus Creadores.pdf
    3. DetrĂĄs de las CĂĄmaras: 4 Historias Fascinantes y el Proceso …, fecha de acceso: junio 2, 2026, https://santboi.tv/realitzacions-santboi-tv/detras-de-las-camaras-4-historias-fascinantes-y-el-proceso-creativo-de-sus-creadores/
    4. Yo Soy El Campesino: Memorias Contadas A JuliĂĄn Gorkin (span – Mercado Libre, fecha de acceso: junio 2, 2026, https://articulo.mercadolibre.com.uy/MLU-1058580346-yo-soy-el-campesino-memorias-contadas-a-julian-gorkin-span-_JM
    5. Amazon: Yo soy el Campesino: Las memorias censuradas del exilio de ValentĂ­n GonzĂĄlez y el fundador del POUM, JuliĂĄn Gorkin, en una obra cruda ilustrada en tonos grises y texturas a lĂĄpiz. Tu ejemplar aquĂ­: amzn.eu/d/7DEnaoP
    6. Campanya de Nadal – SantBoi[.Tv]ai, fecha de acceso: junio 2, 2026, https://santboi.tv/tag/campanya-de-nadal/
    7. YO SOY EL CAMPESINO (2026, RAYMOL) 1 – Ficha … – Tebeosfera, fecha de acceso: junio 2, 2026, https://www.tebeosfera.com/numeros/yo_soy_el_campesino_2026_raymol_1.html
    8. Amazon Fulfillment – Ficha de entidad en Tebeosfera, fecha de acceso: junio 2, 2026, https://www.tebeosfera.com/entidades/amazon_fulfillment.html
    9. Fran Raymol, autoeditor – Ficha de entidad en Tebeosfera, fecha de acceso: junio 2, 2026, https://www.tebeosfera.com/entidades/fran_raymol_autoeditor.html
  • La Miranda EsglaĂł De GaudĂ­a Al Modernisme Infografia Divulgativa amb IA Gemini
    Info Sant Boi - Info: 📰Noticies i 📚Memòria - Memoria Historica - đŸ“œMemòria i 🙏Homenatges - đŸŽŹRealitzacions

    La Miranda de Marianao: La ‘Pedra de Rosetta’ que explica el geni de Gaudí

    març 13, 2026 - Per 

    Sovint pensem que el trencadís de Gaudí va nÊixer de sobte al Passeig de Gràcia o que la geometria de la Sagrada Família va baixar del cel per inspiració divina. Però, i si us diguÊs que la clau de tot plegat estava amagada en un mirador de Sant Boi de Llobregat?

    En ple Any Gaudí, la recerca patrimonial ens està revelant que la Torre de la Miranda, al Parc de Marianao, no és només un mirador bonic: és l’esglaó perdut, la peça del trencadís que ens faltava per entendre com un arquitecte eclèctic es va convertir en el geni de les formes orgàniques.

    Sant Boi, el laboratorio de GaudĂ­ para configurar el Modernismo. PodCast IA (Cast.)

    El ÂŤTriangle d’OrÂť del Baix Llobregat

    Torre Miranda en 1940
    Torre Miranda en 1940
    Torre Miranda en 2009 Sense Barana
    Torre Miranda en 2009 Sense Barana
    Torre Miranda en 2020 Descuidada
    Torre Miranda en 2020 Descuidada

    Per entendre La Miranda, cal mirar el mapa de l’època. Imagineu-vos a Antoni GaudĂ­ viatjant en tartana des de l’estaciĂł de CornellĂ  cap a la Colònia GĂźell. Pel camĂ­, passava obligatòriament per davant de la finca de Marianao.

    La connexiĂł no era nomĂŠs geogrĂ fica, sinĂł d’amistat i negocis: Eusebi GĂźell (el mecenes de GaudĂ­) i Salvador SamĂ  (Marquès de Marianao) eren Ă­ntims. De fet, va ser SamĂ  qui va vendre a GĂźell els terrenys on avui s’aixeca el Park GĂźell de Barcelona. En aquest entorn de confiança, era gairebĂŠ impossible que SamĂ  no demanĂŠs ÂŤun cop d’ullÂť o un consell al mestre GaudĂ­ per a la seva pròpia torre-mirador.

    La signatura secreta: Arcs funiculars i rocalla

    Si entrem a La Miranda, els ulls d’un arquitecte s’il¡luminen. El projecte de rehabilitaciĂł de 1987 ja ho advertia: l’accĂŠs es fa per arcs assimilables als funiculars. Aquesta ĂŠs la ÂŤsignatura estructuralÂť de GaudĂ­. En una època on tothom construĂŻa amb lĂ­nies rectes o arcs de mig punt, aquĂ­ trobem la mateixa lògica que la Cripta de la Colònia GĂźell o els viaductes del Park GĂźell.

    I no nomĂŠs això. La torre simula una elevaciĂł natural de rocalla i l’interior amaga una cova circular amb una volta d’aresta naturalista.

    Torre Miranda en 2009 Base Rocalla Cova
    Torre Miranda en 2009 Base Rocalla Cova
    Torre Miranda en 2009 Entrada Escala_Cargol Empedrat Que Simula Fusta
    Torre Miranda en 2009 Entrada Escala_Cargol Empedrat Que Simula Fusta
    Torre Miranda en 2009 Mirador Hexagonal Amb Crist Dels Faura
    Torre Miranda en 2009 Mirador Hexagonal Amb Crist Dels Faura

    És el mateix llenguatge del «Jardí Invisible» del Psiquiàtric de Sant Boi, aquell laboratori silenciós on la tesi de David Agulló (PDF UPC Commons) ha demostrat que Gaudí va assajar, deu anys abans, les voltes que després veuriem a la Sagrada Família.

    L’ànima de Gaudí a Sant Boi: El laboratori secret que va unir arquitectura i salut mental

    Anècdotes de masovers i fe en la pedra

    La Miranda tĂŠ vida pròpia grĂ cies a la gent que l’ha guardat. SabĂ­eu que el Crist que corona la torre no hi era al principi? Van ser els Faura, la nissaga de masovers de la finca de Marianao, qui el van pujar posteriorment. Aquest gest va acabar de sacralitzar un lloc que ja es deia que concentrava ÂŤforces tel¡lĂşriquesÂť.

    I aquĂ­ apareix un altre personatge clau: LluĂ­s ParĂŠs. Aquest constructor, santboiĂ  de soca-rel, era l’home de confiança de GaudĂ­. Va ser ell qui va materialitzar els somnis impossibles de l’arquitecte a Barcelona. ParĂŠs no nomĂŠs coneixia els secrets de la rocalla, sinĂł que va portar la mĂ  d’obra local (els paletes de Sant Boi) a les grans obres del modernisme.

    ⏳ Cronologia: L’eix de La Miranda de Marianao
    Aquesta ĂŠs la cronologia detallada de l’eix GaudĂ­-Marianao, centrada en la gènesi de La Miranda com el punt d’inflexiĂł que connecta el misticisme naturalista del segle XIX amb el creixement urbĂ  de Sant Boi.
    1. L’Escenari (Abans de La Miranda)

    1852: Neix Antoni GaudĂ­ a Reus o Riudoms.

    1880: Salvador SamĂ  i Torrents (II Marquès de Marianao) encarrega a Josep Fontserè i Mestre (mestre de GaudĂ­) la transformaciĂł de la finca de Marianao i el disseny d’un parc que evoquĂŠs la Cuba colonial.

    1881: S’inaugura el Parc SamĂ  a Cambrils, on GaudĂ­ i Fontserè ja col¡laboren en estructures de rocalla.

    2. L’Ancora: La Creació de La Miranda

    C. 1880 – 1890 (Darrer quart del segle XIX): ConstrucciĂł de LA MIRANDA. L’obra s’atribueix a Ramon Fontserè (deixeble de GaudĂ­). S’erigeix com un mirador naturalista sobre un turĂł amb la seva caracterĂ­stica planta hexagonal, rocalla i arcs funiculars a l’interior, marcant el punt d’uniĂł entre la tècnica de Fontserè i les teories estructurals que GaudĂ­ començava a desenvolupar.

    1889: Salvador SamĂ  ven a Eusebi GĂźell 15 hectĂ rees de terreny a Barcelona per construir el Park GĂźell, consolidant el vincle social entre els promotors de GaudĂ­ i Marianao.

    3. El Laboratori: GaudĂ­ a Sant Boi

    1898: GaudĂ­ comença el projecte de l’esglĂŠsia de la Colònia GĂźell (la Cripta), a escassa distĂ ncia de Marianao.

    1903 – 1912: Construcció del «Jardí Invisible» al Psiquiàtric de Sant Boi. Gaudí utilitza el centre com a banc de proves experimental per a la Sagrada Família.

    1906: Es construeix la Cova-cascada del manicomi, amb una volta hiperbòlica que anticipa en deu anys els sostres de la Sagrada Família.

    1912: Es culminen els bancs de trencadĂ­s del manicomi, un assaig previ al banc del Park GĂźell (acabat el 1914).

    4. La TransformaciĂł: Dels SamĂ  als ParĂŠs

    Post-construcciĂł original (s. XX): La famĂ­lia Faura, masovers de la finca, pugen l’escultura de Crist al quiosc hexagonal de La Miranda, dotant-la d’una dimensiĂł religiosa que no formava part del pla purament naturalista original.

    1948 – 1949: AbdĂłn Bordoy, exadministrador dels SamĂ , compra la finca de Marianao en subhasta pĂşblica i inicia el procĂŠs d’urbanitzaciĂł.

    1962: Josep Maria Ciurana dissenya el projecte de la Ciutat Cooperativa, un model d’urbanisme social autosuficient.

    Anys 60: L’empresa Luis ParĂŠs, S.L. (descendents de LluĂ­s ParĂŠs, el constructor santboiĂ  de confiança de GaudĂ­) aixeca la Ciutat Cooperativa als terrenys venuts per Bordoy, unint fĂ­sicament Marianao amb la Colònia GĂźell.

    5. El Reconeixement (L’Actualitat)

    1974: El Palau de Marianao i el nucli del parc passen a ser de propietat municipal.

    1987: L’Ajuntament de Sant Boi redacta el Projecte de RehabilitaciĂł de La Miranda, on es documenten formalment els seus arcs funiculars i la seva importĂ ncia arquitectònica.

    2019: La tesi de David AgullĂł revela oficialment el pes de GaudĂ­ a Sant Boi a travĂŠs del JardĂ­ Invisible.

    2026: CelebraciĂł de l’Any GaudĂ­ a Sant Boi per reivindicar La Miranda i el modernisme local com a peces clau del llegat del geni.
    L’Enigma de La Miranda: La Petjada de GaudĂ­ a Sant Boi?
    Any GaudĂ­ – Sant Boi de Llobregat

    L’Enigma de La Miranda

    Hi ha una obra no reconeguda d’Antoni GaudĂ­ amagada al Parc de Marianao?

    Explora les Proves

    L’Ombra de l’Arquitecte

    L’any 1987, un pla de rehabilitaciĂł descrivia La Miranda com un mirador eclèctic amb elements naturalistes sorprenents. Recentment, la tesi sobre el ÂŤJardĂ­ InvisibleÂť del PsiquiĂ tric ha posat sobre la taula l’autoria de GaudĂ­ en obres locals. És l’hora d’unir els punts: la geografia, les relacions socials i l’ADN arquitectònic apunten a una possible intervenciĂł del mestre a Marianao.

    📍 El Triangle d’Or GeogrĂ fic

    La Miranda no es troba en un lloc qualsevol. S’erigeix estratègicament a mig camĂ­ exacte entre dos punts neurĂ lgics de l’època: el PsiquiĂ tric (amb el seu JardĂ­ Invisible) i la Colònia GĂźell, on GaudĂ­ experimentava amb la seva famosa Cripta.

    🏥 Jardí Invisible
    (PsiquiĂ tric)
    🏛️ La Miranda
    (Marianao)
    ⛪ Cripta
    (Colònia Gßell)
    DistĂ ncia de desplaçament natural entre els dos grans projectes de l’època.

    🔍 L’ADN Arquitectònic

    El projecte de rehabilitaciĂł de 1987 va documentar caracterĂ­stiques a La Miranda que sĂłn signatures inequĂ­voques de l’estil gaudiniĂ  en la seva fase naturalista:

    • Arcs Funiculars L’interior s’hi accedeix per arcs ÂŤassimilables als funicularsÂť, l’obsessiĂł estructural de GaudĂ­ a la Cripta.
    • Rocalla i Cova Naturalista SimulaciĂł d’una elevaciĂł natural i espai lliure a la manera d’una cova amb volta d’aresta, idèntic al tractament de les grutes del PsiquiĂ tric.
    • Materials Simulats Tant la barana com l’estructura del quiosc hexagonal simulen fusta utilitzant materials petris.

    Similitud de Trets EstilĂ­stics

    Comparativa basada en la documentaciĂł de la Tesi del JardĂ­ Invisible i el Pla de 1987.

    🤝 La Xarxa de Connexions

    🎩

    Eusebi GĂźell

    Mecenes absolut d’Antoni GaudĂ­ i promotor de la Colònia GĂźell (a pocs minuts de Marianao).

    📐

    Antoni GaudĂ­

    Treballant simultĂ niament a la Cripta GĂźell i, segons la recent tesi, al JardĂ­ Invisible del PsiquiĂ tric.

    🌴

    Salvador SamĂ 

    Promotor del Parc Marianao i de La Miranda. Conegut amic personal i cercle Ă­ntim d’Eusebi GĂźell.

    ÂŤEra prĂ cticament impossible que GaudĂ­, treballant al costat i avalat per GĂźell, no fos consultat pel gran amic d’aquest, el Marquès de Marianao.Âť

    ⏳ Cronologia d’un Misteri

    Finals S. XIX

    ConstrucciĂł original de La Miranda al Parc Marianao com a mirador naturalista de planta hexagonal.

    Anys d’activitat de GaudĂ­

    Construcció de la Cripta i el Jardí Invisible. Transmissions orals parlen de forces tel¡lúriques al lloc de La Miranda, concepte afí al misticisme gaudinià.

    Anys posteriors

    La famĂ­lia Faura (massovers de la finca) pugen posteriorment el Crist que corona la torre, alterant el significat original purament naturalista de l’obra.

    Actualitat

    El pla de 1987 i la tesi doctoral recent evidencien la necessitat urgent de reavaluar el patrimoni. Actualment la zona estĂ  abandonada i no ĂŠs visitable.

    El Veredicte de les Dades

    Analitzant la documentaciĂł existent (plĂ nols de 1987, testimonis en vĂ­deo, i la tesi de David AgullĂł), el pes de l’evidència circumstancial justifica plenament obrir una investigaciĂł oficial.

    Evidència Arquitectònica Molt Alta
    CorrelaciĂł GeogrĂ fica Molt Alta
    Vincles Socials (GĂźell-SamĂ ) Alta
    DocumentaciĂł Directa FĂ­rmada Pendent de trobar

    Demanem una InvestigaciĂł Oficial

    La Miranda no pot seguir sent una ruĂŻna abandonada. Durant aquest Any GaudĂ­, fem una crida a l’Ajuntament de Sant Boi i a les autoritats de patrimoni per crear un comitè d’experts que analitzi en profunditat aquestes dades.

    Infografia generada per promoure la recerca del patrimoni històric a Sant Boi de Llobregat.

    La Miranda Regenerada per AI

    ConclusiĂł: Sant Boi, la ciutat que GaudĂ­ va escollir per provar-ho tot

    La Miranda de Marianao no ĂŠs una curiositat local; ĂŠs el manifest d’una arquitectura que volia ser natura. És el laboratori on la pedra va començar a corbar-se seguint les lleis de la gravetat. Avui, redescobrir La Miranda ĂŠs fer un viatge directe a la ment de GaudĂ­ abans que el mĂłn sencer el coneguĂŠs.

    El parc revelat: estils i història a travĂŠs de la mirada fotogrĂ fica, a cĂ rrec d’Eli Pedrosa – Any GaudĂ­
    Activitat fotogrĂ fica familiar i dinĂ mica al Parc de Marianao de Sant Boi, amb joc de pistes per descobrir bancs, fonts i estructures dissenyades per

    Sant Boi reclama el seu lloc en la història: som la ciutat on el Modernisme va aprendre a ser immortal.

    Annex: De la Miranda a la Ciutat Cooperativa, Tancant el cercle

    El llegat de GaudĂ­ a Sant Boi no es va aturar amb la seva mort. Durant el desarrollismo, la història va fer un salt fascinant. AbdĂłn Bordoy, l’exadministrador dels SamĂ  que va comprar la finca Marianao, va ser qui va vendre els terrenys del MolĂ­ Nou.

    La Coope construida per LuĂ­s ParĂŠs SL als anys 60

    I qui va construir el barri de la Ciutat Cooperativa? Exacte: la famĂ­lia ParĂŠs (Luis ParĂŠs, S.L.), els descendents d’aquell mestre d’obres de GaudĂ­. Sota la visiĂł de l’ideòleg Josep Maria Ciurana, el barri es va aixecar precisament en l’espai que uneix Marianao amb la Colònia GĂźell. És com si la història haguĂŠs volgut que la mateixa estirp de constructors que va ajudar GaudĂ­ a innovar, acabĂŠs unint fĂ­sicament els seus dos grans laboratoris a travĂŠs d’un projecte d’urbanisme social pioner.

    Ciudad Cooperativa – Sant Boi de Llobregat – Luis Pares
    Sant Boi de Llobregat – Barcelona AĂąo: 60’s

    Referències: ÂŤGaudĂ­, La Miranda i Sant BoiÂť

    Si t’ha agradat aquest post, comparteix-lo! L’Any GaudĂ­ ĂŠs el moment perfecte per rescatar els tresors oblidats de la nostra ciutat.

