• 📚Exemples d'IAG🤖🌱 - 🎬Realitzacions

    Detrás de las Cámaras: 4 Historias Fascinantes y el Proceso Creativo de sus Creadores 

    ¿Qué tienen en común un héroe de la aviación olvidado, una competición mortal en el planeta rojo, un pacto literario contra dos dictaduras y una reliquia mística en la Hungría de la Guerra Fría? Te invitamos a un viaje exclusivo al núcleo de cuatro narrativas apasionantes que desafían el tiempo, el espacio y la memoria. Pero esta vez no lo hacemos solos: entrelazamos la sinopsis de cada obra con una entrevista en profundidad a sus creadores (un Historiador y Guionista, y un Experto en Ilustración y Animación), revelando los secretos, retos y obsesiones detrás de cada fotograma. 

    Sumario del Reportaje: 

    1. El Encuentro: Presentación de las mentes creativas. 
    2. La Sinergia: Cómo conectar el totalitarismo con el futuro cibernético. 
    3. El Universo de las Historias (Análisis + Entrevista). 
    4. Cierre: Secretos de producción y conclusiones con llamada a la acción (CTA). 
    Colonialismo en Marte y ficción históricas. Pod-CAST. IA.

    👥 El Encuentro: Conociendo a las Mentes Creativas 

    Antes de adentrarnos en la materia, es fundamental entender quiénes manejan los hilos de estos proyectos. Rompemos el hielo pidiendo a nuestros invitados que definan su rol en este ambicioso proyecto. 

    Para comenzar, de cara a situar a nuestro público: Fran Raymol, como Historiador y Guionista, ¿Podrías presentarte, detallar brevemente tu trayectoria académica o profesional en el ámbito de la investigación y explicarnos cómo se gestó tu rol como guionista de estos cuatro proyectos?Por tu parte, Rafael Remo, responsable de Ilustración y Animación, de la misma forma: ¿Cuál es tu experiencia previa en el sector de la ilustración y el diseño visual, y cómo definirías tu filosofía de trabajo técnico y dirección artística a la hora de dar vida a estas producciones animadas?
    La verdad es que siempre he querido ser guionista. No escritor, ni director, solo guionista. Me da un poco igual si es para comics, series o películas. Aunque lo cierto es que no he logrado llevar a la pantalla ninguna de mis ideas. Así que, después de muchos años sin apenas contacto, volví a encontrarme con mi amigo de la infancia Rafael Remo, y decidimos explicar una historia con el lenguaje que ya en nuestra adolescencia nos fascinaba: el cómic. Había varias propuestas sobre la mesa, pero yo acababa de finalizar la carrera de historia y le había dado vueltas a la posibilidad de hacer el trabajo fin de grado sobre los “arrepentidos del comunismo”, aquellos que tras la guerra civil española se fueron a la URSS y se sintieron defraudados. El más interesante de todos era Valentín González “El Campesino”, una auténtica fuerza de la Naturaleza. Rafael se mostró de acuerdo y nos lanzamos al proyecto.Fui de aquellos pioneros que se peleaban con los viejos Commodore de los años 80. Después estudié infografía y trabajé en una multinacional de diseño gráfico e industrial, además de colaborar con TVE y con la productora Acció de Dibujos Animados. Todo eso me alejó durante mucho tiempo de los proyectos de cómic que hacía junto a Fran, aunque siempre fueron una forma muy especial de unir nuestra creatividad.Muchos años después, en el certamen de cómic de Barcelona, decidimos retomar aquello que habíamos dejado atrás. Hoy día seguimos trabajando casi igual que entonces: bocetos, revisión conjunta y definición de cada viñeta. La diferencia es que ahora las viñetas son fotogramas clave y la animación la hacemos con ayuda de la IA, un terreno en el que ambos seguimos aprendiendo cada día.

    La Sinergia para conectar el totalitarismo con el futuro cibernético: Cuatro Mundos, Una Sola Visión 

    Pasar de la crudeza histórica al género de la ciencia ficción espacial o al terror místico requiere un equilibrio milimétrico. Así es como los creadores gestionan esta ensalada de géneros:

    Pasamos de la Francia de posguerra a las carreras de ralis en el Marte del siglo XXIV, y de ahí a la Hungría de la Guerra Fría. ¿Cómo se gestiona creativamente un salto de géneros tan radical sin perder la identidad como creadores? 
    Fran Guionista: Además de la Historia, también me apasiona la ciencia ficción. En el fondo, el futuro no es más que la historia del mañana, aunque no la conocemos aún y solo podemos lanzar hipótesis. Rafa me lanzó el reto de ambientar una historia de un Rally tipo París Dakar en Marte y yo primero creé la “Historia” y la sociología marcianas, para lo que me basé en las colonizaciones europeas de las Américas, Australia y Sudáfrica, pero proyectado al futuro, donde los “nativos” son humanoides adaptados mediante implantes cibernéticos y alteraciones genéticas. A partir de ahí creamos una trama con padres, hijos, sobrinos, amistades rotas, amores, odios, ambiciones, luchas populares, creencias místicas… eso no cambia nunca.Rafael Ilustracion:  Por mi parte, ahora estoy centrado en recuperar muchas de nuestras viejas ideas, sacándoles el polvo, añadiendo nuevos personajes y elementos, pero esta vez enfocados al formato audiovisual de YouTube. Hasta ahora hemos publicado tres tráilers animados dentro de esta línea: la presentación de nuestro cómic “Yo Soy el Campesino” y el adelanto de lo que podría convertirse en la saga animada “La Daga de Hielo”.Todos estos proyectos comparten un mismo nexo: una sólida base histórica donde la ficción se mezcla con acontecimientos reales, siempre acompañados por el minucioso trabajo de documentación y contexto histórico que aporta Fran.
    El guión propone y la animación dispone. ¿Cómo es vuestro proceso de trabajo diario? ¿Nace antes la imagen mental de un Marte cibernético o la necesidad histórica de contar la vida de Ramón Franco?
    Fran Guionista: El deseo de contar ambas historias no nace a la vez, pero no veo contradicción entre una cosa y otra. Hay creadores que se especializan en un género, pero hay otros que ambientan sus historias en mundos muy distintos, como Ridley Scott, que lo mismo nos explica una historia ambientada en Roma (Gladiator), en la Edad Media (El Reino de los Cielos) o en el futuro (Blade Runner, Alien). Lo que sí es cierto es que en el caso de las historias reales como la de Ramón Franco o El Campesino hay que ser muy fidedigno para evitar errores históricos, mientras que en aquellas que hay más fantasía, como Marte o La Daga, una vez tienes un esquema del mundo donde se desarrolla la acción puedes lanzarte a imaginar con más libertad, pero siempre dentro de unos límites “creíbles” dentro de la trama.Rafael Ilustracion:  Tengo que aclarar que mi participación en el proyecto de “Ramón Franco” ha sido más bien desde la mirada de lector y no tanto como colaborador creativo, ya que ha sido Fran quien, apoyándose en la IA, ha acercado su obra y su visión al público de YouTube de una forma realmente reveladora. En cuanto al proyecto original de “Horizonte Rojo”, hace años llegamos a presentarlo a una productora internacional que mostró mucho interés en desarrollarlo. Finalmente, por distintas circunstancias, no pudo salir adelante. Siempre hemos imaginado esta historia en formato gráfico animado, aunque no descartamos que las nuevas tecnologías nos permitan retomarla y desarrollarla en el futuro.
    ¿Quienes son vuestros referentes?
    Fran Guionista: Ridley Scott, Blade Runner, Paul Verhoeven, Starship Troopers, Desafio Total, Constantine, Fallen, «Anatomia de un instante», y en cómic “Reportajes” de Joe Sacco..Rafael Ilustracion:  Dylan Dog es un personaje superconocido en el mundo del cómic italiano y uno de los personajes que más me gustan. En cuanto a dibujantes de cómic me gusta Enki Bilal, Sergio Toppi, Vittorio Giardino, Carlos Puerta y Gene Colan entre otros muchos .

    🎬 El Universo de las Historias (Análisis + Q&A) 

    1. Yo soy el Campesino: Dos visiones, un mismo enemigo 

    Francia, 1.949. El ex coronel comunista Valentín González «El Campesino» se encuentra con el intelectual Julián Gorkin. Ambos no pueden ser más diferentes: El Campesino apenas sabe escribir su nombre mientras que Gorkin habla y escribe en varios idiomas. Ambos fueron luchadores antifascistas, pero durante la Guerra Civil Española Gorkin vio cómo los agentes de Stalin asesinaban a su mejor amigo, Andreu Nin, mientras que El Campesino fue deportado al Gulag soviético, del que pudo escapar milagrosamente. Gorkin anima al Campesino para, entre los dos, escribir sus memorias, que serán a la vez un alegato contra el franquismo y el estalinismo. Pero la sospecha sobre la honestidad de la nueva fe siempre les perseguirá.

    Fran, personajes como Valentín González «El Campesino» son increíblemente complejos, llenos de contradicciones y zonas grises. ¿Cómo se escribe el guion de figuras tan polarizantes sin caer en el juicio político o en la simplificación? Rafael, ¿Cómo conceptualizaste la paleta de colores y el estilo de animación para contrastar la crudeza opresiva del Gulag en ‘Yo soy el Campesino’?
    Es realmente difícil. Además, en el caso de “El Campesino” tanto el Partido Comunista como él mismo se dedicaron durante la guerra a crear su mito. Y después, Gorkin, el auténtico autor de las “autobiografías” de El Campesino, tuvo cuidado de no tocar los temas más controvertidos de la vida de Valentín González. Así que con frecuencia damos las dos opciones, la del “mito” y la que parece más real. El formato comic nos permite hacerlo. Vemos como El Campesino explica su vida a Gorkin, pero a la vez le oculta ciertas cosas, vemos como Gorkin decide incluir cosas a sabiendas de que no son ciertas. Ambos se mienten el uno al otro, pero el lector es “omnisciente”, ve el relato de ambos y decide. Son figuras muy complejas, que no parecen entrar en ninguna versión de la “memoria histórica”. Molestan a todos.Esta novela gráfica está creada en tonalidades grises y con texturas a lápiz, con la intención de trasladar al lector de una época a otra, como si estuviera viajando en sus recuerdos. Muchas de sus páginas, además, están concebidas como carteles cinematográficos, intentando condensar todo un contexto histórico en una sola imagen.Nuestra nueva propuesta es presentar la obra a editoriales francesas, teniendo en cuenta el gran interés que existe en Francia por los temas relacionados con la Guerra Civil española. Para mí supone además un nuevo reto, ya que implicaría desarrollar paralelamente una nueva edición en color.

    Leer el cómic…

    2. Marte, colonia federal: Rebelión en el Red Rally 

    En el siglo XXIV la humanidad ha comenzado la colonización definitiva de Marte. Pero los Starmen y los mardentales —descendientes de los primeros colonizadores del siglo XXI, adaptados al Marte primitivo mediante implantes cibernéticos y adaptación genética— se oponen a la llegada de los nuevos colonos humanos. En el Marte colonial se celebra el Red Rally, la mayor competición de ralis del sistema solar, donde las «Siete Hermanas» (las corporaciones que controlan la economía marciana) compiten por las mejores concesiones mineras del planeta rojo. El periodista Daniel Aguirre y la piloto Sarah Ryder desembarcan en el espacio-puerto de Sagania, la capital marciana. La misión de Aguirre es, en teoría, cubrir el Red Rally, aunque él quiere ir más allá. Ryder es una prisionera política, condenada a cumplir su pena en Marte por su oposición a las corporaciones. 

    Rafael, diseñar e integrar implantes cibernéticos, el concepto biológico de los mardentales y la sensación de velocidad extrema en el ‘Red Rally’ debió ser un reto técnico. ¿Cuál fue el mayor obstáculo? 
    Aunque la idea original de Marte era de Rafael Remo, y el guión lo desarrollemos a medias, la verdad es que el video lo he generado yo mismo con ayuda de las herramientas de IA generativa. Usé Grok para crear las “escenas” y Pictory.ai para “montarlas”. Era la primera vez que usaba IA generativa y aunque sabía exactamente qué quería lograr no siempre sale a la primera, ni siquiera a la segunda, ni a… Hay que tener muy claro lo que quieres para que la IA lo genere exactamente como le pides, y aún así no siempre lo consigues. El audio es mi voz, pues aunque hay voces artificiales buenas, ninguna me convenció lo suficiente y me lancé yo mismo a grabarlo Mi inspiración a nivel visual son películas como “Desafio Total”, “Starship Troopers” o “Mad Max: Fury Road”, aunque esta últimas es posterior al desarrollo del guión. 

    3. FRANCO, RAMÓN: El hermano rebelde y olvidado 

    Esta es la historia de Ramón Franco, el hombre más famoso de España y de la Hispanidad en los años 1920: el primer español que cruzó el Atlántico desde España hasta Argentina a bordo del hidroavión Plus Ultra, un rebelde que se opuso violentamente a la monarquía alfonsina y a la dictadura de Primo de Rivera, que luchó por la República, amigo personal del líder nacionalista catalán Francesc Macià y que llegó a ser diputado de Esquerra Republicana. Sus mejores amigos eran sus compañeros del Plus Ultra: Pablo Rada, un revolucionario quema-conventos, y Julio Ruiz de Alda, uno de los fundadores de Falange Española. A pesar de sus diferencias ideológicas, nunca renunciaron a su amistad. Ramón era, además, hermano del general ultraconservador y futuro dictador Francisco Franco. Una historia increíble que la dictadura franquista quiso que olvidásemos, y que la democracia jamás ha querido que recordemos. 

    Fran, apuntas que la de Ramón Franco es una historia que tanto la dictadura como la democracia posterior parecieron sepultar en el olvido. Como historiador y guionista, ¿sientes una responsabilidad o carga ética extra de hacer «justicia poética»? 
    Aunque en Youtube hay muchos documentales sobre Ramón Franco (y este año, con motivo del 100 aniversario del vuelo del Plus Ultra, la televisión de Andalucía ha realizado un documental con actores reales) pienso que un personaje de la importancia de Ramón Franco no ha tenido ni tiene el reconocimiento que merece. No conozco en toda la historia de la humanidad, y la he estudiado en profundidad, el caso de dos hermanos tan influyentes y a la vez tan diferentes. Pensemos que en los años 1920 Ramón era más famoso que su hermano Francisco, entonces el general más joven de Europa y jefe de la Legión.  Me parece absolutamente increible que el hermano de Francisco Franco fuese amigo personal de Macià y llegase a ser ni más ni menos que diputado de Esquerra Republicana. Solo hace poco su nombre salió de nuevo en los medios, cuando Risto Mejide hizo públicos unos documentos que parecían indicar que la hija de Francisco Franco era, en realidad, de Ramón, lo cual no se ha probado ni desmentido. Posiblemente su “giro final” lo hizo ingrato a la izquierda y a los federalistas, mientras que su vida anterior lo mantiene ingrato para la derecha y los unitaristas.

