![SantBoi[.Tv]ai](https://santboi.tv/wp-content/uploads/2024/09/LogoStBoi.TvAi_.png)
Independent Media & Events
SantBoi[.TvAi] – Anuncis última hora: https://santboi.tv/…/noticies-de-sant-boi-de-llobregat/
Han marxat…: per Nom, Edat, i Cerimònia: elpuntavui.cat/serveis/necrologiques/santboidellobregat.html
Benzinera més barata a Sant Boi de Llobregat: apalmet.es/gasolineras/municipio/Sant_Boi_de_Llobregat
Coses que es poden fer a Sant Boi de Llobregat: santboi.cat/agenda
🔨 Feina Activa (Generalitat): https://feinaactiva.gencat.cat/es/search/offers/list?type=municipality&municipality=08200&i=0
🔨 XALOC (Xarxa Local d’Ocupació – Diputació Barcelona): https://xaloc.diba.cat/ofertes-de-feina?offer=&keyword=§or=&county%5B0%5D=11&municipality=&disability=All&day=All&start_date=&map=false
🔨 Adecco: https://www.adecco.es/ofertas-trabajo/l-sant-boi-de-llobregat-espana?k=&xy=41.3459%2C2.0351
🔨 Infojobs: https://www.infojobs.net/ofertas-trabajo/sant-boi-de-llobregat
🔨 Ranstad: https://www.randstad.es/candidatos/ofertas-empleo/q-sant-boi-de-llobregat/
🔨 Job Today: https://jobtoday.com/es/trabajos/sant-boi-de-llobregat
🔨 Professionals a Sant Boi: https://es.bebee.com/bees?term=&location=Sant+Boi+de+Llobregat%2C+Barcelona&geoname_id=3110834&search=1
Tan arraigado al territorio está el equipo de la Coope que hasta el patrocinador de las camisetas del primer equipo (InterTeca) es una iniciativa empresarial de dos emprendedores que viven en el barrio y que no hace tanto militaban en las categorías inferiores del club, al que siguen profundamente vinculados. Leer
Ángel González Paredes nació al final de la Guerra Civil, el 12 de marzo de 1939, en la ciudad manchega de Miguelturra, en pleno Campo de Calatrava y no lejos de Ciudad Real. Su padre, un destacado líder, decidió huir ante el rápido avance nacionalista. Toda su familia era oriunda de Azuaga, pueblo que se trasladó casi en masa a Sant Boi de Llobregat en la postguerra. Pero en Miguelturra, su madre fue acogida por parientes que la ayudaron. Sus tías maternas se encargaron de él. A los tres años, se trasladaron a Sant Boi, a un barrio próximo a la parroquia. Su padre consiguió llegar a Francia y empezó allí una nueva vida como muchos otros vencidos. Su madre permaneció en España. Separados de facto. Hay que tener en cuenta que el nuevo Estado no reconocía muchos actos jurídicos del Código Civil republicano, creándose así situaciones difíciles con los documentos básicos claves. Leer
A sus 54 años, Hadja Lahbib, hija de un pastor bereber de la Kabilia argelina, reconvertido a minero en Bélgica, padre de cinco hijos. Hadja nació en Bossu, Bélgica, en la zona minera francófona. A los 12 años padeció una hepatitis. La lectura, leía hasta en el WC. la cambió. Abandonó la FP con un 99,9% de inmigrantes y estudió con los Hnos. de Sto. Tomás en una escuela exitosa que la preparó para estudiar periodismo en la Universidad libre de Bruselas, un prestigioso centro con varios premios Nobel y muy cosmopolita con un 29% de extranjeros. A los 18 años se enamoró de un belga y tuvo que marchar de casa y romper con su familia, como tantas “emancipadas” islámicas. Leer
El llegat dels “Indianos”, aquells catalans que van fer fortuna a Amèrica i van retornar amb el desig de plasmar la seva riquesa i influència en la seva terra natal, és un capítol fascinant de la nostra història, però també un que requereix una anàlisi crítica de les seves arrels. Entre ells, la família Samà destaca no només per la seva prosperitat, sinó per la visió arquitectònica i paisatgística que va importar des de les terres cubanes, una fortuna construïda, en part, sobre el tràfic d’esclaus i l’explotació laboral a les seves plantacions de sucre. Aquest post explora com la vibració de Marianao a l’Habana va inspirar dues joies arquitectòniques a Catalunya: el Parc Samà de Cambrils, amb una inclinació modernista, i el Parc Marianao de Sant Boi, amb un caràcter més medieval i gòtic, sense oblidar l’enginy de la gestió de les seves aigües, tot plegat emmarcat en el complex context de la seva prosperitat colonial.
1.1. QUI ERA EL MARQUÉS DE MARIANAO? Els Marianao esclavistes i Rafaela Torrents i Higuero (Segle XIX)1
1.3. MENYSPREU DELS SAMÀ A SANT BOI (sacrificis gaire bé invisibles de Sant Boi del 98 que va incitar la independència de cuba)
1.4. INFLUÈNCIES DELS SAMÀ (repressió a l’anarcosindicalisme creixent i seu de Primo de Rivera)
1.5. LA PÈRDUA DE LA FINCA DE MARIANAO (la condemna per masó)
Marianao, avui un municipi de l’Habana, va ser al segle XIX i principis del XX un suburbi residencial d’elit que va créixer amb la prosperitat econòmica de Cuba. No era un parc en el sentit estricte, sinó una vasta extensió de finques, palaus i vil·les sumptuoses que contrastaven amb l’urbanisme colonial més dens del centre de la capital. L’arquitectura de Marianao reflectia la riquesa i el gust cosmopolita dels seus habitants. S’hi van adoptar estils europeus i influències americanes, donant lloc a una amalgama d’estils que incloïen el neoclàssic, l’eclèctic i, posteriorment, l’Art Decó, amb algunes expressions modernistes en barris més nous com Miramar.
Aquest districte es va convertir en un símbol de modernitat i opulència, amb clubs de camp, hipòdroms i residències que feien gala de grans jardins i dissenys innovadors. Per a Salvador Samà, el Marquès de Marianao, aquest entorn no només representava el lloc on va forjar la seva fortuna, sinó també una font d’inspiració estètica. És crucial assenyalar, però, que aquesta fortuna i la capacitat d’invertir en projectes tan ambiciosos com el de Marianao a l’Habana i, posteriorment, a Catalunya, van tenir les seves arrels en el tràfic d’esclaus i l’explotació de la mà d’obra esclava a les plantacions de sucre cubanes. La família Samà, com moltes altres fortunes “indianes”, va participar activament en la darrera onada del tràfic transatlàntic d’esclaus, un sistema que va generar una immensa riquesa a costa d’una inhumanitat abismal. Així, el seu somni de recrear aquesta grandesa i exuberància tropical a Catalunya, transportant una part de l’Habana a la seva terra natal, ha de ser entès des d’aquesta perspectiva, un llegat construït sobre la base del colonialisme i l’esclavitud. L’extensió i la diversitat arquitectònica de Marianao van ser el punt de partida per als seus projectes més ambiciosos a la península.
| El Palau de Salvador Samá, també conegut com la Quinta Hidalgo en les seves últimes etapes, va ser una destacada mansió neoclàssica situada a Marianao, originalment una quinta d’estiueig de Doña Rafaela Santibáñez de Oleazar. Llogada el 1844 i adquirida el 1849 per Salvador Samá y Martí, I Marquès de Marianao, aquest la va transformar en un luxós palau amb una façana imponent, un gran portal amb columnes toscanes i terres de marbre, incloent-hi una capella familiar. Després de la mort del Marquès el 1866, va passar per diverses mans, inclosa la del banquer Julio Hidalgo, que hi va invertir considerablement i el va convertir en un punt de trobada per a l’alta societat. Aquest palau va ser testimoni d’esdeveniments històrics clau, com la reunió entre Máximo Gómez i les viudes de Carlos Manuel de Céspedes i José Martí, i va servir com a seu de les legacions nord-americanes, allotjant fins i tot el Secretari d’Estat William Taft. Amb el canvi de segle i el desplaçament dels centres d’estiueig, l’immoble va perdre la seva funció original, convertint-se primer en el Sanatorio Malberty i, a la dècada de 1950, en la fàbrica d’havans i cigarrets José L. Piedra. Actualment, l’edificació es manté dempeus i en bon estat, tot i que molt modificada, sent la fàbrica de tabacs Héroes del Moncada, i conservant només alguns detalls del seu antic esplendor. Avui en la zona habitable viu una decoradora de La Habana (2023). |
Un Viatge Arquitectònic de Cuba a Catalunya
“Aquestes estructures no són simples edificis; són manifestacions tangibles d’un viatge transatlàntic i un desig arrelat de deixar un llegat.”
L’informe analitza el fenomen “Indiano” a través de la família Samà, que, enriquida a Cuba, va voler recrear l’atmosfera de l’illa a Catalunya. Aquesta infografia visualitza les dades d’aquest llegat, comparant el districte inspirador de Marianao a La Habana amb les seves seves manifestacions catalanes: el Parc Samà a Cambrils i el Parc Marianao a Sant Boi de Llobregat.
El districte de Marianao a La Habana va ser el far de modernitat i opulència que va inspirar la família Samà. No era un sol parc, sinó un suburbi pròsper amb zones residencials exclusives, clubs de camp i una arquitectura eclèctica que trencava amb l’urbanisme colonial tradicional.
Distribució d’estils arquitectònics prominents a la Cuba del segle XX.
Transformació en el principal suburbi residencial de La Habana, amb un boom de la construcció.
Construcció del monumental “Colegio de Belén”, conegut com “El Palau de l’Educació”, símbol de la prosperitat del districte.
Després de la Revolució Cubana, les propietats privades són expropiades per a ús públic, transformant radicalment el caràcter del districte.
Tot i que tant el Parc Samà com el Parc Marianao van néixer de la mateixa visió “Indiana” i van ser dissenyats per Josep Fontserè, les seves expressions arquitectòniques i evolucions van divergir, reflectint diferents facetes del desig de legitimar la fortuna i el llegat familiar.
Un Jardí Romàntic i Modernista
Un retir privat dissenyat per evocar directament la Cuba colonial, amb una rica ornamentació, un llac elaborat i la crucial col·laboració d’un jove Antoni Gaudí, que va plantar la llavor del modernisme.
Un Castell Neogòtic Urbà
Una finca que va esdevenir parc públic, amb un palau d’inspiració neomedieval que buscava associar la riquesa indiana amb l’estètica aristocràtica europea, integrat en un teixit urbà en expansió.
Anàlisi comparativa d’atributs clau entre els dos parcs catalans.
El Parc Samà ha mantingut en gran mesura la seva integritat com a jardí històric. La seva evolució reflecteix la transició d’una mostra exclusiva de riquesa a un bé públic enfocat a la conservació i l’educació, adaptant-se a canvis socials com la Guerra Civil.
Distribució d’usos històrics i actuals del Parc Samà.
El Parc Marianao de Sant Boi va enfrontar majors pressions urbanístiques, amb la conversió de parts de la finca original en un barri residencial. La seva integritat original es va fragmentar, resultant en un parc públic més integrat però disminuït dins la ciutat.
Distribució d’usos històrics i actuals de la finca de Marianao.
Una de les característiques més fascinants del Parc Marianao de Sant Boi és el seu complex circuit d’aigua subterrània, una proesa d’enginyeria del segle XIX. Aquest sistema no només abastia el palau i el llac, sinó que possiblement formava part d’una xarxa més àmplia que connectava diverses finques de la zona.
Masia de Santa Bàrbara / Conca del Llor
Finca i Llac del Palau Marianao
Colònia Güell (Possible connexió)
Flux simplificat del sistema de canalització d’aigua subterrània a Sant Boi.