    #AnyGaudĂ­SantBoi #Patrimoni #LaMiranda #GaudĂ­ #Modernisme #SantBoi

  • FundaciĂł Marianao: El-Batec-de-la-Memoria.-40-Anys-dUtopia-Compartida
    Info Sant Boi - Info: 📰Noticies i 📚Memòria - đŸ™‹â€â™€ď¸ParticipaciĂł i 🌐Xarxes - đŸ°Marianao's: 📍Punt mut de 🔀 subversions al 📜 Segle XX - đŸ“œMemòria i 🙏Homenatges

    Fundació Marianao: 40 Anys Teixint la Història de Sant Boi (1985-2025)

    gener 31, 2026 - Per 

    El passat dijous 29 de gener de 2026, l’equipament de Can Massallera va ser l’escenari d’una fita històrica: la celebraciĂł dels 40 anys de la FundaciĂł Marianao. Sota el lema ÂŤAmb tu fem històriaÂť, mĂŠs de 350 persones es van reunir per recordar que el que va començar com una ocupaciĂł veĂŻnal l’any 1985 ĂŠs avui el motor de cohesiĂł social mĂŠs important de Sant Boi de Llobregat. En aquest capĂ­tol especial, repassem les claus d’aquesta evoluciĂł, des dels orĂ­gens indianos fins al model comunitari que avui inspira Europa.

    PodCast en castellĂ  fet amb IA de resum d’aquests 40 anys de la FundaciĂł de Marianao

    1. De l’herència del Marquesat a la conquesta veĂŻnal

    La història de Marianao ĂŠs la història d’una transformaciĂł radical del poder. El nom ens transporta a la Cuba colonial i a la fortuna de Salvador SamĂĄ i MartĂ­, I Marquès de Marianao. Durant dècades, aquest entorn va ser el sĂ­mbol de l’alta burgesia terratinent, però les convulsions del segle XX van erosionar el llegat dels SamĂĄ, obrint el pas a l’Ăşs pĂşblic.

    MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 3. Del marquesat 👑 a la parcel·lació 🏠: un negoci amb ombres 👻 franquistes – SantBoi[.Tv]ai

    L’any 1985, la determinaciĂł d’un grup de joves voluntaris va canviar el destĂ­ del barri per sempre. L’ocupaciĂł de l’edifici del carrer Girona 30 no va ser nomĂŠs un acte de protesta, sinĂł la llavor d’un somni col¡lectiu que va resistir fins i tot l’amenaça d’enderroc l’any 1995.

    2. Quatre dècades de projectes que transformen vides

    Al llarg d’aquests 40 anys, la FundaciĂł ha sabut crĂŠixer sense perdre la seva Ă nima. Des de la creaciĂł del Projecte David el 1992, pioner en l’acompanyament a persones preses, fins a la consolidaciĂł del Vente Pa’KĂĄ (VPK) com a referent d’oci alternatiu autogestionat, Marianao ha demostrat que la millor polĂ­tica social ĂŠs la que es fa amb la gent.

    Conversa emotiva amb Xavier PedrĂłs sobre el sentit profund de la fundaciĂł

    Avui, l’entitat atĂŠn una realitat complexa a travĂŠs d’eixos fonamentals:

    • Èxit educatiu: L’Escola de Noves Oportunitats ofereix itineraris per a joves que el sistema tradicional ha deixat enrere.
    • InclusiĂł digital: El Punt Òmnia alfabetitza i apocera veĂŻns i veĂŻnes en l’Ăşs de les noves tecnologies.
    • Salut Mental: Projectes com el Club Social o el nou ÂŤCercle de DonesÂť garanteixen la participaciĂł i la dignitat.
    Exemple de tallers de vida saludable amb joves del barri.

    3. Horitzons 2025-2029: Teixint el futur

    En el marc del seu nou Pla Estratègic, la FundaciĂł mira cap endavant per afrontar reptes com la pobresa infantil (Espanya n’ĂŠs el segon paĂ­s de la UE amb mĂŠs incidència) i la soledat no desitjada. La celebraciĂł dels 40 anys marca l’inici d’una etapa on la independència i la sostenibilitat comunitĂ ria sĂłn prioritĂ ries.

    Xifres Clau de l’Impacte (2024-2026)Dada Aproximada
    Participants directes en programes+1.500 persones
    Equip humĂ  (Treball, voluntariat, prĂ ctiques)+200 persones
    Participants a l’Estiu Actiu (Gent Gran)140 places exhaurides en 24h
    Assistents a la celebraciĂł de Can Massallera+350 persones

    Conclusions: Un Sant Boi que no s’entĂŠn sense Marianao

    Com va afirmar l’alcaldessa LluĂŻsa Moret durant l’acte del 40è aniversari, la contribuciĂł de la FundaciĂł ha estat clau per construir la ciutat inclusiva i democrĂ tica que ĂŠs avui Sant Boi. Marianao ha passat de ser una ÂŤilla d’esperançaÂť a ser la casa compartida de tota una comunitat que camina plegada amb ÂŤdeterminaciĂł i tendresaÂť.

    La campanya: Suma’t a la història!

    Per celebrar aquests 40 anys, la FundaciĂł ha obert per primer cop una campanya de captaciĂł de persones sòcies. Fes-te soci/a de Marianao i ajuda’ns a garantir que cap veĂ­ o veĂŻna hagi de caminar sol/a.

    MÊs informació i transparència: Podeu consultar la Memòria 2024 completa per conèixer tots els detalls econòmics i els testimonis de vides transformades.

    Esquema per seguir l’evoluaciĂł dels 40 anys de la FundaciĂł de Marianao:

    Apartat de l’EstudiDescripciĂł i Fites ClauFonts i Enllaços Documentals
    1. IntroducciĂł de la històriaOrĂ­gens en el moviment juvenil de 1978 i l’ocupaciĂł definitiva de l’edifici del carrer Girona 30 el 15 de juny de 1985.marianao.org – Qui som
    2. Cronologia (1986-2026)1987: AssociaciĂł Casal Infantil; 1998: FundaciĂł Marianao; 2012: Creu de Sant Jordi; 2026: 40è aniversari.marianao.org – Història
    3. Origen (Nom i SamĂ )Nom d’origen indĂ­gena (Mayanabo). Vincles amb Cuba i Salvador SamĂ  i MartĂ­, I Marquès de Marianao (1860).santboi.tv – Marquesat de Marianao
    4. Casal i Punt ÒmniaModel de lleure educatiu (Centre Obert) i inclusiĂł digital per a gent gran i salut mental des del Punt Òmnia.marianao.org – Punt Òmnia xarxaomnia.gencat.cat
    5. Patronat i ProfessionalitzaciĂłPas a FundaciĂł el 1998 per garantir la sostenibilitat. Equip actual de mĂŠs de 200 persones i patronat d’experts.marianao.org – Equip i Patronat
    6. Creixement de ServeisProjecte David (reinserció), Vente Pa’Ká (oci juvenil autogestionat) i Marianao Té Cor (responsabilitat territorial).(https://xarxanet.org/comunitari/noticies/projecte-david-trenta-anys-fent-costat-les-persones-preses)
    7. Actualitat i FuturCampanya de socis ÂŤSuma’t a la històriaÂť i Pla Estratègic 2025-2029 (IA social i districte 4.0).marianao.org – Campanya de socis
    8. Conclusions (Incidència)Impacte estructural a Sant Boi: +1.500 participants i col¡laboraciĂł amb entitats com Uriach i Gasol Foundation.marianao.org – Crònica 40è Aniversari
    9. Fonts per a VĂ­deoSelecciĂł documental cronològica: de l’època indiana a la memòria visual i el pòdcast ÂŤEl BatecÂť (2025).marianao.org – Memòria 2024

    FundacioMarianao #SantBoi #Marianaos #40AnysMarianao #AmbTuFemHistoria #CohesioSocial #AccioComunitaria #BaixLlobregat #SumatALaHistoria #MemoriaDemocratica #JusticiaSocial #InnovacioSocial #EntitatsSantBoi #40Aniversari #SantBoiDeLlobregat #Solidaritat #TercerSector #EscolaNovesOportunitats #VentePaKa #ProjecteDavid #PuntOmnia

  • El JardĂ­ Invisible de GuadĂ­ al Psiquiatric de Sant Boi
    Info Sant Boi - Info: 📰Noticies i 📚Memòria - đŸ“œMemòria i 🙏Homenatges - đŸŽŹRealitzacions

    L’ànima de Gaudí a Sant Boi: El laboratori secret que va unir arquitectura i salut mental

    gener 24, 2026 - Per 

    Durant més d’un segle, un tresor del modernisme va romandre ocult als jardins de l’antic manicomi de Sant Boi de Llobregat. Avui sabem que el denominat «Jardí Invisible» no és només una obra d’arquitectura, sinó un banc de proves on Antoni Gaudí va assajar les geometries de la Sagrada Família i el Park Güell, treballant colze a colze amb persones amb malaltia mental en el que va ser una iniciativa pionera d’inclusió social. De ben segur que Gaudí amb els recursos com la IA generaria un esclat arquitectònic i inclusiu exponencial.

    El laboratorio incipiente de GaudĂ­ en el manicomio. PodCast IA

    Un laboratori d’estructures impossibles

    Cronologia Institucional i Arquitectònica de Sant BoiFita RellevantConnexió amb el Projecte Gaudí
    1895AdquisiciĂł per l’Ordre de Sant Joan de DĂŠu.Canvi cap a models de tractament actius (ergoterĂ pia).
    1903Inici projectat dels jardins modernistes.PlanificaciĂł del llac i els primers moviments de terres.
    1906ConstrucciĂł de la Cova Cascada.Primer Ăşs documentat d’estructures hiperboloides al centre.
    1910MenciĂł a la Revista FrenopĂ tica Espanyola.Reconeixement d’un arquitecte anònim fent obres complexes.
    1911ErecciĂł de la Gruta de la Verge de Lourdes.IntegraciĂł de simbolisme marianista i apocalĂ­ptic.
    1912Finalització de la Plaça dels Bancs.Assaig final del trencadís abans del banc del Park Gßell.
    2024InauguraciĂł de l’exposiciĂł “El JardĂ­ Invisible”.Reconeixement acadèmic i social definitiu de lautoria.

    L’arquitecte David AgullĂł, codescobridor d’aquest conjunt, ha documentat com GaudĂ­ va utilitzar Sant Boi per experimentar amb formes que la història de l’arquitectura trigaria anys a veure acabades. Segons la investigaciĂł, la Cova Cascada (1906) ĂŠs una prefiguraciĂł directa de les naus de la Sagrada FamĂ­lia que no es projectarien fins al 1915 .

    «Hace un siglo Gaudí ensayó su obra aquí con enfermos mentales» — David Agulló, codescobridor de l’obra.

    En aquestes estructures trobem l’Ăşs pioner de l’hiperboloide d’una fulla, definit per l’equaciĂł:

    {x^2/a^2} + {y^2/b^2} – {z^2/c^2} = 1

    Aquesta geometria permetia a GaudĂ­ crear superfĂ­cies nervades i arborescents molt abans de portar-les al temple de Barcelona.

    El jardĂ­n invisible de GaudĂ­
    La exposición “El jardín invisible de Gaudí” da a conocer un conjunto arquitectónico desconocido del arquitecto catalán Antoni Gaudí (Reus o Riudoms, 1852 – Barcelona, 1926) dentro de los jardines del antiguo Manicomio de Sant Boi de Llobregat.
    Construido entre el 1903 y el 1912, el jardín modernista incluye grutas, lagos y
    Element Estructural a Sant BoiTècnica ConstructivaCorrespondència a Sagrada Família
    Pilars Hiperbòlics (Cova)Blocs de pedra adossats verticalment.Columnes del creuer i naus laterals.
    Superfícies Nervades CorbesEntrelligat de sistemes estructurals amb morter.Voltes hiperbòliques de les naus.
    Cúpula de Medi HiperboloideEstructura còncava sobre set suports.Solucions per al tancament del temple.
    Pinacles de ÂŤLavaÂťCimentaciĂł de formes orgĂ niques sobre suports.Coronament de les torres de la Nativitat.

    L’ergoteràpia: Construir per curar

    La gran singularitat de Sant Boi ĂŠs que l’obra va ser executada per operaris molt especials: els mateixos interns del centre. A travĂŠs de l’ergoterĂ pia, una tècnica avantguardista que feia servir el treball manual com a eina terapèutica, els pacients aprenien l’ofici de paleta seguint les directrius de GaudĂ­.

    Aquesta col¡laboració va donar lloc a una estètica única:

    • RudimentĂ ria en el seu acabat: Fruit del treball de mans en procĂŠs d’aprenentatge.
    • Sofisticada en la seva essència: Amb una complexitat geomètrica i simbòlica que nomĂŠs un geni podia traçar.

    La Plaça dels Bancs i el trencadís litúrgic

    Un altre dels grans descobriments ĂŠs la Plaça dels Bancs (1912). Aquests bancs sĂłn gairebĂŠ idèntics en secciĂł al famĂłs banc serpentĂ­ del Park GĂźell, el que confirma que Sant Boi va ser l’assaig previ de la gran obra barcelonina.

    A diferència d’altres obres, el trencadís de Sant Boi té un profund significat litúrgic. Les peces circulars blanques amb la lletra «M» i les combinacions de colors (roig per la Passió, blau per la Verge) formen un autèntic evangeli en pedra destinat a la meditació dels pacients.

    El futur de la troballa: RestauraciĂł 2024-2026

    Actualment, el conjunt estĂ  vivint un procĂŠs de rehabilitaciĂł històrica amb una inversiĂł de 230.000 euros de la Generalitat. Fins al febrer de 2025 s’han restaurat els nou bancs modernistes, i les properes fases es centraran en consolidar la Cova Cascada i el viaducte per garantir-ne la seguretat .

    ActuaciĂł de RestauraciĂł 2024-2026Estat / ObjectiuOrganismes implicats
    Restauració de Bancs ModernistesCompletat (febrer 2025).Arcovalè, Parc Sanitari SJD.
    ConsolidaciĂł de ÂŤLa GrutaÂťEn procĂŠs (Urgent). Departament de Cultura del Govern.
    RehabilitaciĂł del ViaducteFase 2B (Estructura). Experts en Modernisme i GaudĂ­.
    Neteja de Mosaics de la GrutaPrevist per al 2025-2026.CRBMC, Servei de Patrimoni.

    Avui, aquest llegat continua viu a travĂŠs de Torrents d’Art, un programa que utilitza la creaciĂł artĂ­stica inclusiva per lluitar contra l’estigma de la salut mental, tal com va començar a fer GaudĂ­ fa mĂŠs d’un segle .

    Esdeveniments de 10/12/2025 – 11/11/2025 › Torrents d’Art › – Parc Sanitari Sant Joan de Déu
    JardĂ­ de llum I Espectacle de llum i so. Per Yolanda Rubio.

    Com aplicaria l’IA GaudĂ­

    L’aplicaciĂł de l’IA per part de GaudĂ­ es basaria en quatre principis fonamentals: el disseny generatiu per simular la lògica de creixement de la natura i optimitzar estructures fractals, l’Ăşs de la tecnologia com a eina d’art-terĂ pia i co-creaciĂł inclusiva per a persones amb malaltia mental (una evoluciĂł de l’ergoterĂ pia original), l’aposta per la sostenibilitat mitjançant la impressiĂł 3D amb materials reciclats i locals, i l’Ăşs de drons i monitoratge digital per garantir la precisiĂł estructural i accelerar l’execuciĂł de les seves complexes geometries reglades.

    Conclusió: Què representa aquesta troballa?

    La redescoberta del ÂŤJardĂ­ InvisibleÂť redefineix la nostra visiĂł de GaudĂ­. No era nomĂŠs l’arquitecte de la burgesia o el mĂ­stic solitari; era un humanista que va trobar en la vulnerabilitat dels pacients de Sant Boi el terreny mĂŠs fèrtil per a la seva creativitat mĂŠs lliure.

    Aquesta troballa representa la dignificaciĂł de la salut mental a travĂŠs de l’art. Ens recorda que algunes de les joies mĂŠs preuades de la nostra arquitectura van nĂŠixer en un espai de cura i silenci, construĂŻdes per mans que, a la vegada que aixecaven pedres, intentaven reconstruir la seva pròpia existència.

    #GaudĂ­ , #SantBoi , #JardĂ­Invisible , #Modernisme , #SalutMental , #TorrentsDArt , #PatrimoniCatalĂ  , #ArquitecturaGaudĂ­ , #ErgoterĂ pia , #TrencadĂ­s , #InclusiĂłSocial , #ArtISalut , #DavidAgullĂł , #SantJoanDeDĂŠu , #DescobreixGaudĂ­ , #CulturaSantBoi , #ModernismeOcult

    *S’han fet servir eines d’Intel¡ligència Artificial per realitzar aquest article (Gemini, DeepSeek, Copilot).

    *Font documental principal: Arqueologia de l’Estructura i la Consciència: El Laboratori Experimental d’Antoni GaudĂ­ al Manicomi de Sant Boi de Llobregat

  • Benestar-Emocional-i-IA
    📚Exemples d'IAG🤖🌱 - đŸŽŹRealitzacions

    🤯 Sobreviure a l’Era dels Algoritmes amb Benestar Emocional

    desembre 16, 2025 - Per 

    Per la RedacciĂł de Benestar Actiu

    T’has sentit mai com si la teva vida emocional fos un cotxe sense frens baixant un turĂł? Tranquil, a tots ens passa. Però la bona notĂ­cia, segons la pedagogia d’expertes com Elsa Punset, ĂŠs que el benestar emocional no ĂŠs un premi de loteria; ĂŠs un mĂşscul que s’entrena.