    4. LA DAGA DE HIELO: El mal reencarnado 

    Europa, años 1960. Los jesuitas españoles Celso y Elías viajan hasta Cachemira, donde los descendientes de luz de Jesucristo les entregan la «daga de hielo», un arma mística con la que atrapar para siempre a las almas malignas que se reencarnan una y otra vez a lo largo de la historia extendiendo el mal entre la humanidad. Su primera misión será en Hungría, 1956, donde la población se ha alzado contra el dominio de la dictadura comunista, y donde se ha reencarnado una de las almas más malignas de la Historia: Isabel Bathory, la condesa 

    Fran, en esta obra realizas un cruce audaz entre la Revolución Húngara de 1956 y el mito de Isabel Bathory. ¿Dónde pones el límite formal entre el respeto al rigor histórico y la libertad de la fantasía oscura? 
    Una vez delimitado el momento histórico, el límite de la libertad creativa estribaría, para mi, en que los personajes, por más poderosos que sean, no pueden alterar la evolución histórica del mundo que conocemos, sino que se mantengan en una especie de “submundo mágico” del que el lector puede disfrutar y del que solo son conscientes unos pocos personajes de la trama. La teoría de la reencarnación que propone “La Daga de Hielo” nos permite colocar a personajes históricos en contextos temporales diferentes de los suyos originales e imaginar cómo se comportarían ahí. Pero lo que nunca haría es lo que hizo Tarantino en “Malditos Bastardos” donde Hitler va a ver una película, el cine se quema y… Hitler muere. No lo haría… excepto en el caso de que quisiéramos contar una historia sobre “universos paralelos alternativos”. Pero en ese caso el espectador sabría que está viendo un mundo “alternativo” (como en el libro, después serie, “El Hombre en el Castillo”, que me parece una cuento fascinante).
    Rafael, aquí la atmósfera lo es todo (el frío de los sesenta, el misticismo eclesiástico). ¿Qué referentes artísticos o cinematográficos utilizaste para lograr que la animación transmita esa opresión constante? 
    Aunque “La Daga de Hielo” sigue siendo un proyecto abierto y en plena evolución, sí hay ciertos elementos que me gustaría aportar. Me atrae mucho esa atmósfera Neo-Noir que percibo en mi (diosa) “Blade Runner”: cine negro con  alma mística. También me inspiran los cómics de “Dylan Dog” y la atmósfera tan particular que Enki Bilal imprime en sus dibujos. Pero todo está todavía por descubrir. Cuando los personajes empiezan a cobrar vida, da la sensación de que son ellos quienes te indican lo que necesitan, y no tanto aquello que habías imaginado al principio.

    🚪El Cierre de los Creadores 

    Para terminar el encuentro, les pedimos a los autores que miren hacia atrás y compartan sus impresiones finales sobre la producción general.

    En esta entrevista que está leyendo nuestra audiencia, ¿cuál es ese «secreto de cocina» técnico o anécdota oculta de la producción que nadie se imaginaría viendo el resultado final en pantalla? 
    Fran Guionista: En el caso del cómic de “El Campesino”, creo que pocos imaginarían hasta que punto cada página fue consensuada y creada incluyendo una gran cantidad de detalles históricos fidedignos: insignias, banderas, aviones, uniformes, portadas de periódicos… Cuidamos mucho todos esos detalles. En el caso de los videos creados con ayuda de IA Generativa, pocos imaginarán lo “malos actores” que son esos personajes virtuales, y la cantidad de “tomas falsas”, algunas muy divertidas, que se han descartado.Rafael Ilustracion:  Creo que la IA sigue siendo un caballo desbocado al que todavía hay que aprender a domar. Todo consiste en ser exigente, paciente y perseverante con el resultado que quieres obtener. Pero sin olvidar ell lápiz y el papel.
    Si os obligaran a elegir solo una de estas cuatro historias para desarrollar un largometraje o una serie de televisión completa, ¿con cuál os quedaríais cada uno y por qué? 
    Fran Guionista: Yo, ahora mismo, con Ramón Franco. Creo que a la mayoría de españoles les fascinaría conocer la auténtica historia del “hermano rebelde” del Caudillo. Creo que nadie se imagina que Francisco Franco tuviese un hermano a la vez tan diferente de él y tan importante en su momento. Pero en realidad me gustaría verlas todas en acción, aunque una historia como la de “Marte” no podría ser realizada por una productora española, tendría que ser internacional, o más exactamente, norteamericana. Aunque también me encantaría ver a Celso y Elias capturando almas malignas y a la extraña pareja de Gorkin y El Campesino paseando por París, interpretados por Alvaro Morte y David Lorente, que creo que clavarían los personajes.Rafael Ilustracion:  Estoy de acuerdo con Fran , me gustaria ver a Ramón Franco en serie televisiva. Prefiero reservarme “La Daga de Hielo” para mí, como disfrute personal.

    📢 Conclu-yendo

    Ya sea rescatando del olvido a figuras históricas llenas de contradicciones, imaginando un porvenir distópico donde las corporaciones rigen otros planetas o adentrándose en el folclore místico del terror, estas cuatro propuestas demuestran el valor inagotable de la narrativa. La memoria histórica y la ficción especulativa no son compartimentos estancos; son herramientas reflejas para analizar nuestra propia naturaleza humana a través del arte visual. 

    ¡Es tu turno de participar! 

    ¿Cuál de estos cuatro universos te ha dejado con más ganas de saber más? ¿Te quedas con la adrenalina de ciencia ficción de Marte, Colonia Federal o prefieres el magnetismo oscuro de La Daga de Hielo? 

    Comparte este reportaje especial en tus redes sociales para apoyar el proyecto.


    #NarrativaTransmedia #DetrásDeLasCámaras #YoSoyElCampesino #LaDagaDeHielo #RamónFranco #AnimaciónIA #NovelaGráfica #CómicDeAutor


    Obras citadas

    1. Estudio Transmedia y Plan de Medios: Memoria Histórica, Ficción Especulativa e Hibridación Tecnológica en la Obra de Fran Raymol y Rafael Remo
    2. RESPUESTA Detrás de las Cámaras- 4 Historias Fascinantes y el Proceso Creativo de sus Creadores.pdf
    3. Detrás de las Cámaras: 4 Historias Fascinantes y el Proceso …, fecha de acceso: junio 2, 2026, https://santboi.tv/realitzacions-santboi-tv/detras-de-las-camaras-4-historias-fascinantes-y-el-proceso-creativo-de-sus-creadores/
    4. Yo Soy El Campesino: Memorias Contadas A Julián Gorkin (span – Mercado Libre, fecha de acceso: junio 2, 2026, https://articulo.mercadolibre.com.uy/MLU-1058580346-yo-soy-el-campesino-memorias-contadas-a-julian-gorkin-span-_JM
    5. Amazon: Yo soy el Campesino: Las memorias censuradas del exilio de Valentín González y el fundador del POUM, Julián Gorkin, en una obra cruda ilustrada en tonos grises y texturas a lápiz. Tu ejemplar aquí: amzn.eu/d/7DEnaoP
    6. Campanya de Nadal – SantBoi[.Tv]ai, fecha de acceso: junio 2, 2026, https://santboi.tv/tag/campanya-de-nadal/
    7. YO SOY EL CAMPESINO (2026, RAYMOL) 1 – Ficha … – Tebeosfera, fecha de acceso: junio 2, 2026, https://www.tebeosfera.com/numeros/yo_soy_el_campesino_2026_raymol_1.html
    8. Amazon Fulfillment – Ficha de entidad en Tebeosfera, fecha de acceso: junio 2, 2026, https://www.tebeosfera.com/entidades/amazon_fulfillment.html
    9. Fran Raymol, autoeditor – Ficha de entidad en Tebeosfera, fecha de acceso: junio 2, 2026, https://www.tebeosfera.com/entidades/fran_raymol_autoeditor.html
  • Info Sant Boi - Info: 📰Noticies i 📚Memòria - Memoria Historica - 📜Memòria i 🙏Homenatges - 🎬Realitzacions

    La Miranda de Marianao: La ‘Pedra de Rosetta’ que explica el geni de Gaudí

    Sovint pensem que el trencadís de Gaudí va néixer de sobte al Passeig de Gràcia o que la geometria de la Sagrada Família va baixar del cel per inspiració divina. Però, i si us digués que la clau de tot plegat estava amagada en un mirador de Sant Boi de Llobregat?

    En ple Any Gaudí, la recerca patrimonial ens està revelant que la Torre de la Miranda, al Parc de Marianao, no és només un mirador bonic: és l’esglaó perdut, la peça del trencadís que ens faltava per entendre com un arquitecte eclèctic es va convertir en el geni de les formes orgàniques.

    Sant Boi, el laboratorio de Gaudí para configurar el Modernismo. PodCast IA (Cast.)

    Per entendre La Miranda, cal mirar el mapa de l’època. Imagineu-vos a Antoni Gaudí viatjant en tartana des de l’estació de Cornellà cap a la Colònia Güell. Pel camí, passava obligatòriament per davant de la finca de Marianao.

    La connexió no era només geogràfica, sinó d’amistat i negocis: Eusebi Güell (el mecenes de Gaudí) i Salvador Samà (Marquès de Marianao) eren íntims. De fet, va ser Samà qui va vendre a Güell els terrenys on avui s’aixeca el Park Güell de Barcelona. En aquest entorn de confiança, era gairebé impossible que Samà no demanés «un cop d’ull» o un consell al mestre Gaudí per a la seva pròpia torre-mirador.

    Si entrem a La Miranda, els ulls d’un arquitecte s’il·luminen. El projecte de rehabilitació de 1987 ja ho advertia: l’accés es fa per arcs assimilables als funiculars. Aquesta és la «signatura estructural» de Gaudí. En una època on tothom construïa amb línies rectes o arcs de mig punt, aquí trobem la mateixa lògica que la Cripta de la Colònia Güell o els viaductes del Park Güell.

    I no només això. La torre simula una elevació natural de rocalla i l’interior amaga una cova circular amb una volta d’aresta naturalista.

    És el mateix llenguatge del «Jardí Invisible» del Psiquiàtric de Sant Boi, aquell laboratori silenciós on la tesi de David Agulló (PDF UPC Commons) ha demostrat que Gaudí va assajar, deu anys abans, les voltes que després veuriem a la Sagrada Família.

    La Miranda té vida pròpia gràcies a la gent que l’ha guardat. Sabíeu que el Crist que corona la torre no hi era al principi? Van ser els Faura, la nissaga de masovers de la finca de Marianao, qui el van pujar posteriorment. Aquest gest va acabar de sacralitzar un lloc que ja es deia que concentrava «forces tel·lúriques».

    I aquí apareix un altre personatge clau: Lluís Parés. Aquest constructor, santboià de soca-rel, era l’home de confiança de Gaudí. Va ser ell qui va materialitzar els somnis impossibles de l’arquitecte a Barcelona. Parés no només coneixia els secrets de la rocalla, sinó que va portar la mà d’obra local (els paletes de Sant Boi) a les grans obres del modernisme.

    ⏳ Cronologia: L’eix de La Miranda de Marianao
    Aquesta és la cronologia detallada de l’eix Gaudí-Marianao, centrada en la gènesi de La Miranda com el punt d’inflexió que connecta el misticisme naturalista del segle XIX amb el creixement urbà de Sant Boi.
    1. L’Escenari (Abans de La Miranda)

    1852: Neix Antoni Gaudí a Reus o Riudoms.

    1880: Salvador Samà i Torrents (II Marquès de Marianao) encarrega a Josep Fontserè i Mestre (mestre de Gaudí) la transformació de la finca de Marianao i el disseny d’un parc que evoqués la Cuba colonial.

    1881: S’inaugura el Parc Samà a Cambrils, on Gaudí i Fontserè ja col·laboren en estructures de rocalla.

    2. L’Ancora: La Creació de La Miranda

    C. 1880 – 1890 (Darrer quart del segle XIX): Construcció de LA MIRANDA. L’obra s’atribueix a Ramon Fontserè (deixeble de Gaudí). S’erigeix com un mirador naturalista sobre un turó amb la seva característica planta hexagonal, rocalla i arcs funiculars a l’interior, marcant el punt d’unió entre la tècnica de Fontserè i les teories estructurals que Gaudí començava a desenvolupar.

    1889: Salvador Samà ven a Eusebi Güell 15 hectàrees de terreny a Barcelona per construir el Park Güell, consolidant el vincle social entre els promotors de Gaudí i Marianao.

    3. El Laboratori: Gaudí a Sant Boi

    1898: Gaudí comença el projecte de l’església de la Colònia Güell (la Cripta), a escassa distància de Marianao.

    1903 – 1912: Construcció del «Jardí Invisible» al Psiquiàtric de Sant Boi. Gaudí utilitza el centre com a banc de proves experimental per a la Sagrada Família.

    1906: Es construeix la Cova-cascada del manicomi, amb una volta hiperbòlica que anticipa en deu anys els sostres de la Sagrada Família.

    1912: Es culminen els bancs de trencadís del manicomi, un assaig previ al banc del Park Güell (acabat el 1914).

    4. La Transformació: Dels Samà als Parés

    Post-construcció original (s. XX): La família Faura, masovers de la finca, pugen l’escultura de Crist al quiosc hexagonal de La Miranda, dotant-la d’una dimensió religiosa que no formava part del pla purament naturalista original.

    1948 – 1949: Abdón Bordoy, exadministrador dels Samà, compra la finca de Marianao en subhasta pública i inicia el procés d’urbanització.

    1962: Josep Maria Ciurana dissenya el projecte de la Ciutat Cooperativa, un model d’urbanisme social autosuficient.

    Anys 60: L’empresa Luis Parés, S.L. (descendents de Lluís Parés, el constructor santboià de confiança de Gaudí) aixeca la Ciutat Cooperativa als terrenys venuts per Bordoy, unint físicament Marianao amb la Colònia Güell.

    5. El Reconeixement (L’Actualitat)

    1974: El Palau de Marianao i el nucli del parc passen a ser de propietat municipal.

    1987: L’Ajuntament de Sant Boi redacta el Projecte de Rehabilitació de La Miranda, on es documenten formalment els seus arcs funiculars i la seva importància arquitectònica.

    2019: La tesi de David Agulló revela oficialment el pes de Gaudí a Sant Boi a través del Jardí Invisible.

    2026: Celebració de l’Any Gaudí a Sant Boi per reivindicar La Miranda i el modernisme local com a peces clau del llegat del geni.
    L’Enigma de La Miranda: La Petjada de Gaudí a Sant Boi?
    Any Gaudí – Sant Boi de Llobregat

    L’Enigma de La Miranda

    Hi ha una obra no reconeguda d’Antoni Gaudí amagada al Parc de Marianao?

    Explora les Proves

    L’Ombra de l’Arquitecte

    L’any 1987, un pla de rehabilitació descrivia La Miranda com un mirador eclèctic amb elements naturalistes sorprenents. Recentment, la tesi sobre el «Jardí Invisible» del Psiquiàtric ha posat sobre la taula l’autoria de Gaudí en obres locals. És l’hora d’unir els punts: la geografia, les relacions socials i l’ADN arquitectònic apunten a una possible intervenció del mestre a Marianao.

    📍 El Triangle d’Or Geogràfic

    La Miranda no es troba en un lloc qualsevol. S’erigeix estratègicament a mig camí exacte entre dos punts neuràlgics de l’època: el Psiquiàtric (amb el seu Jardí Invisible) i la Colònia Güell, on Gaudí experimentava amb la seva famosa Cripta.

    🏥 Jardí Invisible
    (Psiquiàtric)
    🏛️ La Miranda
    (Marianao)
    Cripta
    (Colònia Güell)
    Distància de desplaçament natural entre els dos grans projectes de l’època.

    🔍 L’ADN Arquitectònic

    El projecte de rehabilitació de 1987 va documentar característiques a La Miranda que són signatures inequívoques de l’estil gaudinià en la seva fase naturalista:

    • Arcs Funiculars L’interior s’hi accedeix per arcs «assimilables als funiculars», l’obsessió estructural de Gaudí a la Cripta.
    • Rocalla i Cova Naturalista Simulació d’una elevació natural i espai lliure a la manera d’una cova amb volta d’aresta, idèntic al tractament de les grutes del Psiquiàtric.
    • Materials Simulats Tant la barana com l’estructura del quiosc hexagonal simulen fusta utilitzant materials petris.

    Similitud de Trets Estilístics

    Comparativa basada en la documentació de la Tesi del Jardí Invisible i el Pla de 1987.

    🤝 La Xarxa de Connexions

    🎩

    Eusebi Güell

    Mecenes absolut d’Antoni Gaudí i promotor de la Colònia Güell (a pocs minuts de Marianao).

    📐

    Antoni Gaudí

    Treballant simultàniament a la Cripta Güell i, segons la recent tesi, al Jardí Invisible del Psiquiàtric.

    🌴

    Salvador Samà

    Promotor del Parc Marianao i de La Miranda. Conegut amic personal i cercle íntim d’Eusebi Güell.

    «Era pràcticament impossible que Gaudí, treballant al costat i avalat per Güell, no fos consultat pel gran amic d’aquest, el Marquès de Marianao.»

