La historiografia contemporĂ nia sobre la Guerra Civil espanyola ha dedicat dècades a documentar les ferides obertes en els fronts de batalla, la repressiĂł polĂtica a les rereguardes i el patiment de la poblaciĂł civil sota el foc de l’aviaciĂł. Tanmateix, fins a dates molt recents, un dels capĂtols mĂŠs obscurs i demolidors d’aquest perĂode havia romĂ s prĂ cticament invisible: la mort massiva i silenciosa de milers d’interns en els hospitals psiquiĂ trics de Catalunya. No es tracta de vĂctimes d’execucions sumĂ ries ni de bombardejos directes, sinĂł d’un col¡lectiu que va patir les conseqßències d’un col¡lapse assistencial sense precedents, una fam estructural i un abandonament social que va derivar en una taxa de mortalitat que, en determinats centres, va superar amb escreix el setanta per cent de la poblaciĂł asilada.1
Aquest estudi pretĂŠn analitzar, a partir de les recerques inèdites de l’historiador Marcos Robles i les dades recollides per l’arxiver Carles Serret, els mecanismes que van convertir les institucions de salut mental en espais de mort durant el conflicte. La magnitud de la tragèdia, que s’estima en mĂŠs de 5.700 vĂctimes arreu de Catalunya, no es pot desvincular de la vulnerabilitat extrema d’uns pacients que van ser els darrers en la llista de prioritats d’un Estat en guerra.

Protagonistes de la recerca i impulsors de la memòria
La recuperaciĂł d’aquesta història ha estat possible grĂ cies a la confluència de diversos esforços:
- Antonio Blanco: El seu testimoni a travĂŠs d’una carta a La Vanguardia denunciant la situaciĂł del seu avi va ser el motor emocional de la investigaciĂł recent.1
- Carles Serret: Responsable de l’Arxiu Històric Municipal de Sant Boi, qui va detectar per primera vegada l’anomalia estadĂstica en les xifres de mortalitat local fa deu anys.
- Marcos Robles: L’historiador encarregat per la DirecciĂł General de Memòria DemocrĂ tica de realitzar el primer inventari global de vĂctimes, rastrejant mĂŠs de 5.700 noms en arxius de tot el paĂs.
- Besnets per la Dignitat: Plataforma de familiars, amb Francesc MartĂnez al capdavant, que reclama el dret a la informaciĂł i la senyalitzaciĂł de les fosses.
QuantificaciĂł de la tragèdia: La demografia de l’oblit
La investigaciĂł ha permès posar xifres a un fenomen que fins ara nomĂŠs s’intuĂŻa de manera fragmentĂ ria. La mortalitat es va disparar a mesura que les reserves de queviures s’esgotaven i els malalts eren desprioritzats en el sistema de racionament.1
| Centre PsiquiĂ tric | LocalitzaciĂł | Defuncions Documentades (1936-1939) | Impacte Relatiu |
| Hospital de Sant Boi | Sant Boi de Llobregat | 3.160 | 74% de mortalitat masculina 1 |
| Institut Mental de Sant Andreu | Barcelona | 776 | ~50% de mortalitat 1 |
| Hospital MartĂ i JuliĂ | Salt (Girona) | 633 | Mortalitat per desnutriciĂł 1 |
| Institut Pere Mata | Reus (Tarragona) | 487 | Centre evacuat el 1938 |
| Total Global Estimat | Catalunya | 5.736 | Mortalitat estructural |
Evolució cronològica (Dades globals)

L’any 1938 es va convertir en el ÂŤvèrtex de la tragèdiaÂť a causa del tall de subministraments i l’arribada massiva de pacients evacuats d’altres zones 1:
- 1936: 197 morts.
- 1937: 872 morts.
- 1938: 1.681 morts.
- 1939: 410 morts (dades parcials fins al final de la guerra).
Històries amb nom i cognom: Testimonis de l’abisme
Per sota de les estadĂstiques hi ha trajectòries vitals que exemplifiquen les diverses formes de patiment que es van viure en aquestes institucions.
1. Sant Boi de Llobregat: Ruperto Blanco i Narcisa Casellas
A Sant Boi, el centre mĂŠs gran de Catalunya, es troben casos paradigmĂ tics. Ruperto Blanco, avi de l’Antonio, va ser traslladat des de Sòria el 1926 i va morir el 1938 de pura inaniciĂł rere els murs de l’hospital.1 Per la seva banda, Narcisa Casellas representa la violència institucional contra les dones. Ingressada als 28 anys per motius ÂŤmoralsÂť i sota diagnòstics ambigus, va passar catorze anys tancada sense entendre la seva situaciĂł fins que va morir de gana el 1937.