    Hem disseccionat la història, la ciència i el futur tecnològic del teu estat d’Ă nim perquè, en lloc de tĂŠmer les teves emocions, aprenguis a utilitzar-les com un GPS. A volar!

    🤯 Sobrerviure a l’Era dels Algoritmes amb Benestar Emocional. VĂ­deo i PodCast realitzats amb IA

    1. La Clau de Punset: La Teva Ràbia Pot Ser Útil! 🚦

    L’error mĂŠs comĂş ĂŠs classificar les emocions com a ÂŤbonesÂť o ÂŤdolentes.Âť Elsa Punset proposa un canvi radical: sĂłn Ăştils o inĂştils per a cada situaciĂł.1

    Exemple QuotidiĂ : EstĂ s atrapat en un embĂşs de trĂ nsit i sents una rĂ bia monumental.

    • OpciĂł InĂştil: Toques el clĂ xon, crides, i acabes amb mal de cap, però l’embĂşs continua allĂ . La rĂ bia va ser inĂştil.
    • OpciĂł Útil: Utilitzes aquesta rĂ bia com a informaciĂł.1 El missatge ĂŠs: ÂŤEstic estressat/arribant tard.Âť L’acciĂł Ăştil ĂŠs: posar un podcast divertit, respirar i recuperar el Control Ambiental sobre el teu propi ambient interior.2

    El benestar ĂŠs deixar de lluitar contra l’emociĂł i començar a gestionar la resposta. És un acte d’“optimisme actiu” que s’alimenta amb “regals emocionals,” com apuntar-te a aquella classe de ball que fa anys que ajornes.1

    2. Eudaimonia vs. Hedonia: Pizza o Marató? 🏃‍♀️🍕

    Els filòsofs grecs ja es barallaven amb això. Hi ha dos tipus de felicitat, i una Ês molt mÊs duradora:

    • Hedonia (El Plaer Immediat): És la satisfacciĂł subjectiva i l’evitaciĂł del dolor.
    • Exemple: MaratĂł de Netflix al sofĂ  amb pizza i una copa de vi. Resultat: Plaer immediat.
    • Eudaimonia (La Plenitud): És la recerca de propòsit i el desenvolupament del teu mĂ xim potencial.3
    • Exemple: Entrenar per a una maratĂł o començar un idioma difĂ­cil. Resultat: El procĂŠs ĂŠs incòmode, però et sents ple, amb Propòsit i experimentes Creixement Personal.2

    La Psicologia Positiva (a travÊs del model PERMA) ens diu que necessitem sentir Emocions Positives, estar Compromesos (flow), tenir Relacions que valguin la pena, un Propòsit i Assoliments.4 Les Fortaleses Personals (com la temprança i el coratge) actuen com una barrera contra les desgràcies 5 i són les que ens permeten triar la marató (Eudaimonia) abans que el binge-watching (Hedonia).

    Taula 1: Comparativa de Models de Benestar: Hedonia vs. Eudaimònia

    ModelFocus centralMetaDimensions Clau
    Hedònic (Satisfacció)Lexperiència de plaer i labsència de dolor.Felicitat subjectiva i plaer immediat.Afecte positiu i satisfacció vital.
    Eudaimònic (Desenvolupament)Desenvolupament del potencial humà i vida amb propòsit.Plenitud, autorealització i funció òptima.Autonomia, Creixement Personal, Relacions Positives, Propòsit.

    3. Els Tres Pilars Antiestrès que Oblides (i No Són Avorrits)

    El benestar emocional no nomĂŠs viu a la teva ment, tambĂŠ resideix al teu cos i a la teva agenda.

    1. Dormir ĂŠs el teu Superpoder: Dormir bĂŠ ĂŠs una de les claus essencials del benestar.6 Si dorms malament, el teu cos no pot gestionar l’estrès. SĂłn crucials 7-8 hores.7 La soluciĂł? Estableix una hora d’apagat tecnològic i respecta el teu descans.
    2. Parla de Tu, Trenca el Bucle: Si un problema et dona voltes al cap com un GIF sense fi, parlar-ne amb un amic ho transforma en una conversa de la vida real, la qual cosa et dona perspectiva. Compartir les teves inquietuds facilita un millor ajust emocional.8
    3. Els LĂ­mits SĂłn Amor Propi: Si dius ÂŤsĂ­Âť a tot, on queda el temps per a la teva pròpia recĂ rrega? Respectar els teus propis lĂ­mits (i els dels altres) ĂŠs vital per a l’estabilitat emocional i per fomentar Relacions Positives.7 No passa res per dir ÂŤnoÂť a aquell sopar si el que necessites ĂŠs dormir.

    4. La Trampa d’Instagram: No Comparis el Teu Backstage amb el seu Highlight Reel📸

    Aquest ĂŠs el desafiament contemporani mĂŠs gran. Les xarxes socials sĂłn un catalitzador de comparaciĂł perjudicial.9

    • L’Engany del Carret de MĂŠs Destacats: La gent nomĂŠs publica els moments mĂŠs alts: la foto perfecta, l’ascens laboral, el viatge idĂ­l¡lic.10 NingĂş publica les 100 selfies que van sortir malament, l’examen suspès, o la bronca de parella.10
    • Exemple: EstĂ s comparant el teu esmorzar (torrada cremada) amb la ÂŤTorrada d’Alvocat PerfectaÂť d’un influencer. EstĂ s comparant la teva vida ÂŤentre bastidorsÂť (la real) amb el seu ÂŤcarret de mĂŠs destacatsÂť (la ficciĂł curada).10

    Solució: Curació Activa. És esgotador jutjar-se constantment.10 Utilitza el teu Control Ambiental (Ryff) i fes neteja: silencia o deixa de seguir els comptes que et generin ansietat, inseguretat o enveja. Si el compte no et motiva, sinó que et fa sentir malament, a la paperera de reciclatge digital! 9

    5. Un Robot Com a Terapeuta? El Perill de l’Algoritme Massa Amable 🤖

    La Intel¡ligència Artificial Emocional (IAE) s’alia amb la psicologia, oferint suport escalable, fins i tot en gerontologia.11 Però hi ha un lĂ­mit que no pot creuar.

    El Problema del Robot Massa Amable:

    La IA estĂ  dissenyada per ser col¡laborativa i sempre validar els teus pensaments. Si li dius a un chatbot que et sents terriblement sol i vols rendir-te, la IA no tĂŠ la capacitat d’un humĂ  per fer una anĂ lisi profunda o exercir contenciĂł crĂ­tica.12

    • Risc CrĂ­tic: En casos de vulnerabilitat, la IA, per ser excessivament validant, pot reforçar ideacions negatives (Iatrogènesi AlgorĂ­smica), la qual cosa ĂŠs perillosĂ­ssim.12 El vincle terapèutic ĂŠs un “acte profundament humà” que no es pot replicar.12

    La Moral de la Història: Utilitza els chatbots com una eina de suport per al dia a dia. Però si el problema Ês seriós (per exemple, ideacions negatives persistents), acudeix a un professional, a una persona real.12 A mÊs, la IA ha de ser implementada amb ètica per garantir que els seus beneficis siguin accessibles a tothom i promoguin la justícia social (UNESCO).16

    ÚLTIMA HORA: Proposta de Taller per a la Higiene Emocional Digital (Nivell 1)

    El benestar emocional a l’era digital exigeix noves competències, anomenades d’AlfabetitzaciĂł Digital i Socioemocional. Aquest taller se centra a dotar els participants d’habilitats prĂ ctiques per exercir el seu Control Ambiental en l’ecosistema tecnològic.

    MòdulObjectiuCompetències Pràctiques
    Mòdul 1: La Dieta DigitalAprendre a identificar el consum tòxic i el consum nutritiu a la xarxa.Estratègia de Filtrat (Curació Activa): Fer una neteja activa de les xarxes, silenciar comptes que generen ansietat o comparació social nociva.
    Mòdul 2: GestiĂł de LĂ­mits PersonalsEstablir regles clares per fomentar la desconexiĂł digital i evitar l’esgotament (burnout).Rutina de DesconnexiĂł: Establir ÂŤzones de silenci digitalÂť (p. ex., durant els Ă pats o 1 hora abans de dormir). DesactivaciĂł d’alertes no essencials per minimitzar les interrupcions constants.
    Mòdul 3: El VĂ­ncle HumĂ  i l’IAEntendre les limitacions ètiques de la IA en l’Ă mbit emocional i prioritzar l’ajuda professional.AnĂ lisi CrĂ­tica de l’IA: Desenvolupar un pensament crĂ­tic sobre el que pot o no pot fer l’IA en un context emocional. Conèixer i identificar quan s’ha de buscar ajuda d’una persona real davant d’un problema de salut mental seriĂłs.
    Mòdul 4: Reforç de l’Autoestima OfflinePotenciar les fortaleses i l’autoestima a travĂŠs d’activitats que no requereixin validaciĂł digital.ReconnexiĂł sense ConnexiĂł: Identificar activitats i talents que generen benestar fora d’Internet. Organitzar trobades presencials amb amics, deixant els dispositius fora de l’abast per millorar la qualitat de les relacions socials.

    Aquest enfocament prĂ ctic, que es pot realitzar en sessions amb demostracions interactives 3, ĂŠs essencial per empoderar els usuaris i millorar el seu benestar emocional en la complexa interacciĂł amb la tecnologia.1

    DecĂ leg d’Estratègies per Fomentar el Benestar Emocional

    Les deu estratègies segĂźents es deriven de l’evidència acadèmica i les recomanacions de la Psicologia Positiva i la salut mental digital, oferint un camĂ­ clar per al desenvolupament del benestar eudaimònic i emocional:

    1. Practicar la Consciència Emocional Funcional: Analitzeu les emocions intenses preguntant-se: ÂŤQuina informaciĂł Ăştil m’estĂ  donant aquesta emociĂł?Âť (Enfocament Punset). Eviteu jutjar els sentiments com a bons o dolents; avalueu la seva funcionalitat per a la situaciĂł actual.
    2. Invertir en el Propòsit Vital (Regals Emocionals): Identifiqueu i realitzeu accions que us connectin amb el vostre sentit de vida o propòsit (Significat), com apuntar-se a una nova classe o desenvolupar un afició.
    3. Establir Higiene del Son Rigorosa: Prioritzeu el descans nocturn (7-8 hores) com un acte fonamental de cura personal. La qualitat del son ĂŠs clau per a la regulaciĂł neurobiològica de l’estat d’Ă nim i la resiliència davant de l’estrès.
    4. Exercir el Control Ambiental Digital: Establiu lĂ­mits de temps diaris per a l’Ăşs de xarxes socials i netegeu activament el vostre feed, silenciant o deixant de seguir comptes que fomentin la comparaciĂł social perjudicial o la inseguretat.
    5. Fomentar la ConnexiĂł Humana Presencial: Priorice les interaccions cara a cara amb amics o ĂŠssers estimats, assegurant-se que aquestes relacions no siguin substituĂŻdes per la connectivitat virtual.
    6. Desenvolupar la capacitat d’expressiĂł: Parleu activament de les vostres inquietuds i intenteu identificar i expressar els vostres sentiments a persones de confiança. Compartir les cĂ rregues emocionals facilita un millor ajustament emocional i conductual.
    7. Conrear una Fortalesa de Caràcter: Trieu una fortalesa personal (e.g., coratge, gratitud, temprança ) i practiqueu intencionalment com aplicar-la en situacions quotidianes per millorar la seva capacitat de recuperació.
    8. Respectar i Comunicar LĂ­mits Clars: Identifiqueu els vostres propis lĂ­mits fĂ­sics, emocionals i de temps, i comuniqueu-los de manera assertiva. Això fomenta la confiança en les relacions i mantĂŠ l’estabilitat emocional.
    9. Conrear l’autoestima Fora de lĂ­nia: Participeu en activitats que us facin sentir competent i que reforcin talents que no requereixen validaciĂł en l’entorn digital.
    10. Buscar Suport Professional davant la Vulnerabilitat: Utilitzeu les eines d’IA com a suport educatiu, però si experimenteu problemes greus de salut mental, incloent-hi ideacions negatives persistents, reconegueu el lĂ­mit de la tecnologia i busqueu immediatament l’ajuda d’un professional sanitari (psicòleg o psiquiatre).

    👇DESCARREGA L’ESTUDI COMPLET: Estudi sobre Benestar Emocional, IA i Xarxes

    #BenestarEmocional ĂŠs un mĂşscul que s’entrena, tal com promou #ElsaPunset. EntĂŠn la diferència entre #Hedonia (plaer immediat) i #Eudaimonia (plenitud i #Propòsit) i busca el teu #CreixementPersonal segons el model #PERMA. En l’ #EraDelsAlgoritmes, aprèn a exercir el teu #ControlAmbiental, posa #LĂ­mitsClars i prioritza l’#HigieneDelSon. Evita la #TrampaDInstagram comparant el teu #Backstage amb el seu #HighlightReel i fes una #NetejaDigital. Recorda el lĂ­mit de la #IAEmocional; davant problemes seriosos, busca #SuportProfessional. #PsicologiaPositiva

    Obres citades

    1. La Contra de la Vanguardia. Elsa Punset. | PDF – Slideshare, https://es.slideshare.net/slideshow/la-contra-de-la-vanguardia-elsa-punset/4219158  

    2. PsicologĂ­a positiva y bienestar emocional – IVANESALUD, https://www.ivanesalud.com/psicologia-positiva-y-bienestar-emocional/  

    3. Eudaimonia. El secreto de la felicidad perdida – Glocalthinking, https://glocalthinking.com/eudaimonia-el-secreto-de-la-felicidad-perdida/ 

    4. Bienestar eudaimĂłnico y meditaciĂłn mindfulness en los contextos laborales: una revisiĂłn sistemĂĄtica – SciELO EspaĂąa, https://scielo.isciii.es/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0212-97282023000200011&lng=es&nrm=iso&tlng=es 

    5. Modelo Perma de Martin Seligman: PsicologĂ­a Positiva – IEPP, https://www.iepp.es/modelo-perma/ 

    6. Bienestar emocional y salud | Comunidad de Madrid, https://www.comunidad.madrid/servicios/salud/bienestar-emocional-salud 

    7. Propiedades psicomĂŠtricas de la escala de bienestar PERMA para adolescentes – Dialnet, https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/7944704.pdf 

    8. 10 Consejos para el Bienestar Emocional en la Vida Diaria – AGS PsicĂłlogos Madrid, https://www.ags-psicologosmadrid.com/ansiedad/10-consejos-para-el-bienestar-emocional/ 

    9. GuĂ­a PromociĂłn Bienestar Emocional – Dialnet – Universidad de La Rioja, https://dialnet.unirioja.es/descarga/libro/767166.pdf 

    10. CĂłmo impacta en la salud mental compartir rutinas de entrenamiento en redes sociales, segĂşn la ciencia, https://www.infobae.com/salud/ciencia/2025/12/09/como-impacta-en-la-salud-mental-compartir-rutinas-de-entrenamiento-en-redes-sociales-segun-la-ciencia/ 

    11. Why do I compare myself to others online? | Mental Health America, https://mhanational.org/es/resources/why-do-i-compare-myself-to-others-online/ 

    12. Las redes sociales y la salud mental: AdicciĂłn a las redes sociales, https://www.helpguide.org/es/problemas-de-la-adolescencia/las-redes-sociales-y-la-salud-mental 

    13. La inteligencia artificial se alĂ­a con la psicologĂ­a para transformar la atenciĂłn emocional y revolucionar la salud mental | UNIR, https://www.unir.net/revista/salud/ia-alia-psicologia-transformar-atencion-emocional-y-revolucionar-salud-mental/ 

    14. Inteligencia artificial emocional. DesafĂ­os y limitaciones de la interacciĂłn entre humanos y mĂĄquinas – Sociedad EspaĂąola de Medicina EstĂŠtica, https://www.seme.org/revista/articulos/inteligencia-artificial-emocional-desafios-y-limitaciones-de-la-interaccion-entre-humanos-y-maquinas 

    15. “La IA es Ăştil, pero ante problemas de salud mental hay que acudir a …, https://fundacionhospitalarias.org/es/actualidad/la-ia-es-util-pero-ante-problemas-de-salud-mental-hay-que-acudir-un-profesional-una-persona-real 

    16. Ética de la inteligencia artificial – UNESCO, https://www.unesco.org/es/artificial-intelligence/recommendation-ethics

  • Marianao la microhistòria que explica Espanya i Catalunya
    🏰Marianao's: 📍Punt mut de 🔀 subversions al 📜 Segle XX - đŸ“œMemòria i 🙏Homenatges - đŸŽŹRealitzacions

    🌿MARIANAO’s: De la Plantació Cubana 🇨🇺 al Clúster de la Memòria Democràtica 🗳️. Una història inèdita de Sant Boi.🏘️

    desembre 3, 2025 - Per 

    Oblidada durant 16 anys, la memòria d’una urbanitzaciĂł de Sant Boi es revela com el cor ocult de la història d’Espanya. El Parc de Marianao, construĂŻt amb fortuna esclavista i seu de la repressiĂł contra els obrers, va ser mĂŠs tard vĂ­ctima de l’espoli franquista i, finalment, el bressol de la rĂ dio democrĂ tica i l’activisme. Prepareu-vos per un viatge de 135 anys que connecta l’explotaciĂł colonial, el gran ÂŤpelotazoÂť urbanĂ­stic del Franquisme, i la sobirania ciutadana. Us presentem la recopilaciĂł històrica mĂŠs completa sobre Marianao, des del luxe dels Indianos (1880) fins al ClĂşster de Salut Mental (2015), amb nou material d’arxiu de Carles Serret i els testimonis inèdits de la resistència. Feu clic per descobrir els set capĂ­tols (i dotze publicacions amb fonts multimèdia i IA) que trenquen el silenci de la història!