La visió de Salvador Samà va prendre forma en dos grans projectes a Catalunya, ambdós dissenyats inicialment per Josep Fontserè i Mestres, però amb evolucions arquitectòniques i estilístiques pròpies que reflecteixen diferents sensibilitats de l’època.
| Característica | Parc Samà (Cambrils) | Parc Marianao (Sant Boi) |
| Inici de la construcció | 1881 | ~1880 (Palau 1885-1890) |
| Arquitecte | Josep Fontserè (Mentor de Antoni Gaudí) | |
| Estil | Romàntic, modernista | Medieval eclèctic |
| Característiques clau | Rica ornamentació, llacs, potencial influència de Gaudí | Llacs, estructures semblants, palau d’inspiració medieval |
| Promotor | Salvador Samà i Torrents | |
| Inspiració colonial | Cuba | |
El Parc Samà (Cambrils): L’Elegància Modernista i Romàntica
Situat a Cambrils, el Parc Samà és la materialització més evident del desig de recrear un “bosc tropical” o una “colònia cubana” a Catalunya. El seu disseny respon a una estètica romàntica amb elements que ràpidament s’obririen al modernisme. El palauet central, tot i tenir una base clàssica, incorpora elements ornamentals que ja presagien la nova corrent. La figura clau en la seva definició modernista va ser un jove Antoni Gaudí, qui, sent aprenent de Fontserè, va treballar en el projecte. Se li atribueixen la cascada, el pont i elements del llac, que ja mostren la seva llibertat formal i el seu ús de la pedra natural d’una manera orgànica i innovadora, molt diferent del que seria el palau del Parc Marianao. La riquesa botànica, els elements aquàtics com el llac i la cova, i l’abundant presència d’aus exòtiques, subratllen el caràcter d’homenatge a l’esperit d’ultramar.
| Llista de punts enumerats del Parc Samà i ruta a peu suggerida: – Aquesta ruta està pensada per recórrer el parc de forma circular, començant pels voltants de l’entrada, explorant la zona central del llac i boscos, passant pels aviaries i zones de jocs, per acabar visitant el Palau i els museus que es troben més propers a l’entrada/sortida. Començarem per l’entrada i farem un recorregut que ens porti per les principals atraccions, acabant en els espais de restauració i museus. Entrada + Taquilla + Botiga (1): Punt d’inici i accés al parc. Antiga faisanera (2): Molt a prop de l’entrada. Projecte de conservació de la tortuga Mediterrània (3): Un dels projectes de conservació, proper a l’entrada. Projecte de conservació del faisà daurat (4): Un altre projecte de conservació proper. Projecte de conservació de l’Eriçó (5): El tercer projecte de conservació. Cavallerisses / Refugi de rucs (26): A prop dels projectes de conservació i en la mateixa zona. Parterre d’àloe vera (25): Situat a la part central del parc, a prop de les cavallerisses. Camp de lavanda (24): Al costat del parterre d’àloe vera. Llac (6): El cor del parc, amb els ponts penjants i les illes. Gruta del taxòdium (7): Accés reduït, passada la zona del llac. Bosc de daines (15): Després de la gruta del taxòdium, una àrea més boscosa. Mirador del Bosc (14): Gruta fosca que fa de mirador, a la zona nord-oest. Canal i cascada (13): Font d’aigua per al llac, amb una gruta artificial. Torre mirador (12): La Torre Angulo, de 24 metres, una mica més allunyada. Hivernacle Fontcuberta (11): L’hivernacle amb palmàcies i arbres tropicals. Aviari Marianao (18): Aviari amb ocells exòtics, recreant una selva tropical. Antiga moneria (19): Espai de petites psitàcides. Adormidors anàtides (22): Instal·lació per a ànecs, un dels últims punts de fauna. Zona de jocs i pícnic (21): Ideal per un descans, especialment si es va amb nens. Casa Palau (8): La residència del Marquesat, no accessible a l’interior, però d’interès arquitectònic. Font sortidor (9): Darrere del palau. Gerro de Vichy (20): Gerro ceràmic prop de la Casa Palau. Font de les cloïsses (23): Font decorativa amb cloïsses naturals. Pavelló dels lloros. Mirador d’Hèracles (17): Amb l’escultura d’Hèracles. P. Citrus (10): Un punt sense descripció detallada al text original, però que es pot visitar a prop. Bar Samà / Museu del Vermut Yzaguirre (28): Per una pausa i degustació, situat a prop de l’entrada/sortida. Museu de l’Oli Mas del Miu (29): L’antic molí, també a prop de l’entrada/sortida. Saló del Marquesat (27): Sense descripció específica, però es pot visitar a la sortida. |
El Parc Marianao (Sant Boi de Llobregat): El Caràcter Medieval i Gòtic
Per contra, el Parc Marianao de Sant Boi de Llobregat va prendre una direcció arquitectònica marcadament diferent, orientada cap a una estètica més europea i historicista. La peça central és un imponent palau d’estil neogòtic-medieval, amb torres emmerletades, finestrals ogivals i una aparença de castell fortificat. Aquesta elecció estilística no era casual; buscava legitimar la riquesa adquirida a Cuba associant-la amb la noblesa i l’antiguitat del vell continent. Era una manera d’arrelar la figura de l’Indiano a la tradició aristocràtica catalana, a través d’una arquitectura que evocava la història i la fortalesa.
Mentre el Parc Samà volia transportar un fragment de Cuba a Catalunya, el Parc Marianao de Sant Boi es presentava com una afirmació de la riquesa indiana dins un marc de tradició i poder europeu, evidenciant la dualitat d’identitats que molts indianos experimentaven.
| A la finca de Marianao també hi havia la Torre de la Miranda4, una torre d’estil eclèctic que es creu que es va construir al voltant de la mateixa època. Cal destacar que l’estil arquitectònic de la Torre de la Miranda reflecteix les tendències modernistes de l’època i contrastava amb l’estil neomedieval del Palau de Marianao. N’hi ha testimonis que veuen la mà d’Antoni Gaudí en aquesta obra. Josep Faura, masover dels Samà, explica l’anècdota de com varen pujar el Crist del mirador i que no hi era en la construcció origial. |
Una xarxa de galeries subterrànies proveïen d’aigua a gran part de la comarca. Més enllà de la seva arquitectura palatina, el Parc Marianao de Sant Boi amaga un dels seus secrets més fascinants i una mostra d’enginyeria hidràulica del segle XIX: el seu complex sistema de captació i distribució d’aigües subterrànies. Aquest aspecte, menys visible que les façanes del palau, és crucial per entendre la funcionalitat i la riquesa de la finca original.
El Marquès de Marianao no només va construir un parc amb llacs artificials, sinó que va assegurar el seu abastament a través d’una intricada xarxa de canals i galeries subterrànies que recollien aigua de punts com la Masia de Santa Bàrbara, situada en la conca del Llor. Aquest sistema de recollida i conducció no només garantia l’aigua per als llacs i les necessitats de la finca, sinó que se sospita que podia tenir connexions o influir en la xarxa hidràulica d’altres propietats properes, com la Colònia Güell.
La complexitat d’aquesta infraestructura subterrània posa de manifest no només la inversió econòmica, sinó també el coneixement tècnic i la visió a llarg termini de la família Samà. Era un element fonamental per mantenir l’exuberància del paisatge, la frescor dels jardins i el funcionament de les fonts i elements aquàtics, convertint el parc en un veritable oasi enmig d’un entorn que, amb el temps, esdevindria més urbanitzat. Aquest control de l’aigua era una expressió més del poder i la capacitat transformadora dels indianos.
| “Un escenari rodó seria la galeria que hi ha al parc de Marianao, construïda amb maons i que permetia l’abastament d’aigües al palau neogòtic del Marqués Samà i de Marianao i al seu llac artificial; les aigües venien des de la conca de la vall del Llor.(…) Fa algunes dècades, els nens de la Ciutat Cooperativa es ficaven i jugaven a dins d’una d’aquestes galeries que venia des de l’entorn de la masia de can Ros del Llor i anava a parar a la de can Soler a la Colònia Güell.(…)”7 |
| Zona/Ubicació(Canals subterranis històrics) | Tipus d’Estructura: Mines, boques i galeries (clau abans dels sistemes moderns) | Descripció/Detalls (Per a agricultura, llars i indústria) |
| Ermites de Sant Ramon 8 i Santa Bàrbara | Mina | Fonts d’aigua en terrenys elevats. |
| Arxius | Registres històrics de fonts d’aigua. | |
| Mapes antics | Ubicació i direcció de les Mines d’Aigua. | |
| Boques de Mina | Entrades antigues. | |
| Galeries | Galeries tapiades. | |
| Finca i Parc Marianao | Sistema intern | Pous, manantials, cisternes, dipòsits. |
| Canals | Connexió a fonts externes (Santa Bàrbara, Llor). | |
| Boques de Mina | Senyals arquitectòniques a la finca. | |
| Galeria | Abastament del palau i llac. | |
| Zona del Montbaig, el Bori i la vall de Can Carreres9 | Mines d’aigua | Mines de Garzulla, Guinovart, Benviure. Arquitectura: “Mina Blanca”, “Mina Bancada”, voltes, “pitxolins”. |
| Pous de pas | Pous de construcció i manteniment. | |
| Casa Gran del Bori | Galeria | Condueix aigua a la bassa del Benviure. |
| Vall de can Carreres, riera Guinovart | Galeria | Entrades a galeries. |
| Benviure | Galeria | Entrada en barraca de 1912. |
| Can Castellet | Mina d’aigua | Entrada tapiada, antiga font. |
| Colònia Güell (Can Soler i Masia Can Julià) | Recursos hídrics | Pous, manantials, drets de reg. |
| Mina d’aigua | Mina d’aigua pròpia. | |
| Testimonis | Records de punts d’aigua. | |
| Sistema sofisticat | Sistema d’aigua per a la fàbrica i el poble. | |
| Fonts | Pous propis, bombeig del riu, connexió a Can Julià. | |
| Ciutat Cooperativa | Canals subterranis | Connexió entre Llor (possible amb Marianao en l’altre sentit) i Can Soler (Colònia Güell). |
| Boques de mines | Entrades segellades. |
Conclusió:
Els parcs dels Indianos Samà, tant el de Cambrils com el de Sant Boi, romanen com a testimonis vivents d’un passat esplendorós i d’una època de grans transformacions socials i econòmiques. No obstant això, és indispensable abordar aquest llegat de manera integral, reconeixent la procedència de la riquesa que va permetre la seva creació, fruit del colonialisme i la tràgica realitat de l’esclavisme. Avui, la seva actualitat passa per ser espais de memòria, cultura i esbarjo, accessibles al públic i gestionats amb l’objectiu de conservar el seu valor històric i paisatgístic, alhora que serveixen com a punts de reflexió sobre la complexitat del nostre passat i les conseqüències ètiques de certes fortunes. El Parc Samà, amb la seva clara vocació de jardí històric, es manté com un referent de l’art dels jardins romàntics i modernistes. El Parc Marianao de Sant Boi, integrat en el teixit urbà, s’ha adaptat a les necessitats de la comunitat, tot i que conserva elements arquitectònics singulars i el seu secret subterrani hidràulic. El futur d’ambdós passa per continuar la seva rehabilitació, investigació i difusió, garantint que el llegat dels indianos Samà perduri com a font d’aprenentatge i gaudi per a les generacions futures, però sempre amb una mirada conscient i crítica sobre totes les seves dimensions històriques.
Referències:
L’entrevista sobre Salvador Samà i Torrents, a través de les perspectives de Carles Vallejo i Carles Serret, explora la vida i influència de Salvador Samà i Torrents, el Marquès de Marianao, en el context de les subversions del segle XX a Espanya. Es desglossen els orígens, la pèrdua de les colònies espanyoles, la influència en la restauració borbònica, la seva participació en la repressió del moviment obrer, i la seva implicació en el cop d’estat de Primo de Rivera després de fer-se responsable del Somaten.
