IA i autenticitat: es difumina la línia entre real i fals. Imitació, plagi, creació…?

En un món on la intel·ligència artificial (IA) avança a passos de gegant, la frontera entre la realitat i la ficció es difumina cada cop més. La IA és capaç de replicar la creativitat humana en formes que abans semblaven impossibles, des de vídeos deepfake fins a art, música i novel·les generades per màquina. Aquest fenomen planteja qüestions profundes sobre la veritable naturalesa de la creativitat i la percepció de l’autenticitat, amb implicacions que van més enllà de l’art i la filosofia, afectant la confiança en els mitjans digitals i la societat en general.

En l’era de la intel·ligència artificial (IA), la frontera entre el real i el fals es difumina. La IA pot replicar la creativitat humana de maneres abans inimaginables, des de vídeos deepfake fins a art, música i novel·les generades per màquina. Això planteja una pregunta crucial: pot un algorisme realment crear o només imita patrons de dades?

Quan no podem distingir si una obra ha estat feta per una persona o una màquina, la nostra percepció de l’autenticitat es veu desafiada. Tot i que la creativitat humana es basa en emocions i experiències, la IA utilitza dades i algorismes, però els resultats poden ser sorprenentment similars.

Les implicacions són profundes: desinformació, frau d’identitat i pèrdua de confiança en els mitjans digitals. Aquest dilema social urgent ens obliga a redefinir els límits de l’autenticitat, la creativitat i la veritat.