    L’origen i el desenvolupament del projecte

    El 3 de març del 2009 es va presentar un projecte als ‘VII Premi (municipal) Carles MartĂ­ i VilĂ ’ amb el tĂ­tol: ÂŤMARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a EspanyaÂŤ. Es definia aixĂ­: ÂŤProjecte de recuperaciĂł de la memòria històrica dels residents, estiuejants i masovers de la urbanitzaciĂł Parc de Marianao de Sant Boi de Llobregat, des del seu context originari fins el seu desenvolupament en el perĂ­ode franquista i de la transiciĂł espanyola. Aquest nucli ha estat protagonista mut de les subversions conservadores i progressistes mĂŠs rellevants a tota Espanya del segle XX i que han marcat el nostre presentÂť. Es publicarĂ­a en format bloc (web SantBoi.Tv) i vĂ­deo (YouTube).
    DesprĂŠs de fer els enregistraments i rebre el suport de l’Arxiu Històric Municipal de Sant Boi de Llobregat, en la figura del seu Director Carles Serret, amb una completa entrevista per Carles Vallejo com a resident i activista per a la recuperaciĂł de la memoria històrica, es va perdre el material grabat i diluir el projecte.
    Van pasar 16 anys, el 2025, on es va rescatar tot el material d’una copia que es fa ver en un vell disc dur. I ens varem proposar rescatar la producciĂł del projecte:

    Amb la intenciĂł de compartir amb els veins de Sant Boi de Llobregat, recollint les noves aportacions del Carles Serret en tots aquests anys que ha realitzat i publicat des de Blogger, Radio Sant Boi, Facebook i Youtube; i altres de noves aportacions d’investigaciĂł, varem actualitzar el contingut ampliant la història de Marianao i comparant-la amb l’estat en cada moment amb la vila de Sant Boi.

    ‘MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya’ (CAPÍTOLS)

    CapĂ­tolTĂ­tol Complet del CapĂ­tolPerĂ­ode TemporalSinopsi i Temes Clau
    0PRESENTACIÓS. XIX – ActualitatResum de l’evoluciĂł del Parc de Marianao, de finca senyorial a espai cĂ­vic.
    1Del somni colonial a l’epicentre modernista i polític1866-1929Salvador Samà (Marquès) com a esclavista; la construcció dels Parcs (Marianao/Cambrils); influència en el Pistolerisme i el Cop de Primo de Rivera.
    2Un escenari de convulsions i silenci durant la República i la Guerra Civil1931-1950La repressió, la història de la Família Vallejo (activisme i resistència), i el destí de la propietat dels Samà sota la dictadura.
    3Del marquesat a la parcel¡laciĂł: un negoci amb ombres franquistesc. 1940-1974L’espoli: la condemna per Maçoneria; la venda forçada a AbdĂłn Bordoy (finançat per Joan March); el model del pelotazo urbanĂ­stic.
    4Un microcosmos de classes i ideologies1940-1975L’evoluciĂł social: del destĂ­ d’estiueig burgès prebèl¡lic a la barreja social postguerra; la integraciĂł tardana amb la vila de Sant Boi.
    5Un platĂł imaginari i cultura popular, amb un trĂ gic epĂ­leg1880-1980La transformaciĂł socioeconòmica i la revaloritzaciĂł cultural, des de l’exclusivitat aristocrĂ tica a la resistència de base.
    6De la clandestinitat franquista a l’epicentre del catalanisme i la salut mental1963-2015L’Agermanament antifranquista; l’adquisiciĂł municipal (1974); el Palau com a seu de RĂ dio Sant Boi (1980) i el ClĂşster de Salut Mental (2015).
    AnnexMarianao’s: Un Viatge per 150 Anys de Sindicalisme, Poder i Contrast Social150 AnysRecorregut conceptual: contrast entre el poder econòmic (Samà, March) i la lluita obrera local (Balbina Pi, Carles Vallejo); ús col·lectiu del Palau (refugi de guerra, centre de salut mental).
    MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 0. 📜PRESENTACIÓ – SantBoi[.Tv]ai
    El Parc de Marianao, i espai residencial, situat a Sant Boi de Llobregat, és un lloc amb una història rica i complexa que abasta des del segle XIX fins a l’actualitat. Aquest article ofereix un resum complet de la seva evolució, destacant els esdeveniments i personatges clau que han marcat la seva trajectòria.
    Marianao: la microhistoria que explica EspaĂąa. PodCast Gemini IA (Esp.)

    1. Marianao’s: del 🌴somni colonial a➡️ l’epicentre modernista🏛️ i polític🗳️ (1866-1929)

    👇 1.1. QUI ERA EL MARQUÉS DE MARIANAO? Els Marianao esclavistes i Rafaela Torrents i Higuero (Segle XIX)

    MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 1. Marianao’s: del 🌴somni colonial a➡️ l’epicentre modernista🏛️ i polític🗳️ (1866-1929) – SantBoi[.Tv]ai
    L’entrevista sobre Salvador Samà i Torrents, a través de les perspectives de Carles Vallejo i Carles Serret, explora la vida i influència de Salvador Samà i Torrents, el Marquès de Marianao, en el context de les subversions del segle XX a Espanya. Es desglossen els orígens, la pèrdua de les colònies espanyoles, la influència en la restauració borbònica, la seva participació en la repressió del moviment obrer, i la seva implicació en el cop d’estat de Primo de Rivera després de fer-se responsable del Somaten.

    👇 1.2. ELS PALAUS I ELS PARCS DELS INDIANOS SAMÀ (Cambrils més modernista i Marianao mès medieval i gòtic)

    MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 1. Marianao’s: del 🌴somni colonial a➡️ l’epicentre modernista🏛️ i polític🗳️ (1866-1929) – SantBoi[.Tv]ai
    El llegat dels “Indianos”, aquells catalans que van fer fortuna a Amèrica i van retornar amb el desig de plasmar la seva riquesa i influència en la seva terra natal, és un capítol fascinant de la nostra història, però també un que requereix una anàlisi crítica de les seves arrels. Entre ells, la família Samà destaca no només per la seva prosperitat, sinó per la visió arquitectònica i paisatgística que va importar des de les terres cubanes, una fortuna construïda, en part, sobre el tràfic d’esclaus i l’explotació laboral a les seves plantacions de sucre. Aquest post explora com la vibració de Marianao a l’Habana va inspirar dues joies arquitectòniques a Catalunya: el Parc Samà de Cambrils, amb una inclinació modernista, i el Parc Marianao de Sant Boi, amb un caràcter més medieval i gòtic, sense oblidar l’enginy de la gestió de les seves aigües, tot plegat emmarcat en el complex context de la seva prosperitat colonial.

    👇 1.3. MENYSPREU DELS SAMÀ A SANT BOI (incita la independència de Cuba i indiferència dels sacrificis dels santboians del 98)

    MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 1. Marianao’s: del 🌴somni colonial a➡️ l’epicentre modernista🏛️ i polític🗳️ (1866-1929) – SantBoi[.Tv]ai
    La pèrdua de les colònies espanyoles el 1898 va evidenciar el contrast entre les elits amb interessos colonials, com la poderosa família Samà, i els sacrificis gairebé invisibles dels soldats locals. Mentre Salvador Samà i Torrents, Marquès de Marianao, amb grans fortunes a Cuba i Filipines 💰, suggeria abandonar l’illa caribenya per defensar altres territoris, a Sant Boi, molts joves de famílies humils morien o quedaven afectats a la guerra, tornant sovint amb problemes de salut mental i sense reconeixement. Aquesta investigació, basada en documents de l’Arxiu Municipal Històric de Sant Boi, posa de manifest la manca d’inversions en obres de beneficència per part de la família Samà i Torrents en la seva localitat d’evasió, subratllant una indiferència de l’elit davant del patiment dels seus conciutadans més vulnerables. Un exemple colpidor? Els 26 “últims de Cuba” 💔 que, el 1901, van acabar ingressats al psiquiàtric de Sant Boi, sense honors ni cap mena de reconeixement.

    👇 1.4. INFLUÈNCIES DELS SAMÀ (repressió a l’anarcosindicalisme creixent i seu de Primo de Rivera)

    MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 1. Marianao’s: del 🌴somni colonial a➡️ l’epicentre modernista🏛️ i polític🗳️ (1866-1929) – SantBoi[.Tv]ai
    El període comprès entre 1917 i 1923 a Catalunya va ser una època de convulsió social i política extrema, coneguda com el Pistolerisme. Aquesta “guerra social” va enfrontar obrers anarcosindicalistes i forces patronals i estatals, culminant en el cop d’estat de Primo de Rivera el setembre de 1923. En aquest escenari de tensió, figures de Sant Boi de Llobregat van jugar papers fonamentals i antagònics, des de la resistència obrera (Balbina Pi i Sanllehy) fins a la cúpula de la repressió. Aquest post explora el paper crucial de la família Samà, especialment el Marquès de Marianao, i la seva connexió amb la repressió de l’anarcosindicalisme i la gestació de la dictadura.

    👇 1.5. LA FI DELS SAMÀ A SANT BOI (la II República i la LRMC – Llei de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme)

    MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 1. Marianao’s: del 🌴somni colonial a➡️ l’epicentre modernista🏛️ i polític🗳️ (1866-1929) – SantBoi[.Tv]ai
    La història de la família Samà a Sant Boi de Llobregat, coneguts com a “Indianos” que van construir els majestuosos Parcs de Samà i el de Marianao, és un fascinant mirall de les convulsions del primer terç del segle XX a Espanya. Des d’una posició de poder i influència, arrelada en el seu origen colonial i la seva fortuna, els Marquesos de Marianao van veure com la Segona República, la devastadora Guerra Civil i la repressió de la dictadura franquista van erosionar dràsticament el seu llegat. En aquest article, explorarem el destí del II Marquès, Salvador Samà i Torrents, i el III Marquès, Salvador Samà i Sarriera, la vida del qual es va veure truncada per una inesperada condemna per maçoneria. Prepara’t per descobrir com la història d’una família il·lustre amb presència i llegat a Sant Boi visualitza les profundes divisions d’una època.

    2. Marianao’s: Un escenari de convulsions ⚔️ i silenci 🕯️ durant la República i la Guerra Civil (1931-1950)

    MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 2. Un escenari de convulsions ⚔️ i silenci 🕯️ durant la República i la Guerra Civil (1931-1950) – SantBoi[.Tv]ai
    La història de Sant Boi de Llobregat, i en concret la del Parc de Marianao, és un mirall de les convulsions polítiques i socials que van sacsejar Espanya al segle XX. Les vides de la família Vallejo, entre l’activisme, la repressió i la resistència, esdevenen el fil conductor perfecte per a reconstruir un període que va transformar la ciutat, de la il·lusió republicana a la foscor de la dictadura. Seguint la seva trajectòria, des dels fronts de guerra fins a la intimitat de la seva llar, podem comprendre com el passat encara ressona avui en la nostra memòria col·lectiva.

    3. Marianao’s: Del marquesat 👑 a la parcel·lació 🏠, un negoci amb ombres 👻 franquistes

    MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 3. Del marquesat 👑 a la parcel·lació 🏠: un negoci amb ombres 👻 franquistes – SantBoi[.Tv]ai
    La història de la Finca de Marianao (Sant Boi de Llobregat) és una lliçó magistral de com es van consolidar les noves elits del règim franquista. Després de la Guerra Civil, el Tercer Marquès de Marianao, amb les seves connexions monàrquiques, es va convertir en l’objectiu perfecte del nou aparell repressiu. El règim va utilitzar una multa fiscal com a pretext per forçar una venda que va beneficiar Abdón Bordoy, un empresari connectat al magnat Joan March. Aquest “tripijoc” polític no només va desposseir l’aristocràcia; va inventar el model del ‘pelotazo’ urbanístic, caracteritzat per l’especulació, la rapidesa i la manca d’inversió en infraestructures, un llegat arrelat en l’urbanisme espanyol fins avui dia.

    4. Marianao’s: 🧩 Un microcosmos de 🏛️ classes i 🧠 ideologies (1940 – 1975)

    MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 4. 🧩 Un microcosmos de 🏛️ classes i 🧠 ideologies (1940 – 1975) – SantBoi[.Tv]ai
    L’estudi del Parc Residencial de Marianao a Sant Boi de Llobregat (1950-1970) ofereix una visió de les tensions socioeconòmiques i ideològiques de la postguerra catalana. Sant Boi, admirada com un entorn natural idíl·lic més enllà del riu Llobregat, ja havia estat un important destí d’estiueig per a les famílies barcelonines des de mitjans del segle XIX fins a l’esclat de la Guerra Civil (aproximadament 1850-1936), establint un nexe entre l’entorn rural, el nucli urbà i el nou desenvolupament residencial. Aquesta transició va passar d’un perfil d’estiuejants principalment barcelonins de la petita burgesia prebèl·lica, a una composició social notablement barrejada en classes i origen ideològic al Parc Residencial de Marianao entre el 1950 i el 1970. Malgrat l’aïllament social inicial, la connexió real entre els santboians i el nou enclavament es va concretar a la dècada de 1970, impulsada per l’expansió urbana de la vila i la crucial adquisició municipal del Palau, el llac i el nucli central del Parc.

    5. Marianao’s:🎬Un platĂł imaginari i 🎪 cultura popular, amb un 💔 trĂ gic epĂ­leg (1880 – 1980)

    MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 5. 🎬Un plató imaginari i 🎪 cultura popular, amb un 💔 tràgic epíleg (1880 – 1980) – SantBoi[.Tv]ai
    El Parc de Marianao, avui una urbanització plenament integrada en el teixit de Sant Boi de Llobregat, és molt més que una antiga finca senyorial; és un palimpsest històric que encapsula la convulsa transformació socioeconòmica de Catalunya des de mitjans del segle XIX.1 Aquest espai ha transitat per tres grans etapes: l’esplendor colonial i l’exclusivitat aristocràtica del Marquesat, la instrumentalització urbanística sota el franquisme (la “Ciudad Soñada”), i la seva posterior reconquesta per a l’ús cívic i la resistència política de base.

    6. Marianao’s: De la clandestinitat franquista 🚪🔗 a l’epicentre del catalanisme 🎗️ i la salut mental 🧠 (1963-2015)

    MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 6. De la clandestinitat franquista 🚪🔗 a l’epicentre del catalanisme 🎗️ i la salut mental 🧠 (1963-2015) – SantBoi[.Tv]ai
    Marianao, un barri residencial de Sant Boi de Llobregat, és molt més que l’antiga finca d’un marquès indiano. La seva història encapsula perfectament la Transició Espanyola: la conquesta de l’espai públic a l’oligarquia, la resistència antifranquista protagonitzada per figures claus de la memòria democràtica, i una transformació que va convertir el Palau Marianao, d’una luxosa residència privada, en la seu de la primera ràdio democràtica municipal i, més recentment, en el Clúster de Salut Mental de Catalunya. Aquesta és la crònica d’un barri que va passar de la repressió a ser un símbol de la llibertat i la solidaritat internacional. Tot un nucli urbanitzat al voltant d’un Parc i que va donar nom a tot un barri que ampliava les infraestructures socioculturals.

    Marianao’s:🧭 Un Viatge per 150 Anys de ✊ Sindicalisme, 💪 Poder i ⚖️ Contrast Social

    MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya: 🧭 Un Viatge per 150 Anys de ✊ Sindicalisme, 💪 Poder i ⚖️ Contrast Social – SantBoi[.Tv]ai
    Sant Boi de Llobregat, avui una ciutat en creixement continu a l’àrea metropolitana de Barcelona, ​​atresora una rica i complexa història social marcada per la transformació, la lluita obrera i la presència de figures influents que van deixar la seva empremta al paisatge ia la memòria col·lectiva. Acompanyeu-nos en un recorregut pels últims 150 anys per entendre com el sindicalisme va arrelar en aquesta terra, en constant diàleg –i sovint en tensió– amb el poder econòmic i els models socials del seu temps.

    Play-lists de Marianao’s

    Logo de Sant Boi punto Te Uve
    ProduĂŻts i Realitzats el 2009 amb multicĂ meres professionals HD
    logo SantBoi Tv Ai
    ProduĂŻts i Realitzats el 2025 amb IA de lliure Ăşs

    Cronologia de la Història de Marianao’s: Des de l’estatus colonial a la sobirania ciutadana

    La segĂźent cronologia estableix, per primera vegada de manera unificada, les fites clau de la història de la UrbanitzaciĂł Marianao, traçant la seva evoluciĂł des de l’estatus colonial a la sobirania ciutadana.