1.2. ELS PALAUS I ELS PARCS DELS INDIANOS SAMÀ (Cambrils més modernista i Marianao mès medieval i gòtic)
1.3. MENYSPREU DELS SAMÀ A SANT BOI (sacrificis gaire bé invisibles de Sant Boi del 98 que va incitar la independència de cuba)
1.4. INFLUÈNCIES DELS SAMÀ (repressió a l’anarcosindicalisme creixent i seu de Primo de Rivera)
1.5. LA PÈRDUA DE LA FINCA DE MARIANAO (la condemna per masó)
La família Samà, originària de Vilanova i la Geltrú, representa un cas paradigmàtic d’indians que van amassar una considerable fortuna a la Cuba del segle XIX. La seva prosperitat va estar intrínsecament lligada al comerç d’esclaus, una activitat central als seus negocis des de l’arribada de pioners com Pau Samà i Parès a principis de segle. Membres clau com el mateix Pau, juntament amb Joan, Josep i, de manera molt destacada, Salvador Samà i Martí (posteriorment I Marquès de Marianao), van consolidar i expandir aquest lucratiu negoci. Van operar a través d’empreses familiars com “Samà Germans” i “Samà, Nebot i Cia”, participant activament en el trànsit: des de capitanejar vaixells negrers com el Non Plus Ultra, subministrar esclaus als enginys sucrers, fins a continuar clandestinament amb el trànsit després de la seva il·legalització formal. Aquesta activitat els va permetre acumular una ingent riquesa i assolir un notable estatus social i polític tant a Cuba com a Espanya. Les fortunes obtingudes, l’origen de les quals estava tacat per l’explotació, van ser reinvertides significativament a Catalunya, especialment a Vilanova i la Geltrú i Barcelona, finançant el desenvolupament urbà, industrial i diverses obres filantròpiques, un llegat que avui és objecte d’una revisió crítica necessària en el debat sobre la memòria històrica de l’esclavatge.
El primer Samà que va obtenir un títol nobiliari, el marquesat de Marianao, va ser Salvador Samà i Martí. En ser solter, va testar el 1866, deixant tots els seus béns a favor del seu nebot, també indià, Josep Samà.
Una mirada a la seva implicació en l’economia esclavista del segle XIX
Durant el segle XIX, Cuba va ser un motor econòmic clau per a Espanya, atraient migrants, especialment catalans. La seva economia de plantació (sucre, cafè) depenia massivament del treball forçat de persones esclavitzades. En aquest escenari sorgeix l'”indiano”, espanyol que buscava fortuna a Amèrica. La família Samà, de Vilanova i la Geltrú, és un exemple paradigmàtic, acumulant riquesa a Cuba, part d’ella a través del tràfic d’esclaus.
Cuba va ser l’últim territori americà a abolir l’esclavitud:
1886
Aquest informe analitza la participació dels Samà en el negoci esclavista: els seus orígens, desenvolupament, operacions a Cuba i el seu final, així com l’impacte de les seves fortunes.
A principis del segle XIX, Pau Samà i Parès arriba a Cuba, fundant una casa de comerç. Va identificar ràpidament el lucratiu negoci del comerç d’esclaus. Salvador Samà i Martí va arribar el 1817.
Van fundar Samà Hermanos (Pau Samà i Parès i Josep Samà i Domènech). L’empresa de Pau Samà va arribar a generar beneficis extraordinaris:
Benefici en 2 anys de la companyia de Pau Samà:
255%
(Font: Document d’investigació)
Pau Samà i Joan Samà i Vilardell reclamen indemnització per un vaixell negrer capturat.
Pau Samà i Joan Samà i Vilardell catalogats entre els principals negrers de Cuba.
El comerç d’esclaus va ser central i altament rendible per als Samà des dels seus inicis, impulsant la seva acumulació de capital.
La implicació dels Samà va créixer al llarg del segle XIX, amb diversos membres i estructures empresarials adaptant-se, fins i tot a la il·legalitat del tràfic.
| Membre | Període Principal | Evidència Clau en Negoci Esclavista |
|---|---|---|
| Pau Samà i Parès | Principis s. XIX – 1832 | Primers negrers, benefici 255%, vaixell capturat (1814). |
| Joan Samà i Martí | c. 1824 – 1835 | Capità del vaixell negrer Non Plus Ultra (1816). |
| Josep Samà i Martí | Actiu des de c. 1816 | Receptor d’esclaus (Non Plus Ultra, Noticioso), va operar clandestinament. |
| Salvador Samà i Martí | 1811 – 1866 | Navilier (tràfic), proveïa ingenis, venia “tasajo”, propietari d’ingenis (1857). |
| Antoni Samà i Urgellès | Actiu c. 1866 | Administrador de Samà i Cia, “relació directa amb la trata” (1866). |
Samà Hermanos
(Principis s. XIX)
Samà, Hermanos y Sobrinos
(1826)
Samá, Sobrino y Cía
(Posteriorment)
Van participar també en companyies mixtes com Samà, Raventós y Cía, col·laborant amb altres indianos.
Les operacions incloïen capitanejar vaixells negrers (ex. Non Plus Ultra, Noticioso), proveir esclaus a ingenis i operar clandestinament després de la prohibició. Salvador Samà i Martí va exemplificar una integració vertical i horitzontal en l’economia esclavista.
Salvador Samà i Martí va assolir gran prominència social i política. La seva influència va facilitar els seus negocis, incloent el tràfic d’esclaus.
Antoni Samà i Urgellès va ser Marquès de Samà. Aquestes distincions reflecteixen l’estatus assolit.
Propietats i Inversions: Salvador Samà i Martí posseïa cases a l’Havana, una finca a Bacuranao i, des de 1857, ingenis sucrers (tot i que els noms específics no estan detallats en les fonts primàries de l’informe). Es va dedicar a la importació (vins, carbó) i va ser prestador.
Es van integrar en l’elit cubana, amb aliances com la de Salvador Samà amb Julián Zulueta. La riquesa derivada de l’esclavitud no va impedir el seu ascens social.
El segle XIX va veure canvis radicals en la legalitat de l’esclavitud.
Espanya declara il·legal el tràfic transatlàntic d’esclaus. La prohibició va ser incomplida sistemàticament durant dècades. Els Samà (ex. Josep Samà i Martí) van operar en la clandestinitat.
L’empresa “Samà i Cia” (Antoni Samà i Urgellès) encara mantenia “relació directa amb la trata”.
Abolició definitiva de l’esclavitud a Cuba.
Adaptació: Després de l’abolició, les fortunes Samà, ja diversificades, es van reorientar a altres sectors: comerç lícit, finances, propietats, indústria a Catalunya.
Salvador Samà i Torrents (II Marquès de Marianao) va tenir carrera política i va advocar per la independència de Cuba. La influència econòmica va persistir gràcies al capital acumulat i “rentat” a través d’inversions legítimes.
Les fortunes dels Samà, originades en gran part en l’economia esclavista cubana, es van reinvertir massivament a Catalunya, deixant un llegat visible i generant un debat actual sobre la memòria històrica.
Propietats urbanes i rústiques (ex. “Sínia del Indiano”).
Empreses tèxtils (Sogas Batllori y Cía, Miquel Puig y Cía).
Participació en el Banc de Vilanova (Antoni Samà i Urgellès).
Finançament d’esglésies, Hospital de Vilanova, Biblioteca Museu Víctor Balaguer, Parc Samà (Cambrils).
“Van arribar a ser els homes més rics i poderosos de Vilanova i la Geltrú… Van construir grans mansions, fàbriques, escoles, monuments, teatres, museus, edificis públics, carrers, places i fins i tot van portar el ferrocarril a la ciutat.” (Font: vilanova.blog)
Debat Actual: Avui existeix una revisió crítica de l’origen esclavista d’aquestes fortunes. Publicacions i estudis (ex. “Negreros y esclavos”) exposen la implicació de famílies com els Samà. La placa a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, amb noms com Antoni Samà i Urgellès i el Marquès de Comillas (ambdós vinculats a l’esclavisme), és un punt de reflexió. Aquest llegat és ambigu: progrés material vs. costos humans.
La família Samà va tenir una profunda implicació en l’economia esclavista de Cuba al s. XIX. Figures com Pau, Joan, Josep i Salvador Samà i Martí van liderar negocis que incloïen el tràfic de persones, generant enormes fortunes.
Després de l’abolició (1886), el capital acumulat, ja diversificat, es va reinvertir a Catalunya, deixant un llegat econòmic i patrimonial durador.
La història dels Samà il·lustra la interconnexió entre capitalisme, colonialisme i esclavitud. El seu estudi exigeix una reconsideració crítica de les narratives històriques, reconeixent tant les contribucions materials com els immensos costos humans.
Casa dels Marquesos de Marianao2
| Angel Gutierrez Fernandez: “Construïda el segle XIX, van ser propietaris en diferents èpoques tres dels Marquesos de Marianao: – el 1864, Salvador Sama Martí; – el 1887, Salvador Samà i Torrents; i – el 1934 – Guerra Civil -, Salvador Samà i de Sarriera, segons dades de la antiquíssim Registre de Propietat Colonial del Sud, presos al municipi de la Lisa.“ Cristina Rodriguez. Arquitecta, l’Havana: “Ubicada a l’avinguda 57 abans anomenada Sama, directament la primera paral·lela a 51, baixant la lona de Marianao cap al lloc de la Lisa, al barri Pocito. La imatge que presenta ara és molt diferent de l’original, ocupava de 57 l’entrada fins a 51 el fons. Després va ser del banquer Hidalgo pare de Lili la propietària de la mansió del Vedado on avui hi ha el Centre Fidel Castro. La casa de Sama després va ser ocupada per una tabaqueria i va començar la seva modificació i decadència”. Jorge Barcelo Sanchez de Verona: “El 2023 era propietat de la restauradora i decoradora Marta Escobar que a més va ser l’artífex que va salvar aquesta propietat de la destrucció total, és la senyora que es veu a la foto parada a la porta, mereix sens dubte premi per la seva obra”. |
Josep Samà, indià, des del 1858 marit amb 36 anys de Rafaela Torrents amb 21, i que va tenir el 1852 una filla no reconeguda d’una relació a Cuba, va morir soprenentment dos mesos abans que el seu oncle, Salvador Samà i Martí, el maig de 1866 a l’edat de 43 anys. D’aquesta manera l’herència i el títol de marquès de Marianao van passar a un nen de cinc anys amb una mare jove de 26 anys intel·ligent i ambiciosa.
Va ser una dona de negocis que va gestionar una fortuna, va adquirir el Mas Samà a Cambrils el 1872 segons una primera referència, que li va proporcionar una posició econòmica molt destacada i amés va poder obrir o tancar camins al camp de la política i aconseguir poderosos “amics” com Victor Balaguer que va llançar la carrera política del seu fill com a diputat.
L’ennobliment complet dels Samà-Torrents va ser pel de Marquesa de Villanueva i la Geltrú que va aconseguir Rafaela un any després celebració de l’Exposició del 1888.
| Rafaela Torrents i Higuero va amassar la fortuna I influència què va rebre Salvador Samà i Torrents – Dona de Josep Samà Mota (pare de mort temprana de Salvador Samà i Torrents). – Va atorgar el títol de marquès de Villanueva i Geltrú, cinquena ciutat de rellevància a Catalunya al seu moment, títol originari de la família Samà. – Administrà la fortuna en enviudar. Va obtenir els títols, fortuna i influències polítiques de Salvador Samà i Torrents durant la Restauració Borbònica. – Valors de “pau i l’ordre aristocràtics” (va renyar a una nena estudiant de 10 anys que més tard seria a la futura líder anarcosindicalista Teresa Claramunt). |
La vinculació concreta amb Sant Boi es troba en el cognom de la mare de Salvador Samà i Torrents. Rafaela Torrents i Higuero era filla de la casa de Can Torrents a Sant Boi de Llobregat. Salvador Samà va heretar diverses possessions, incloent la finca on va fer construir el Parc de Marianao. El seu títol complet abastava no només el segon marquesat de Marianao sinó també el marquesat de Vilanova i la Geltrú i la prestigiosa designació de Gran d’Espanya, cosa que significava el seu estatus elevat dins la noblesa espanyola.