2. Institut Mental de Sant Andreu (Barcelona): Josepa Balaguer
La Josepa Balaguer va deixar un testimoni escrit punyent. En les seves cartes, denunciava com els servien ÂŤun plat ple d’aiguaÂť on prĂ cticament no hi havia pa, mentre les empleades es menjaven l’arròs espès i es quedaven els queviures per a les seves famĂlies. Va morir de desnutriciĂł nomĂŠs cinc mesos desprĂŠs d’escriure el seu relat sobre com els empleats s’engreixaven mentre els interns es convertien en esquelets vivents.1
3. Institut Pere Mata (Reus): La Rosa
En aquest centre, l’estigma i el silenci familiar van ser especialment densos. Ăs el cas de la Rosa, la història de la qual ha estat recuperada pel seu net ÂŤBerÂť. La Rosa va ingressar el 1934 i el seu rastre es va perdre entre silencis familiars que nomĂŠs explicaven que el seu marit havia mort en un bombardeig; de la seva mort al Pere Mata ningĂş en parlava, reflectint l’estigma que va esborrar aquestes vĂctimes del relat familiar.
4. ClĂnica Torribera (Santa Coloma): Pau VilarĂł i Frederic Vall¡lamora
La mortalitat tambĂŠ va afectar col¡lectius molt joves. Frederic Vall¡lamora, un noi de nomĂŠs 17 anys procedent del Lluçanès, va morir a Sant Boi el febrer de 1938 per ÂŤdiarrea i caquèxiaÂť (desnutriciĂł). A la ClĂnica Torribera, trobem el cas de Pau VilarĂł i Guiu, un jove de 22 anys que va morir el juny de 1938 de tuberculosi pulmonar, una malaltia que feia estralls en uns organismes debilitats per la manca de calories.
La fam i el ÂŤdoble abandonamentÂť
La causa fonamental de la mortalitat no va ser d’Ăndole psiquiĂ trica, sinĂł fĂsica. Els certificats de defunciĂł parlen de caquèxia, enterocolitis i pel¡lagra, termes que amaguen la mort per gana. A l’hospital de Salt, els arxius mostren com es va passar d’una dieta amb carn de be a una basada exclusivament en pa i una mica de bacallĂ .1
Això respon al que Marcos Robles denomina el doble abandonament:
- Abandonament Institucional: L’administraciĂł republicana va prioritzar els soldats i obrers de guerra, deixant els interns psiquiĂ trics al final de la llista de subministraments com a ÂŤboques inĂştilsÂť.5
- Abandonament Familiar: L’estigma de la bogeria i el caos del conflicte van tallar els vincles familiars, fent que moltes vĂctimes morissin sense ningĂş que reclamĂŠs el seu cos.1
Control social i gènere: El psiquià tric com a eina de repressió
Un aspecte fonamental que ha emergit de la investigaciĂł de Robles i del testimoni de familiars com Susana Casellas ĂŠs l’Ăşs del psiquiĂ tric com a instrument de control social, especialment contra les dones. Moltes de les vĂctimes invisibles no patien necessĂ riament patologies mentals greus, sinĂł que havien estat internades per raons ÂŤmoralsÂť o per no ajustar-se als cĂ nons de conducta exigits a les dones de l’època.1
Aquest control sovint s’exercia a travĂŠs del Patronat de ProtecciĂł a la Dona, una instituciĂł encarregada de vetllar per la ÂŤdecènciaÂť i que enviava dones a centres psiquiĂ trics si el seu comportament es considerava desviat.1 El cas de Narcisa Casellas ĂŠs paradigmĂ tic: ingressada als 28 anys amb diagnòstics tan ambigus com ÂŤdemència precoç o ÂŤconfusiĂł mental per maternitatÂť (malgrat que no consta que tinguĂŠs fills), va passar catorze anys tancada fins a la seva mort el 1937.1 En els seus expedients, recuperats ara per la seva reneboda, Narcisa afirmava repetidament que no entenia per què estava privada de llibertat.1 Aquest perfil de vĂctima revela que la mortalitat massiva va afectar no nomĂŠs malalts crònics, sinĂł persones que havien estat apartades de la societat per la seva pobresa, la seva dissidència moral o la seva vulnerabilitat familiar.