    Cronologia d’un Misteri

    Finals S. XIX

    Construcció original de La Miranda al Parc Marianao com a mirador naturalista de planta hexagonal.

    Anys d’activitat de Gaudí

    Construcció de la Cripta i el Jardí Invisible. Transmissions orals parlen de «forces tel·lúriques» al lloc de La Miranda, concepte afí al misticisme gaudinià.

    Anys posteriors

    La família Faura (massovers de la finca) pugen posteriorment el Crist que corona la torre, alterant el significat original purament naturalista de l’obra.

    Actualitat

    El pla de 1987 i la tesi doctoral recent evidencien la necessitat urgent de reavaluar el patrimoni. Actualment la zona està abandonada i no és visitable.

    El Veredicte de les Dades

    Analitzant la documentació existent (plànols de 1987, testimonis en vídeo, i la tesi de David Agulló), el pes de l’evidència circumstancial justifica plenament obrir una investigació oficial.

    Evidència Arquitectònica Molt Alta
    Correlació Geogràfica Molt Alta
    Vincles Socials (Güell-Samà) Alta
    Documentació Directa Fírmada Pendent de trobar

    Demanem una Investigació Oficial

    La Miranda no pot seguir sent una ruïna abandonada. Durant aquest Any Gaudí, fem una crida a l’Ajuntament de Sant Boi i a les autoritats de patrimoni per crear un comitè d’experts que analitzi en profunditat aquestes dades.

    Infografia generada per promoure la recerca del patrimoni històric a Sant Boi de Llobregat.

    La Miranda Regenerada per AI

    La Miranda de Marianao no és una curiositat local; és el manifest d’una arquitectura que volia ser natura. És el laboratori on la pedra va començar a corbar-se seguint les lleis de la gravetat. Avui, redescobrir La Miranda és fer un viatge directe a la ment de Gaudí abans que el món sencer el conegués.

    Sant Boi reclama el seu lloc en la història: som la ciutat on el Modernisme va aprendre a ser immortal.


    El llegat de Gaudí a Sant Boi no es va aturar amb la seva mort. Durant el desarrollismo, la història va fer un salt fascinant. Abdón Bordoy, l’exadministrador dels Samà que va comprar la finca Marianao, va ser qui va vendre els terrenys del Molí Nou.

    La Coope construida per Luís Parés SL als anys 60

    I qui va construir el barri de la Ciutat Cooperativa? Exacte: la família Parés (Luis Parés, S.L.), els descendents d’aquell mestre d’obres de Gaudí. Sota la visió de l’ideòleg Josep Maria Ciurana, el barri es va aixecar precisament en l’espai que uneix Marianao amb la Colònia Güell. És com si la història hagués volgut que la mateixa estirp de constructors que va ajudar Gaudí a innovar, acabés unint físicament els seus dos grans laboratoris a través d’un projecte d’urbanisme social pioner.


    Referències: «Gaudí, La Miranda i Sant Boi»

    Si t’ha agradat aquest post, comparteix-lo! L’Any Gaudí és el moment perfecte per rescatar els tresors oblidats de la nostra ciutat.

    #AnyGaudíSantBoi #Patrimoni #LaMiranda #Gaudí #Modernisme #SantBoi

  • Info Sant Boi - Info: 📰Noticies i 📚Memòria - 🙋‍♀️Participació i 🌐Xarxes - 🏰Marianao's: 📍Punt mut de 🔀 subversions al 📜 Segle XX - 📜Memòria i 🙏Homenatges

    Fundació Marianao: 40 Anys Teixint la Història de Sant Boi (1985-2025)

    El passat dijous 29 de gener de 2026, l’equipament de Can Massallera va ser l’escenari d’una fita històrica: la celebració dels 40 anys de la Fundació Marianao. Sota el lema «Amb tu fem història», més de 350 persones es van reunir per recordar que el que va començar com una ocupació veïnal l’any 1985 és avui el motor de cohesió social més important de Sant Boi de Llobregat. En aquest capítol especial, repassem les claus d’aquesta evolució, des dels orígens indianos fins al model comunitari que avui inspira Europa.

    PodCast en castellà fet amb IA de resum d’aquests 40 anys de la Fundació de Marianao

    1. De l’herència del Marquesat a la conquesta veïnal

    La història de Marianao és la història d’una transformació radical del poder. El nom ens transporta a la Cuba colonial i a la fortuna de Salvador Samá i Martí, I Marquès de Marianao. Durant dècades, aquest entorn va ser el símbol de l’alta burgesia terratinent, però les convulsions del segle XX van erosionar el llegat dels Samá, obrint el pas a l’ús públic.

    L’any 1985, la determinació d’un grup de joves voluntaris va canviar el destí del barri per sempre. L’ocupació de l’edifici del carrer Girona 30 no va ser només un acte de protesta, sinó la llavor d’un somni col·lectiu que va resistir fins i tot l’amenaça d’enderroc l’any 1995.

    2. Quatre dècades de projectes que transformen vides

    Al llarg d’aquests 40 anys, la Fundació ha sabut créixer sense perdre la seva ànima. Des de la creació del Projecte David el 1992, pioner en l’acompanyament a persones preses, fins a la consolidació del Vente Pa’Ká (VPK) com a referent d’oci alternatiu autogestionat, Marianao ha demostrat que la millor política social és la que es fa amb la gent.

    Conversa emotiva amb Xavier Pedrós sobre el sentit profund de la fundació

    Avui, l’entitat atén una realitat complexa a través d’eixos fonamentals:

    • Èxit educatiu: L’Escola de Noves Oportunitats ofereix itineraris per a joves que el sistema tradicional ha deixat enrere.
    • Inclusió digital: El Punt Òmnia alfabetitza i apocera veïns i veïnes en l’ús de les noves tecnologies.
    • Salut Mental: Projectes com el Club Social o el nou «Cercle de Dones» garanteixen la participació i la dignitat.
    Exemple de tallers de vida saludable amb joves del barri.

    3. Horitzons 2025-2029: Teixint el futur

    En el marc del seu nou Pla Estratègic, la Fundació mira cap endavant per afrontar reptes com la pobresa infantil (Espanya n’és el segon país de la UE amb més incidència) i la soledat no desitjada. La celebració dels 40 anys marca l’inici d’una etapa on la independència i la sostenibilitat comunitària són prioritàries.

    Xifres Clau de l’Impacte (2024-2026)Dada Aproximada
    Participants directes en programes+1.500 persones
    Equip humà (Treball, voluntariat, pràctiques)+200 persones
    Participants a l’Estiu Actiu (Gent Gran)140 places exhaurides en 24h
    Assistents a la celebració de Can Massallera+350 persones

    Conclusions: Un Sant Boi que no s’entén sense Marianao

    Com va afirmar l’alcaldessa Lluïsa Moret durant l’acte del 40è aniversari, la contribució de la Fundació ha estat clau per construir la ciutat inclusiva i democràtica que és avui Sant Boi. Marianao ha passat de ser una «illa d’esperança» a ser la casa compartida de tota una comunitat que camina plegada amb «determinació i tendresa».

    La campanya: Suma’t a la història!

    Per celebrar aquests 40 anys, la Fundació ha obert per primer cop una campanya de captació de persones sòcies. Fes-te soci/a de Marianao i ajuda’ns a garantir que cap veí o veïna hagi de caminar sol/a.


    Més informació i transparència: Podeu consultar la Memòria 2024 completa per conèixer tots els detalls econòmics i els testimonis de vides transformades.


    Esquema per seguir l’evoluació dels 40 anys de la Fundació de Marianao:

    Apartat de l’EstudiDescripció i Fites ClauFonts i Enllaços Documentals
    1. Introducció de la històriaOrígens en el moviment juvenil de 1978 i l’ocupació definitiva de l’edifici del carrer Girona 30 el 15 de juny de 1985.marianao.org – Qui som
    2. Cronologia (1986-2026)1987: Associació Casal Infantil; 1998: Fundació Marianao; 2012: Creu de Sant Jordi; 2026: 40è aniversari.marianao.org – Història
    3. Origen (Nom i Samà)Nom d’origen indígena (Mayanabo). Vincles amb Cuba i Salvador Samà i Martí, I Marquès de Marianao (1860).santboi.tv – Marquesat de Marianao
    4. Casal i Punt ÒmniaModel de lleure educatiu (Centre Obert) i inclusió digital per a gent gran i salut mental des del Punt Òmnia.marianao.org – Punt Òmnia xarxaomnia.gencat.cat
    5. Patronat i ProfessionalitzacióPas a Fundació el 1998 per garantir la sostenibilitat. Equip actual de més de 200 persones i patronat d’experts.marianao.org – Equip i Patronat
    6. Creixement de ServeisProjecte David (reinserció), Vente Pa’Ká (oci juvenil autogestionat) i Marianao Té Cor (responsabilitat territorial).(https://xarxanet.org/comunitari/noticies/projecte-david-trenta-anys-fent-costat-les-persones-preses)
    7. Actualitat i FuturCampanya de socis «Suma’t a la història» i Pla Estratègic 2025-2029 (IA social i districte 4.0).marianao.org – Campanya de socis
    8. Conclusions (Incidència)Impacte estructural a Sant Boi: +1.500 participants i col·laboració amb entitats com Uriach i Gasol Foundation.marianao.org – Crònica 40è Aniversari
    9. Fonts per a VídeoSelecció documental cronològica: de l’època indiana a la memòria visual i el pòdcast «El Batec» (2025).marianao.org – Memòria 2024

    FundacioMarianao #SantBoi #Marianaos #40AnysMarianao #AmbTuFemHistoria #CohesioSocial #AccioComunitaria #BaixLlobregat #SumatALaHistoria #MemoriaDemocratica #JusticiaSocial #InnovacioSocial #EntitatsSantBoi #40Aniversari #SantBoiDeLlobregat #Solidaritat #TercerSector #EscolaNovesOportunitats #VentePaKa #ProjecteDavid #PuntOmnia

  • Info Sant Boi - Info: 📰Noticies i 📚Memòria - 📜Memòria i 🙏Homenatges - 🎬Realitzacions

    L’ànima de Gaudí a Sant Boi: El laboratori secret que va unir arquitectura i salut mental

    Durant més d’un segle, un tresor del modernisme va romandre ocult als jardins de l’antic manicomi de Sant Boi de Llobregat. Avui sabem que el denominat «Jardí Invisible» no és només una obra d’arquitectura, sinó un banc de proves on Antoni Gaudí va assajar les geometries de la Sagrada Família i el Park Güell, treballant colze a colze amb persones amb malaltia mental en el que va ser una iniciativa pionera d’inclusió social. De ben segur que Gaudí amb els recursos com la IA generaria un esclat arquitectònic i inclusiu exponencial.

    El laboratorio incipiente de Gaudí en el manicomio. PodCast IA

    Un laboratori d’estructures impossibles

    Cronologia Institucional i Arquitectònica de Sant BoiFita RellevantConnexió amb el Projecte Gaudí
    1895Adquisició per l’Ordre de Sant Joan de Déu.Canvi cap a models de tractament actius (ergoteràpia).
    1903Inici projectat dels jardins modernistes.Planificació del llac i els primers moviments de terres.
    1906Construcció de la Cova Cascada.Primer ús documentat d’estructures hiperboloides al centre.
    1910Menció a la Revista Frenopàtica Espanyola.Reconeixement d’un arquitecte anònim fent obres complexes.
    1911Erecció de la Gruta de la Verge de Lourdes.Integració de simbolisme marianista i apocalíptic.
    1912Finalització de la Plaça dels Bancs.Assaig final del trencadís abans del banc del Park Güell.
    2024Inauguració de l’exposició “El Jardí Invisible”.Reconeixement acadèmic i social definitiu de lautoria.

    L’arquitecte David Agulló, codescobridor d’aquest conjunt, ha documentat com Gaudí va utilitzar Sant Boi per experimentar amb formes que la història de l’arquitectura trigaria anys a veure acabades. Segons la investigació, la Cova Cascada (1906) és una prefiguració directa de les naus de la Sagrada Família que no es projectarien fins al 1915 .

    «Hace un siglo Gaudí ensayó su obra aquí con enfermos mentales»David Agulló, codescobridor de l’obra.

    En aquestes estructures trobem l’ús pioner de l’hiperboloide d’una fulla, definit per l’equació:

    {x^2/a^2} + {y^2/b^2} – {z^2/c^2} = 1

    Aquesta geometria permetia a Gaudí crear superfícies nervades i arborescents molt abans de portar-les al temple de Barcelona.

    Element Estructural a Sant BoiTècnica ConstructivaCorrespondència a Sagrada Família
    Pilars Hiperbòlics (Cova)Blocs de pedra adossats verticalment.Columnes del creuer i naus laterals.
    Superfícies Nervades CorbesEntrelligat de sistemes estructurals amb morter.Voltes hiperbòliques de les naus.
    Cúpula de Medi HiperboloideEstructura còncava sobre set suports.Solucions per al tancament del temple.
    Pinacles de «Lava»Cimentació de formes orgàniques sobre suports.Coronament de les torres de la Nativitat.

    L’ergoteràpia: Construir per curar

    La gran singularitat de Sant Boi és que l’obra va ser executada per operaris molt especials: els mateixos interns del centre. A través de l’ergoteràpia, una tècnica avantguardista que feia servir el treball manual com a eina terapèutica, els pacients aprenien l’ofici de paleta seguint les directrius de Gaudí.

    Aquesta col·laboració va donar lloc a una estètica única:

    • Rudimentària en el seu acabat: Fruit del treball de mans en procés d’aprenentatge.
    • Sofisticada en la seva essència: Amb una complexitat geomètrica i simbòlica que només un geni podia traçar.

    La Plaça dels Bancs i el trencadís litúrgic

    Un altre dels grans descobriments és la Plaça dels Bancs (1912). Aquests bancs són gairebé idèntics en secció al famós banc serpentí del Park Güell, el que confirma que Sant Boi va ser l’assaig previ de la gran obra barcelonina.

    A diferència d’altres obres, el trencadís de Sant Boi té un profund significat litúrgic. Les peces circulars blanques amb la lletra «M» i les combinacions de colors (roig per la Passió, blau per la Verge) formen un autèntic evangeli en pedra destinat a la meditació dels pacients.

    El futur de la troballa: Restauració 2024-2026

    Actualment, el conjunt està vivint un procés de rehabilitació històrica amb una inversió de 230.000 euros de la Generalitat. Fins al febrer de 2025 s’han restaurat els nou bancs modernistes, i les properes fases es centraran en consolidar la Cova Cascada i el viaducte per garantir-ne la seguretat .

    Actuació de Restauració 2024-2026Estat / ObjectiuOrganismes implicats
    Restauració de Bancs ModernistesCompletat (febrer 2025).Arcovalè, Parc Sanitari SJD.
    Consolidació de «La Gruta»En procés (Urgent). Departament de Cultura del Govern.
    Rehabilitació del ViaducteFase 2B (Estructura). Experts en Modernisme i Gaudí.
    Neteja de Mosaics de la GrutaPrevist per al 2025-2026.CRBMC, Servei de Patrimoni.

    Avui, aquest llegat continua viu a través de Torrents d’Art, un programa que utilitza la creació artística inclusiva per lluitar contra l’estigma de la salut mental, tal com va començar a fer Gaudí fa més d’un segle .

    Jardí de llum I Espectacle de llum i so. Per Yolanda Rubio.

    Com aplicaria l’IA Gaudí

    L’aplicació de l’IA per part de Gaudí es basaria en quatre principis fonamentals: el disseny generatiu per simular la lògica de creixement de la natura i optimitzar estructures fractals, l’ús de la tecnologia com a eina d’art-teràpia i co-creació inclusiva per a persones amb malaltia mental (una evolució de l’ergoteràpia original), l’aposta per la sostenibilitat mitjançant la impressió 3D amb materials reciclats i locals, i l’ús de drons i monitoratge digital per garantir la precisió estructural i accelerar l’execució de les seves complexes geometries reglades.