Can Torrents, dipòsit d’història i artefactes locals, és on actualment es troba la seu del museu i de l’arxiu històric de Sant Boi de Llobregat. Aquesta casa ancestral és un edifici significatiu, amb els seus orígens al segle XVI. Era propietat de la família Martí abans de passar a la família Torrents per herència materna. Una altra referència de les propietats dels Torrents a Sant Boi la trobem a l’inventari de l’Arxiu documental de Can Papiol (5.2.2.3.3. Pacte de masoveria fet entre Joan Torrents i Papiol i Francesc Farrés del mas de les Rafoles de Sant Boi de Llobregat. 1850-1852).
Salvador Samà i Torrents, amb 18 anys, Marquès de Marianao i Villanueva i la Geltrú, i Gran d’Espanya va passar a ser el segon contribuent al fisc a Barcelona, només superat per l’indià Josep Xifré.
Salvador de Samà i Torrents va néixer a Barcelona el 17 d’abril de 1861, i va morir a la mateixa ciutat el 28 de juny de 1933. Va heretar la fortuna del seu oncle-avi, Salvador Samà i Martí, La seva mare li va gestionar el seu futur: negocis, propietats, títols (Marquès de Marianao i de Vilanova i la Geltrú, i Grande de Espanya pels Borbons), i influència política de la mà de Víctor Balaguer.
Cronologia dels marquesos de Marianao
| Marquès | Dates | Matrimonis | Fets Vitals i Context |
| Salvador Samà i Martí | 1797-1866 | Solter, sense descendents | Va fer fortuna a Cuba i va ser nomenat Marquès de Marianao (avui districte de La Habana) |
| Salvador Samà i Torrens | 1861-1933 | Maria dels Dolors Sarriera i Milans | Rafaela Torrents, mare, li va donar una vida de gran influència política a la Restauració Borbònica i va tenir una aproximació al catalanisme autonòmic. Enterrat al Cementiri del Poblenou. |
| Salvador Samà i Sarriera | 1935-1948 | Maria de les Mercedes Colly Castell | Condemnat pel franquisme per Maçó, es va traslladar a Cuba durant la Guerra Civil i va perdre la Finca de Marianao. |
| Salvador Samà i Coll | 1955-1976 | Solter, sense descendents | Li va tocar viure el franquisme i la transició democràtica. |
| Jaume Samà i Coll | 1978-1979 | Solter, sense descendents | Li va tocar viure a transició democràtica. |
| Maria Victòria Samà i Coll (hermana) | 1981-1992 | José de Fontcuberta y Casanova | Primera Marquesa que va transmetre el marquesat als Fontcuberta. |
| Alfons de Fontcuberta i de Samà | 1938- 2001 | María Isabel Juncadella i García-Blasco | Realitzà el segon gran canvi del parc: el reestructurà, invertí en maquinària, plantà nous arbres (ametllers i presseguers), i comercialitzà productes a l’engròs. El convertí en un Parc d’Oci turístic. |
| Mariana de Fontcuberta y Juncadella | Actualitat (2025) | Actual marquesa des de l’any 2002, conserva la casa del Parc Samà de Cambrils. |
Referències:
Benvolguts/des santboians/es, prepareu-vos! La segona quinzena de maig de 2025 ha estat com un capítol de “Gran Hermano” a la nostra estimada ciutat: plena d’activitat, algun drama, i la sensació constant que les càmeres (i les obres) no paren de gravar. Des de l’eufòria de la Festa Major fins a l’eterna paciència amb l’asfalt de la B-25 i el misteri de l’amiant, Sant Boi ha demostrat que la seva vida és, com a mínim, entretinguda.
Hem tingut de tot: concerts inoblidables i la visita del gegant Pau Gasol. Mentre som nomenats amb orgull “Ciutat pel Comerç Just”, la burocràcia ens recorda la seva lentitud amb el cas de l’amiant en edificis municipals. La policia ha estat activa a la comarca i la ciutat ha demostrat la seva gran solidaritat. En l’àmbit cultural, hem passat del descontrol festiu a la presentació de llibres i les xarxes socials mostren que, més enllà dels missatges oficials, el que realment ens fa virals és el bon menjar.
| El Ple Municipal de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, celebrat el 29 de maig de 2025, va abordar diversos punts significatius. La sessió es va iniciar amb la Junta General de les empreses municipals Claus, Coresa i Igualsom. En cadascuna d’elles es van aprovar els comptes anuals de l’exercici 2024, amb l’abstenció del grup d’Esquerra Republicana en els casos de Claus i Coressa, i també en Igualsom. També es va formalitzar el cessament del senyor César Tobar Pérez com a conseller per les seves noves responsabilitats al Govern de la Generalitat, aprovat per unanimitat, i es va nomenar com a nova consellera la senyora Encarnación Cazalla Sitch, també per unanimitat en totes les empreses. Durant el ple ordinari, es va llegir un manifest commemoratiu del Dia Mundial de la Diversitat Cultural per al Diàleg i el Desenvolupament (21 de maig), destacant la importància del diàleg intercultural per la pau i el desenvolupament sostenible, i el paper econòmic del sector cultural. Posteriorment, es va recordar les víctimes de violència masclista, amb la condemna de tres assassinats des de l’últim ple. Es va debatre i aprovar per unanimitat la incorporació urgent d’una declaració institucional del Fons Català de Cooperació i Desenvolupament per la fi immediata de la guerra a Gaza, amb vots en contra de Vox i diverses explicacions de vot sobre el llenguatge i l’abast municipal. Altres punts destacats van ser la modificació de la plantilla i relació de llocs de treball, amb l’aprovació de nous llocs i ajustos organitzatius, i l’aprovació per unanimitat de les dues festes locals de Sant Boi per al 2026 (20 de maig, Festa Major, i 7 de desembre). Finalment, es va presentar una moció per la commemoració del Dia Internacional contra l’Homofòbia, Bifòbia i Transfòbia, reafirmant el compromís municipal amb els drets del col·lectiu LGTBIQ+ i el rebuig a qualsevol discriminació o violència. En un apartat especial es va donar suport a la Marea de Pensionistes sobre les “despeses impròpies”, que s’han desviat de les cotitzacions socials per finançar altres partides durant dècades. Valoració: Després d’aprovar amb la precisió d’un rellotge suís els comptes anuals de les empreses municipals (amb alguna abstenció republicana que posava la nota de color), la sessió va donar un gir cap a les grans qüestions globals, incorporant per urgència una declaració sobre la guerra a Gaza, amb l’oposició negacionista de sempre fent de corrent crític i suggerint que l’Ajuntament podria rebatejar-se com a “Nacions Unides de Sant Boi”. Però no tot van ser debats internacionals; també es van aprovar les festes locals per al 2026, assegurant la gresca futura, i es va donar un ferm suport a la Marea Pensionista, denunciant les “despeses impròpies” que han escurat les arques de les pensions durant dècades. > transcripció amb App.Gladia.Io |
@oscarggc ¡VOY A SACAR MI PRIMER LIBRO! 🤠 50 Discos que cambiarán tu vida ❤️🔥 esta la preventa disponible en mi perfil y el libro sale oficialmente el 26 de Mayo! pronto os daré mas sorpresas ❤️🔥 #musicaentiktok #libros #parati #fyp #musica ♬ sonido original – oscarggc
@topfoodbcn NUEVO y espectacular restaurante con platazos muy ricos: La Gamberra📍 en Sant Boi de Llobregat, Barcelona 😍👇🏻 🐟 Comenzamos con esa buenísima anchoa en mantequilla rojiza de tomate y regañá negra crujientita (3,90€/ud). 🍳 Los huevos rotos para mí son imprescindibles. Sé que es un plato típico, pero aquí los hacen distintos. Son huevos de pota Blava a baja temperatura con patatas muy pochaditas con cebolla, aceite de trufa y jamón ibérico (14,90€). Ya me diréis. ⭐️ Sorprendentemente, una de las estrellas de la casa es esta berenjena asada a la leña con burrata, pipas de girasol, pesto rojo, endívia y miel (15,90€). Un platazo. Grande, nada aburrido como normalmente puede ser y sabrosísimo. 😋 Algo que teníamos claro que iba a caer sí i sí: ese canelón de carrillera ibérica con salsa de shiitake (18,50€). Ideal y bien relleno de verdad. Un gustazo. ⭐️ Otra de las megasorpresas de la noche: los calamares rellenos de butifarra del perol, piñones y panceta ibérica (18,70€). A priori quizás no llama mucho pero es que cuando lo cortas, ves el interior con sus piñoncitos y lo degustas… 🍖 Finalizamos con un costillar de cerrdo ibérico a baja temperatura con salsa demi-glace (500gr.) que se deshacía en la boca. Sale a 23,50€ y puede ser para compartir si pedís otras cositas. 🍰 Si te entra algo más, pide el postre especial de la casa. Una tarta chajá aue no había comido antes. Es típico de Uruguay y va con melocotón, nata, merengue italiano y dulce de leche (7€). Para acabar a tope. Por si te llega a interesar: 🪑 Tienen un par de terracitas que dan a la parte de atrás, tocando a un parque 📍 Av. Maria Girona, 38, Sant Boi de Llobregat ⏰ Abren de miércoles a domingo 📞 Reservan a través de telf. 💰 Ticket medio: 30€ pp. 👏🏻 👏🏻 #restaurantesBarcelona #bcn #barcelona #santboi #santboidellobregat #baixllobregat #lagamberra #canelón ♬ Confidence (sped up version) – Ocean Alley
Un record per a les veïnes i veïns que ens van deixar durant aquesta quinzena. El nostre condol a les seves famílies i amics.
| Nom del veí/na | Edat | Cerimònia |
|---|---|---|
| Maria Salgueiro Mato | 95 | 17/05/2025 |
| Alfonso Villegas Marín | 73 | 17/05/2025 |
| Maria Isabel Figueredo Amat | 88 | 17/05/2025 |
| Maria Martín Maestra | 83 | 18/05/2025 |
| Maria Dolores Torres Campos | 95 | 19/05/2025 |
| Carmen Belchi Marin | 88 | 20/05/2025 |
| Manuel Expósito Bermudez | 61 | 21/05/2025 |
| Antonio Gil Salguero | 73 | 21/05/2025 |
| José Miguel Galve Montañés | 80 | 21/05/2025 |
| Maya Tamega Moro | 21 | 22/05/2025 |
| Amélia Delgado Descane | 77 | 23/05/2025 |
| Esther Guimera Fleja | 76 | 24/05/2025 |
| Angelina Agusti Gallego | 91 | 25/05/2025 |
| Narcisa Ferrer Amela | 91 | 25/05/2025 |
| Rosa Donat Pla | 96 | 26/05/2025 |
| Llana Plaza Uris | 39 | 27/05/2025 |
| Elisabeth Grañen Biosca | 72 | 27/05/2025 |
| Ángeles Guerrero Serrano | 91 | 28/05/2025 |
| Emilio Leiva Nieto | 93 | 28/05/2025 |
| Ángel Galiana Galera | 67 | 29/05/2025 |
| Manuela Nogales Jara | 91 | 30/05/2025 |
| Maria Gámez Martínez | 95 | 30/05/2025 |
| Maria Busquets Salom | 84 | 31/05/2025 |
| Fino Blanco Andrés | 81 | 31/05/2025 |
| Maria Suárez Ciria | 89 | 31/05/2025 |
| Isabel Prieto Sevillano | 91 | 31/05/2025 |
Atenció, santboians! La segona quinzena de maig de 2025 ha estat un autèntic *tour de force* per a la nostra estimada ciutat. Entre el 17 i el 30 de maig, hem passat de l’eufòria col·lectiva de la Festa Major a l’eterna paciència de les obres, sense oblidar algun que altre misteri burocràtic que faria pal·lidir a Scully i Mulder.