La fossa comuna de Sant Boi: Un memorial de pendent a resolt

Sota la pèrgola del cementiri de Sant Boi es troba la que podria ser la fossa comuna mĂŠs gran de la Guerra Civil a Catalunya, amb mĂŠs de 3.000 persones enterrades, la gran majoria pacients psiquiĂ trics. Actualment, aquest espai no tĂŠ cap senyalitzaciĂł, un buit de memòria que la Generalitat s’ha compromès a reparar mitjançant la dignificaciĂł de les fosses i la digitalitzaciĂł dels expedients antics per permetre que les famĂlies tanquin el seu dol.
Fonts i Bibliografia
Per a la realitzaciĂł d’aquest estudi s’han consultat les segĂźents fonts documentals i periodĂstiques
- Els 5.700 morts invisibles de la Guerra Civil – La Vanguardia, fecha de acceso: enero 23, 2026, https://www.lavanguardia.com/encatala/20260123/11447181/els-5-700-morts-invisibles-guerra-civil.html
- Mortalitat als Centres PsiquiĂ trics (1936-1939) | Ajuntament de Sant …, fecha de acceso: enero 23, 2026, https://www.santboi.cat/ciutadania/cultura/arxiu-historic-municipal/mortalitat-als-centres-psiquiatrics-1936-1939
- Sant Boi trenca el silenci: la veritat oculta darrere les mĂŠs de 3.000 …, fecha de acceso: enero 23, 2026, https://gentdecarrer.com/2026/01/20/sant-boi-trenca-silenci-3000-morts-psiquiatric-guerra-civil/
- Robles, Marcos (2026): Les institucions psiquià triques de Catalunya durant la Guerra Civil (1936-1939). Informe oficial per encà rrec de la Direcció General de Memòria Democrà tica, Generalitat de Catalunya.
- Saura, G. i Fuentes, C. (2026): ÂŤEls 5.700 morts invisibles de la Guerra CivilÂť. La Vanguardia, 23 de gener de 2026.
- Serret, Carles: Investigacions a l’Arxiu Històric Municipal de Sant Boi de Llobregat (Bases de dades de defuncions 1936-1939).
- Buigues, Ricard (2026): MÊs de 5.700 morts als psiquià trics catalans durant la Guerra Civil, la majoria per desnutrició. 3CatInfo.
- Franch, Xavier (2026): ÂŤEls noms de la fam al psiquiĂ tric de Sant BoiÂť. SomGarrigues, febrer de 2026.
- RedacciĂł La Rella (2026): ÂŤAlmenys 21 llucanesos van morir als psiquiĂ trics catalans durant la Guerra CivilÂť. La Rella, febrer de 2026.
- Plataforma Besnets per la Dignitat: DocumentaciĂł i testimonis recollits a besnetsperladignitat.cat.
- Setmanari l’Ebre (2026): ÂŤAlmenys 65 ebrencs van morir durant la guerra als psiquiĂ trics de Sant BoiÂť.
- Almenys 65 ebrencs van morir durant la guerra als psiquiĂ trics de …, fecha de acceso: enero 23, 2026, https://setmanarilebre.cat/almenys-65-ebrencs-van-morir-durant-la-guerra-als-psiquiatrics-de-sant-boi/
đď¸ Memòria Històrica i JustĂcia
#MemòriaHistòrica #GuerraCivil #MemòriaDemocrĂ tica #Dignitat #JustĂcia #ReparaciĂł #FossesComunes #Oblidats #HistòriaDeCatalunya
đĽ Salut Mental i Institucions
#SalutMental #Psiquiatria #SantBoi #InstitutPereMata #InstitutMentalSantAndreu #HospitalMartĂJuliĂ #DretsHumans #Stigma #DobleAbandonament
đ Recerca i DivulgaciĂł
#InvestigacióHistòrica #ArxiuHistòric #MarcosRobles #BesnetsPerLaDignitat #Veritat #Patrimoni #Catalunya #SantBoiDeLlobregat
âď¸ Control Social i Gènere
#ControlSocial #RepressiĂł #DonesIHistòria #PatronatProtecciĂłDona #NarcisaCasellas #InjustĂcia
* Sâhan fet serivir eines IA per la realitzaciĂł d elâinforme i dâaquest article (Gemini, Copilot i DeepSeek)






