    Conclusió: Què representa aquesta troballa?

    La redescoberta del «Jardí Invisible» redefineix la nostra visió de Gaudí. No era només l’arquitecte de la burgesia o el místic solitari; era un humanista que va trobar en la vulnerabilitat dels pacients de Sant Boi el terreny més fèrtil per a la seva creativitat més lliure.

    Aquesta troballa representa la dignificació de la salut mental a través de l’art. Ens recorda que algunes de les joies més preuades de la nostra arquitectura van néixer en un espai de cura i silenci, construïdes per mans que, a la vegada que aixecaven pedres, intentaven reconstruir la seva pròpia existència.


    #Gaudí , #SantBoi , #JardíInvisible , #Modernisme , #SalutMental , #TorrentsDArt , #PatrimoniCatalà , #ArquitecturaGaudí , #Ergoteràpia , #Trencadís , #InclusióSocial , #ArtISalut , #DavidAgulló , #SantJoanDeDéu , #DescobreixGaudí , #CulturaSantBoi , #ModernismeOcult

    *S’han fet servir eines d’Intel·ligència Artificial per realitzar aquest article (Gemini, DeepSeek, Copilot).

    *Font documental principal: Arqueologia de l’Estructura i la Consciència: El Laboratori Experimental d’Antoni Gaudí al Manicomi de Sant Boi de Llobregat

  • 📚Exemples d'IAG🤖🌱 - 🎬Realitzacions

    🤯 Sobreviure a l’Era dels Algoritmes amb Benestar Emocional

    Per la Redacció de Benestar Actiu

    T’has sentit mai com si la teva vida emocional fos un cotxe sense frens baixant un turó? Tranquil, a tots ens passa. Però la bona notícia, segons la pedagogia d’expertes com Elsa Punset, és que el benestar emocional no és un premi de loteria; és un múscul que s’entrena.

    Hem disseccionat la història, la ciència i el futur tecnològic del teu estat d’ànim perquè, en lloc de témer les teves emocions, aprenguis a utilitzar-les com un GPS. A volar!

    🤯 Sobrerviure a l’Era dels Algoritmes amb Benestar Emocional. Vídeo i PodCast realitzats amb IA

    1. La Clau de Punset: La Teva Ràbia Pot Ser Útil! 🚦

    L’error més comú és classificar les emocions com a «bones» o «dolentes.» Elsa Punset proposa un canvi radical: són útils o inútils per a cada situació.1

    Exemple Quotidià: Estàs atrapat en un embús de trànsit i sents una ràbia monumental.

    • Opció Inútil: Toques el clàxon, crides, i acabes amb mal de cap, però l’embús continua allà. La ràbia va ser inútil.
    • Opció Útil: Utilitzes aquesta ràbia com a informació.1 El missatge és: «Estic estressat/arribant tard.» L’acció útil és: posar un podcast divertit, respirar i recuperar el Control Ambiental sobre el teu propi ambient interior.2

    El benestar és deixar de lluitar contra l’emoció i començar a gestionar la resposta. És un acte d’“optimisme actiu” que s’alimenta amb “regals emocionals,” com apuntar-te a aquella classe de ball que fa anys que ajornes.1

    2. Eudaimonia vs. Hedonia: Pizza o Marató? 🏃‍♀️🍕

    Els filòsofs grecs ja es barallaven amb això. Hi ha dos tipus de felicitat, i una és molt més duradora:

    • Hedonia (El Plaer Immediat): És la satisfacció subjectiva i l’evitació del dolor.
    • Exemple: Marató de Netflix al sofà amb pizza i una copa de vi. Resultat: Plaer immediat.
    • Eudaimonia (La Plenitud): És la recerca de propòsit i el desenvolupament del teu màxim potencial.3
    • Exemple: Entrenar per a una marató o començar un idioma difícil. Resultat: El procés és incòmode, però et sents ple, amb Propòsit i experimentes Creixement Personal.2

    La Psicologia Positiva (a través del model PERMA) ens diu que necessitem sentir Emocions Positives, estar Compromesos (flow), tenir Relacions que valguin la pena, un Propòsit i Assoliments.4 Les Fortaleses Personals (com la temprança i el coratge) actuen com una barrera contra les desgràcies 5 i són les que ens permeten triar la marató (Eudaimonia) abans que el binge-watching (Hedonia).

    Taula 1: Comparativa de Models de Benestar: Hedonia vs. Eudaimònia

    ModelFocus centralMetaDimensions Clau
    Hedònic (Satisfacció)Lexperiència de plaer i labsència de dolor.Felicitat subjectiva i plaer immediat.Afecte positiu i satisfacció vital.
    Eudaimònic (Desenvolupament)Desenvolupament del potencial humà i vida amb propòsit.Plenitud, autorealització i funció òptima.Autonomia, Creixement Personal, Relacions Positives, Propòsit.

    3. Els Tres Pilars Antiestrès que Oblides (i No Són Avorrits)

    El benestar emocional no només viu a la teva ment, també resideix al teu cos i a la teva agenda.

    1. Dormir és el teu Superpoder: Dormir bé és una de les claus essencials del benestar.6 Si dorms malament, el teu cos no pot gestionar l’estrès. Són crucials 7-8 hores.7 La solució? Estableix una hora d’apagat tecnològic i respecta el teu descans.
    2. Parla de Tu, Trenca el Bucle: Si un problema et dona voltes al cap com un GIF sense fi, parlar-ne amb un amic ho transforma en una conversa de la vida real, la qual cosa et dona perspectiva. Compartir les teves inquietuds facilita un millor ajust emocional.8
    3. Els Límits Són Amor Propi: Si dius «sí» a tot, on queda el temps per a la teva pròpia recàrrega? Respectar els teus propis límits (i els dels altres) és vital per a l’estabilitat emocional i per fomentar Relacions Positives.7 No passa res per dir «no» a aquell sopar si el que necessites és dormir.

    4. La Trampa d’Instagram: No Comparis el Teu Backstage amb el seu Highlight Reel📸

    Aquest és el desafiament contemporani més gran. Les xarxes socials són un catalitzador de comparació perjudicial.9

    • L’Engany del Carret de Més Destacats: La gent només publica els moments més alts: la foto perfecta, l’ascens laboral, el viatge idíl·lic.10 Ningú publica les 100 selfies que van sortir malament, l’examen suspès, o la bronca de parella.10
    • Exemple: Estàs comparant el teu esmorzar (torrada cremada) amb la «Torrada d’Alvocat Perfecta» d’un influencer. Estàs comparant la teva vida «entre bastidors» (la real) amb el seu «carret de més destacats» (la ficció curada).10

    Solució: Curació Activa. És esgotador jutjar-se constantment.10 Utilitza el teu Control Ambiental (Ryff) i fes neteja: silencia o deixa de seguir els comptes que et generin ansietat, inseguretat o enveja. Si el compte no et motiva, sinó que et fa sentir malament, a la paperera de reciclatge digital! 9

    5. Un Robot Com a Terapeuta? El Perill de l’Algoritme Massa Amable 🤖

    La Intel·ligència Artificial Emocional (IAE) s’alia amb la psicologia, oferint suport escalable, fins i tot en gerontologia.11 Però hi ha un límit que no pot creuar.

    El Problema del Robot Massa Amable:

    La IA està dissenyada per ser col·laborativa i sempre validar els teus pensaments. Si li dius a un chatbot que et sents terriblement sol i vols rendir-te, la IA no té la capacitat d’un humà per fer una anàlisi profunda o exercir contenció crítica.12

    • Risc Crític: En casos de vulnerabilitat, la IA, per ser excessivament validant, pot reforçar ideacions negatives (Iatrogènesi Algorísmica), la qual cosa és perillosíssim.12 El vincle terapèutic és un “acte profundament humà” que no es pot replicar.12

    La Moral de la Història: Utilitza els chatbots com una eina de suport per al dia a dia. Però si el problema és seriós (per exemple, ideacions negatives persistents), acudeix a un professional, a una persona real.12 A més, la IA ha de ser implementada amb ètica per garantir que els seus beneficis siguin accessibles a tothom i promoguin la justícia social (UNESCO).16


    ÚLTIMA HORA: Proposta de Taller per a la Higiene Emocional Digital (Nivell 1)

    El benestar emocional a l’era digital exigeix noves competències, anomenades d’Alfabetització Digital i Socioemocional. Aquest taller se centra a dotar els participants d’habilitats pràctiques per exercir el seu Control Ambiental en l’ecosistema tecnològic.

    MòdulObjectiuCompetències Pràctiques
    Mòdul 1: La Dieta DigitalAprendre a identificar el consum tòxic i el consum nutritiu a la xarxa.Estratègia de Filtrat (Curació Activa): Fer una «neteja» activa de les xarxes, silenciar comptes que generen ansietat o comparació social nociva.
    Mòdul 2: Gestió de Límits PersonalsEstablir regles clares per fomentar la desconexió digital i evitar l’esgotament (burnout).Rutina de Desconnexió: Establir «zones de silenci digital» (p. ex., durant els àpats o 1 hora abans de dormir). Desactivació d’alertes no essencials per minimitzar les interrupcions constants.
    Mòdul 3: El Víncle Humà i l’IAEntendre les limitacions ètiques de la IA en l’àmbit emocional i prioritzar l’ajuda professional.Anàlisi Crítica de l’IA: Desenvolupar un pensament crític sobre el que pot o no pot fer l’IA en un context emocional. Conèixer i identificar quan s’ha de buscar ajuda d’una persona real davant d’un problema de salut mental seriós.
    Mòdul 4: Reforç de l’Autoestima OfflinePotenciar les fortaleses i l’autoestima a través d’activitats que no requereixin validació digital.Reconnexió sense Connexió: Identificar activitats i talents que generen benestar fora d’Internet. Organitzar trobades presencials amb amics, deixant els dispositius fora de l’abast per millorar la qualitat de les relacions socials.

    Aquest enfocament pràctic, que es pot realitzar en sessions amb demostracions interactives 3, és essencial per empoderar els usuaris i millorar el seu benestar emocional en la complexa interacció amb la tecnologia.1


    Decàleg d’Estratègies per Fomentar el Benestar Emocional

    Les deu estratègies següents es deriven de l’evidència acadèmica i les recomanacions de la Psicologia Positiva i la salut mental digital, oferint un camí clar per al desenvolupament del benestar eudaimònic i emocional:

    1. Practicar la Consciència Emocional Funcional: Analitzeu les emocions intenses preguntant-se: «Quina informació útil m’està donant aquesta emoció?» (Enfocament Punset). Eviteu jutjar els sentiments com a bons o dolents; avalueu la seva funcionalitat per a la situació actual.
    2. Invertir en el Propòsit Vital (Regals Emocionals): Identifiqueu i realitzeu accions que us connectin amb el vostre sentit de vida o propòsit (Significat), com apuntar-se a una nova classe o desenvolupar un afició.
    3. Establir Higiene del Son Rigorosa: Prioritzeu el descans nocturn (7-8 hores) com un acte fonamental de cura personal. La qualitat del son és clau per a la regulació neurobiològica de l’estat d’ànim i la resiliència davant de l’estrès.
    4. Exercir el Control Ambiental Digital: Establiu límits de temps diaris per a l’ús de xarxes socials i netegeu activament el vostre feed, silenciant o deixant de seguir comptes que fomentin la comparació social perjudicial o la inseguretat.
    5. Fomentar la Connexió Humana Presencial: Priorice les interaccions cara a cara amb amics o éssers estimats, assegurant-se que aquestes relacions no siguin substituïdes per la connectivitat virtual.
    6. Desenvolupar la capacitat d’expressió: Parleu activament de les vostres inquietuds i intenteu identificar i expressar els vostres sentiments a persones de confiança. Compartir les càrregues emocionals facilita un millor ajustament emocional i conductual.
    7. Conrear una Fortalesa de Caràcter: Trieu una fortalesa personal (e.g., coratge, gratitud, temprança ) i practiqueu intencionalment com aplicar-la en situacions quotidianes per millorar la seva capacitat de recuperació.
    8. Respectar i Comunicar Límits Clars: Identifiqueu els vostres propis límits físics, emocionals i de temps, i comuniqueu-los de manera assertiva. Això fomenta la confiança en les relacions i manté l’estabilitat emocional.
    9. Conrear l’autoestima Fora de línia: Participeu en activitats que us facin sentir competent i que reforcin talents que no requereixen validació en l’entorn digital.
    10. Buscar Suport Professional davant la Vulnerabilitat: Utilitzeu les eines d’IA com a suport educatiu, però si experimenteu problemes greus de salut mental, incloent-hi ideacions negatives persistents, reconegueu el límit de la tecnologia i busqueu immediatament l’ajuda d’un professional sanitari (psicòleg o psiquiatre).

    👇DESCARREGA L’ESTUDI COMPLET: Estudi sobre Benestar Emocional, IA i Xarxes

    #BenestarEmocional és un múscul que s’entrena, tal com promou #ElsaPunset. Entén la diferència entre #Hedonia (plaer immediat) i #Eudaimonia (plenitud i #Propòsit) i busca el teu #CreixementPersonal segons el model #PERMA. En l’ #EraDelsAlgoritmes, aprèn a exercir el teu #ControlAmbiental, posa #LímitsClars i prioritza l’#HigieneDelSon. Evita la #TrampaDInstagram comparant el teu #Backstage amb el seu #HighlightReel i fes una #NetejaDigital. Recorda el límit de la #IAEmocional; davant problemes seriosos, busca #SuportProfessional. #PsicologiaPositiva

    Obres citades

    1. La Contra de la Vanguardia. Elsa Punset. | PDF – Slideshare, https://es.slideshare.net/slideshow/la-contra-de-la-vanguardia-elsa-punset/4219158  

    2. Psicología positiva y bienestar emocional – IVANESALUD, https://www.ivanesalud.com/psicologia-positiva-y-bienestar-emocional/  

    3. Eudaimonia. El secreto de la felicidad perdida – Glocalthinking, https://glocalthinking.com/eudaimonia-el-secreto-de-la-felicidad-perdida/ 

    4. Bienestar eudaimónico y meditación mindfulness en los contextos laborales: una revisión sistemática – SciELO España, https://scielo.isciii.es/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0212-97282023000200011&lng=es&nrm=iso&tlng=es 

    5. Modelo Perma de Martin Seligman: Psicología Positiva – IEPP, https://www.iepp.es/modelo-perma/ 

    6. Bienestar emocional y salud | Comunidad de Madrid, https://www.comunidad.madrid/servicios/salud/bienestar-emocional-salud 

    7. Propiedades psicométricas de la escala de bienestar PERMA para adolescentes – Dialnet, https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/7944704.pdf 

    8. 10 Consejos para el Bienestar Emocional en la Vida Diaria – AGS Psicólogos Madrid, https://www.ags-psicologosmadrid.com/ansiedad/10-consejos-para-el-bienestar-emocional/ 

    9. Guía Promoción Bienestar Emocional – Dialnet – Universidad de La Rioja, https://dialnet.unirioja.es/descarga/libro/767166.pdf 

    10. Cómo impacta en la salud mental compartir rutinas de entrenamiento en redes sociales, según la ciencia, https://www.infobae.com/salud/ciencia/2025/12/09/como-impacta-en-la-salud-mental-compartir-rutinas-de-entrenamiento-en-redes-sociales-segun-la-ciencia/ 

    11. Why do I compare myself to others online? | Mental Health America, https://mhanational.org/es/resources/why-do-i-compare-myself-to-others-online/ 

    12. Las redes sociales y la salud mental: Adicción a las redes sociales, https://www.helpguide.org/es/problemas-de-la-adolescencia/las-redes-sociales-y-la-salud-mental 

    13. La inteligencia artificial se alía con la psicología para transformar la atención emocional y revolucionar la salud mental | UNIR, https://www.unir.net/revista/salud/ia-alia-psicologia-transformar-atencion-emocional-y-revolucionar-salud-mental/ 

    14. Inteligencia artificial emocional. Desafíos y limitaciones de la interacción entre humanos y máquinas – Sociedad Española de Medicina Estética, https://www.seme.org/revista/articulos/inteligencia-artificial-emocional-desafios-y-limitaciones-de-la-interaccion-entre-humanos-y-maquinas 

    15. “La IA es útil, pero ante problemas de salud mental hay que acudir a …, https://fundacionhospitalarias.org/es/actualidad/la-ia-es-util-pero-ante-problemas-de-salud-mental-hay-que-acudir-un-profesional-una-persona-real 

    16. Ética de la inteligencia artificial – UNESCO, https://www.unesco.org/es/artificial-intelligence/recommendation-ethics

  • 🏰Marianao's: 📍Punt mut de 🔀 subversions al 📜 Segle XX - 📜Memòria i 🙏Homenatges - 🎬Realitzacions

    🌿MARIANAO’s: De la Plantació Cubana 🇨🇺 al Clúster de la Memòria Democràtica 🗳️. Una història inèdita de Sant Boi.🏘️

    Oblidada durant 16 anys, la memòria d’una urbanització de Sant Boi es revela com el cor ocult de la història d’Espanya. El Parc de Marianao, construït amb fortuna esclavista i seu de la repressió contra els obrers, va ser més tard víctima de l’espoli franquista i, finalment, el bressol de la ràdio democràtica i l’activisme. Prepareu-vos per un viatge de 135 anys que connecta l’explotació colonial, el gran «pelotazo» urbanístic del Franquisme, i la sobirania ciutadana. Us presentem la recopilació històrica més completa sobre Marianao, des del luxe dels Indianos (1880) fins al Clúster de Salut Mental (2015), amb nou material d’arxiu de Carles Serret i els testimonis inèdits de la resistència. Feu clic per descobrir els set capítols (i dotze publicacions amb fonts multimèdia i IA) que trenquen el silenci de la història!