Prepareu-vos per a un viatge interactiu pels alts i baixos de la vida local, on la tradició es barreja amb l’asfalt i la sostenibilitat amb l’amiant. Sant Boi, sempre en moviment, sempre sorprenent… o almenys, intentant-ho. Navegueu per les seccions per descobrir els detalls més sucosos i les reflexions més (im)pertinents.
La Festa Major de Sant Boi (16-20 maig) va ser l'”esclat de vida col·lectiva” que tots necessitàvem. Del 17 al 20 de maig, la ciutat es va transformar en un circ de més de 50 activitats, demostrant que aquí l’agenda cultural és més densa que un embús a la B-25.
| Data | Esdeveniment Principal | Artistes/Notes |
|---|
Una representació visual de la diversitat de la festa.
Inclusió a la Festa: Es va comptar amb dos Punts Lila i la Fira del Joc va tenir franges sense música per a nens amb alta sensibilitat sonora. Fins i tot a la gresca es pensa!
El Colofó: El 20 de maig, el piromusical al parc de la Muntanyeta ens va fer oblidar, per un moment, que l’endemà tocava rutina.
Sant Boi no para: entre visites il·lustres que ens recorden valors empresarials i obres que posen a prova la nostra paciència Zen, la ciutat es (re)construeix. I compte, que fins i tot l’aigua del subsòl s’aprofitarà!
El 29 de maig, Sant Boi es va vestir de gala per rebre Pau Gasol al Fòrum Econòmic. El nostre gegant del bàsquet va venir a recordar-nos que l’esforç i el lideratge serveixen tant per encertar cistelles com per a l'”àmbit empresarial”. A més, va reafirmar el seu compromís amb la ciutat a través de la Gasol Foundation. Gairebé res!
L’Autovia B-25: Aquest monument a la paciència santboiana, va seguir el seu curs amb nous carrils provisionals i desviaments. El 30 de maig, es va reobrir la sortida del carrer Feixars, una fita celebrada amb eufòria. Se suposa que aquestes obres “s’acosten a la seva fase final”, cosa que en llenguatge d’obres significa “potser per a la pròxima dècada”.
Aigua Freàtica Sostenible: Sempre a l’avantguarda, Sant Boi segueix construint la seva primera xarxa d’aigua freàtica. Promet estalviar “fins a 60 milions de litres d’aigua anualment”. En temps de sequera, més val prevenir que lamentar (i pagar factures desorbitades).
La vida econòmica de Sant Boi en aquesta quinzena ha estat un equilibri entre els grans reconeixements i els petits (però constants) mals de cap viaris.
El 8 de maig, Sant Boi va ser oficialment nomenada “Ciutat pel Comerç Just”, la segona a Catalunya. Un èxit que ens omple d’orgull. Durant tot el mes, hi va haver exposicions i tallers per “sensibilitzar la ciutadania”. Perquè el comerç just és com el bon vi: cal educar el paladar.
Les obres de la B-25 van continuar generant “nous desviaments i restriccions de trànsit”. La paciència dels conductors santboians “es va posar a prova”. Sembla que per arribar a la modernitat, primer cal passar pel purgatori dels cons taronges.
El centre d’oci “Sant Boi Xperience” segueix sent un referent (26M€ d’inversió, 250 llocs de feina). La xarxa d’aigua freàtica és una inversió intel·ligent. La iniciativa “Sant Boi Alimenta la Salut” ens va animar a menjar sa. I els Greenwalk Awards van demostrar que la moda pot ser sostenible.
La vida social de Sant Boi en aquesta quinzena ha estat un còctel de preocupacions serioses, gestos de bona voluntat i la sempre present sensació que la policia, almenys a la regió, no descansa.
Aquí ve la part menys divertida! El sindicat CCOO ha posat el crit al cel pel “presumpte retard en la retirada d’amiant” d’un edifici municipal a Serconsa. Deu anys, senyors! Deu anys amb l’amiant allà.
L’Ajuntament, amb una calma que frega la ironia, assegura que estan “dins dels terminis legals” per presentar un pla el… 2028! Sembla que la burocràcia té el seu propi calendari. Mentrestant, la seguretat laboral i la salut pública, bé, gràcies?
Encara que no hi va haver grans manifestacions *a* Sant Boi, la regió sí que va tenir la seva dosi d’activisme. El 29 de maig, vaga general convocada per INTERSINDICAL-CNT-CGT-COS. CGT Barcelona també activa. Si no hi va haver soroll aquí, almenys n’hi va haver al veïnat.
Al Baix Llobregat, la policia no es va adormir: 22 detencions i més de 1.000 identificacions fins al 21 de maig. Sembla que els amics de l’aliè no es prenen vacances. A Sant Boi, afortunadament, sense tragèdies vials majors.
Per compensar: La visita de Pau Gasol va reforçar el compromís de la seva fundació. La Fundació Marianao, un far d’inclusió. El projecte “Un altre ritme” amb Macaco. Participació ciutadana en propostes de salut i clima. I campanya de donació de sang i plasma. Perquè si no et transformes amb la música, almenys pots salvar una vida!
Després de la ressaca de la Festa Major, Sant Boi no es va quedar de braços plegats. L’oferta d’oci va seguir sent variada, encara que potser una mica més… serena.
Llegat de la Festa Major: Concerts, cultura popular i participació. La inclusió va ser l’estrella.
Esports: El 25 de maig, la 5a Marxa Nòrdica per l’Esclerodèrmia. Esport i solidaritat!
Cultura Variada: Concert de flamenc de Manuel Gerena el 25 de maig. Exposicions “Estiueig burgès 1850-1950” i “Metamorfosi”. I Óscar Giménez, talent local, va presentar el seu llibre ’50 discos que cambiarán tu vida’ a Barcelona. No tot ha de ser reggaeton!
En el món digital, Sant Boi es mou entre les tendències globals i la realitat local, amb més informació oficial que *posts* virals trencadors, excepte quan es tracta de menjar.
Maig 2025: IA creant “amics virtuals”, “vibe culture” emocional, “microviralitat” de nínxol, marques buscant “humor i autenticitat”, i debats sobre limitar xarxes a menors. Que moderns (o preocupats) som!
L’Oficial: El compte @AjSantBoi a Twitter: activitats d’estiu, visites institucionals, millora de la sequera, esdeveniments culturals. Útil, però sense memes de l’alcalde.
El Viral (Local): Un TikTok de @topfoodbcn sobre “La Gamberra”, restaurant a Sant Boi, va acumular 3250 “m’agrada”! Sembla que el menjar és el camí al *feed* dels santboians.
Talent Local en el Focus: Marc Gabernet, periodista local, esmentat per una “polèmica amb Ter Stegen”. Els nostres talents es codegen amb les estrelles!
Curiosament, no es va detectar cap publicació “viral” *originada a Sant Boi* que hagi trencat internet. Potser estem massa ocupats vivint la vida real.
Després de la voràgine de la Festa Major, el 31 de maig es presenta com un dia de transició. Sant Boi respira, però la regió segueix en marxa.
| Hora | Esdeveniment | Ubicació | Notes |
|---|
Sembla que el 31 de maig, per a la gran gresca, cal agafar el cotxe (o el transport públic, que és més sostenible)!
El període del 17 al 30 de maig de 2025 ens ha deixat una imatge de Sant Boi de Llobregat que és, si més no, peculiar. Una ciutat que, com un adolescent en plena ebullició, busca la seva identitat entre la tradició i la modernitat, amb algun que altre gra al camí.
Festa Major d’èxit gairebé sospitós. Infraestructures avançant a pas de tortuga en hora punta. Títol de “Ciutat del Comerç Just” que sona bé. Però socialment, l’amiant segueix sent l’elefant a l’habitació. En xarxes, més d’informar que de viralitzar. Y el 31 de maig, calma local o emoció fora.
Llums: Gestió de la Festa Major per treure’s el barret. Fins i tot Macaco es va sentir com a casa!
Ombres (o sots): La B-25, el “culebrón” vial. La comunicació, de vegades, un joc d’endevinalles.
Mare Meua!: L’amiant! Deu anys amb el problema i la resposta és “estem dins dels terminis legals per al 2028″. Això no és gestió, és una comèdia d’embolics amb tints dramàtics. Salut pública amb el seu propi concepte d'”urgència”?
Sant Boi és una ciutat de contrastos. Capaç d’organitzar una Festa Major de deu, però amb una lentitud exasperant per resoldre problemes bàsics. Projecta modernitat, però s’encalla en el trànsit i la burocràcia. Ens desconcerta, ens fa riure (de vegades de nervis) i, malgrat tot, ens encanta. La seva cohesió social és el seu major tresor. El futur dependrà d’equilibrar el seu esperit festiu amb una gestió més àgil i humana. Perquè la vida no és només una festa, però tampoc hauria de ser una obra interminable.
*En aquesta agenda informativa de la primera quinzena de maig del 2025 ens hem donat suport de Gemini amb Deep Search, Microsoft Copilot i DeepSeek.
Algú ha dit “Intel·ligència Artificial” i “Administració Pública” en la mateixa frase? Sí, i no és cap broma! La Generalitat de Catalunya s’ha posat les piles (i els algoritmes!) per portar la IA al cor dels seus serveis. Però, què significa això per a tu? Més eficiència? Menys paperassa? O potser un robot que et respon al telèfon amb accent català? Acompanya’ns en aquest viatge pel futur (i el present) de la IA a la nostra administració, desglossant l’informe que ho explica tot, amb una mica de gràcia, perquè entendre el futur no ha de ser avorrit!
Sembla que la Intel·ligència Artificial ja no és només cosa de pel·lícules de ciència-ficció o de Silicon Valley. A Catalunya, la IA ha aterrat amb força a l’administració pública, i no precisament per fer-nos la declaració de la renda més complicada! L’objectiu és clar: modernitzar-nos i ser més eficients. La Generalitat, amb una visió de futur que faria empal·lidir a Marty McFly, ha decidit crear un nou òrgan dedicat exclusivament a integrar la IA en les seves operacions. Això sí que és posar tota la carn a la graella digital!
Aquesta aposta no és cap caprici tecnològic, sinó una necessitat imperiosa. La IA es considera la clau de volta per millorar la qualitat dels serveis públics, fent-los més ràpids, més precisos i, esperem, menys “laberíntics”. La creació d’aquest nou departament reflecteix un compromís polític estratègic, que vol demostrar que l’administració no només segueix el ritme del món digital, sinó que vol ser-ne part activa.
En resum, la Generalitat no vol quedar-se enrere en aquesta revolució digital. Està buscant abordar els reptes socials contemporanis amb eines del segle XXI, transformant digitalment els seus processos per oferir una administració més àgil i adaptada als temps que corren. I, qui sap, potser aviat les cues per fer tràmits seran només un record nostàlgic… o una anècdota per explicar als nostres nets!
Una visió infogràfica de l’estratègia, implementació, impacte i reptes de la IA en el sector públic català.
La Generalitat ha fet una aposta decidida per la IA com a eina de modernització i millora dels serveis públics, amb objectius clars i una estructura en evolució.