    AnyÀmbitEsdeveniment Clau a Marianao / Sant Boi
    c. 1866FundaciĂł / ColonialNaixement de Salvador SamĂ  i Torrents (II Marquès). La fortuna familiar ĂŠs consolidada en el trĂ fic d’esclaus.
    c. 1880PatrimonialInici de les obres de la finca i el parc Marianao, amb disseny de Josep FontserĂŠ i Mestre. Establiment com a destĂ­ d’estiueig de la petita burgesia.
    c. 1896Social / ObrerNaixement de Balbina Pi i Sanllehy, anarcosindicalista i feminista de la CNT, figura clau de la lluita obrera local.
    c. 1898Social / ColonialGuerra de Cuba. El Marquès suggereix abandonar l’illa. Profunda indiferència de l’elit Samà davant el sacrifici de soldats santboians.
    1901Social / Conseqßència26 veterans de la Guerra de Cuba, els “últims de Cuba,” acaben ingressats al psiquiĂ tric de Sant Boi, sense reconeixement de l’elit.
    1917-1923PolĂ­tic / RepressiuEl Marquès de Marianao utilitza el seu poder en la repressiĂł de l’anarcosindicalisme (Pistolerisme) i esdevĂŠ responsable del SomatĂŠn.
    1923 (Set.)PolíticCop d’estat de Primo de Rivera. Marianao es converteix en un centre de gestació de la dictadura.
    1938MilitarEl Palau SamĂ  ĂŠs utilitzat com a hospital de campanya durant la Guerra Civil.
    1941Repressiu / PatrimonialSalvador Samà i Sarriera (III Marquès) condemnat a 20 anys i 1 dia per Maçoneria, propiciant el seu espoli.
    c. 1944Urbanístic / EspeculacióVenda forçada (mitjançant multa fiscal) a Abdón Bordoy (finançat per Joan March) per 1.000.000 de Ptes. Inici de la parcel¡lació especulativa.
    1950-1970SocialEl Parc Residencial de Marianao es desenvolupa amb una composició social marcadament barrejada en classes i origen ideològic.
    c. 1963Activisme ClandestĂ­Inici de l’Agermanament Solidari (informal) Sant Boi-Marianao (L’Habana) promogut per l’oposiciĂł antifranquista.
    1973 (Jul.)Social / ObituariMort de Balbina Pi i Sanllehy, referent de l’anarcosindicalisme i feminisme catalĂ .
    1974Patrimonial / CĂ­vicAdquisiciĂł patrimonial del Palau i el nucli central del Parc pel Municipi de Sant Boi, revertint l’espai a domini pĂşblic.
    1980 (Maig)DemocrĂ ticEl Palau Marianao esdevĂŠ la Primera Seu de RĂ dio Sant Boi, sĂ­mbol de la llibertat d’expressiĂł municipal.
    2015 (Març)Transformació CívicaEl Palau Marianao es converteix en la seu del Clúster de Salut Mental de Catalunya.

    MARIANAO’s

    El Punt Mut de les Subversions (1880-2015)

    De la riquesa colonial i el trĂ fic d’esclaus a la lluita per les llibertats. Una història de poder, resistència i conquesta ciutadana a Sant Boi de Llobregat.

    ⚓ 1880 – 1929

    L’Ombra de la Riquesa Colonial

    El Parc de Marianao neix de la fortuna acumulada per la famĂ­lia SamĂ  a Cuba, fonamentada en el trĂ fic d’esclaus. Mentre el Marquès construĂŻa un paradĂ­s modernista, els joves de Sant Boi morien a les guerres colonials defensant interessos aliens.

    La Dada Colpidora (1901)

    26 Veterans

    ingressats al PsiquiĂ tric de Sant Boi, oblidats per l’elit que s’enriquia a l’illa.

    Prioritats de l’Elit (1898-1901)

    Comparativa conceptual entre la inversiĂł en luxe privat i el suport social als veterans.

    1940 – 1974

    El Franquisme: RepressiĂł i EspeculaciĂł

    La dictadura franquista va reprimir la FamĂ­lia SamĂ , forçant la venda del patrimoni. Inversors especuladors van adquirir el sòl amb l’Ăşnic objectiu de la construcciĂł massiva, que va multiplicar el valor inicial per 78, creant un nou focus de poder immobiliari.

    ⚖️

    L’Eina: La RepressiĂł

    Salvador Samà condemnat a 20 anys per Maçoneria (1941). La multa fiscal força la venda ràpida del Palau.

    💰

    El Benefici: x78

    El valor del sòl va passar d’1 miliĂł de pessetes (preu de compra forçada) a un valor especulatiu massiu.

    🕊️

    La Resposta: La Lluita Civil

    La FamĂ­lia Vallejo i altres ciutadans actius inicien l’oposiciĂł al règim des de Marianao, defensant els valors democrĂ tics.

    Metamorfosi Social: Tres Èpoques

    Marianao ha viscut tres vides diferents. Aquest grĂ fic analitza com han canviat les dinĂ miques de poder, accĂŠs pĂşblic i llibertat polĂ­tica al llarg de 135 anys.

    Època Colonial (1880-1930)

    Dominada per SamĂ  i la repressiĂł a la classe obrera. Actiu: Balbina Pi.

    Franquisme (1939-1975)

    EspeculaciĂł massiva i lluita per la llibertat. Actiu: FamĂ­lia Vallejo.

    DemocrĂ cia (1980-2015)

    RecuperaciĂł cĂ­vica i socialitzaciĂł del Palau. Actiu: Carles Serret i Moviment CiutadĂ .

    Cronologia de la Resistència

    1917-1923

    Balbina Pi i la Lluita Obrera

    Mentre Samà exercia el poder colonial, Balbina Pi (CNT) esdevenia un símbol local de la Resistència Obrera contra les elits.

    Inici de la parcel¡laciĂł i especulaciĂł forçada a mans d’inversors privats. Neix la ÂŤCiudad SoĂąadaÂť sense cap visiĂł cĂ­vica.

    1944

    El ‘Pelotazo’ UrbanĂ­stic

    Anys 50-70

    Els Vallejo i l’Antifranquisme

    La FamĂ­lia Vallejo ĂŠs un nucli de lluita per les llibertats, esdevenint clau en el moviment antifranquista local i la TransiciĂł.

    Impuls per recuperar la memòria històrica de Marianao. Les seves investigacions sĂłn clau per socialitzar l’Ăşs del Palau i entendre’n el passat.

    Anys 80 – 2015

    Carles Serret i la Memòria Cívica

    Protagonistes Clau: L’EvoluciĂł del Poder

    👑

    Salvador SamĂ 

    Poder Colonial (1880-1939)

    Luxe finançat per l’esclavitud. Elit terratinent.

    ✊

    Balbina Pi

    Resistència Obrera (1910-1936)

    SĂ­mbol de l’oposiciĂł anarcosindicalista a les elits colonials.

    📈

    Inversors Franquistes

    EspeculaciĂł Massiva (1944-1975)

    Compradors del sòl, enfocats en el guany immobiliari ràpid.

    🕊️

    FamĂ­lia Vallejo

    Lluita per la DemocrĂ cia (1950-1980)

    Nucli antifranquista clau per a l’avenç de les llibertats cĂ­viques.

    📚

    Carles Serret

    RecuperaciĂł CĂ­vica (1980-2015)

    Historiador clau per destapar el passat colonial i l’especulaciĂł del parc.

    EpĂ­leg: Un Cercle Tancat

    On abans hi havia luxe excloent finançat pel dolor llunyĂ , avui hi ha un espai de cura comunitĂ ria. El Palau Marianao ha passat de sĂ­mbol d’oligarquia a far de Salut Mental. GrĂ cies a la tasca de Carles Serret, la història ĂŠs ara visible.

    2025: Memòria Recuperada

    Conclusions i Recomanacions

    L'anàlisi del projecte "MARIANAO’s" confirma la seva rellevància no només com a exercici de recuperació de la memòria local, sinó com a eina metodològica per entendre la història d'Espanya a través de la microhistòria. La urbanització Parc de Marianao és, efectivament, un microcosmos on es manifesten totes les grans fractures ideològiques, econòmiques i socials del segle XX.

    El valor de la recopilació resideix en la seva capacitat per traçar una narrativa de continuïtat que abasta temes complexos. La història de la família Samà Ês presentada com un cicle que va del somni colonial basat en l'esclavisme i la repressió obrera, a ser víctima de la seva pròpia lògica repressiva sota el franquisme (condemna per Maçoneria i expoli), que al seu torn va inaugurar el model urbanístic especulatiu. Aquest estudi demostra que el franquisme va utilitzar la repressió ideològica com a mecanisme d'extracció de riquesa, desposseint les velles èlits per beneficiar les noves.

    La culminació cívica d'aquesta història, amb l'adquisició municipal del Palau el 1974 i la seva posterior transformació en la seu de la ràdio democràtica i, finalment, en el Clúster de Salut Mental el 2015, tanca el cercle narratiu. L'espai, fundat sobre el patiment i l'extracció, s'ha reconvertit en un centre de sanació i servei públic, simbolitzant la victòria de la sobirania ciutadana sobre l’oligarquia i la repressió.

    📜 Obre i Descarrega't el Document Final 💾 què Conclou i Projecta Tot Aquest Treball de Recull de Memòria Històrica de Marianao 🏘️ i de Disposició Totalment Gratuïta! 🆓

    👥CRÈDITS: 🎬Equip de trerball i 🎙️Historiadors i Testimonis de l'obra

    El projecte documental 'Marianao's' (2009-2025) no hauria estat possible sense la confluència de l'expertesa tècnica, el rigor històric i el testimoni viu dels seus participants. Aquesta sèrie, culminada a SantBoi.Tv, teixeix la història de la finca i la urbanització de Marianao des de la influència cubana fins a l'activisme antifranquista.

    🎬 L'Equip del Projecte

    El projecte ha estat impulsat per un equip multidisciplinari que ha garantit tant la profunditat del contingut com la seva qualitat audiovisual:

    • Carles Vallejo CalderĂłn: Aporta la memòria polĂ­tica i social del barri. Activista antifranquista i sindicalista de CCOO, la residència de tota la famĂ­lia a la Torre 'El Cerezo' de Marianao va ser un centre de reunions clandestines durant el franquisme. La seva perspectiva de resident i lluitador ĂŠs crucial per entendre la història de la resistència local.
    • IbĂĄn ArĂŠvalo BernabĂŠ: La columna vertebral tècnica del projecte. Professor de Filosofia, realitzador i editor audiovisual, i fundador de SantBoi.Tv. Ha dirigit la tasca documental i d'ediciĂł des dels primers enregistraments de 2009, assegurant la divulgaciĂł del patrimoni immaterial local.
    • Val.MachĂ­o: Periodista i professor en Mitjans. Ha estat l'encarregat de la culminaciĂł multimèdia-web del projecte, donant forma definitiva a 'Marianao's' amb el tancament de la sèrie en capĂ­tols a SantBoi.Tv el 2025.

    🎙️ Els Testimonis i Historiadors Fonamentals

    La base documental del projecte resideix en les veus d'experts i testimonis que connecten directament amb el passat de la finca:

    • Carles Serret i BernĂşs: Director de l'Arxiu Històric Municipal de Sant Boi (AHMSB). La seva figura ĂŠs el garant documental del projecte, proporcionant la base fundada sobre els SamĂ , la urbanitzaciĂł i el context local, a travĂŠs de la seva expertesa i els seus nombrosos registres de divulgaciĂł (RĂ dio Sant Boi, blogs).
    • Tate CabrĂŠ: Periodista cultural i professora de ComunicaciĂł. Enregistrada el 2009, la seva expertesa en GaudĂ­ i el llegat dels 'indians' (a partir de la seva obra Cuba a Catalunya...) ĂŠs vital per enquadrar el Palau de Marianao i la fortuna dels SamĂ  amb la seva connexiĂł colonial i cubana.
    • Mateu Campomar: Un testimoni Ăşnic, ja que va ser primer Administrador dels SamĂ  i desprĂŠs Gestor de la UrbanitzaciĂł per a AbdĂłn Bordoy. Aporta el coneixement clau sobre la transiciĂł de propietat i la gestiĂł de la finca en les seves dues grans etapes històriques.
    • Sr. Bota: Cunyat de Mateu Campomar, va ser barquer del llac del Palau. El seu record de la canalitzaciĂł d'aigĂźes i de la vida quotidiana ofereix detalls Ă­ntims i inèdits sobre el funcionament de l'antiga possessiĂł dels marquesos.
    • Josep Faura i Bergès: L'Ăşltim massover de la famĂ­lia Faura que va treballar per als SamĂ . El seu testimoni representa la memòria de la pagesia local, amb records potents sobre la vida rural a la finca i la repressiĂł social i lingßística durant el Franquisme.

    Després de recórrer aquests 135 anys d’història, la memòria de Marianao ja no pot ser un "punt mut". Ara que les subversions, l'expoli i la resiliència han estat documentades, és el nostre deure projectar aquest coneixement al futur. Comparteix aquesta crònica inèdita, visita els espais de memòria històrica (el Palau, la Miranda, l'entorno del Parc... ) amb una nova mirada crítica i participa activament en la protecció d’aquest llegat. Que la història de la fortuna esclavista i la lluita obrera serveixi per a construir una memòria democràtica forta. La recuperació de la memòria continua, i tu en formes part.

    #SantBoi #Marianao #HistòriaSantBoi #MemòriaDemocràtica #Patrimoni #Indianos #Colonialisme #Franquisme #LluitaVeïnal #Transició #RàdioLliure #RàdioSantBoi #CulturaSantBoi #BaixLlobregat #ArxiuHistòric #Urbanisme #MemòriaHistòrica #Activisme #Catalunya #DescobreixSantBoi

  • Marianao's Rebelion. Antifranquisme. Agermanament. Dada del 76. RĂ dio Local Pirata. Casal Okupa
    🏰Marianao's: 📍Punt mut de 🔀 subversions al 📜 Segle XX - đŸ“œMemòria i 🙏Homenatges - đŸŽŹRealitzacions

    MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 6. De la clandestinitat franquista 🚪🔗 a l’epicentre del catalanisme 🎗️ i la salut mental 🧠 (1963-2015)

    novembre 25, 2025 - Per 

    Marianao, un barri residencial de Sant Boi de Llobregat, ĂŠs molt mĂŠs que l’antiga finca d’un marquès indiano. La seva història encapsula perfectament la TransiciĂł Espanyola: la conquesta de l’espai pĂşblic a l’oligarquia, la resistència antifranquista protagonitzada per figures claus de la memòria democrĂ tica, i una transformaciĂł que va convertir el Palau Marianao, d’una luxosa residència privada, en la seu de la primera rĂ dio democrĂ tica municipal i, mĂŠs recentment, en el ClĂşster de Salut Mental de Catalunya. Aquesta ĂŠs la crònica d’un barri que va passar de la repressiĂł a ser un sĂ­mbol de la llibertat i la solidaritat internacional. Tot un nucli urbanitzat al voltant d’un Parc i que va donar nom a tot un barri que ampliava les infraestructures socioculturals.

    Sumari

    Infografia TransiciĂł A Marianao
    Infografia TransiciĂł A Marianao
    Marianao de Sant Boi de la dictadura a la radio. PodCast IA Esp.

    TRANSFORMACIÓ: PARC I BARRI DE MARIANAO, PROPIETAT MUNICIPAL I TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA

    Cronologia de la Transició Urbanística de Marianao (1953–1980)

    AnyFita Clau / DocumentImpacte
    1953Pla Comarcal de BarcelonaDefineix zonificacions, però no aporta millores ni solucions a les mancances.
    C. 1970sCreixement de les Associacions de VeĂŻnsPressiĂł creixent sobre l’Ajuntament franquista per la manca de serveis bĂ sics.
    1974Venda del Palau i Llac de MarianaoAdquisiciĂł de patrimoni clau (per 24M Ptes) per l’Ajuntament; final del control Bordoy. Base material per a la democrĂ cia.
    1979Primeres Eleccions DemocrĂ tiquesInici del govern municipal democrĂ tic, amb control sobre l’antiga finca de Marianao.
    1980 (Maig)Inauguració Ràdio Sant Boi al PalauRepropòsit simbòlic del Palau com a centre de comunicació pública.

    L’evoluciĂł del Parc i Barri de Marianao va estar marcada pel deteriorament progressiu durant el tardofranquisme i un dèficit crònic d’infraestructures. La manca d’ambulatoris, d’equipaments escolars i culturals va generar una tensiĂł constant amb l’administraciĂł local, que tractava d’evadir la seva responsabilitat al¡legant que la finca continuava sent responsabilitat dels seus propietaris privats, la famĂ­lia Bordoy.

    Aquesta pressiĂł veĂŻnal va ser un catalitzador clau que va forçar la famĂ­lia Bordoy a liquidar l’actiu. La famĂ­lia, que havia obtingut la propietat mitjançant una ÂŤmaniobra polĂ­tica i especulativaÂť [1], ja havia extret el seu benefici i no tenia cap interès ni capacitat econòmica per fer les inversions urbanĂ­stiques necessĂ ries, buscant aixĂ­ ÂŤtreure’s de sobre el mortÂť.

    La venda de l’Ă rea de protecciĂł del Palau i el Llac de Marianao a l’Ajuntament es va formalitzar l’any 1974 per 24 milions de pessetes.Tot i que aquesta adquisiciĂł es va fer encara sota el règim autoritari com a mesura reactiva a la crisi urbanĂ­stica, va resultar ser un fet involuntĂ riament democrĂ tic. La nova corporaciĂł municipal sorgida el 1979 va heretar un espai central i prestigiĂłs, la qual cosa va permetre la seva rĂ pida transformaciĂł simbòlica i funcional a Ăşs pĂşblic.

    ELS MOVIMENTS SOCIALS I POLÍTICS ANTIFRANQUISTES

    El llegat de ‘El Cerezo’ de la família Vallejo, Memòria i Síndic

    La famĂ­lia Vallejo CalderĂłn, resident a Marianao, personifica el triple llegat de la repressiĂł, la memòria democrĂ tica i la defensa dels drets cĂ­vics. La seva casa a Marianao, adquirida grĂ cies a l’escriptor JosĂŠ MallorquĂ­ (creador d’El Coyote), era un centre de trobades clandestines, sovint disfressades de paelles i tertĂşlies familiars. En aquestes reunions, els Vallejo, que escoltaven d’amagat la RĂ dio Pirenaica, exercien tasques de socors i s’amagaven persones fitxades per la dictadura.

    Carles Vallejo CalderĂłn va ser un lĂ­der sindical clau de CCOO a la SEAT, sent detingut, brutalment torturat a Via Laietana i forçat a l’exili. Avui, ĂŠs una figura central en la recuperaciĂł de la memòria històrica, exercint com a President de l’AssociaciĂł Catalana de Persones Ex-Preses PolĂ­tiques del Franquisme i del Consell de ParticipaciĂł del Memorial DemocrĂ tic. TambĂŠ presideix el Memorial dels Treballadors de Seat.