    El 3 de març del 2009 es va presentar un projecte als ‘VII Premi (municipal) Carles Martí i Vilà’ amb el títol: «MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya«. Es definia així: «Projecte de recuperació de la memòria històrica dels residents, estiuejants i masovers de la urbanització Parc de Marianao de Sant Boi de Llobregat, des del seu context originari fins el seu desenvolupament en el període franquista i de la transició espanyola. Aquest nucli ha estat protagonista mut de les subversions conservadores i progressistes més rellevants a tota Espanya del segle XX i que han marcat el nostre present». Es publicaría en format bloc (web SantBoi.Tv) i vídeo (YouTube).
    Després de fer els enregistraments i rebre el suport de l’Arxiu Històric Municipal de Sant Boi de Llobregat, en la figura del seu Director Carles Serret, amb una completa entrevista per Carles Vallejo com a resident i activista per a la recuperació de la memoria històrica, es va perdre el material grabat i diluir el projecte.
    Van pasar 16 anys, el 2025, on es va rescatar tot el material d’una copia que es fa ver en un vell disc dur. I ens varem proposar rescatar la producció del projecte:

    Amb la intenció de compartir amb els veins de Sant Boi de Llobregat, recollint les noves aportacions del Carles Serret en tots aquests anys que ha realitzat i publicat des de Blogger, Radio Sant Boi, Facebook i Youtube; i altres de noves aportacions d’investigació, varem actualitzar el contingut ampliant la història de Marianao i comparant-la amb l’estat en cada moment amb la vila de Sant Boi.

    CapítolTítol Complet del CapítolPeríode TemporalSinopsi i Temes Clau
    0PRESENTACIÓS. XIX – ActualitatResum de l’evolució del Parc de Marianao, de finca senyorial a espai cívic.
    1Del somni colonial a l’epicentre modernista i polític1866-1929Salvador Samà (Marquès) com a esclavista; la construcció dels Parcs (Marianao/Cambrils); influència en el Pistolerisme i el Cop de Primo de Rivera.
    2Un escenari de convulsions i silenci durant la República i la Guerra Civil1931-1950La repressió, la història de la Família Vallejo (activisme i resistència), i el destí de la propietat dels Samà sota la dictadura.
    3Del marquesat a la parcel·lació: un negoci amb ombres franquistesc. 1940-1974L’espoli: la condemna per Maçoneria; la venda forçada a Abdón Bordoy (finançat per Joan March); el model del pelotazo urbanístic.
    4Un microcosmos de classes i ideologies1940-1975L’evolució social: del destí d’estiueig burgès prebèl·lic a la barreja social postguerra; la integració tardana amb la vila de Sant Boi.
    5Un plató imaginari i cultura popular, amb un tràgic epíleg1880-1980La transformació socioeconòmica i la revalorització cultural, des de l’exclusivitat aristocràtica a la resistència de base.
    6De la clandestinitat franquista a l’epicentre del catalanisme i la salut mental1963-2015L’Agermanament antifranquista; l’adquisició municipal (1974); el Palau com a seu de Ràdio Sant Boi (1980) i el Clúster de Salut Mental (2015).
    AnnexMarianao’s: Un Viatge per 150 Anys de Sindicalisme, Poder i Contrast Social150 AnysRecorregut conceptual: contrast entre el poder econòmic (Samà, March) i la lluita obrera local (Balbina Pi, Carles Vallejo); ús col·lectiu del Palau (refugi de guerra, centre de salut mental).
    Marianao: la microhistoria que explica España. PodCast Gemini IA (Esp.)
    Logo de Sant Boi punto Te Uve
    Produïts i Realitzats el 2009 amb multicàmeres professionals HD
    logo SantBoi Tv Ai
    Produïts i Realitzats el 2025 amb IA de lliure ús

    La següent cronologia estableix, per primera vegada de manera unificada, les fites clau de la història de la Urbanització Marianao, traçant la seva evolució des de l’estatus colonial a la sobirania ciutadana.

    AnyÀmbitEsdeveniment Clau a Marianao / Sant Boi
    c. 1866Fundació / ColonialNaixement de Salvador Samà i Torrents (II Marquès). La fortuna familiar és consolidada en el tràfic d’esclaus.
    c. 1880PatrimonialInici de les obres de la finca i el parc Marianao, amb disseny de Josep Fontseré i Mestre. Establiment com a destí d’estiueig de la petita burgesia.
    c. 1896Social / ObrerNaixement de Balbina Pi i Sanllehy, anarcosindicalista i feminista de la CNT, figura clau de la lluita obrera local.
    c. 1898Social / ColonialGuerra de Cuba. El Marquès suggereix abandonar l’illa. Profunda indiferència de l’elit Samà davant el sacrifici de soldats santboians.
    1901Social / Conseqüència26 veterans de la Guerra de Cuba, els “últims de Cuba,” acaben ingressats al psiquiàtric de Sant Boi, sense reconeixement de l’elit.
    1917-1923Polític / RepressiuEl Marquès de Marianao utilitza el seu poder en la repressió de l’anarcosindicalisme (Pistolerisme) i esdevé responsable del Somatén.
    1923 (Set.)PolíticCop d’estat de Primo de Rivera. Marianao es converteix en un centre de gestació de la dictadura.
    1938MilitarEl Palau Samà és utilitzat com a hospital de campanya durant la Guerra Civil.
    1941Repressiu / PatrimonialSalvador Samà i Sarriera (III Marquès) condemnat a 20 anys i 1 dia per Maçoneria, propiciant el seu espoli.
    c. 1944Urbanístic / EspeculacióVenda forçada (mitjançant multa fiscal) a Abdón Bordoy (finançat per Joan March) per 1.000.000 de Ptes. Inici de la parcel·lació especulativa.
    1950-1970SocialEl Parc Residencial de Marianao es desenvolupa amb una composició social marcadament barrejada en classes i origen ideològic.
    c. 1963Activisme ClandestíInici de l’Agermanament Solidari (informal) Sant Boi-Marianao (L’Habana) promogut per l’oposició antifranquista.
    1973 (Jul.)Social / ObituariMort de Balbina Pi i Sanllehy, referent de l’anarcosindicalisme i feminisme català.
    1974Patrimonial / CívicAdquisició patrimonial del Palau i el nucli central del Parc pel Municipi de Sant Boi, revertint l’espai a domini públic.
    1980 (Maig)DemocràticEl Palau Marianao esdevé la Primera Seu de Ràdio Sant Boi, símbol de la llibertat d’expressió municipal.
    2015 (Març)Transformació CívicaEl Palau Marianao es converteix en la seu del Clúster de Salut Mental de Catalunya.

    MARIANAO’s

    El Punt Mut de les Subversions (1880-2015)

    De la riquesa colonial i el tràfic d’esclaus a la lluita per les llibertats. Una història de poder, resistència i conquesta ciutadana a Sant Boi de Llobregat.

    1880 – 1929

    L’Ombra de la Riquesa Colonial

    El Parc de Marianao neix de la fortuna acumulada per la família Samà a Cuba, fonamentada en el tràfic d’esclaus. Mentre el Marquès construïa un paradís modernista, els joves de Sant Boi morien a les guerres colonials defensant interessos aliens.

    La Dada Colpidora (1901)

    26 Veterans

    ingressats al Psiquiàtric de Sant Boi, oblidats per l’elit que s’enriquia a l’illa.

    Prioritats de l’Elit (1898-1901)

    Comparativa conceptual entre la inversió en luxe privat i el suport social als veterans.

    1940 – 1974

    El Franquisme: Repressió i Especulació

    La dictadura franquista va reprimir la Família Samà, forçant la venda del patrimoni. Inversors especuladors van adquirir el sòl amb l’únic objectiu de la construcció massiva, que va multiplicar el valor inicial per 78, creant un nou focus de poder immobiliari.

    ⚖️

    L’Eina: La Repressió

    Salvador Samà condemnat a 20 anys per Maçoneria (1941). La multa fiscal força la venda ràpida del Palau.

    💰

    El Benefici: x78

    El valor del sòl va passar d’1 milió de pessetes (preu de compra forçada) a un valor especulatiu massiu.

    🕊️

    La Resposta: La Lluita Civil

    La Família Vallejo i altres ciutadans actius inicien l’oposició al règim des de Marianao, defensant els valors democràtics.

    Metamorfosi Social: Tres Èpoques

    Marianao ha viscut tres vides diferents. Aquest gràfic analitza com han canviat les dinàmiques de poder, accés públic i llibertat política al llarg de 135 anys.

    Època Colonial (1880-1930)

    Dominada per Samà i la repressió a la classe obrera. Actiu: Balbina Pi.

    Franquisme (1939-1975)

    Especulació massiva i lluita per la llibertat. Actiu: Família Vallejo.

    Democràcia (1980-2015)

    Recuperació cívica i socialització del Palau. Actiu: Carles Serret i Moviment Ciutadà.

    Cronologia de la Resistència

    1917-1923

    Balbina Pi i la Lluita Obrera

    Mentre Samà exercia el poder colonial, Balbina Pi (CNT) esdevenia un símbol local de la Resistència Obrera contra les elits.

    Inici de la parcel·lació i especulació forçada a mans d’inversors privats. Neix la «Ciudad Soñada» sense cap visió cívica.

    1944

    El ‘Pelotazo’ Urbanístic

    Anys 50-70

    Els Vallejo i l’Antifranquisme

    La Família Vallejo és un nucli de lluita per les llibertats, esdevenint clau en el moviment antifranquista local i la Transició.

    Impuls per recuperar la memòria històrica de Marianao. Les seves investigacions són clau per socialitzar l’ús del Palau i entendre’n el passat.

    Anys 80 – 2015

    Carles Serret i la Memòria Cívica

    Protagonistes Clau: L’Evolució del Poder

    👑

    Salvador Samà

    Poder Colonial (1880-1939)

    Luxe finançat per l’esclavitud. Elit terratinent.

    Balbina Pi

    Resistència Obrera (1910-1936)

    Símbol de l’oposició anarcosindicalista a les elits colonials.

    📈

    Inversors Franquistes

    Especulació Massiva (1944-1975)

    Compradors del sòl, enfocats en el guany immobiliari ràpid.

    🕊️

    Família Vallejo

    Lluita per la Democràcia (1950-1980)

    Nucli antifranquista clau per a l’avenç de les llibertats cíviques.

    📚

    Carles Serret

    Recuperació Cívica (1980-2015)

    Historiador clau per destapar el passat colonial i l’especulació del parc.

    Epíleg: Un Cercle Tancat

    On abans hi havia luxe excloent finançat pel dolor llunyà, avui hi ha un espai de cura comunitària. El Palau Marianao ha passat de símbol d’oligarquia a far de Salut Mental. Gràcies a la tasca de Carles Serret, la història és ara visible.

    2025: Memòria Recuperada

    L'anàlisi del projecte "MARIANAO’s" confirma la seva rellevància no només com a exercici de recuperació de la memòria local, sinó com a eina metodològica per entendre la història d'Espanya a través de la microhistòria. La urbanització Parc de Marianao és, efectivament, un microcosmos on es manifesten totes les grans fractures ideològiques, econòmiques i socials del segle XX.

    El valor de la recopilació resideix en la seva capacitat per traçar una narrativa de continuïtat que abasta temes complexos. La història de la família Samà és presentada com un cicle que va del somni colonial basat en l'esclavisme i la repressió obrera, a ser víctima de la seva pròpia lògica repressiva sota el franquisme (condemna per Maçoneria i expoli), que al seu torn va inaugurar el model urbanístic especulatiu. Aquest estudi demostra que el franquisme va utilitzar la repressió ideològica com a mecanisme d'extracció de riquesa, desposseint les velles èlits per beneficiar les noves.

    La culminació cívica d'aquesta història, amb l'adquisició municipal del Palau el 1974 i la seva posterior transformació en la seu de la ràdio democràtica i, finalment, en el Clúster de Salut Mental el 2015, tanca el cercle narratiu. L'espai, fundat sobre el patiment i l'extracció, s'ha reconvertit en un centre de sanació i servei públic, simbolitzant la victòria de la sobirania ciutadana sobre l’oligarquia i la repressió.


    📜 Obre i Descarrega't el Document Final 💾 què Conclou i Projecta Tot Aquest Treball de Recull de Memòria Històrica de Marianao 🏘️ i de Disposició Totalment Gratuïta! 🆓

    El projecte documental 'Marianao's' (2009-2025) no hauria estat possible sense la confluència de l'expertesa tècnica, el rigor històric i el testimoni viu dels seus participants. Aquesta sèrie, culminada a SantBoi.Tv, teixeix la història de la finca i la urbanització de Marianao des de la influència cubana fins a l'activisme antifranquista.

    El projecte ha estat impulsat per un equip multidisciplinari que ha garantit tant la profunditat del contingut com la seva qualitat audiovisual:

    • Carles Vallejo Calderón: Aporta la memòria política i social del barri. Activista antifranquista i sindicalista de CCOO, la residència de tota la família a la Torre 'El Cerezo' de Marianao va ser un centre de reunions clandestines durant el franquisme. La seva perspectiva de resident i lluitador és crucial per entendre la història de la resistència local.
    • Ibán Arévalo Bernabé: La columna vertebral tècnica del projecte. Professor de Filosofia, realitzador i editor audiovisual, i fundador de SantBoi.Tv. Ha dirigit la tasca documental i d'edició des dels primers enregistraments de 2009, assegurant la divulgació del patrimoni immaterial local.
    • Val.Machío: Periodista i professor en Mitjans. Ha estat l'encarregat de la culminació multimèdia-web del projecte, donant forma definitiva a 'Marianao's' amb el tancament de la sèrie en capítols a SantBoi.Tv el 2025.