Inversió anual prevista en IA per al 2025.
Procediments administratius a redissenyar amb IA en 4 anys.
Impulsar la productivitat, la competitivitat econòmica i defensar els valors democràtics, veient la IA com un pilar estratègic per a l’estabilitat social i política.
Una evolució cap a l’operacionalització directa de la IA dins la Generalitat.
La Generalitat està posant en marxa la seva estratègia d’IA amb una estructura definida i projectes pilot que ja mostren resultats prometedors.
La nova Direcció General d’Intel·ligència Artificial dependrà de la Secretaria de Telecomunicacions i Transformació Digital, operativa abans de l’estiu de 2025.
Objectiu: Solucions d’IA escalables transversalment per tota l’administració.
50%
Reducció del temps (de 4h a 2h) en la resolució d’informes mediambientals gràcies a una eina d’IA al Departament de Territori.
Projecte AINA
Integració del català en la IA.
Ciberseguretat amb IA
Combatent ciberestafes.
IA en Salut
Programa específic de promoció.
La IA promet millores significatives, però la seva implementació ha de garantir el respecte als drets humans i abordar els riscos ètics.
L’IDHC alerta: 17 aplicacions d’IA de la Generalitat podrien vulnerar drets, 7 amb “risc molt alt”.
Obliga a analitzar i adaptar apps abans de 2027. Categories de risc:
Eina d’autoavaluació ètica per a sistemes d’IA, alineada amb drets humans. Principis: privacitat, dret a entendre decisions, mitigació de biaixos, supervisió humana.
Clau: Supervisió humana i mecanismes d’auditoria robustos.
La IA no és només teoria. Veiem com es pot aplicar per resoldre problemes reals i millorar serveis, amb exemples per a l’administració i entitats socials.
Cas Pràctic: Classificació automàtica de sol·licituds ciutadanes per millorar l’eficiència administrativa.
Utilitzant llibreries com NLTK i Scikit-learn per a PLN, representació de text i entrenament de models. Consideracions: qualitat de dades, biaixos, supervisió humana.
Cas Pràctic: Chatbot per a ONGs de Sant Boi (integrat a WordPress) per a suport 24/7, FAQs i coordinació.
Opcions: No-code (n8n, Zapier), plugins WordPress, API personalitzada. Consideracions: facilitat d’ús, privacitat, IA ètica.
L’adopció exitosa de la IA depèn de la capacitat humana. Catalunya ha de continuar formant talent i adaptant-se als reptes futurs.
Un taller pràctic proposat per a personal de l’administració i entitats socials inclouria:
Catalunya pot ser referent en IA ètica, equilibrant innovació i drets.
Per què aquesta urgència en abraçar la IA? Doncs, la veritat és que no és només per tenir “robots” a l’oficina. La creació d’aquest nou departament d’IA respon a una necessitat palpable: impulsar la competitivitat econòmica de Catalunya i, de pas, donar una bona sacsejada a la nostra administració pública. En un món on la productivitat pot estancar-se més ràpid que un cotxe sense benzina, la IA es presenta com el turbo que necessitem.
La Generalitat veu la IA com una eina crucial per fomentar la prosperitat i generar noves oportunitats. Però no només això, en un gir digne d’una novel·la de Philip K. Dick, també es preveu utilitzar la IA per defensar la democràcia i evitar l’autoritarisme. Sí, has llegit bé! La IA com a escut contra els dolents de la pel·lícula. Qui diria que un algoritme podria ser tan patriota?
I, per descomptat, la modernització de les institucions públiques és fonamental per millorar la qualitat del nostre autogovern. Una administració més eficient i tecnològicament avançada no només ens fa la vida més fàcil, sinó que també enforteix la confiança en les nostres institucions. Així que, la propera vegada que facis un tràmit online i vagi com la seda, recorda que darrere hi pot haver un petit exèrcit d’algoritmes treballant per tu.
Si la IA fos un cotxe, el nou departament de la Generalitat seria el GPS que ens porta a bon port. El seu objectiu principal? Fer l’administració més àgil i eficient, i això es tradueix en un pla ambiciós: redissenyar ni més ni menys que 120 procediments administratius en els propers quatre anys. Imagina’t, 120 tràmits que abans eren un maldecap i que ara podrien ser un passeig!
La prioritat, com no podia ser d’altra manera, són aquells tràmits que més utilitza la ciutadania. Perquè, siguem sincers, a ningú li agrada perdre el temps amb burocràcia innecessària. Però no tot és velocitat; el nou departament també promourà l’ús ètic i responsable de la IA. No volem que els algoritmes prenguin decisions a la babalà, oi? L’objectiu és millorar la qualitat dels serveis públics, però sempre amb un ull posat en el respecte i la transparència.
Aquest nou departament s’emmarca dins de la ja existent estratègia Catalonia.AI, que és com el gran paraigua que fomenta l’adopció de la IA arreu del territori. I el CIDAI? Pensa-hi com el “hub” d’innovació i transferència de coneixement, el lloc on es couen les idees més brillants. La creació d’una Direcció General d’IA representa un avenç significatiu, passant de la teoria a la pràctica, de la planificació a la implementació operativa. És com si abans tinguéssim el mapa, i ara, finalment, tenim el cotxe i el conductor!
Parlem de diners, que sempre és un tema interessant. La Generalitat no s’està amb mitges tintes i planeja triplicar la seva inversió anual en IA, destinant la gens menyspreable xifra de 6.6 milions d’euros per al 2025. Això no és una despesa, és una inversió de futur! Aquesta injecció de capital reflecteix un compromís seriós amb l’expansió de la IA, demostrant que no només hi ha bones intencions, sinó també pressupost per fer-les realitat.
L’objectiu d’aquesta inversió no és només crear projectes aïllats, sinó superar la fragmentació de solucions d’IA que sovint es produeix. La idea és que les eines i els sistemes d’IA que es desenvolupin siguin “escalables transversalment”, és a dir, que puguin aplicar-se a diferents departaments i àrees de l’administració. Això maximitzarà l’impacte i evitarà que cada conselleria tingui la seva pròpia “illa de IA” incomunicada.
En altres paraules, la Generalitat vol que la IA sigui com un bon vi: que maridi bé amb tot i que millori amb el temps. No volen solucions puntuals, sinó una transformació sistèmica que optimitzi els recursos i ofereixi un valor afegit real a la ciutadania. Així que, si abans ens queixàvem de la lentitud, ara potser ens queixarem de no tenir prou IA per a tanta eficiència! (És broma, eh? O no…?)
La IA ja no és un concepte abstracte a la Generalitat; ja està fent feina! Un dels exemples més clars el trobem en la gestió d’informes mediambientals. Abans, resoldre una petició podia durar quatre hores. Gràcies a una nova eina d’IA, aquest temps s’ha reduït a la meitat: només dues hores! Això és com passar de la tortuga al guepard en un obrir i tancar d’ulls burocràtic. I el millor? Aquesta eina s’aplicarà als 15.000 informes anuals i s’estendrà a altres àrees.
Però no tot és eficiència en la paperassa. L’estratègia Catalonia.AI fomenta l’adopció d’IA en sectors tan diversos com la salut, el medi ambient (ja ho hem vist!) i el turisme. Això vol dir que la IA podria estar darrere de la teva propera reserva d’hotel, o ajudant a diagnosticar malalties. I atenció, perquè hi ha un projecte que ens toca el cor: el Projecte AINA, que busca integrar el català a la IA per a empreses. Així, els nostres robots podran parlar amb nosaltres en la nostra llengua!
I per als més tècnics (o els que volen entendre com funciona la màgia), l’informe de Marc SantBoià també proposa un cas pràctic amb Python: la classificació de sol·licituds ciutadanes. Imagina’t que el teu missatge de queixa o suggeriment és llegit per un algoritme que l’envia directament al departament correcte, sense errors humans. Això sí que és eficiència! Però tranquil, sempre amb supervisió humana, no volem que un algoritme decideixi si la teva queixa és “molt urgent” o “ja ho mirarem”.
La implementació de la IA a l’administració pública promet ser el nostre nou millor amic. Per què? Doncs perquè ens promet una gestió més àgil i eficient. Adéu a les hores perdudes intentant desxifrar formularis o esperant respostes. La IA promet serveis públics més personalitzats i, sobretot, més eficients. És com tenir un superassistent personal per a cada ciutadà, però a escala governamental.
A més, la IA permetrà als gestors públics comprendre millor les necessitats de la ciutadania. Això vol dir que les decisions es basaran en dades reals i no en suposicions. Es busca un canvi cap a una administració proactiva, que no només reaccioni a les nostres demandes, sinó que s’anticipi a elles. Imagina’t que l’administració ja sap el que necessites abans que tu mateix ho sàpigues! Això sí que seria màgia, o potser només un algoritme molt ben entrenat.
En definitiva, la IA té el potencial de ser el pitjor enemic de la paperassa i el millor aliat per a una administració que funcioni com un rellotge suís (però en català, és clar!). Més atenció, més rapidesa, menys maldecaps. Sembla un somni, oi? Però l’informe de Marc SantBoià ens diu que és una realitat cada cop més a prop.
Però no tot és color de rosa al món de la IA. Com en tota bona història de ciència-ficció, hi ha un costat fosc. I en aquest cas, es tracta de les preocupacions sobre la vulneració de drets humans per part d’algunes aplicacions d’IA que ja utilitza la Generalitat. L’Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC) ha posat el crit al cel, alertant que un mínim de 17 aplicacions d’IA podrien estar vulnerant els drets i llibertats dels ciutadans. I d’aquestes, set presenten un “risc molt alt”. Això sí que no fa tanta gràcia.
Un dels exemples més preocupants és un sistema d’IA que arxiva automàticament procediments judicials. Imagina’t que la teva justícia depèn d’un algoritme que decideix si el teu cas mereix ser escoltat o si va directe a la paperera digital. Això podria impedir l’accés a la justícia i, sincerament, ningú vol que un circuit integrat decideixi el seu destí legal.
Això ens porta a una conclusió crucial: cal un enfocament ètic molt rigorós per evitar que les decisions automatitzades afectin els drets fonamentals. No volem que la IA sigui un Gran Germà digital, sinó una eina al servei de les persones. La tecnologia és poderosa, però hem de ser nosaltres qui la controlem, no a l’inrevés. Perquè, al final, la justícia ha de ser humana, no algorítmica.
Davant d’aquests riscos, la bona notícia és que no estem sols en la foscor digital. La Unió Europea s’ha posat les piles i ha aprovat l’AI Act, una normativa que regularà les aplicacions d’IA i el seu impacte en els drets humans. Això obligarà les empreses i administracions a avaluar les seves aplicacions abans del 2027. És com un examen final per a la IA, per assegurar-nos que és una bona estudiant i no una rebel sense causa.
A Catalunya, l’Observatori d’Ètica en Intel·ligència Artificial (OEIAC) ha desenvolupat el “Modelo PIO”, una eina d’autoavaluació ètica per a sistemes d’IA. És com un “check-list” per assegurar-se que els algoritmes són “bons nois” i no es passen de la ratlla. La llei catalana, per la seva banda, ja promou l’ús ètic i no discriminatori de la IA.
La Generalitat es compromet a promoure un ús ètic i responsable de la IA, emfatitzant la privadesa i la supervisió humana en les decisions automatitzades. Però la tensió entre aquest compromís i les violacions de drets humans reportades per l’IDHC subratlla que el camí és llarg i que caldrà molta feina per assegurar que la brúixola ètica de la IA apunti sempre cap al nord correcte.
La IA no és només per a les grans empreses o les administracions gegants. L’informe destaca que Python és un llenguatge clau per al desenvolupament de IA, gràcies a la seva àmplia gamma de llibreries i una comunitat tan activa que sembla una festa constant de programadors. Això significa que la IA és accessible, i no només per a uns pocs genis de la informàtica.