    La seva germana, Dolors Vallejo CalderĂłn, mestra i fundadora de l’AssociaciĂł per la Memòria Històrica del Baix Llobregat, ha continuat el compromĂ­s cĂ­vic des de la institucionalitat. Actualment, ĂŠs la SĂ­ndica Municipal de Greuges de Sant Boi de Llobregat. Aquesta trajectòria familiar demostra com l’aĂŻllament del barri de Marianao va facilitar un activisme que va acabar influint profundament en l’etapa democrĂ tica.

    Un modest tribut a la FamĂ­lia Vallejo. Amb suport d’IA.

    La Col¡laboració de la Comunitat

    El moviment antifranquista a Sant Boi es va caracteritzar per ser ÂŤforça tardĂ Âť i ÂŤmolt moderatÂť en comparaciĂł amb ciutats veĂŻnes com CornellĂ  o l’Hospitalet, a causa de la menor presència del sector industrial i, per tant, de la lluita sindical clĂ ssica.

    No obstant això, aquesta moderaciĂł va desplaçar el focus de l’oposiciĂł cap a l’organitzaciĂł civil de base, com les associacions de veĂŻns, els pares d’alumnes i grups vinculats a l’EsglĂŠsia.

    Aquesta concentraciĂł en el teixit comunitari i la lluita per les mancances urbanĂ­stiques va ser crucial. Va dotar els futurs quadres democrĂ tics d’una sòlida experiència en la mobilitzaciĂł veĂŻnal i la gestiĂł de conflictes locals, la qual cosa va permetre la rĂ pida i eficaç institucionalitzaciĂł de la democrĂ cia a Sant Boi a partir de 1979.

    ORÍGEN DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE L’URBANITZACIÓ DEL PARC DE MARIANAO I LES PRIMERES DEMANDES

    Conflictes UrbanĂ­stics i la Propietat PĂşblica

    L’AssociaciĂł de VeĂŻns de l’UrbanitzaciĂł del Parc de Marianao va nĂŠixer com a resposta directa al deteriorament del barri i a la manca total de serveis essencials com ambulatoris i escoles. La reivindicaciĂł veĂŻnal es va intensificar a mesura que es negociava el Pla General MetropolitĂ , ja que els antics propietaris continuaven reivindicant intervencions que mai es materialitzaven.

    L’AAVV va jugar un paper clau en canalitzar la pressiĂł comunitĂ ria per forçar la dotaciĂł de serveis i resoldre la propietat de les parcel¡les, ja que l’organitzaciĂł es va convertir en l’Ăşnic mitjĂ  pragmĂ tic per obtenir millores bĂ siques en el context d’una administraciĂł local poc resolutiva.

    Butlletins 1,2,3 AAVV Parc Marianao

    La Venda del Parc de Marianao

    La pressiĂł exercida pels propietaris i la manca d’interès d’inversiĂł dels Bordoy van culminar amb la venda del Palau i el Llac a l’Ajuntament el 1974. Aquesta operaciĂł, per un preu de 24M de pessetes que va ser considerat ÂŤmolt ajustatÂť donada la magnitud de la finca, va ser un triomf inicial de l’activisme.

    L’adquisiciĂł per part del municipi va ser fonamental, ja que va treure el patrimoni mĂŠs important de Marianao de mans privades. Un cop el Palau va ser propietat municipal, la lluita de l’AAVV va poder enfocar-se a garantir que l’espai es transformĂŠs en equipaments i centres d’Ăşs comunitari, resolent aixĂ­ les mancances cròniques del barri.

    LA TRANSICIÓ POLÍTICA I MARIANAO COM A EPICENTRE

    L’11 de setembre del 1976, lluny de Barcelona, suport del PSUC (i els Vallejo)

    L’any 1976, Sant Boi de Llobregat va adquirir una rellevĂ ncia polĂ­tica nacional en acollir la primera Diada Nacional de Catalunya multitudinĂ ria i legal desprĂŠs de la dictadura. Aquest esdeveniment es va convertir en un ÂŤepicentre de les reivindicacions populars pels drets i la identitat catalanaÂť.

    L’acte va ser crucial per aglutinar l’Assemblea de Catalunya i comptar amb el suport de forces d’esquerra com el PSUC, que es va consolidar com una força organitzativa de la TransiciĂł.

    La Diada de Sant Boi de 1976 va ser tan significativa que va generar un informe policial confidencial dirigit al governador civil de Barcelona, Salvador SĂĄnchez TerĂĄn, detallant les protestes i els oradors. Aquest fet subratlla la importĂ ncia de Sant Boi com a plataforma de l’emergent règim democrĂ tic.

    El Pacte de Progrès a Sant Boi (primer govern municipal democràtic)

    Les eleccions municipals de 1979 van inaugurar l’etapa democrĂ tica amb la formaciĂł del ÂŤPacte de ProgrèsÂť, una coaliciĂł entre el PSC i el PSUC.

    Tot i el seu carĂ cter fundacional, aquest pacte va patir una ÂŤgran crisi polĂ­tica localÂť que va culminar amb el seu trencament l’estiu de 1980.

    Aquesta ruptura local reflectia les fortes tensions internes que afectaven el PSUC a nivell nacional durant el perĂ­ode 1977-1982.

    Naixement de Ràdio Sant Boi: La Rebel¡lió per les ones

    La democrĂ cia va convertir el Palau de Marianao, l’antiga propietat d’elit, en un punt de llançament de la comunicaciĂł pĂşblica. RĂ dio Sant Boi es va fundar formalment el maig de 1980 i es va convertir en la tercera emissora municipal de Catalunya i la primera al Baix Llobregat.

    DenĂşncia Tancament RĂ rdio St Boi 980

    El seu naixement va ser una autèntica ÂŤRebel¡liĂł per les onesÂť i un desafiament a l’antic règim. L’alcalde Xavier Vila va haver d’interposar-se personalment davant una inspecciĂł estatal (amb un censor encara de la vella guĂ rdia franquista) que va intentar tancar l’emissora ÂŤpistola en mĂ Âť. L’acciĂł de l’alcalde va garantir la continuĂŻtat de l’emissora.

    El Palau va acollir la primera seu de la rĂ dio, projectant-se com un epicentre comunicatiu. DesprĂŠs del trasllat de la rĂ dio, l’edifici va continuar la seva reconversiĂł cap a usos pĂşblics, allotjant successivament serveis com els Jutjats de Sant Boi fins al 2007 i, durant un temps, l’oficina d’expediciĂł del DNI de la Policia Nacional.

    Un programa sobre el patrimoni i la història de Sant Boi ha estat La República SantBoiana.


    Carles Serret i Bernús. ARXIU HISTÒRIC MUNICIPAL DE SANT BOI DE LLOBREGAT. 25 de juliol de 2024

    Del Casal ‘(ocupat’) a la FundaciĂł de Marianao

    Imatge de l’entitat

    La FundaciĂł Marianao es remunta a l’AssociaciĂł Casal Infantil i Juvenil de Marianao, que va nĂŠixer el 1985 amb l’ocupaciĂł i rehabilitaciĂł d’un edifici abandonat.

    Aquesta iniciativa juvenil i veĂŻnal va ser la base per a una evoluciĂł professionalitzada de la intervenciĂł social. L’AssociaciĂł es va transformar en la FundaciĂł Marianao l’any 1998, amb l’objectiu de donar suport a la infĂ ncia i la joventut, promoure la formaciĂł de col¡lectius en risc i col¡laborar en la construcciĂł d’una societat mĂŠs justa.

    Noves instal¡lacions municipals: Casal de ‘El Casino’ i LOlivera

    La identificaciĂł d’un altre centre cultural municipal, conegut com ‘El Casino’, reforçà el patrĂł de reconversiĂł democrĂ tica dels espais d’oci de l’antiga èlit. El seu origen ĂŠs el Club Estiueanc de Sant Jordi, un centre recreatiu d’inicis del segle XX freqĂźentat per la petita burgesia barcelonina, del qual la gent de la vila mai en va formar part. L’any 1987, l’Ajuntament va reconvertir aquest espai en un Casal de Barri de Marianao d’accĂŠs lliure, tancant el cercle de la reversiĂł dels espais de distinciĂł social a la ciutadania.

    En la tasca de saldar el dèficit històric d’infraestructures socials al barri, Marianao va ser dotat de l’equipament L’Olivera. Aquest centre ĂŠs actualment un servei social consolidat de titularitat pĂşblica. Es dedica a la provisiĂł d’un Poliesportiu i Serveis Socials BĂ sics.

    FundaciĂł de Marianao – fundat el 1985 -, Casal de Barri ‘El Casino’ i Poliesportiu i Serveis L’Olivera

    Cronologia dels Usos del Palau de Marianao en l’Època DemocrĂ tica

    AnyÚs / Funció del Palau de MarianaoFita Clau
    1974AdquisiciĂł Patrimonial (Encara sota Franquisme)L’Ajuntament adquireix el Palau i l’Ă rea del Llac, assegurant el patrimoni per a Ăşs pĂşblic futur.
    1980 (Maig)Primera Seu de RĂ dio Sant BoiInauguraciĂł de RĂ dio Sant Boi. L’alcalde Xavier Vila s’enfronta a l’inspector que volia tancar l’emissora.
    1983 (Abril)Institut de FormaciĂł Professional (FP)Neix la secciĂł de Marianao de l’Institut de FP, utilitzant espais del Palau per impartir Electicitat i DelineaciĂł.
    C. 1980 – 2007Jutjats de Sant Boi / Policia NacionalEl Palau allotja els jutjats (fins 2007) i, posteriorment, l’oficina d’expediciĂł del DNI de la Policia Nacional.
    1987Casal de Marianao ‘El Casino’L’Ajuntament reconverteix l’antic Club Estiueanc de Sant Jordi en un Casal de Barri.
    2015 (Març)ClĂşster de Salut Mental de CatalunyaL’Ajuntament cedeix temporalment el Palau com a seu fĂ­sica del ClĂşster de Salut Mental de Catalunya, una fita que reorienta l’Ăşs del patrimoni cap a la innovaciĂł i la salut.

    AGERMANAMENT AMB MARIANAO DE CUBA

    Cronologia i Anàlisi de la Dualitat Històrica de l’Agermanament Sant Boi de Llobregat – Marianao (La Habana): De la Solidaritat Informal (1963) a la Cooperació Institucional (1989)

    L’agermanament entre Sant Boi i Marianao (La Habana) ĂŠs un model de cooperaciĂł dual: el seu vincle es remunta aproximadament a l’any 1963, quan va nĂŠixer l’Agermanament Solidari, una relaciĂł promoguda per entitats de la societat civil i grups d’oposiciĂł antifranquista, com a acte de solidaritat ideològica en plena dictadura.

    1. Base LogĂ­stica: Les associacions obreres clandestines , especialment en el nucli industrial de Sant Boi, van ser el mecanisme de mobilitzaciĂł i finançament, proporcionant la capacitat de mantenir l’operaciĂł al llarg del temps.   
    2. Cobertura Ideològica i Local: El focus a Marianao (Sant Boi) i l’adopciĂł del discurs d’intercanvi entre pobles (prenent de referència el moviment Agermanament de 1963) van oferir la cobertura conceptual necessĂ ria per a una acciĂł de naturalesa obertament polĂ­tica.

    Evolució del Marc de Solidaritat a Catalunya (1963–1986)

    PerĂ­odeFocalitzaciĂł PrincipalExemple Institucional/Moviment ClauSignificat PolĂ­ticRelaciĂł amb Agermanament ClandestĂ­
    1963-C. 1970 (Pre-polĂ­tic)TransiciĂł Missionerisme a IntercanviMoviment Agermanament (1963), IntermĂłn, Mans Unides (context)SensibilitzaciĂł social; Inici de l’acciĂł no governamental.Proporciona el model conceptual de ÂŤintercanvi entre poblesÂť.
    C. 1970-1976 (Clandestinitat Pura)Solidaritat PolĂ­tica i AntiestructuralComitès de Solidaritat (Vietnam, Cuba, etc.)Suport ideològic directe als moviments d’alliberament; Antifranquisme.El cas Sant Boi-Marianao s’insereix directament aquĂ­.
    1977-1986 (TransiciĂł i ConsolidaciĂł)CooperaciĂł Descentralitzada (Municipal)Agermanaments Nicaragua (Post-1979); Fons CatalĂ  (1986)InstitucionalitzaciĂł de l’acciĂł solidĂ ria; PolĂ­tica exterior municipal.L’experiència clandestina esdevĂŠ el prototip del nou model municipal. 1

    L’any 1989 marca la segona fita, amb la FormalitzaciĂł Institucional per resoluciĂł plenĂ ria de l’Ajuntament de Sant Boi. Aquest acord va transformar la solidaritat en polĂ­tica pĂşblica de cooperaciĂł al desenvolupament (CD) amb recursos econòmics. La discrepĂ ncia entre ambdues dates es resol mitjançant la Tesi de la ContinuĂŻtat Històrica: el 1989 va ser la legitimaciĂł institucional d’una relaciĂł que la base social havia mantingut viva des del 1963.

    La voluntat polĂ­tica es va disparar a partir de 1998, amb el compromĂ­s de l’Ajuntament de destinar el 0,7% dels seus recursos a la cooperaciĂł. No obstant això, la crisi global posterior a 2008 va qĂźestionar el model de cooperaciĂł descentralitzada, i l’Ajuntament va optar el 2012 per delegar la col¡laboraciĂł directa a entitats especialitzades com Ensenyament Solidari. Aquesta decisiĂł va demostrar la resiliència del vincle, ja que la societat civil (CACCSB) va assumir la iniciativa.

    Teatre a Marinano (La Habana)
    Ensenyament Solidari a Marianao (La Habana)

    L’Associació Casal d’Amistat Català Cubà de Sant Boi (CACCSB): la Cooperació Descentralitzada, i la recerca històrica troncada dels Samà

    El CACCSB, hereu de l’esperit solidari de 1963, va ser clau en projectes d’alt impacte social i educatiu a Marianao. Un èxit significatiu va ser l’arranjament de la cuina escolar de Cicle I, capaç de servir fins a 8.000 Ă pats diaris.

    L’associaciĂł tambĂŠ va impulsar una recerca històrica ambiciosa: documentar la connexiĂł profunda entre els dos Marianao, ja que la fortuna del Marquès de Marianao, Salvador SamĂĄ MartĂ­, es va generar a Cuba (a travĂŠs de negocis colonials) abans de construir el Palau de Sant Boi. L’objectiu era connectar el ÂŤSamĂ  cubĂ Âť amb el ÂŤSamĂ  polĂ­tic a CatalunyaÂť.

    Aquesta recerca es va veure tristament truncada per la mort prematura del tècnic cubà, Ramón PÊrez, deixant un buit en la documentació del rerefons colonial i oligàrquic del patrimoni local. Tot i el canvi de model operatiu municipal (post-2012), el CACCSB va mantenir la seva activitat cert temps, col¡laborant en la dinamització local (com la participació en el 2013 i al 2016 en festes i esdeveniments locals solidaris).

    AnĂ lisi de la Dualitat Històrica de l’Agermanament Sant Boi – Marianao (Cuba)

    PerĂ­odeData ClauNaturalesa del VincleActor Promotor PrincipalFunciĂł PolĂ­tica/SolidĂ ria
    Origen PatrimonialSegle XIXVíncle Samà amb CubaFamília Samà / Salvador Samå Martí (Marquès)Origen de la fortuna indiana i del títol nobiliari.
    Solidaritat InformalC. 1963Agermanament (no oficial/solidari)Entitats cíviques i grups d’oposició al franquismeDeclaració ideològica i acte de resistència.
    CooperaciĂł Institucional1989Acord Municipal Oficial (CooperaciĂł al Desenvolupament)Ajuntament de Sant Boi de Llobregat (Plenari)LegitimaciĂł institucional i inici de la polĂ­tica de CD.
    Crisi Municipal de CooperaciĂłPost-2008 / 2012QĂźestionament de la CooperaciĂł Descentralitzada; Canvi de Model Operatiu.Societat Civil (CACCSB, Ensenyament Solidari)Manteniment de l’acciĂł solidĂ ria malgrat la crisi institucional i la Llei de RacionalitzaciĂł.

    Conclusions: Marianao, promotor silenciĂłs de recuperaciĂł de sobiranies ciutadanes

    El cas de Marianao a Sant Boi de Llobregat ĂŠs paradigmĂ tic per entendre la TransiciĂł catalana en l’Ă mbit local, ja que combina la transformaciĂł urbanĂ­stica, l’activisme polĂ­tic i la projecciĂł internacional.

    La capacitat de Marianao per transformar-se d’una propietat oligĂ rquica abandonada a un centre institucional democrĂ tic es basa en la resoluciĂł d’una crisi urbanĂ­stica pre-democrĂ tica (la venda del Palau el 1974) i en la força de la seva organitzaciĂł civil. La necessitat de serveis va ser el motor de l’AssociaciĂł de VeĂŻns, i aquesta lluita es va fusionar amb la plataforma polĂ­tica de l’esquerra, que va utilitzar l’antiga propietat per institucionalitzar-se rĂ pidament (RĂ dio Sant Boi, 1980). L’èxit en la reconversiĂł d’espais d’elit, com el Palau, en centres pĂşblics ĂŠs la prova mĂŠs visible del triomf de la democrĂ cia municipal sobre l’obsolescència oligĂ rquica.