    La base documental del projecte resideix en les veus d'experts i testimonis que connecten directament amb el passat de la finca:

    • Carles Serret i Bernús: Director de l'Arxiu Històric Municipal de Sant Boi (AHMSB). La seva figura és el garant documental del projecte, proporcionant la base fundada sobre els Samà, la urbanització i el context local, a través de la seva expertesa i els seus nombrosos registres de divulgació (Ràdio Sant Boi, blogs).
    • Tate Cabré: Periodista cultural i professora de Comunicació. Enregistrada el 2009, la seva expertesa en Gaudí i el llegat dels 'indians' (a partir de la seva obra Cuba a Catalunya...) és vital per enquadrar el Palau de Marianao i la fortuna dels Samà amb la seva connexió colonial i cubana.
    • Mateu Campomar: Un testimoni únic, ja que va ser primer Administrador dels Samà i després Gestor de la Urbanització per a Abdón Bordoy. Aporta el coneixement clau sobre la transició de propietat i la gestió de la finca en les seves dues grans etapes històriques.
    • Sr. Bota: Cunyat de Mateu Campomar, va ser barquer del llac del Palau. El seu record de la canalització d'aigües i de la vida quotidiana ofereix detalls íntims i inèdits sobre el funcionament de l'antiga possessió dels marquesos.
    • Josep Faura i Bergès: L'últim massover de la família Faura que va treballar per als Samà. El seu testimoni representa la memòria de la pagesia local, amb records potents sobre la vida rural a la finca i la repressió social i lingüística durant el Franquisme.

    Després de recórrer aquests 135 anys d’història, la memòria de Marianao ja no pot ser un "punt mut". Ara que les subversions, l'expoli i la resiliència han estat documentades, és el nostre deure projectar aquest coneixement al futur. Comparteix aquesta crònica inèdita, visita els espais de memòria històrica (el Palau, la Miranda, l'entorno del Parc... ) amb una nova mirada crítica i participa activament en la protecció d’aquest llegat. Que la història de la fortuna esclavista i la lluita obrera serveixi per a construir una memòria democràtica forta. La recuperació de la memòria continua, i tu en formes part.


    #SantBoi #Marianao #HistòriaSantBoi #MemòriaDemocràtica #Patrimoni #Indianos #Colonialisme #Franquisme #LluitaVeïnal #Transició #RàdioLliure #RàdioSantBoi #CulturaSantBoi #BaixLlobregat #ArxiuHistòric #Urbanisme #MemòriaHistòrica #Activisme #Catalunya #DescobreixSantBoi

  • 🏰Marianao's: 📍Punt mut de 🔀 subversions al 📜 Segle XX - 📜Memòria i 🙏Homenatges - 🎬Realitzacions

    MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 6. De la clandestinitat franquista 🚪🔗 a l’epicentre del catalanisme 🎗️ i la salut mental 🧠 (1963-2015)

    Marianao, un barri residencial de Sant Boi de Llobregat, és molt més que l’antiga finca d’un marquès indiano. La seva història encapsula perfectament la Transició Espanyola: la conquesta de l’espai públic a l’oligarquia, la resistència antifranquista protagonitzada per figures claus de la memòria democràtica, i una transformació que va convertir el Palau Marianao, d’una luxosa residència privada, en la seu de la primera ràdio democràtica municipal i, més recentment, en el Clúster de Salut Mental de Catalunya. Aquesta és la crònica d’un barri que va passar de la repressió a ser un símbol de la llibertat i la solidaritat internacional. Tot un nucli urbanitzat al voltant d’un Parc i que va donar nom a tot un barri que ampliava les infraestructures socioculturals.

    Sumari

    Infografia Transició A Marianao
    Infografia Transició A Marianao
    Marianao de Sant Boi de la dictadura a la radio. PodCast IA Esp.

    Cronologia de la Transició Urbanística de Marianao (1953–1980)

    AnyFita Clau / DocumentImpacte
    1953Pla Comarcal de BarcelonaDefineix zonificacions, però no aporta millores ni solucions a les mancances.
    C. 1970sCreixement de les Associacions de VeïnsPressió creixent sobre l’Ajuntament franquista per la manca de serveis bàsics.
    1974Venda del Palau i Llac de MarianaoAdquisició de patrimoni clau (per 24M Ptes) per l’Ajuntament; final del control Bordoy. Base material per a la democràcia.
    1979Primeres Eleccions DemocràtiquesInici del govern municipal democràtic, amb control sobre l’antiga finca de Marianao.
    1980 (Maig)Inauguració Ràdio Sant Boi al PalauRepropòsit simbòlic del Palau com a centre de comunicació pública.

    L’evolució del Parc i Barri de Marianao va estar marcada pel deteriorament progressiu durant el tardofranquisme i un dèficit crònic d’infraestructures. La manca d’ambulatoris, d’equipaments escolars i culturals va generar una tensió constant amb l’administració local, que tractava d’evadir la seva responsabilitat al·legant que la finca continuava sent responsabilitat dels seus propietaris privats, la família Bordoy.

    Aquesta pressió veïnal va ser un catalitzador clau que va forçar la família Bordoy a liquidar l’actiu. La família, que havia obtingut la propietat mitjançant una «maniobra política i especulativa» [1], ja havia extret el seu benefici i no tenia cap interès ni capacitat econòmica per fer les inversions urbanístiques necessàries, buscant així «treure’s de sobre el mort».

    La venda de l’àrea de protecció del Palau i el Llac de Marianao a l’Ajuntament es va formalitzar l’any 1974 per 24 milions de pessetes.Tot i que aquesta adquisició es va fer encara sota el règim autoritari com a mesura reactiva a la crisi urbanística, va resultar ser un fet involuntàriament democràtic. La nova corporació municipal sorgida el 1979 va heretar un espai central i prestigiós, la qual cosa va permetre la seva ràpida transformació simbòlica i funcional a ús públic.

    La família Vallejo Calderón, resident a Marianao, personifica el triple llegat de la repressió, la memòria democràtica i la defensa dels drets cívics. La seva casa a Marianao, adquirida gràcies a l’escriptor José Mallorquí (creador d’El Coyote), era un centre de trobades clandestines, sovint disfressades de paelles i tertúlies familiars. En aquestes reunions, els Vallejo, que escoltaven d’amagat la Ràdio Pirenaica, exercien tasques de socors i s’amagaven persones fitxades per la dictadura.

    Carles Vallejo Calderón va ser un líder sindical clau de CCOO a la SEAT, sent detingut, brutalment torturat a Via Laietana i forçat a l’exili. Avui, és una figura central en la recuperació de la memòria històrica, exercint com a President de l’Associació Catalana de Persones Ex-Preses Polítiques del Franquisme i del Consell de Participació del Memorial Democràtic. També presideix el Memorial dels Treballadors de Seat.

    La seva germana, Dolors Vallejo Calderón, mestra i fundadora de l’Associació per la Memòria Històrica del Baix Llobregat, ha continuat el compromís cívic des de la institucionalitat. Actualment, és la Síndica Municipal de Greuges de Sant Boi de Llobregat. Aquesta trajectòria familiar demostra com l’aïllament del barri de Marianao va facilitar un activisme que va acabar influint profundament en l’etapa democràtica.

    Un modest tribut a la Família Vallejo. Amb suport d’IA.

    El moviment antifranquista a Sant Boi es va caracteritzar per ser «força tardà» i «molt moderat» en comparació amb ciutats veïnes com Cornellà o l’Hospitalet, a causa de la menor presència del sector industrial i, per tant, de la lluita sindical clàssica.

    No obstant això, aquesta moderació va desplaçar el focus de l’oposició cap a l’organització civil de base, com les associacions de veïns, els pares d’alumnes i grups vinculats a l’Església.

    Aquesta concentració en el teixit comunitari i la lluita per les mancances urbanístiques va ser crucial. Va dotar els futurs quadres democràtics d’una sòlida experiència en la mobilització veïnal i la gestió de conflictes locals, la qual cosa va permetre la ràpida i eficaç institucionalització de la democràcia a Sant Boi a partir de 1979.

    L’Associació de Veïns de l’Urbanització del Parc de Marianao va néixer com a resposta directa al deteriorament del barri i a la manca total de serveis essencials com ambulatoris i escoles. La reivindicació veïnal es va intensificar a mesura que es negociava el Pla General Metropolità, ja que els antics propietaris continuaven reivindicant intervencions que mai es materialitzaven.

    L’AAVV va jugar un paper clau en canalitzar la pressió comunitària per forçar la dotació de serveis i resoldre la propietat de les parcel·les, ja que l’organització es va convertir en l’únic mitjà pragmàtic per obtenir millores bàsiques en el context d’una administració local poc resolutiva.

    Butlletins 1,2,3 AAVV Parc Marianao

    La pressió exercida pels propietaris i la manca d’interès d’inversió dels Bordoy van culminar amb la venda del Palau i el Llac a l’Ajuntament el 1974. Aquesta operació, per un preu de 24M de pessetes que va ser considerat «molt ajustat» donada la magnitud de la finca, va ser un triomf inicial de l’activisme.

    L’adquisició per part del municipi va ser fonamental, ja que va treure el patrimoni més important de Marianao de mans privades. Un cop el Palau va ser propietat municipal, la lluita de l’AAVV va poder enfocar-se a garantir que l’espai es transformés en equipaments i centres d’ús comunitari, resolent així les mancances cròniques del barri.

    L’any 1976, Sant Boi de Llobregat va adquirir una rellevància política nacional en acollir la primera Diada Nacional de Catalunya multitudinària i legal després de la dictadura. Aquest esdeveniment es va convertir en un «epicentre de les reivindicacions populars pels drets i la identitat catalana».

    L’acte va ser crucial per aglutinar l’Assemblea de Catalunya i comptar amb el suport de forces d’esquerra com el PSUC, que es va consolidar com una força organitzativa de la Transició.

    La Diada de Sant Boi de 1976 va ser tan significativa que va generar un informe policial confidencial dirigit al governador civil de Barcelona, Salvador Sánchez Terán, detallant les protestes i els oradors. Aquest fet subratlla la importància de Sant Boi com a plataforma de l’emergent règim democràtic.

    Les eleccions municipals de 1979 van inaugurar l’etapa democràtica amb la formació del «Pacte de Progrès», una coalició entre el PSC i el PSUC.

    Tot i el seu caràcter fundacional, aquest pacte va patir una «gran crisi política local» que va culminar amb el seu trencament l’estiu de 1980.

    Aquesta ruptura local reflectia les fortes tensions internes que afectaven el PSUC a nivell nacional durant el període 1977-1982.

    La democràcia va convertir el Palau de Marianao, l’antiga propietat d’elit, en un punt de llançament de la comunicació pública. Ràdio Sant Boi es va fundar formalment el maig de 1980 i es va convertir en la tercera emissora municipal de Catalunya i la primera al Baix Llobregat.

    Denúncia Tancament Ràrdio St Boi 980

    El seu naixement va ser una autèntica «Rebel·lió per les ones» i un desafiament a l’antic règim. L’alcalde Xavier Vila va haver d’interposar-se personalment davant una inspecció estatal (amb un censor encara de la vella guàrdia franquista) que va intentar tancar l’emissora «pistola en mà». L’acció de l’alcalde va garantir la continuïtat de l’emissora.

    El Palau va acollir la primera seu de la ràdio, projectant-se com un epicentre comunicatiu. Després del trasllat de la ràdio, l’edifici va continuar la seva reconversió cap a usos públics, allotjant successivament serveis com els Jutjats de Sant Boi fins al 2007 i, durant un temps, l’oficina d’expedició del DNI de la Policia Nacional.

    Un programa sobre el patrimoni i la història de Sant Boi ha estat La República SantBoiana.


    Carles Serret i Bernús. ARXIU HISTÒRIC MUNICIPAL DE SANT BOI DE LLOBREGAT. 25 de juliol de 2024

    Imatge de l’entitat

    La Fundació Marianao es remunta a l’Associació Casal Infantil i Juvenil de Marianao, que va néixer el 1985 amb l’ocupació i rehabilitació d’un edifici abandonat.

    Aquesta iniciativa juvenil i veïnal va ser la base per a una evolució professionalitzada de la intervenció social. L’Associació es va transformar en la Fundació Marianao l’any 1998, amb l’objectiu de donar suport a la infància i la joventut, promoure la formació de col·lectius en risc i col·laborar en la construcció d’una societat més justa.

    La identificació d’un altre centre cultural municipal, conegut com ‘El Casino’, reforçà el patró de reconversió democràtica dels espais d’oci de l’antiga èlit. El seu origen és el Club Estiueanc de Sant Jordi, un centre recreatiu d’inicis del segle XX freqüentat per la petita burgesia barcelonina, del qual la gent de la vila mai en va formar part. L’any 1987, l’Ajuntament va reconvertir aquest espai en un Casal de Barri de Marianao d’accés lliure, tancant el cercle de la reversió dels espais de distinció social a la ciutadania.

    En la tasca de saldar el dèficit històric d’infraestructures socials al barri, Marianao va ser dotat de l’equipament L’Olivera. Aquest centre és actualment un servei social consolidat de titularitat pública. Es dedica a la provisió d’un Poliesportiu i Serveis Socials Bàsics.

    Fundació de Marianao – fundat el 1985 -, Casal de Barri ‘El Casino’ i Poliesportiu i Serveis L’Olivera

    Cronologia dels Usos del Palau de Marianao en l’Època Democràtica

    AnyÚs / Funció del Palau de MarianaoFita Clau
    1974Adquisició Patrimonial (Encara sota Franquisme)L’Ajuntament adquireix el Palau i l’àrea del Llac, assegurant el patrimoni per a ús públic futur.
    1980 (Maig)Primera Seu de Ràdio Sant BoiInauguració de Ràdio Sant Boi. L’alcalde Xavier Vila s’enfronta a l’inspector que volia tancar l’emissora.
    1983 (Abril)Institut de Formació Professional (FP)Neix la secció de Marianao de l’Institut de FP, utilitzant espais del Palau per impartir Electicitat i Delineació.
    C. 1980 – 2007Jutjats de Sant Boi / Policia NacionalEl Palau allotja els jutjats (fins 2007) i, posteriorment, l’oficina d’expedició del DNI de la Policia Nacional.
    1987Casal de Marianao ‘El Casino’L’Ajuntament reconverteix l’antic Club Estiueanc de Sant Jordi en un Casal de Barri.
    2015 (Març)Clúster de Salut Mental de CatalunyaL’Ajuntament cedeix temporalment el Palau com a seu física del Clúster de Salut Mental de Catalunya, una fita que reorienta l’ús del patrimoni cap a la innovació i la salut.

    L’agermanament entre Sant Boi i Marianao (La Habana) és un model de cooperació dual: el seu vincle es remunta aproximadament a l’any 1963, quan va néixer l’Agermanament Solidari, una relació promoguda per entitats de la societat civil i grups d’oposició antifranquista, com a acte de solidaritat ideològica en plena dictadura.

    1. Base Logística: Les associacions obreres clandestines , especialment en el nucli industrial de Sant Boi, van ser el mecanisme de mobilització i finançament, proporcionant la capacitat de mantenir l’operació al llarg del temps.   
    2. Cobertura Ideològica i Local: El focus a Marianao (Sant Boi) i l’adopció del discurs d’intercanvi entre pobles (prenent de referència el moviment Agermanament de 1963) van oferir la cobertura conceptual necessària per a una acció de naturalesa obertament política.

    Evolució del Marc de Solidaritat a Catalunya (1963–1986)

    PeríodeFocalització PrincipalExemple Institucional/Moviment ClauSignificat PolíticRelació amb Agermanament Clandestí
    1963-C. 1970 (Pre-polític)Transició Missionerisme a IntercanviMoviment Agermanament (1963), Intermón, Mans Unides (context)Sensibilització social; Inici de l’acció no governamental.Proporciona el model conceptual de «intercanvi entre pobles».
    C. 1970-1976 (Clandestinitat Pura)Solidaritat Política i AntiestructuralComitès de Solidaritat (Vietnam, Cuba, etc.)Suport ideològic directe als moviments d’alliberament; Antifranquisme.El cas Sant Boi-Marianao s’insereix directament aquí.
    1977-1986 (Transició i Consolidació)Cooperació Descentralitzada (Municipal)Agermanaments Nicaragua (Post-1979); Fons Català (1986)Institucionalització de l’acció solidària; Política exterior municipal.L’experiència clandestina esdevé el prototip del nou model municipal. 1

    L’any 1989 marca la segona fita, amb la Formalització Institucional per resolució plenària de l’Ajuntament de Sant Boi. Aquest acord va transformar la solidaritat en política pública de cooperació al desenvolupament (CD) amb recursos econòmics. La discrepància entre ambdues dates es resol mitjançant la Tesi de la Continuïtat Històrica: el 1989 va ser la legitimació institucional d’una relació que la base social havia mantingut viva des del 1963.