I aquí entra en joc Google Gemini, un model d’IA generativa que pot fer meravelles. Imagina’t que una ONG de Sant Boi de Llobregat pogués tenir un chatbot que respongui 24/7 a les preguntes dels ciutadans, automatitzi les FAQs o ajudi a coordinar voluntaris. Això pot ser una revolució per a les organitzacions sense ànim de lucre, que sovint enfronten desafiaments en la gestió de consultes i la coordinació de recursos.
La integració de Gemini amb WordPress (la plataforma de blogs més popular del món) és sorprenentment senzilla, fins i tot per a entitats amb recursos tècnics limitats. Hi ha opcions “no-code” (sense programar!), plugins que ho fan tot per tu, o si ets més atrevit, la integració directa amb l’API. Així, la IA es democratitza i arriba a aquells que més la necessiten, sense necessitat de tenir un equip de programadors a la nòmina. La tecnologia al servei de les persones, de veritat!.
Exemple d’entorn de xatbot amb Gemini (aquest no és operatiu):
El futur ja és aquí, i la IA avança a passos de gegant. Per no quedar-se enrere, Marc SantBoià ha dissenyat una proposta de taller de capacitació en IA, amb l’objectiu de desmitificar-la i servir de guia als departaments corresponents per impulsar la seva aplicació al sector públic i social. L’objectiu és que tots, des de l’administració fins a les entitats socials, puguin entendre i utilitzar aquesta eina poderosa.
Aquesta proposta de taller no és només teoria; s’estructura en mòduls teòrics i pràctics, abordant des dels fonaments de la IA i la seva ètica fins a aplicacions pràctiques amb Python i agents intel·ligents amb Gemini. És una oportunitat d’or per posar les mans a la massa i veure com la IA pot millorar el dia a dia.
Les recomanacions estratègiques per a l’adopció de la IA són clares: prioritzar la implementació ètica, fomentar el disseny centrat en l’ésser humà (no en el robot!), invertir en talent i capacitació, promoure l’escalabilitat i donar suport a les entitats socials. En definitiva, la IA és una eina, i com tota eina, depèn de com la fem servir. Catalunya té l’oportunitat de liderar la implementació ètica de la IA, equilibrant la innovació amb la protecció dels drets ciutadans. Així que, si no vols que la IA et passi per sobre, ja saps: forma’t, informa’t i, sobretot, no deixis de riure mentre aprens!
Aquesta secció de Preguntes Freqüents (FAQs) resumeix els punts clau de l’informe per oferir una comprensió ràpida i accessible sobre l’estratègia, la implementació i l’impacte de la IA en l’administració pública catalana. Fes clic a cada pregunta per veure la resposta.
Respon a 10 preguntes aleatòries extretes del nostre informe. Un cop hagis marcat totes les teves respostes, fes clic a “Comprovar Respostes” per veure el teu resultat.
👇
👉 Descarrega l’Informe complet, la web SPA (amb la IA-PodCast) de l’estudi i la formació explicada
👆
Aquest post s’ha redactat fent servir les eines de IA Google Flash 2.5 Deep Search i Microsoft Copilot.
Arriba la segona quinzena de maig i, com cada any, Sant Boi de Llobregat es vesteix de festa i s’omple d’activitat. Des de la Festa Major amb els seus concerts i tradicions, fins a les interminables obres de la B-25 que ens tindran entretinguts fins que arribi la jubilació, passant pels gols de La Coope, les iniciatives locals que sonen molt bé i, mobilitzaciones i algun succés que ens recorda la realitat. A Sant Boi la cosa no para, i ens recorden ni més ni menys “14 projectes transformadors per un Sant Boi que mira al futur” del seu programa d’aquesta legislatura. Els ciutadans actuals de Sant Boi podrem veure realment tots aquests fruits abans que se’ns passi l’edat de conduir, o de caminar sense bastó?.
3 de maig: La nostra ciutat va ser l’escenari de la segona etapa de La Vuelta Femenina 2025. La ciclista neerlandesa Marianne Vos, una figura de l’esport, va ser la guanyadora a Sant Boi, deixant una empremta ciclista a la nostra ciutat. Una gran oportunitat per veure esport d’elit de prop, sense haver de pedalar!
5 de maig: Dia històric per al futbol santboià! El CF Ciudad Cooperativa de Sant Boi, afectuosament conegut com “La Coope”, va aconseguir l’ascens a la Lliga Elit i es va proclamar campió de lliga. Una fita que va omplir d’alegria el barri i tota la ciutat. Felicitats, campions! Aquesta sí que és una victòria que ens agrada veure.
9-11 de maig: La Casa de Sevilla de Sant Boi va celebrar la seva 41a edició de la tradicional Cruz de Mayo a la Plaça Agricultura. Tres dies de ball, música andalusa, la tradicional missa rociera i, per descomptat, un “Potaje Popular” que segur va fer les delícies dels paladars més exigents. I sí, també hi va haver tapes andaluses, que no falti de res! La plaça va estar plena de ritme i color, demostrant que les arrels i la festa estan ben vives a Sant Boi.
14 de maig: Es va anunciar el programa de la molt esperada Festa Major de Sant Boi 2025, que se celebrarà del 16 al 20 de maig. El pregó anirà a càrrec de “Veus de Poetes”. Entre els caps de cartell, tenim a Macaco amb un concert gratuït i la participació especial de veïns en el seu espectacle “Un altre ritme”, prometent una connexió única amb el públic local. També hi haurà tributs a grans de la música com Nino Bravo (amb Serafín Zubiri) i a Dire Straits (amb Sultans of Swing), espectacles de flamenc amb Cintia Merino, folk mediterrani amb La Müs, i la Nit K’naya per a bandes locals. I, per descomptat, no podran faltar els clàssics que fan vibrar la ciutat: correfocs, tabalades, grallades, castells, sardanes, gegants, la Diada Castellera, el tradicional Ball de l’Àliga i el Lleó, i fins i tot la figura del toro per acontentar tothom! Ah, i per la tranquil·litat de tots, hi haurà Punts Lila per garantir un espai segur i lliure d’agressions. El piromusical posarà el punt i final a la festa el 20 de maig. Sembla que aquest any, la festa promet ser… monumental!
15 de maig: L’Hospital de Sant Boi, en una iniciativa commovedora, va col·laborar amb usuaris del servei de Salut Mental i professionals del Parc Sanitari Sant Joan de Déu per crear una peça de dansa inclusiva. Una unió fantàstica d’art i salut, demostrant que la creativitat no té barreres i que la cultura pot ser una eina terapèutica poderosa. El projecte “Cinc dies per ballar” també es va dur a terme al Parc Sanitari, omplint els jardins de moviment i inclusió.
4 i 8 de maig: Es van anunciar noves restriccions de trànsit a causa de les obres de l’autovia B-25. Sembla que el tema de la B-25 és el nostre particular “mai acabar”, amb canvis constants que posen a prova la paciència dels conductors santboians. Res com un bon tall de trànsit per animar el matí, oi?
Una petita llum al final del túnel (o de l’obra): es va obrir un carril provisional de sortida a la C-245 des del centre de Sant Boi. Una mesura que, esperem, alleugi una mica els embussos de cada dia.
6 de maig: El projecte “Sant Boi Alimenta la Salut” va llançar una campanya per promoure els productes frescos del Parc Agrari, incloent un sorteig de cistelles de productes locals. Qui no voldria una cistella d’aquestes plena de delícies directament del camp?
8 de maig: Sant Boi va ser reconeguda oficialment com a “Ciutat pel Comerç Just”.
12 de maig: Es van obrir nous carrils provisionals de la B-25 per al trànsit provinent de Cornellà. Més canvis, més carrils provisionals… Al final, la senyalització provisional serà la nova senyalització definitiva! Ens farem experts en rutes alternatives i en l’art de la improvisació al volant.
15 de maig: Sant Boi va ser destacada com a referent en mobilitat sostenible a la Fira Automòbil, durant l’esdeveniment “Promovent la nova mobilitat”. La col·laboració entre l’Ajuntament i el Gremi del Motor busca impulsar els avenços en el transport sostenible. Esperem que aviat puguem veure els fruits d’aquests projectes circulant pels nostres carrers, i no només en presentacions i fires!
15 de maig: Notícia que ens va fer salivar! El restaurant Rebo de Sant Boi va aconseguir el reconeixement del seu entrepà “Tortizo” com el segon millor de Catalunya. Un orgull per la nostra gastronomia local i una excusa perfecta per anar a tastar-lo. Felicitats al Rebo per posar Sant Boi al mapa dels bons “bocatas”!
5-6 de juny: Un futur amb cert escepticisme. La 5a edició de techcities Sant Boi se celebrarà amb el tema “Resiliència urbana: com ens preparem per al proper repte?“. Aquest esdeveniment reunirà representants institucionals, professionals tècnics i experts en l’àmbit urbà per parlar de la capacitat d’adaptació de les ciutats davant els reptes futurs. Molt bé això de la resiliència, però veurem si la ciutat és resilient als retards de les obres, a les promeses electorals que queden en paper mullat i a la capacitat d’indignació dels ciutadans.
8 de maig: La situació de la sanitat pública al Barcelonès i al Baix Llobregat ens mobilitza!. Marxa a Sant Boi que posa de manifest la preocupació ciutadana per les llistes d’espera i la privatització.
13 de maig: Més de 200 santboians es comencen a mobilitzar en contra de l’abus de la taxa de residus que s’inclou a la factura d’AGBAR i que empobreix encara més les famliies.
15 de maig: Lamentablement, la nostra ciutat també va ser notícia per un fet menys alegre. Un dels ferits en l’atropellament múltiple que va ocórrer a Cornellà, previ al derbi Espanyol-Barça, va ser traslladat i atès a l’Hospital de Sant Boi. Això demostra la importància de la coordinació dels nostres serveis d’emergències i la capacitat del nostre hospital per respondre en situacions crítiques.
— el pipas (@TheBlones10) May 15, 2025
15 de maig: Les companyes de Podem Sant Boi van organitzar una xerrada sobre l’amiant en col·laboració amb la FAV de Sant Boi, abordant-lo com una “pandèmia silenciosa”. Una iniciativa crucial per conscienciar sobre els perills d’aquest material tan present encara en moltes estructures i protegir la salut pública dels nostres veïns.
Un record per a les veïnes i veïns que ens van deixar durant aquesta quinzena. El nostre condol a les seves famílies i amics.
| Nom del veí/na | Edat | Cerimònia |
|---|---|---|
| Toñi Doctor Marín | 69 | 01/05/2025 |
| Catalina Palomares Valero | 65 | 01/05/2025 |
| Antonia Montilla Santiago | 78 | 03/05/2025 |
| María Dolores Liria Alonso | 72 | 06/05/2025 |
| Agustina Ríos Ríos | 91 | 06/05/2025 |
| Jose Pichardo Huelva | 73 | 06/05/2025 |
| José María Lucena Gama | 89 | 06/05/2025 |
| Enrique Castillo Zapata | 83 | 06/05/2025 |
| Teresa Prat Subirana | 95 | 07/05/2025 |
| Joaquin Ballester Recha | 86 | 10/05/2025 |
| Ángeles Torres González | 83 | 10/05/2025 |
| Carmen Gálvez González | 96 | 11/05/2025 |
| Joaquim Yani Garrigós | 84 | 13/05/2025 |
| Juan Caballero Ollero | 87 | 15/05/2025 |
| Manuel Enriquez Granados | 71 | 15/05/2025 |
| Antònia Medina Marín | 94 | 16/05/2025 |
(Informació basada en registres de tanatoris i El Punt Avui).