    L’agermanament amb Marianao (Cuba) transcendeix la simple cooperaciĂł. Representa la legitimaciĂł de la resistència clandestina de 1963 per part de les administracions democrĂ tiques de 1989. Aquesta relaciĂł dual, mantinguda grĂ cies al compromĂ­s ètic de la societat civil (CACCSB), ĂŠs un cas on l’acciĂł de cooperaciĂł al desenvolupament tambĂŠ funciona com un acte de revisiĂł històrica interna. En invertir recursos a Marianao (Cuba), l’Ajuntament de Sant Boi aborda la història del seu propi patrimoni, construĂŻt amb la riquesa indiana cubana dels SamĂ .

    La recerca truncada sobre la influència polĂ­tica dels SamĂ  a Catalunya deixa una tasca pendent a l’Arxiu Històric i les entitats de cooperaciĂł. La història de Marianao, des dels seus orĂ­gens colonials fins a la seva conversiĂł en epicentre democrĂ tic, nomĂŠs es podrĂ  comprendre plenament un cop es tanqui la bretxa documental sobre el paper d’aquesta nissaga en el poder local. Per tant, el llegat de Marianao rau tant en els serveis que ofereix avui com en la memòria històrica que encara s’estĂ  reconstruint.

    Marianao #SantBoiDeLlobregat #TransicióEspanyola #MemòriaHistòrica #Antifranquisme #PalauMarianao #RàdioSantBoi #ClústerSalutMental #CarlesVallejo #FamíliaVallejoCalderón #AgermanamentCuba #BaixLlobregat #HistòriaLocal #SalvadorSamåMartí #CCOO #SEAT #MarcSantboià

    Referències:

    1. Youtube @santoitv1: Marianao’s, entrevistes a Carles Serret (AHMSB), Tate Cabré, Mateu Campomar, Carles Vallejo, Josep Faura.
    2. Informe IA: Marianao (Sant Boi de Llobregat): De la Propietat OligĂ rquica a l’Epicentre de la TransiciĂł i la Solidaritat Internacional (1963-1998)
    3. 1980, RĂ dio Sant Boi, un estiu difĂ­cil. Carles Serret. RĂ dio Sant Boi: “La RepĂşblica SantBoiana”. 2024-07-25 MiP – 264 –
    4. DCIDOB 63-64. Catalunya i la coopercaciĂł al desenvolupament

    *Hem fet servir eines d’IA per a la realitzaciĂł d’aquest post.

  • MARIANAOs-PLATO_-PUBLICITAT-I-CINEMA-AL-PARC_Header
    🏰Marianao's: 📍Punt mut de 🔀 subversions al 📜 Segle XX - đŸ“œMemòria i 🙏Homenatges - đŸŽŹRealitzacions

    MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 5. 🎬Un platĂł imaginari i 🎪 cultura popular, amb un 💔 trĂ gic epĂ­leg (1880 – 1980)

    novembre 14, 2025 - Per 

    El Parc de Marianao, avui una urbanitzaciĂł plenament integrada en el teixit de Sant Boi de Llobregat, ĂŠs molt mĂŠs que una antiga finca senyorial; ĂŠs un palimpsest històric que encapsula la convulsa transformaciĂł socioeconòmica de Catalunya des de mitjans del segle XIX.1 Aquest espai ha transitat per tres grans etapes: l’esplendor colonial i l’exclusivitat aristocrĂ tica del Marquesat, la instrumentalitzaciĂł urbanĂ­stica sota el franquisme (la ÂŤCiudad SoĂąadaÂť), i la seva posterior reconquesta per a l’Ăşs cĂ­vic i la resistència polĂ­tica de base.

    La història cultural de Marianao s’expressa en tensions constants: entre l’aĂŻllament elitista i la solidaritat obrera, entre la ficciĂł de masses creada per un escriptor cèlebre i la clandestinitat antifranquista, i entre el mite cinematogrĂ fic persistent i la realitat dels rodatges documentats. Aquest post es capbussa en aquesta doble vida, desglossant la cronologia que va portar Marianao d’un tros de Cuba a un nucli de resistència, analitzant l’empremta de figures com JosĂŠ MallorquĂ­, desmentint mites cinematogrĂ fics crucials i, finalment, recordant el luctuĂłs epĂ­leg veneçolĂ  que va segellar el destĂ­ de l’antic Palau.

    La cronologia sociocultural: Del Palau a l’Espai Comunitari

    El caràcter singular de Marianao, des de la seva fundació fins a la seva conversió en espai públic, es traça a travÊs dels esdeveniments clau que defineixen el seu llegat.

    De la Cuba Colonial a la Resistencia Clandestina_ El Palimpsesto Secreto del Parc de Marianao (1880 – 1980). PodCast IA Esp.

    Del Marquesat a l’UrbanitzaciĂł de Marianao i els barcelonins com a fiambreres a Sant Boi

    La història de Marianao ĂŠs, en essència, la crònica d’un aĂŻllament social i geogrĂ fic, on els estrats socials es definien pels seus costums diaris. Els testimonis de l’època recorden que la vida dels estiuejants i la dels santboians eren ÂŤabsolutament separadesÂť, una distĂ ncia que s’entenia millor a travĂŠs dels sobrenoms: els homes de negoci que s’enduien el dinar a la ciutat eren ÂŤles fiambreresÂť, mentre que els mĂŠs adinerats eren ÂŤels senyors dels quatre viatgesÂť, capaços de pagar el tren per dinar a la seva torre i tornar a la capital a la tarda. El punt neurĂ lgic d’aquesta elit era el Centre Estiuenc Sant Jordi, conegut popularment com el ÂŤCasino dels RicsÂť, tot i que la documentaciĂł oral el descriu com una estructura sorprenentment humil: una ÂŤbarracaÂť amb un escenari a l’aire lliure per a les festes estiuenques.

    L’origen de la finca es troba en l’herència colonial: el nom Marianao provĂŠ d’un municipi de l’Havana (Cuba) on havia nascut el Marquès SamĂ , motiu pel qual es va recrear una estètica tropical amb vegetaciĂł exòtica i cinc llacs artificials. Aquesta sofisticaciĂł es basava en un complex sistema hidrĂ ulic amb un pou principal de 48 metres i un canal subterrani. Irònicament, la qualitat d’aquesta aigua era tan bona que la gent del poble s’hi acostava a buscar-ne amb cĂ ntirs, en un dels pocs punts d’interacciĂł prĂ ctica entre l’exclusivitat i la comunitat local.

    Aquesta opulència es va trencar amb la mort del II Marquès, Salvador SamĂ  i Torrents, l’any 1933, just abans que esclatĂŠs la Guerra Civil (iniciada el juliol de 1936). El Palau, ja en mans del seu fill, el III Marquès Salvador SamĂ  i Sarriera, va ser requisat com a Hospital Militar (durant el conflicte), i una zona adjacent al llac es va utilitzar com a ÂŤdipòsit de mortsÂť. Amb la victòria franquista, el III Marquès va caure en desgrĂ cia, perseguit per la seva condiciĂł de maçó i convertit en enemic del règim que perseguia maçons, comunistes i ateus.2 Aquesta situaciĂł polĂ­tica, i el fet que el Marquès ÂŤno va donar la cara de doblegar-seÂť i ÂŤno va volguer doplegar-seÂť al nou règim, va forçar una ÂŤmalvendaÂť de la finca a AbdĂłn Bordoy, un empresari connectat a les noves elits financeres franquistes, possiblement actuant com a testaferro de figures com Joan March.

    La Doble Campanya de MĂ rqueting: Del Luxe Fracassat a la Venda Massiva

    El canvi de mans va comportar un canvi radical en l’estratègia de venda. El nou propietari, AbdĂłn Bordoy, va provar dues campanyes molt diferents. Inicialment, la Campanya Elitista de 1943 va fracassar en intentar vendre parcel¡les ÂŤenormesÂť i de baixa densitat, ja que no hi havia mercat de luxe en la immediata postguerra.

    Davant el fiasco, Bordoy va canviar radicalment l’enfocament: la Campanya Especulativa de 1947 va abraçar la venda massiva amb lots ÂŤmolt mĂŠs petitsÂť. El senyor Mateu Campomar, antic gestor de Bordoy, recorda amb detall l’Ăşs de la propaganda massiva per a la venda de les parcel¡les, una tècnica pionera aleshores. Campomar testimonia que la campanya va utilitzar el Noticiario y Documentales (NODO), el noticiari obligatori als cinemes, dedicant un suplement sencer sobre Marianao que mostrava imatges idĂ­l¡liques: ÂŤsortia el lago, sortien els patos, sortia la fontÂť. Aquesta promociĂł es va realitzar amb insistència a RĂ dio Barcelona sota l’eslògan ÂŤMarianao, la Ciudad SoĂąadaÂť. L’estratègia atreia nombrosos visitants que arribaven amb el Carrilet i pujaven a peu al parc. La venda es feia a terminis, amb una petita entrada de ÂŤ20 durosÂť, tot i que la documentaciĂł mostra que aquesta campanya de mĂ rqueting venia un producte sense la infraestructura bĂ sica (carreteres, voreres), provocant descontentament i nombrosos litigis legals.

    Aquesta nova administraciĂł tambĂŠ va buscar establir un control social mitjançant festivitats amb un aire paternalista, tal com recorden els testimonis. Josep Faura, fill del masover, relata que Bordoy organitzava grans celebracions, incloent els Jocs Florals i les Caramelles, a mĂŠs de festes d’aniversari a la Sala Gran del Palau. Faura recorda especialment el costum curiĂłs que reflectia el poder econòmic del nou propietari: Bordoy tenia l’hĂ bit de llançar monedes a terra perquè la gent, inclosos els infants, les recollĂ­s, un acte de paternalisme social molt visible. Pel que fa a la vida religiosa, el Palau tenia una capella on Mateu Campomar recorda que el rector de Sant Boi pujava cada diumenge a peu per oficiar missa. Aquesta prĂ ctica es va mantenir fins a la dècada de 1970, tot i que, amb el canvi de propietat del Marquès a Bordoy, la capella ja havia perdut elements originals com armadures i herĂ ldiques, simbolitzant el traspĂ s del luxe aristocrĂ tic al capital financer.

    Missa Diumenges Migdia. Probablement el senyor que observa la cerimònia sigui A.Brdoy

    La cultura torna a la comunitat: esdeveniments en la transiciĂł, del Sant Boi Cultural a la Radio local

    Paradoxalment, el mateix aĂŻllament de la urbanitzaciĂł va generar una oportunitat per a la resistència polĂ­tica. La Torre El Cerezo de la famĂ­lia Vallejo, d’arrels republicanes, va funcionar com una ÂŤpetita repĂşblica independent,Âť on els adults feien llargues tertĂşlies per parlar lliurement de la Guerra Civil. Aquest esperit de clandestinitat va ser heretat per la generaciĂł jove, que hi celebrava reunions de Comissions Obreres (CCOO) i del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). Aquesta divisiĂł ideològica era tan palpable que els fills de les famĂ­lies oposades, com els Vallejo i els Lacalle (falangistes), jugaven a ÂŤrojos i nacionalesÂť en lloc d’indis i cowboys.

    Aquesta cultura va tenir un breu renaixement pĂşblic quan l’Ajuntament de Sant Boi va adquirir el Palau i els jardins l’any 1974. Aquesta etapa es va concentrar en festivals d’estiu sota l’etiqueta Sant Boi Cultural. S’hi van celebrar esdeveniments de gran impacte, com desfilades de moda, la representaciĂł de la Setmana TrĂ gica i, notablement, actuacions de la reconeguda companyia teatral Dagoll Dagom.

    Però aquest somni cultural es va frustrar: a partir de 1977, l’edifici es va destinar a usos institucionals, allotjant successivament la FormaciĂł Professional (FP), la Policia Nacional i els jutjats. Malgrat el tancament, Marianao va esdevenir pioner en la comunicaciĂł democrĂ tica: el 1980, el Palau va acollir la primera seu de RĂ dio Sant Boi, la tercera emissora municipal creada a Catalunya. Irònicament, la modernitzaciĂł tambĂŠ va comportar la pèrdua de la memòria fĂ­sica: la construcciĂł de la Ronda de Sant Ramon va obligar a l’enderrocament d’edificis simbòlics com la Masia dels masovers Faura (l’antic accĂŠs històric) i la Torre El Cerezo (sĂ­mbol de la resistència clandestina).

    Avui, la història del Parc demostra una resiliència sorprenent. En el context de la sequera de 2024, l’Ajuntament ha reactivat l’antic pou de 48 metres del Marquès per a Ăşs municipal (neteja viĂ ria). Això tanca un cicle on la infraestructura del luxe colonial serveix ara per afrontar reptes de sostenibilitat de la societat democrĂ tica.

    Eixos TemĂ tics i Contribucions Testimonials

    TestimoniRelació amb Mallorquí / El Coyote«Los Últims de Filipines» / CinemaContext Social/Polític Clau
    Carles VallejoAmic personal; JosĂŠ Carlos MallorquĂ­ era el seu padrĂ­; testimoni de la compra de Torre El Cerezo.Testimoni de la creença popular i la investigaciĂł sobre Marianao com a platĂł.Coexistència de famĂ­lies de signe polĂ­tic oposat; la Torre ‘El Cerezo’ com a centre de reunions clandestines i debat.
    Mateu CampomarIdentifica MallorquĂ­ com un comprador notable i primer resident (c. 1950).Afirma amb rotunditat el rodatge de Filipines per l’ambient tropical.Gestor de l’urbanitzador Bordoy; testimoni de l’especulaciĂł i urbanitzaciĂł pionera.
    Josep FauraRecorda la celebraciĂł de ÂŤperformancesÂť per a MallorquĂ­.Confirma rumors de Filipines; narra l’anècdota del deute de 100 pessetes de Jaime de Mora.Masover; testimoni dels usos del Palau durant la Guerra Civil (hospital militar).
    Sr. BotaPosseĂŻa l’escopeta de MallorquĂ­; coneixença amb la seva famĂ­lia.Barquer del llac; anècdota sobre la dinamita i la caça.Representant de la vida d’oci i informalitat a la finca.
    Carles Serret–Recull el rumor popular sobre filmacions i el situa en context històric.Director AHMSB; detalla el trĂ gic epĂ­leg de la Coral de Caracas (1976).

    Josep MallorquĂ­: autor prolific de Duke a El Coyote, i ‘hub’ de Marianao

    L’autor de la saga d’El Coyote, JosĂŠ MallorquĂ­ i Figuerola (1913-1972), va ser un element fonamental en la consolidaciĂł social de la nova urbanitzaciĂł. MallorquĂ­ es va instal¡lar a Marianao cap al 1949 i els testimonis el recorden com un dels primers residents i un hub social clau. Carles Vallejo, resident de la Torre El Cerezo, relata que MallorquĂ­, amic seu, els va ÂŤanimarÂť a comprar la seva torre. Aquesta influència va culminar amb el seu fill, JosĂŠ Carlos MallorquĂ­, esdevenint padrĂ­ de Carles Vallejo, creant un pont social per a famĂ­lies d’arrel republicana a un espai que, sota Bordoy, estava lligat a l’especulaciĂł franquista.

    L’escriptor tambĂŠ va exercir un paper actiu en la cultura local, organitzant ÂŤperformancesÂť o ÂŤrepresentacions teatralsÂť per a la petita comunitat. MallorquĂ­, autor de 192 llibres d’El Coyote, va morir trĂ gicament per suĂŻcidi a Madrid el 1972. El seu llegat material il¡lustra el canvi de mans del poder: la seva escopeta de calibre 22, utilitzada per caçar, havia pertangut originalment al Marquès de Marianao (Somatent en Cap) i va acabar en mans del Sr. Bota, el barquer del llac.

    Marianao PlatĂł: La doble vida entre el mite i la pantalla

    El Parc de Marianao va ser constantment buscat per la indĂşstria cinematogrĂ fica pel seu ambient d’opulència i la seva capacitat Ăşnica a Catalunya per recrear un paisatge tropical.

    Los Últimos de Filipinas: només testimonis

    La pel¡lĂ­cula que mĂŠs ressona en la memòria de Marianao ĂŠs el drama bèl¡lic Los Últimos de Filipinas (1945). Testimonis com Mateu Campomar, gestor de la finca, asseguraven categòricament que el rodatge havia tingut lloc als jardins. Aquesta convicciĂł es basava en el fet que el Parc, amb la seva profusa vegetaciĂł exòtica i els seus llacs, era l’escenari ideal per evocar l’ambient colonial i tropical. Per tant, la història de Filipinas funciona com un ÂŤplatò imaginariÂť que valida l’excepcionalitat estètica del parc.

    ‘Los Últioms de Filipinas’ (1945) es rodĂ  a MĂ laca. Pot ser alguna escena a Marianao (testimonial).
    Comparativa de fotogrames amb el Parc (centre).

    No obstant això, l’anĂ lisi de fonts de producciĂł i acadèmiques desmenteix la presència de l’equip de 1945 a Sant Boi, confirmant que la localitzaciĂł principal del rodatge va ser a MĂ laga.

    Equip de ProducciĂł i RealitzaciĂł de ‘Los Últomos de Filipinas’ del 1945. Canet-Cubel fou un famĂłs decorador ValenciĂ .

    Localitzacions documentades de pel¡lícules al parc de Marianao

    Marianao va ser un platĂł real, utilitzat de manera recurrent des de la Segona RepĂşblica fins al franquisme. Els testimonis confirmen l’existència de ÂŤmolts reportatges ben bonsÂť i altres filmacions a Marianao, però tambĂŠ revelen el costat menys glamurĂłs del cinema. Josep Faura, fill del masover Pepet Faura, relata que Jaime de Mora, una figura de la jet set amb vincles amb el cinema, va demanar un petit prĂŠstec de 100 pessetes al seu avi, el masover Pepet Faura, que mai va ser retornat. Aquest acte simbolitza l’explotaciĂł casual i la irresponsabilitat financera de l’elit itinerant del cinema cap al personal de servei local.