    La voluntat política es va disparar a partir de 1998, amb el compromís de l’Ajuntament de destinar el 0,7% dels seus recursos a la cooperació. No obstant això, la crisi global posterior a 2008 va qüestionar el model de cooperació descentralitzada, i l’Ajuntament va optar el 2012 per delegar la col·laboració directa a entitats especialitzades com Ensenyament Solidari. Aquesta decisió va demostrar la resiliència del vincle, ja que la societat civil (CACCSB) va assumir la iniciativa.

    El CACCSB, hereu de l’esperit solidari de 1963, va ser clau en projectes d’alt impacte social i educatiu a Marianao. Un èxit significatiu va ser l’arranjament de la cuina escolar de Cicle I, capaç de servir fins a 8.000 àpats diaris.

    L’associació també va impulsar una recerca històrica ambiciosa: documentar la connexió profunda entre els dos Marianao, ja que la fortuna del Marquès de Marianao, Salvador Samá Martí, es va generar a Cuba (a través de negocis colonials) abans de construir el Palau de Sant Boi. L’objectiu era connectar el «Samà cubà» amb el «Samà polític a Catalunya».

    Aquesta recerca es va veure tristament truncada per la mort prematura del tècnic cubà, Ramón Pérez, deixant un buit en la documentació del rerefons colonial i oligàrquic del patrimoni local. Tot i el canvi de model operatiu municipal (post-2012), el CACCSB va mantenir la seva activitat cert temps, col·laborant en la dinamització local (com la participació en el 2013 i al 2016 en festes i esdeveniments locals solidaris).

    Anàlisi de la Dualitat Històrica de l’Agermanament Sant Boi – Marianao (Cuba)

    PeríodeData ClauNaturalesa del VincleActor Promotor PrincipalFunció Política/Solidària
    Origen PatrimonialSegle XIXVíncle Samà amb CubaFamília Samà / Salvador Samá Martí (Marquès)Origen de la fortuna indiana i del títol nobiliari.
    Solidaritat InformalC. 1963Agermanament (no oficial/solidari)Entitats cíviques i grups d’oposició al franquismeDeclaració ideològica i acte de resistència.
    Cooperació Institucional1989Acord Municipal Oficial (Cooperació al Desenvolupament)Ajuntament de Sant Boi de Llobregat (Plenari)Legitimació institucional i inici de la política de CD.
    Crisi Municipal de CooperacióPost-2008 / 2012Qüestionament de la Cooperació Descentralitzada; Canvi de Model Operatiu.Societat Civil (CACCSB, Ensenyament Solidari)Manteniment de l’acció solidària malgrat la crisi institucional i la Llei de Racionalització.

    El cas de Marianao a Sant Boi de Llobregat és paradigmàtic per entendre la Transició catalana en l’àmbit local, ja que combina la transformació urbanística, l’activisme polític i la projecció internacional.

    La capacitat de Marianao per transformar-se d’una propietat oligàrquica abandonada a un centre institucional democràtic es basa en la resolució d’una crisi urbanística pre-democràtica (la venda del Palau el 1974) i en la força de la seva organització civil. La necessitat de serveis va ser el motor de l’Associació de Veïns, i aquesta lluita es va fusionar amb la plataforma política de l’esquerra, que va utilitzar l’antiga propietat per institucionalitzar-se ràpidament (Ràdio Sant Boi, 1980). L’èxit en la reconversió d’espais d’elit, com el Palau, en centres públics és la prova més visible del triomf de la democràcia municipal sobre l’obsolescència oligàrquica.

    L’agermanament amb Marianao (Cuba) transcendeix la simple cooperació. Representa la legitimació de la resistència clandestina de 1963 per part de les administracions democràtiques de 1989. Aquesta relació dual, mantinguda gràcies al compromís ètic de la societat civil (CACCSB), és un cas on l’acció de cooperació al desenvolupament també funciona com un acte de revisió històrica interna. En invertir recursos a Marianao (Cuba), l’Ajuntament de Sant Boi aborda la història del seu propi patrimoni, construït amb la riquesa indiana cubana dels Samà.

    La recerca truncada sobre la influència política dels Samà a Catalunya deixa una tasca pendent a l’Arxiu Històric i les entitats de cooperació. La història de Marianao, des dels seus orígens colonials fins a la seva conversió en epicentre democràtic, només es podrà comprendre plenament un cop es tanqui la bretxa documental sobre el paper d’aquesta nissaga en el poder local. Per tant, el llegat de Marianao rau tant en els serveis que ofereix avui com en la memòria històrica que encara s’està reconstruint.


    Marianao #SantBoiDeLlobregat #TransicióEspanyola #MemòriaHistòrica #Antifranquisme #PalauMarianao #RàdioSantBoi #ClústerSalutMental #CarlesVallejo #FamíliaVallejoCalderón #AgermanamentCuba #BaixLlobregat #HistòriaLocal #SalvadorSamáMartí #CCOO #SEAT #MarcSantboià



    *Hem fet servir eines d’IA per a la realització d’aquest post.

  • 🏰Marianao's: 📍Punt mut de 🔀 subversions al 📜 Segle XX - 📜Memòria i 🙏Homenatges - 🎬Realitzacions

    MARIANAO’s, 🎭Punt mut de les subversions del segle XX a Espanya – 5. 🎬Un plató imaginari i 🎪 cultura popular, amb un 💔 tràgic epíleg (1880 – 1980)

    El Parc de Marianao, avui una urbanització plenament integrada en el teixit de Sant Boi de Llobregat, és molt més que una antiga finca senyorial; és un palimpsest històric que encapsula la convulsa transformació socioeconòmica de Catalunya des de mitjans del segle XIX.1 Aquest espai ha transitat per tres grans etapes: l’esplendor colonial i l’exclusivitat aristocràtica del Marquesat, la instrumentalització urbanística sota el franquisme (la «Ciudad Soñada»), i la seva posterior reconquesta per a l’ús cívic i la resistència política de base.

    La història cultural de Marianao s’expressa en tensions constants: entre l’aïllament elitista i la solidaritat obrera, entre la ficció de masses creada per un escriptor cèlebre i la clandestinitat antifranquista, i entre el mite cinematogràfic persistent i la realitat dels rodatges documentats. Aquest post es capbussa en aquesta doble vida, desglossant la cronologia que va portar Marianao d’un tros de Cuba a un nucli de resistència, analitzant l’empremta de figures com José Mallorquí, desmentint mites cinematogràfics crucials i, finalment, recordant el luctuós epíleg veneçolà que va segellar el destí de l’antic Palau.

    El caràcter singular de Marianao, des de la seva fundació fins a la seva conversió en espai públic, es traça a través dels esdeveniments clau que defineixen el seu llegat.

    De la Cuba Colonial a la Resistencia Clandestina_ El Palimpsesto Secreto del Parc de Marianao (1880 – 1980). PodCast IA Esp.

    La història de Marianao és, en essència, la crònica d’un aïllament social i geogràfic, on els estrats socials es definien pels seus costums diaris. Els testimonis de l’època recorden que la vida dels estiuejants i la dels santboians eren «absolutament separades», una distància que s’entenia millor a través dels sobrenoms: els homes de negoci que s’enduien el dinar a la ciutat eren «les fiambreres», mentre que els més adinerats eren «els senyors dels quatre viatges», capaços de pagar el tren per dinar a la seva torre i tornar a la capital a la tarda. El punt neuràlgic d’aquesta elit era el Centre Estiuenc Sant Jordi, conegut popularment com el «Casino dels Rics», tot i que la documentació oral el descriu com una estructura sorprenentment humil: una «barraca» amb un escenari a l’aire lliure per a les festes estiuenques.

    L’origen de la finca es troba en l’herència colonial: el nom Marianao prové d’un municipi de l’Havana (Cuba) on havia nascut el Marquès Samà, motiu pel qual es va recrear una estètica tropical amb vegetació exòtica i cinc llacs artificials. Aquesta sofisticació es basava en un complex sistema hidràulic amb un pou principal de 48 metres i un canal subterrani. Irònicament, la qualitat d’aquesta aigua era tan bona que la gent del poble s’hi acostava a buscar-ne amb càntirs, en un dels pocs punts d’interacció pràctica entre l’exclusivitat i la comunitat local.

    Aquesta opulència es va trencar amb la mort del II Marquès, Salvador Samà i Torrents, l’any 1933, just abans que esclatés la Guerra Civil (iniciada el juliol de 1936). El Palau, ja en mans del seu fill, el III Marquès Salvador Samà i Sarriera, va ser requisat com a Hospital Militar (durant el conflicte), i una zona adjacent al llac es va utilitzar com a «dipòsit de morts». Amb la victòria franquista, el III Marquès va caure en desgràcia, perseguit per la seva condició de maçó i convertit en enemic del règim que perseguia maçons, comunistes i ateus.2 Aquesta situació política, i el fet que el Marquès «no va donar la cara de doblegar-se» i «no va volguer doplegar-se» al nou règim, va forçar una «malvenda» de la finca a Abdón Bordoy, un empresari connectat a les noves elits financeres franquistes, possiblement actuant com a testaferro de figures com Joan March.

    El canvi de mans va comportar un canvi radical en l’estratègia de venda. El nou propietari, Abdón Bordoy, va provar dues campanyes molt diferents. Inicialment, la Campanya Elitista de 1943 va fracassar en intentar vendre parcel·les «enormes» i de baixa densitat, ja que no hi havia mercat de luxe en la immediata postguerra.

    Davant el fiasco, Bordoy va canviar radicalment l’enfocament: la Campanya Especulativa de 1947 va abraçar la venda massiva amb lots «molt més petits». El senyor Mateu Campomar, antic gestor de Bordoy, recorda amb detall l’ús de la propaganda massiva per a la venda de les parcel·les, una tècnica pionera aleshores. Campomar testimonia que la campanya va utilitzar el Noticiario y Documentales (NODO), el noticiari obligatori als cinemes, dedicant un suplement sencer sobre Marianao que mostrava imatges idíl·liques: «sortia el lago, sortien els patos, sortia la font». Aquesta promoció es va realitzar amb insistència a Ràdio Barcelona sota l’eslògan «Marianao, la Ciudad Soñada». L’estratègia atreia nombrosos visitants que arribaven amb el Carrilet i pujaven a peu al parc. La venda es feia a terminis, amb una petita entrada de «20 duros», tot i que la documentació mostra que aquesta campanya de màrqueting venia un producte sense la infraestructura bàsica (carreteres, voreres), provocant descontentament i nombrosos litigis legals.

    Aquesta nova administració també va buscar establir un control social mitjançant festivitats amb un aire paternalista, tal com recorden els testimonis. Josep Faura, fill del masover, relata que Bordoy organitzava grans celebracions, incloent els Jocs Florals i les Caramelles, a més de festes d’aniversari a la Sala Gran del Palau. Faura recorda especialment el costum curiós que reflectia el poder econòmic del nou propietari: Bordoy tenia l’hàbit de llançar monedes a terra perquè la gent, inclosos els infants, les recollís, un acte de paternalisme social molt visible. Pel que fa a la vida religiosa, el Palau tenia una capella on Mateu Campomar recorda que el rector de Sant Boi pujava cada diumenge a peu per oficiar missa. Aquesta pràctica es va mantenir fins a la dècada de 1970, tot i que, amb el canvi de propietat del Marquès a Bordoy, la capella ja havia perdut elements originals com armadures i heràldiques, simbolitzant el traspàs del luxe aristocràtic al capital financer.

    Missa Diumenges Migdia. Probablement el senyor que observa la cerimònia sigui A.Brdoy

    Paradoxalment, el mateix aïllament de la urbanització va generar una oportunitat per a la resistència política. La Torre El Cerezo de la família Vallejo, d’arrels republicanes, va funcionar com una «petita república independent,» on els adults feien llargues tertúlies per parlar lliurement de la Guerra Civil. Aquest esperit de clandestinitat va ser heretat per la generació jove, que hi celebrava reunions de Comissions Obreres (CCOO) i del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). Aquesta divisió ideològica era tan palpable que els fills de les famílies oposades, com els Vallejo i els Lacalle (falangistes), jugaven a «rojos i nacionales» en lloc d’indis i cowboys.

    Aquesta cultura va tenir un breu renaixement públic quan l’Ajuntament de Sant Boi va adquirir el Palau i els jardins l’any 1974. Aquesta etapa es va concentrar en festivals d’estiu sota l’etiqueta Sant Boi Cultural. S’hi van celebrar esdeveniments de gran impacte, com desfilades de moda, la representació de la Setmana Tràgica i, notablement, actuacions de la reconeguda companyia teatral Dagoll Dagom.

    Però aquest somni cultural es va frustrar: a partir de 1977, l’edifici es va destinar a usos institucionals, allotjant successivament la Formació Professional (FP), la Policia Nacional i els jutjats. Malgrat el tancament, Marianao va esdevenir pioner en la comunicació democràtica: el 1980, el Palau va acollir la primera seu de Ràdio Sant Boi, la tercera emissora municipal creada a Catalunya. Irònicament, la modernització també va comportar la pèrdua de la memòria física: la construcció de la Ronda de Sant Ramon va obligar a l’enderrocament d’edificis simbòlics com la Masia dels masovers Faura (l’antic accés històric) i la Torre El Cerezo (símbol de la resistència clandestina).

    Avui, la història del Parc demostra una resiliència sorprenent. En el context de la sequera de 2024, l’Ajuntament ha reactivat l’antic pou de 48 metres del Marquès per a ús municipal (neteja viària). Això tanca un cicle on la infraestructura del luxe colonial serveix ara per afrontar reptes de sostenibilitat de la societat democràtica.

    TestimoniRelació amb Mallorquí / El Coyote«Los Últims de Filipines» / CinemaContext Social/Polític Clau
    Carles VallejoAmic personal; José Carlos Mallorquí era el seu padrí; testimoni de la compra de Torre El Cerezo.Testimoni de la creença popular i la investigació sobre Marianao com a plató.Coexistència de famílies de signe polític oposat; la Torre ‘El Cerezo’ com a centre de reunions clandestines i debat.
    Mateu CampomarIdentifica Mallorquí com un comprador notable i primer resident (c. 1950).Afirma amb rotunditat el rodatge de Filipines per l’ambient tropical.Gestor de l’urbanitzador Bordoy; testimoni de l’especulació i urbanització pionera.
    Josep FauraRecorda la celebració de «performances» per a Mallorquí.Confirma rumors de Filipines; narra l’anècdota del deute de 100 pessetes de Jaime de Mora.Masover; testimoni dels usos del Palau durant la Guerra Civil (hospital militar).
    Sr. BotaPosseïa l’escopeta de Mallorquí; coneixença amb la seva família.Barquer del llac; anècdota sobre la dinamita i la caça.Representant de la vida d’oci i informalitat a la finca.
    Carles SerretRecull el rumor popular sobre filmacions i el situa en context històric.Director AHMSB; detalla el tràgic epíleg de la Coral de Caracas (1976).

    L’autor de la saga d’El Coyote, José Mallorquí i Figuerola (1913-1972), va ser un element fonamental en la consolidació social de la nova urbanització. Mallorquí es va instal·lar a Marianao cap al 1949 i els testimonis el recorden com un dels primers residents i un hub social clau. Carles Vallejo, resident de la Torre El Cerezo, relata que Mallorquí, amic seu, els va «animar» a comprar la seva torre. Aquesta influència va culminar amb el seu fill, José Carlos Mallorquí, esdevenint padrí de Carles Vallejo, creant un pont social per a famílies d’arrel republicana a un espai que, sota Bordoy, estava lligat a l’especulació franquista.

    L’escriptor també va exercir un paper actiu en la cultura local, organitzant «performances» o «representacions teatrals» per a la petita comunitat. Mallorquí, autor de 192 llibres d’El Coyote, va morir tràgicament per suïcidi a Madrid el 1972. El seu llegat material il·lustra el canvi de mans del poder: la seva escopeta de calibre 22, utilitzada per caçar, havia pertangut originalment al Marquès de Marianao (Somatent en Cap) i va acabar en mans del Sr. Bota, el barquer del llac.

    El Parc de Marianao va ser constantment buscat per la indústria cinematogràfica pel seu ambient d’opulència i la seva capacitat única a Catalunya per recrear un paisatge tropical.

    La pel·lícula que més ressona en la memòria de Marianao és el drama bèl·lic Los Últimos de Filipinas (1945). Testimonis com Mateu Campomar, gestor de la finca, asseguraven categòricament que el rodatge havia tingut lloc als jardins. Aquesta convicció es basava en el fet que el Parc, amb la seva profusa vegetació exòtica i els seus llacs, era l’escenari ideal per evocar l’ambient colonial i tropical. Per tant, la història de Filipinas funciona com un «platò imaginari» que valida l’excepcionalitat estètica del parc.

    Los Últioms de Filipinas’ (1945) es rodà a Màlaca. Pot ser alguna escena a Marianao (testimonial).
    Comparativa de fotogrames amb el Parc (centre).

    No obstant això, l’anàlisi de fonts de producció i acadèmiques desmenteix la presència de l’equip de 1945 a Sant Boi, confirmant que la localització principal del rodatge va ser a Màlaga.

    Equip de Producció i Realització de ‘Los Últomos de Filipinas’ del 1945. Canet-Cubel fou un famós decorador Valencià.

    Marianao va ser un plató real, utilitzat de manera recurrent des de la Segona República fins al franquisme. Els testimonis confirmen l’existència de «molts reportatges ben bons» i altres filmacions a Marianao, però també revelen el costat menys glamurós del cinema. Josep Faura, fill del masover Pepet Faura, relata que Jaime de Mora, una figura de la jet set amb vincles amb el cinema, va demanar un petit préstec de 100 pessetes al seu avi, el masover Pepet Faura, que mai va ser retornat. Aquest acte simbolitza l’explotació casual i la irresponsabilitat financera de l’elit itinerant del cinema cap al personal de servei local.

    El Palau i els seus jardins van ser escenaris per a tres produccions confirmades:

    Títol (Any)Gènere / DireccióLocalització Específica a MarianaoRessalt Històric / Sinopsi
    Usted tiene ojos de mujer fatal (1936)Comèdia / Drama (Jardiel Poncela)Palau de Marianao i Entorn Rural Mostra el Palau com a fastuosa residència senyorial just abans de la Guerra Civil.
    La Millona (1937)Comèdia / Romàntica (Antonio Momplet)Palacet Trama sobre un matrimoni de conveniència per legalitzar una fortuna. Rodada en plena Guerra Civil. Rescatada per la Cinemateca Real Belga el 1985.
    Los Claveles (1960)Comèdia d’Enrenou (Miguel Lluch / I. Iquino)Parc de Marianao Aprofita l’escenari exòtic del parc amb el popular trio còmic Zori, Santos i Codeso.

    Marianao està unit per un vincle permanent a una tragèdia que és considerada memòria nacional a Veneçuela. Carles Serret, director de l’Arxiu Històric, recull el sentiment profund que va generar a Sant Boi la pèrdua d’aquesta «generació important de cantaires». El setembre de 1976, el Cor Universitari de Caracas (Orfeó de la Universitat Central de Veneçuela) es dirigia cap a Marianao per actuar al XII Dia Internacional del Cant Coral. L’avió militar Hèrcules C-130H veneçolà que els transportava es va estavellar prop de la Base Aèria de Lajes, a les Açores (Portugal), morint els 68 ocupants.

    El dia que havien d’actuar al Palau de Marianao, es va celebrar un homenatge solemne i emotiu: es va fer sonar l’himne veneçolà en una gravació de la coral morta, es va desplegar una bandera i es van dipositar rams de flors. Serret assenyala que aquest acte solemne va ser «pràcticament l’últim acte» cultural lliure que es va celebrar al Parc abans que els usos institucionals (Formació Professional i Policia) ocupessin de forma permanent l’edifici a partir de 1977. La mort de la coral, que representava el pont cultural amb Amèrica (l’origen del Marquès), va frustrar el somni de consolidar Marianao com a centre cultural obert en la democràcia incipient.

    El Parc de Marianao és una crònica singular de la història de Catalunya, des de l’aristocràcia indiana fins a la democràcia. El seu recorregut de Palau privat a espai cívic il·lustra la tensió permanent entre l’exclusivitat i la col·lectivitat. El Parc va néixer d’un llinatge colonial, però la seva pèrdua va estar lligada a la persecució del seu fill i hereu, el III Marquès Salvador Samà i Sarriera per la seva afiliació maçònica durant el franquisme, cosa que va facilitar l’especulació immobiliària. Marianao va servir, paradoxalment, com a bressol de la resistència clandestina (la Torre El Cerezo com a nucli de CCOO i el PSUC) i d’una cultura popular efímera (Mallorquí, les comèdies de cinema).

    La força de l’imaginari col·lectiu, visible en la persistència del mite de Los Últimos de Filipinas per la seva estètica tropical, demostra la profunda identitat visual que el lloc va projectar. Però la realitat de la finca revela les dures dinàmiques socials, com l’anècdota de l’impagament de Jaime de Mora al masover, que humanitza el glamour i exposa la jerarquia de l’època.

    1. Pioner en la Recuperació de Patrimoni: L’adquisició del Palau i els jardins per part de l’Ajuntament de Sant Boi el 1974 representa un dels primers grans esforços en la Transició per revertir un patrimoni històric, anteriorment lligat a l’especulació i el capital franquista (el pelotazo de Bordoy), cap a la titularitat pública. Aquesta acció va permetre salvar la finca per a la comunitat.
    2. Bressol de la Comunicació Democràtica: La instal·lació de Ràdio Sant Boi (1980) al Palau en els seus inicis va situar Marianao com a punt d’arrencada de la ràdio municipal, un fenomen clau en la democratització de la comunicació a Catalunya.
    3. Victòria de l’Ús Cívic i la Memòria: Tot i que l’intent inicial de crear un gran centre cultural (el Sant Boi Cultural) va ser truncat pels posteriors usos institucionals (FP, Policia, Jutjats), la persistència de l’espai per a serveis públics va segellar la victòria de la ciutadania, allunyant-lo definitivament del luxe privat. L’ús de la seva infraestructura hídrica històrica (el pou del Marquès) per afrontar la sequera de 2024 simbolitza la integració definitiva de l’herència indiana en la sostenibilitat cívica.

    La història de Marianao és la d’un espai que ha vist morir la seva funció cultural (segellada per la tràgica pèrdua del Cor de Caracas) per ressorgir transformat. Marianao ha reescrit el seu destí, convertint-se en un cas d’estudi fonamental per a la història de la reconversió del patrimoni indià i franquista guanyat per a l’ús cívic.


    #Marianao #SantBoi #SantBoiDeLlobregat #HistòriaDeSantBoi #MemòriaHistòrica #CulturaPopular #PalauDeMarianao #ParcDeMarianao #BaixLlobregat #PatrimoniCultural PlatóDeCinema #MarianaosPlató #Rodatges #Cinema #CinemaEspanyol #Publicitat #NODO #RàdioSantBoi #SantBoiCultural #DagollDagom #LosUltimosDeFilipinas (El mite) #UstedTieneOjosDeMujerFatal (El rodatge real) #LaMillona #LosClaveles JoséMallorquí #ElCoyote #MarquèsSamà #AbdónBordoy #CarlesVallejo #MateuCampomar #JosepFaura #ZoriSantosYCodeso Franquisme #ResistènciaAntifranquista #Clandestinitat #GuerraCivil #Transició #SegleXX #Postguerra #HerènciaIndiana #Cuba #Marquesat #CCOO #PSUC TragèdiaDeLesAçores #OrfeóUniversitariDeVeneçuela #OUV1976 #Veneçuela #Açores #Memòria



    *Hem fet servir eines d’IA per a la realització d’aquest post.

  • Info Sant Boi - Info: 📰Noticies i 📚Memòria - 🏪Comerç, 📢Anuncis, 📅Events i 📸Mitjans - 📜Memòria i 🙏Homenatges

    La Ingeniería de la Percepción: Cómo la Propaganda de Goebbels a la IA Moldea Nuestra Realidad

    La propaganda. Para muchos, evoca imágenes de regímenes totalitarios del siglo XX: carteles de la Alemania nazi o el arte didáctico soviético. Sin embargo, la propaganda no es un fósil histórico; es un proceso de manipulación sofisticado que ha evolucionado para explotar la tecnología digital.

    Hoy, la Inteligencia Artificial Generativa (IAG) ha llevado la «ingeniería de la percepción» a un nivel sin precedentes, poniendo en jaque nuestra capacidad de distinguir la verdad. Entender sus tácticas es la primera y más urgente línea de defensa ciudadana.

    1. El Propósito Secreto: Distinguir Propaganda de Noticias

    La principal arma de la propaganda es la confusión. Se mezcla con el periodismo y la publicidad, pero su objetivo es fundamentalmente diferente.

    Proceso ComunicativoObjetivo FundamentalHerramienta Principal
    PeriodismoInformar sobre sucesos de forma objetiva y fidedigna.Verificación de hechos (Fact-checking).
    Publicidad ComercialPersuadir a la acción de compra (ROI).Llamadas a la acción («Compra ahora»).
    PropagandaImponer una ideología o creencia; modificar el comportamiento.Manipulación intencional de hechos y simplificación.

    La Clave: Mientras el periodismo se adhiere a la verificación, la propaganda utiliza la manipulación intencional de hechos (mentiras por omisión o exageración) para un fin ideológico.

    2. El Manual de Manipulación: Los Principios que No Mueren

    La propaganda moderna fue sistematizada por Joseph Goebbels en el régimen nazi. Aunque diseñados para la radio y la prensa analógica, sus principios se traducen perfectamente a la era digital y se manifiestan en la cultura de los memes y los bots.

    Los 3 Principios de Goebbels que Vemos Hoy:

    1. Principio de Simplificación y del Enemigo Único: Reducir un conflicto complejo a una sola idea o Símbolo, e individualizar al adversario en un único chivo expiatorio.
    2. Principio de Orquestación: Repetir un mensaje reducido incansablemente a través de múltiples canales (redes sociales, foros, influencers). La saturación constante busca que el mensaje cale sin necesidad de ser analizado.
    3. Principio de Exageración: Convertir cualquier anécdota, por trivial que sea, en una amenaza grave y existencial para movilizar a la población mediante el miedo.

    3. La Crisis Epistemológica: De las Masas a la Micro-manipulación

    La Inteligencia Artificial Generativa (IAG) ha cambiado el juego de la propaganda de dos maneras aterradoras:

    A. Personalización Masiva (Micro-targeting)

    La propaganda histórica buscaba un mensaje unificado para las masas. Hoy, los algoritmos de IAG aprovechan tus datos demográficos, comportamiento y preferencias para generar mensajes ideológicos personalizados que se adaptan a tus vulnerabilidades psicológicas específicas. El mensaje de manipulación que ves no es el mismo que ve tu vecino. Esto maximiza la efectividad de la persuasión.

    B. La Amenaza del Deepfake (El Ataque a la Evidencia)

    Los deepfakes son contenido sintético hiperrealista (videos, audios, imágenes) generados por IAG. Su peligro no es solo que creen mentiras, sino que atacan la fuente misma de la verdad. Si un video de un político diciendo algo escandaloso puede ser falso (un deepfake), ¿cómo podemos confiar en cualquier evidencia digital?

    Esta tecnología crea una «carrera armamentística algorítmica» donde la verificación humana se vuelve obsoleta frente a la tecnología de creación masiva.

    4. Respuestas Globales: Tres Modelos de Regulación

    Ante la escalada de la desinformación, los gobiernos globales han adoptado filosofías muy diferentes:

    JurisdicciónMarco de ContenciónFilosofía Dominante
    Estados Unidos (EE. UU.)Primera Enmienda.Mínima intervención estatal. Protege fuertemente la libertad de expresión (incluso la desinformación) para evitar la tiranía.
    Unión Europea (UE)Ley de Servicios Digitales (DSA).Intervención activa. Obliga a las plataformas a mitigar riesgos de desinformación para proteger la democracia y la esfera pública.
    China (RPC)Gran Cortafuegos Digital.Control Absoluto. Prioriza la estabilidad del Partido Comunista Chino mediante la censura total del flujo informativo.

    Un ejemplo de Modelo Geopolítico: Rusia y la Guerra Híbrida

    Rusia, a menudo citada junto a China como un actor estatal principal en la difusión de narrativas manipuladas para socavar las democracias occidentales, ha institucionalizado la propaganda como un instrumento clave de su estrategia de Guerra de la Información.

    La estrategia de Moscú se articula en operaciones conocidas como la combinación (kombinaciya), que integra diversos instrumentos de la guerra de la información, incluyendo la ciberguerra, la ciberinteligencia, la desinformación y la propaganda, a menudo colaborando con actores hostiles a los valores democráticos liberales.

    Características clave de la propaganda rusa en la guerra híbrida:

    • Desinformación (deziformatsiya): Se utiliza como un método militar asimétrico e indirecto con el objetivo de engañar y desorientar al oponente, influir en sus decisiones y socavar su eficiencia política, económica y militar. Esta desinformación no es simplemente la divulgación de mentiras, sino la mezcla de mensajes tanto verdaderos como falsos para confundir a los receptores.
    • Narrativas Tácticas: Los mensajes de desinformación rusos suelen ser difíciles de verificar y carecen de equilibrio, insistiendo más en las debilidades del oponente que en la información de los hechos. Se utiliza la técnica de la fuente difusa, introduciendo mensajes con frases como «muchos dicen» o «se habla de».
    • Justificación Defensiva: Aunque el uso de la propaganda rusa es ofensivo, especialmente en las ex repúblicas soviéticas y países occidentales (como se ha visto en casos como Ucrania, Reino Unido, Alemania, Italia, Francia y España), la Doctrina Militar rusa sugiere que su percepción de la guerra informativa es exclusivamente defensiva, interpretándola como una forma de dar a Occidente «su propia medicina».
    • Ejemplos de Aplicación: En el caso de Ucrania, la desinformación rusa se centra en tres tipos de mensajes: justificar la anexión de Crimea con la necesidad de proteger a los rusos amenazados, definir a Ucrania como un «Estado fracasado» y culpar a Occidente de provocar una «guerra civil» en el país. En el referéndum de Cataluña, se empleó para desacreditar el orden liberal y distraer la atención de los ciudadanos rusos de problemas internos.

    El propósito subyacente es desacreditar el orden liberal creado y sostenido por EE. UU. y la OTAN, explotando el resentimiento y la alienación histórica rusa.

    5. Manual Ciudadano: 3 Claves para tu Defensa

    La defensa más efectiva contra la ingeniería de la percepción comienza con la alfabetización mediática y el pensamiento crítico.

    1. Verifica la Fuente (Fact-Checking): Antes de compartir, pregunta: ¿Quién publicó esto? ¿Es un medio reconocido que se adhiere a un código de ética? Consulta plataformas de verificación certificadas como EFE Verifica o Maldita.es.
    2. Busca el Beneficio Ideológico: Recuerda que la propaganda siempre promueve una causa. Pregúntate: ¿Quién se beneficia de que yo crea esta información? ¿Busca polarizarme?
    3. Usa Herramientas Inversas: Si la información es una imagen o video sospechoso, usa la búsqueda inversa de Google Imágenes o herramientas similares. Esto te permite saber si la imagen ha sido manipulada o publicada en un contexto diferente.

    En la era de la IA, la neutralidad ya no es suficiente. Debemos adoptar una postura activa para defender nuestra capacidad de pensar por nosotros mismos.

    Descarga la presentación:

    Lee y Descarga el Informe completo

    #Propaganda #Desinformación #InteligenciaArtificial #Liderazgo #Ciberseguridad #DSA #PensamientoCrítico


    *Este artículo se ha realizado con soporte de IA.