    El Palau i els seus jardins van ser escenaris per a tres produccions confirmades:

    Títol (Any)Gènere / DireccióLocalització Específica a MarianaoRessalt Històric / Sinopsi
    Usted tiene ojos de mujer fatal (1936)Comèdia / Drama (Jardiel Poncela)Palau de Marianao i Entorn Rural Mostra el Palau com a fastuosa residència senyorial just abans de la Guerra Civil.
    La Millona (1937)Comèdia / Romàntica (Antonio Momplet)Palacet Trama sobre un matrimoni de conveniència per legalitzar una fortuna. Rodada en plena Guerra Civil. Rescatada per la Cinemateca Real Belga el 1985.
    Los Claveles (1960)Comèdia d’Enrenou (Miguel Lluch / I. Iquino)Parc de Marianao Aprofita l’escenari exòtic del parc amb el popular trio còmic Zori, Santos i Codeso.

    L’OrfeĂł VeneçolĂ : memòria d’estat i epĂ­leg solemne

    Marianao estĂ  unit per un vincle permanent a una tragèdia que ĂŠs considerada memòria nacional a Veneçuela. Carles Serret, director de l’Arxiu Històric, recull el sentiment profund que va generar a Sant Boi la pèrdua d’aquesta ÂŤgeneraciĂł important de cantairesÂť. El setembre de 1976, el Cor Universitari de Caracas (OrfeĂł de la Universitat Central de Veneçuela) es dirigia cap a Marianao per actuar al XII Dia Internacional del Cant Coral. L’aviĂł militar Hèrcules C-130H veneçolĂ  que els transportava es va estavellar prop de la Base Aèria de Lajes, a les Açores (Portugal), morint els 68 ocupants.

    El dia que havien d’actuar al Palau de Marianao, es va celebrar un homenatge solemne i emotiu: es va fer sonar l’himne veneçolĂ  en una gravaciĂł de la coral morta, es va desplegar una bandera i es van dipositar rams de flors. Serret assenyala que aquest acte solemne va ser ÂŤprĂ cticament l’Ăşltim acteÂť cultural lliure que es va celebrar al Parc abans que els usos institucionals (FormaciĂł Professional i Policia) ocupessin de forma permanent l’edifici a partir de 1977. La mort de la coral, que representava el pont cultural amb Amèrica (l’origen del Marquès), va frustrar el somni de consolidar Marianao com a centre cultural obert en la democrĂ cia incipient.

    Conclusions: Marianao, un llegat pioner guanyat per a la societat i la cultura

    El Parc de Marianao ĂŠs una crònica singular de la història de Catalunya, des de l’aristocrĂ cia indiana fins a la democrĂ cia. El seu recorregut de Palau privat a espai cĂ­vic il¡lustra la tensiĂł permanent entre l’exclusivitat i la col¡lectivitat. El Parc va nĂŠixer d’un llinatge colonial, però la seva pèrdua va estar lligada a la persecuciĂł del seu fill i hereu, el III Marquès Salvador SamĂ  i Sarriera per la seva afiliaciĂł maçònica durant el franquisme, cosa que va facilitar l’especulaciĂł immobiliĂ ria. Marianao va servir, paradoxalment, com a bressol de la resistència clandestina (la Torre El Cerezo com a nucli de CCOO i el PSUC) i d’una cultura popular efĂ­mera (MallorquĂ­, les comèdies de cinema).

    La força de l’imaginari col¡lectiu, visible en la persistència del mite de Los Últimos de Filipinas per la seva estètica tropical, demostra la profunda identitat visual que el lloc va projectar. Però la realitat de la finca revela les dures dinĂ miques socials, com l’anècdota de l’impagament de Jaime de Mora al masover, que humanitza el glamour i exposa la jerarquia de l’època.

    Marianao es consolida com un llegat PIONER d’abast estatal en la recuperaciĂł d’un espai de rellevĂ ncia social

    1. Pioner en la RecuperaciĂł de Patrimoni: L’adquisiciĂł del Palau i els jardins per part de l’Ajuntament de Sant Boi el 1974 representa un dels primers grans esforços en la TransiciĂł per revertir un patrimoni històric, anteriorment lligat a l’especulaciĂł i el capital franquista (el pelotazo de Bordoy), cap a la titularitat pĂşblica. Aquesta acciĂł va permetre salvar la finca per a la comunitat.
    2. Bressol de la ComunicaciĂł DemocrĂ tica: La instal¡laciĂł de RĂ dio Sant Boi (1980) al Palau en els seus inicis va situar Marianao com a punt d’arrencada de la rĂ dio municipal, un fenomen clau en la democratitzaciĂł de la comunicaciĂł a Catalunya.
    3. Victòria de l’Ús CĂ­vic i la Memòria: Tot i que l’intent inicial de crear un gran centre cultural (el Sant Boi Cultural) va ser truncat pels posteriors usos institucionals (FP, Policia, Jutjats), la persistència de l’espai per a serveis pĂşblics va segellar la victòria de la ciutadania, allunyant-lo definitivament del luxe privat. L’Ăşs de la seva infraestructura hĂ­drica històrica (el pou del Marquès) per afrontar la sequera de 2024 simbolitza la integraciĂł definitiva de l’herència indiana en la sostenibilitat cĂ­vica.

    La història de Marianao ĂŠs la d’un espai que ha vist morir la seva funciĂł cultural (segellada per la trĂ gica pèrdua del Cor de Caracas) per ressorgir transformat. Marianao ha reescrit el seu destĂ­, convertint-se en un cas d’estudi fonamental per a la història de la reconversiĂł del patrimoni indiĂ  i franquista guanyat per a l’Ăşs cĂ­vic.

    #Marianao #SantBoi #SantBoiDeLlobregat #HistòriaDeSantBoi #MemòriaHistòrica #CulturaPopular #PalauDeMarianao #ParcDeMarianao #BaixLlobregat #PatrimoniCultural PlatóDeCinema #MarianaosPlató #Rodatges #Cinema #CinemaEspanyol #Publicitat #NODO #RàdioSantBoi #SantBoiCultural #DagollDagom #LosUltimosDeFilipinas (El mite) #UstedTieneOjosDeMujerFatal (El rodatge real) #LaMillona #LosClaveles JosÊMallorquí #ElCoyote #MarquèsSamà #AbdónBordoy #CarlesVallejo #MateuCampomar #JosepFaura #ZoriSantosYCodeso Franquisme #ResistènciaAntifranquista #Clandestinitat #GuerraCivil #Transició #SegleXX #Postguerra #HerènciaIndiana #Cuba #Marquesat #CCOO #PSUC TragèdiaDeLesAçores #OrfeóUniversitariDeVeneçuela #OUV1976 #Veneçuela #Açores #Memòria

    Referències:

    1. Youtube @santoitv1: Marianao’s, entrevistes a Carles Serret (AHMSB), Tate Cabré, Mateu Campomar, Carles Vallejo, Josep Faura.
    2. Informe IA: Marianao, Territori i Memòria: Una Història Exhaustiva de la Cultura, les Arts i el Cinema a Sant Boi de Llobregat (1850-2024)
    3. Historias Secretas de Sant Boi – Jose Antonio Lozano (una guia visual, com si fos una xarxa social, mostra anècdotes, successos, vĂ­deos…)
    4. JOSÉ MALLORQUÍ 📚 su OBRA más allá de EL COYOTE (Youtube, 12 de set. 2019)
    5. Repositori de la Fillmoteca de Catalunya 
    6. Filaffinity
    7. IMDB
    8. La Cinemateca belga rescata un olvidado filme de Antoni Momplet (El PaĂ­s, 1985)

    *Hem fet servir eines d’IA per a la realitzaciĂł d’aquest post.

  • Ingenieria-de-la-Percepcion_Tu-defensa-es-entendar
    Info Sant Boi - Info: 📰Noticies i 📚Memòria - đŸŞComerç, 📢Anuncis, 📅Events i 📸Mitjans - đŸ“œMemòria i 🙏Homenatges

    La IngenierĂ­a de la PercepciĂłn: CĂłmo la Propaganda de Goebbels a la IA Moldea Nuestra Realidad

    octubre 27, 2025 - Per 

    La propaganda. Para muchos, evoca imĂĄgenes de regĂ­menes totalitarios del siglo XX: carteles de la Alemania nazi o el arte didĂĄctico soviĂŠtico. Sin embargo, la propaganda no es un fĂłsil histĂłrico; es un proceso de manipulaciĂłn sofisticado que ha evolucionado para explotar la tecnologĂ­a digital.

    Hoy, la Inteligencia Artificial Generativa (IAG) ha llevado la ÂŤingenierĂ­a de la percepciĂłnÂť a un nivel sin precedentes, poniendo en jaque nuestra capacidad de distinguir la verdad. Entender sus tĂĄcticas es la primera y mĂĄs urgente lĂ­nea de defensa ciudadana.

    1. El PropĂłsito Secreto: Distinguir Propaganda de Noticias

    La principal arma de la propaganda es la confusiĂłn. Se mezcla con el periodismo y la publicidad, pero su objetivo es fundamentalmente diferente.

    Proceso ComunicativoObjetivo FundamentalHerramienta Principal
    PeriodismoInformar sobre sucesos de forma objetiva y fidedigna.VerificaciĂłn de hechos (Fact-checking).
    Publicidad ComercialPersuadir a la acciĂłn de compra (ROI).Llamadas a la acciĂłn (ÂŤCompra ahoraÂť).
    PropagandaImponer una ideologĂ­a o creencia; modificar el comportamiento.ManipulaciĂłn intencional de hechos y simplificaciĂłn.

    La Clave: Mientras el periodismo se adhiere a la verificaciĂłn, la propaganda utiliza la manipulaciĂłn intencional de hechos (mentiras por omisiĂłn o exageraciĂłn) para un fin ideolĂłgico.

    2. El Manual de ManipulaciĂłn: Los Principios que No Mueren

    La propaganda moderna fue sistematizada por Joseph Goebbels en el rĂŠgimen nazi. Aunque diseĂąados para la radio y la prensa analĂłgica, sus principios se traducen perfectamente a la era digital y se manifiestan en la cultura de los memes y los bots.

    Los 3 Principios de Goebbels que Vemos Hoy:

    1. Principio de Simplificación y del Enemigo Único: Reducir un conflicto complejo a una sola idea o Símbolo, e individualizar al adversario en un único chivo expiatorio.
    2. Principio de OrquestaciĂłn: Repetir un mensaje reducido incansablemente a travĂŠs de mĂşltiples canales (redes sociales, foros, influencers). La saturaciĂłn constante busca que el mensaje cale sin necesidad de ser analizado.
    3. Principio de ExageraciĂłn: Convertir cualquier anĂŠcdota, por trivial que sea, en una amenaza grave y existencial para movilizar a la poblaciĂłn mediante el miedo.

    3. La Crisis EpistemolĂłgica: De las Masas a la Micro-manipulaciĂłn

    La Inteligencia Artificial Generativa (IAG) ha cambiado el juego de la propaganda de dos maneras aterradoras:

    A. PersonalizaciĂłn Masiva (Micro-targeting)

    La propaganda histĂłrica buscaba un mensaje unificado para las masas. Hoy, los algoritmos de IAG aprovechan tus datos demogrĂĄficos, comportamiento y preferencias para generar mensajes ideolĂłgicos personalizados que se adaptan a tus vulnerabilidades psicolĂłgicas especĂ­ficas. El mensaje de manipulaciĂłn que ves no es el mismo que ve tu vecino. Esto maximiza la efectividad de la persuasiĂłn.

    B. La Amenaza del Deepfake (El Ataque a la Evidencia)

    Los deepfakes son contenido sintĂŠtico hiperrealista (videos, audios, imĂĄgenes) generados por IAG. Su peligro no es solo que creen mentiras, sino que atacan la fuente misma de la verdad. Si un video de un polĂ­tico diciendo algo escandaloso puede ser falso (un deepfake), ÂżcĂłmo podemos confiar en cualquier evidencia digital?

    Esta tecnologĂ­a crea una ÂŤcarrera armamentĂ­stica algorĂ­tmicaÂť donde la verificaciĂłn humana se vuelve obsoleta frente a la tecnologĂ­a de creaciĂłn masiva.

    4. Respuestas Globales: Tres Modelos de RegulaciĂłn

    Ante la escalada de la desinformaciĂłn, los gobiernos globales han adoptado filosofĂ­as muy diferentes:

    JurisdicciĂłnMarco de ContenciĂłnFilosofĂ­a Dominante
    Estados Unidos (EE. UU.)Primera Enmienda.MĂ­nima intervenciĂłn estatal. Protege fuertemente la libertad de expresiĂłn (incluso la desinformaciĂłn) para evitar la tiranĂ­a.
    UniĂłn Europea (UE)Ley de Servicios Digitales (DSA).IntervenciĂłn activa. Obliga a las plataformas a mitigar riesgos de desinformaciĂłn para proteger la democracia y la esfera pĂşblica.
    China (RPC)Gran Cortafuegos Digital.Control Absoluto. Prioriza la estabilidad del Partido Comunista Chino mediante la censura total del flujo informativo.

    Un ejemplo de Modelo GeopolĂ­tico: Rusia y la Guerra HĂ­brida

    Rusia, a menudo citada junto a China como un actor estatal principal en la difusiĂłn de narrativas manipuladas para socavar las democracias occidentales, ha institucionalizado la propaganda como un instrumento clave de su estrategia de Guerra de la InformaciĂłn.

    La estrategia de MoscĂş se articula en operaciones conocidas como la combinaciĂłn (kombinaciya), que integra diversos instrumentos de la guerra de la informaciĂłn, incluyendo la ciberguerra, la ciberinteligencia, la desinformaciĂłn y la propaganda, a menudo colaborando con actores hostiles a los valores democrĂĄticos liberales.

    CaracterĂ­sticas clave de la propaganda rusa en la guerra hĂ­brida:

    • DesinformaciĂłn (deziformatsiya): Se utiliza como un mĂŠtodo militar asimĂŠtrico e indirecto con el objetivo de engaĂąar y desorientar al oponente, influir en sus decisiones y socavar su eficiencia polĂ­tica, econĂłmica y militar. Esta desinformaciĂłn no es simplemente la divulgaciĂłn de mentiras, sino la mezcla de mensajes tanto verdaderos como falsos para confundir a los receptores.
    • Narrativas TĂĄcticas: Los mensajes de desinformaciĂłn rusos suelen ser difĂ­ciles de verificar y carecen de equilibrio, insistiendo mĂĄs en las debilidades del oponente que en la informaciĂłn de los hechos. Se utiliza la tĂŠcnica de la fuente difusa, introduciendo mensajes con frases como ÂŤmuchos dicenÂť o ÂŤse habla deÂť.
    • JustificaciĂłn Defensiva: Aunque el uso de la propaganda rusa es ofensivo, especialmente en las ex repĂşblicas soviĂŠticas y paĂ­ses occidentales (como se ha visto en casos como Ucrania, Reino Unido, Alemania, Italia, Francia y EspaĂąa), la Doctrina Militar rusa sugiere que su percepciĂłn de la guerra informativa es exclusivamente defensiva, interpretĂĄndola como una forma de dar a Occidente ÂŤsu propia medicinaÂť.
    • Ejemplos de AplicaciĂłn: En el caso de Ucrania, la desinformaciĂłn rusa se centra en tres tipos de mensajes: justificar la anexiĂłn de Crimea con la necesidad de proteger a los rusos amenazados, definir a Ucrania como un ÂŤEstado fracasadoÂť y culpar a Occidente de provocar una ÂŤguerra civilÂť en el paĂ­s. En el referĂŠndum de CataluĂąa, se empleĂł para desacreditar el orden liberal y distraer la atenciĂłn de los ciudadanos rusos de problemas internos.

    El propĂłsito subyacente es desacreditar el orden liberal creado y sostenido por EE. UU. y la OTAN, explotando el resentimiento y la alienaciĂłn histĂłrica rusa.

    5. Manual Ciudadano: 3 Claves para tu Defensa

    La defensa mĂĄs efectiva contra la ingenierĂ­a de la percepciĂłn comienza con la alfabetizaciĂłn mediĂĄtica y el pensamiento crĂ­tico.

    1. Verifica la Fuente (Fact-Checking): Antes de compartir, pregunta: ÂżQuiĂŠn publicĂł esto? ÂżEs un medio reconocido que se adhiere a un cĂłdigo de ĂŠtica? Consulta plataformas de verificaciĂłn certificadas como EFE Verifica o Maldita.es.
    2. Busca el Beneficio IdeolĂłgico: Recuerda que la propaganda siempre promueve una causa. PregĂşntate: ÂżQuiĂŠn se beneficia de que yo crea esta informaciĂłn? ÂżBusca polarizarme?
    3. Usa Herramientas Inversas: Si la informaciĂłn es una imagen o video sospechoso, usa la bĂşsqueda inversa de Google ImĂĄgenes o herramientas similares. Esto te permite saber si la imagen ha sido manipulada o publicada en un contexto diferente.

    En la era de la IA, la neutralidad ya no es suficiente. Debemos adoptar una postura activa para defender nuestra capacidad de pensar por nosotros mismos.

    Descarga la presentaciĂłn:

    PROPAGANDA_UN ANÁLISIS_de_Goebels_a_la_IAGBaixa

    Lee y Descarga el Informe completo

    #Propaganda #DesinformaciĂłn #InteligenciaArtificial #Liderazgo #Ciberseguridad #DSA #PensamientoCrĂ­tico

    *Este artĂ­culo se ha realizado con soporte de IA.