Com podeu veure, aquestes dues primeres setmanes de maig del 2025 la nostra ciutat no es pot queixar de tenir notícies, bones i no tant bones.
Ara bé, el nostre Ajuntament, amb una visió de futur que ens fa somiar (o potser plorar de riure), ens ha recordat recentment ni més ni menys el que sembla la travessa dels “14 projectes transformadors per un Sant Boi que mira al futur”. Parlem de territoris de “ciutat de 15 minuts”, nous centres cívics i comercials, models de ciutat “formadora i transformadora”, projectes per una ciutat “sostenible, saludable, resilient i segura”, amb nous models energètics i una gestió de residus “circular”. I, per si fos poc, també apunten a una ciutat “cohesionada i transformadora” amb una nova biblioteca de Marianao i l’esport com a centre local, a més d’una “digitalització i governança” que promet “innovació i digitalització de serveis públics sense deixar ningú enrere” i una comunicació clara.
Uau! Sona impressionant, oi? Tants projectes, tantes transformacions… La pregunta que molts santboians ens fem, amb una mica d’ironia i un toc de cinisme, és: tots aquests projectes “faraònics” s’acabaran mai a temps?.
Desitgem de tot cor que sí, i que la “resiliència urbana” de la qual es parlarà a techcities Sant Boi inclogui la resiliència dels nostres nervis davant les retencions, els canvis de carril inesperats i les incerteses de les obres. Però de moment, gaudirem de la festa, dels bons entrepans, de les victòries esportives i de la il·lusió que, potser algun dia, tots els projectes es faran realitat sense cap ensurt ni endarreriment. Creuarem els dits… o agafarem la bicicleta, que amb tantes obres i tantes promeses a llarg termini, potser és l’única solució definitiva!.
*En aquesta agenda informativa de la primera quinzena de maig del 2025 ens hem donat suport de Gemini amb Deep Search, Microsoft Copilot i DeepSeek.
El Club de Fútbol Ciutat Cooperativa, arrelat al cor del barri homònim de Sant Boi de Llobregat, ha escrit una de les pàgines més brillants de la seva història amb el seu recent ascens a la Lliga Elit, la màxima categoria del futbol regional català. Aquest èxit és la culminació d’una trajectòria marcada per l’esforç, la connexió amb la seva gent i el record inesborrable de figures llegendàries com Dani Jarque, que va donar les seves primeres puntades de peu a la pilota en aquest club.
Tot i que la data exacta de la seva fundació no és fàcil de concretar en els registres públics, el CF Ciutat Cooperativa neix com una expressió esportiva del barri obrer de la Ciutat Cooperativa. Des dels seus inicis, 1962.63, el club s’ha caracteritzat per ser una entitat propera, al qual es va afegir fa décades el club de futbol base Ases del Futuro que entrenaba al psiquiátric de Sant Boi, un punt de trobada per a veïns i un planter de joves talents locals. Amb el seu camp situat al carrer Lluís Companys, 21, actualment sota la presidència de Francisco Ramos Rodriguez, el club ha estat un referent esportiu i social a Sant Boi de Llobregat.
La trajectòria del primer equip del CF Ciutat Cooperativa per les diverses categories del futbol català reflecteix una evolució constant, amb moments de dificultat i etapes de grans èxits. Segons els registres disponibles a partir de la temporada 1990-91, el club ha transitat per categories com la Segona Regional (actual Quarta Catalana), Primera Territorial (actual Tercera Catalana) i Segona Catalana.
En les darreres temporades, el club ha experimentat un creixement exponencial. Abans de març de 2025, en un període de només tres anys, el CF Ciutat Cooperativa va aconseguir duplicar el nombre dels seus equips fins arribar als 29, un indicador clar de l’augment de la seva massa social i de la confiança dipositada en el seu projecte esportiu. El Municipal Dani Jarque s’ha convertit en un fortí on l’afició ha portat enlaire l’equip setmana rere setmana.
Una de les figures més emblemàtiques i estimades que ha vestit la samarreta del CF Ciutat Cooperativa és, sens dubte, Dani Jarque. El malaurat central, que esdevindria capità i llegenda del RCD Espanyol, va iniciar la seva carrera futbolística al club del seu barri. Va ser a la Ciutat Cooperativa on va començar a forjar el seu caràcter i talent abans de fer el salt, als 12 anys, a les categories inferiors del club perico, debutant amb el primer equip espanyolista el 20 d’octubre de 2002.
Com a homenatge perpetu a la seva figura i al seu llegat, el camp municipal de futbol del barri porta el seu nom: Camp Municipal de Futbol Dani Jarque. Aquest gest subratlla el profund vincle entre el jugador, el club i la ciutat de Sant Boi de Llobregat.
Els darrers anys han estat particularment daurats per al CF Ciutat Cooperativa. L’equip ha encadenat una sèrie d’ascensos consecutius que l’han catapultat a l’elit del futbol català.
Aquest darrer triomf, celebrat amb fervor per jugadors i aficionats, no només representa un èxit esportiu sense precedents per al club, sinó que també posa de manifest els valors de l’esportivitat i l’orgull de Sant Boi, tal com va destacar l’alcaldessa de la ciutat en felicitar ambdós equips per l’exemplar comportament de les seves aficions durant el derbi decisiu.
Amb l’eufòria de l’històric ascens a la Lliga Elit encara present, el CF Ciutat Cooperativa es prepara per a una nova i exigent etapa. Les expectatives de futur del club se centren en diversos eixos clau:
Tot i que el camí a la Lliga Elit presenta reptes importants, el CF Ciutat Cooperativa afronta el futur amb l’aval dels seus èxits recents, la força de la seva comunitat i l’ambició de seguir creixent sense perdre les seves arrels. El somni de “La Coope” tot just acaba de pujar un nou esglaó.
El CF Ciutat Cooperativa afronta ara el repte de competir a la Lliga Elit, un horitzó ple d’il·lusió i amb la convicció de seguir escrivint pàgines brillants en la seva rica història, sempre amb el suport del seu barri i el record viu de figures com Dani Jarque.
¡Bienvenidos al futuro, donde la santidad se mide en terabytes y el Vaticano tiene su propio servidor! En este artículo, nos sumergiremos en las alucinantes posibilidades que la Inteligencia Artificial abre para la figura del Papa Francisco. Olvídense de la fumata blanca, ahora tenemos “CLOUD-CLAVE IA FRANCISCUS”, un cónclave digital donde algoritmos y bits deciden el futuro de la Iglesia Católica. Prepárense para un viaje surrealista a través de versiones alternativas del Papa, encuentros cósmicos y un futuro papal… ¡sorprendentemente femenino!
La IA, con su insaciable sed de datos, ha devorado cada entrevista, homilía y tuit del Papa Francisco. El resultado: un bucle infinito de “Franciscos” virtuales. Imaginen un Papa atrapado en un musical de ABBA, donde cada decisión pontificia se resuelve con un número coreografiado y letras pegadizas. “Waterloo” se convierte en una encíclica sobre la importancia del perdón y “Dancing Queen” en un llamado a la alegría evangelizadora.
Pero la cosa no termina ahí. La IA también ha creado una versión brasileña del Papa, un “Chico Francisco” carismático y futbolero que predica con samba y abraza las favelas con pasión. Este Papa “BR” es experto en negociar con narcotraficantes, organizar partidos benéficos en el Amazonas y componer letras de funk con mensajes de esperanza. ¡El Vaticano nunca ha sido tan tropical!
La IA no se limita a replicar al Papa, sino que también imagina su trascendencia. En un escenario creado por algoritmos, el velatorio del Papa Francisco es un evento global transmitido en realidad virtual. Millones de personas, desde monjas en clausura hasta influencers de TikTok, pueden presentar sus respetos a través de avatares y enviar emojis de corazones al cielo digital.
Pero la verdadera sorpresa llega después. En un giro digno de una película de ciencia ficción, el Papa Francisco, guiado por un Jesucristo con aspecto de influencer zen, asciende a los cielos. Allí se reencuentra con figuras históricas como Teresa de Calcuta y Gandhi, pero también con celebridades como Freddie Mercury y David Bowie. Y, por si fuera poco, establece contacto con una civilización extraterrestre que comparte su preocupación por el cambio climático. ¡La diplomacia intergaláctica ha llegado al Vaticano!
La IA, con su impredecible creatividad, también ha explorado escenarios más controvertidos. Imaginen un Papa “MAGA” (Make America Great Again), un pontífice populista que tuitea insultos a los inmigrantes, promueve el nacionalismo religioso y se alía con líderes autoritarios. Un futuro distópico donde la Iglesia Católica se convierte en un instrumento de propaganda política.
Pero la IA también ha generado una visión más esperanzadora: una pasarela de Papados femeninos. En un futuro donde la igualdad de género es una realidad incuestionable, la Iglesia Católica elige a su primera Papa. Una mujer sabia y carismática que moderniza la institución, promueve la justicia social y lidera una revolución espiritual global. ¡El futuro de la Iglesia podría ser sorprendentemente femenino!
“CLOUD-CLAVE IA FRANCISCUS” nos ha mostrado un futuro papal lleno de posibilidades, desde lo hilarante hasta lo inquietante. La Inteligencia Artificial, como un espejo deformante, refleja nuestras esperanzas, miedos y contradicciones. ¿Cuál de estas versiones del Papa Francisco se hará realidad? Solo el tiempo (y los algoritmos) lo dirán. Pero una cosa es segura: el futuro de la Iglesia Católica será… ¡sorprendente!
Sant Boi de Llobregat, avui una ciutat en creixement continu a l’àrea metropolitana de Barcelona, atresora una rica i complexa història social marcada per la transformació, la lluita obrera i la presència de figures influents que van deixar la seva empremta al paisatge ia la memòria col·lectiva. Acompanyeu-nos en un recorregut pels últims 150 anys per entendre com el sindicalisme va arrelar en aquesta terra, en constant diàleg –i sovint en tensió– amb el poder econòmic i els models socials del seu temps.
A finals del segle XIX, Sant Boi era una vila eminentment agrícola, la producció d’hortalisses i fruites de la qual abastia en part la creixent Barcelona. En aquest context va irrompre Salvador Samà i Torrents, II Marquès de Marianao, hereu d’una vasta fortuna amb orígens als negocis colonials del seu oncle a Cuba. Cap al 1880, va adquirir l’antiga masia de Can Sans (també coneguda com a Torre Blanca) i la va transformar en l’imponent Palau Marianao, un palauet d’estil eclèctic amb aire de castell medieval, envoltat de magnífics jardins amb espècies exòtiques. Aquesta finca no era només una residència; es va erigir com un símbol potent del poder econòmic i polític de l’elit de la Restauració enmig d’un entorn rural. Samà, a més, va ser una figura política de pes (diputat, senador vitalici per dret propi, alcalde de Barcelona dues vegades) i arribaria a ser cap del Somatén barceloní durant la dura governació de Martínez Anido , una posició que l’alineava amb les forces repressores de l’emergent moviment obrer.
Mentre la Finca Marianao representava el poder establert, les idees d’organització obrera començaven a germinar a Sant Boi, a la calor de la industrialització incipient i la proximitat a Barcelona. Tot i que els detalls precisos sobre les primeres societats obreres locals requereixen consulta d’arxius, és segur que sindicats com l’anarcosindicalista CNT i la socialista UGT es van implantar a la zona i van articular les demandes dels treballadors agrícoles i industrials.
Figures com Balbina Pi i Sanllehy (nascuda a Sant Boi el 1896) van emergir com a veus destacades. Afiliada a la CNT des de jove mentre treballava com a filadora, es va convertir en una reconeguda oradora que va recórrer Catalunya animant altres dones a unir-se a la lluita sindical. El seu activisme no va estar exempt de riscos; en una ocasió, el líder cenetista Ángel Pestaña es va autoinculpar per un article escrit per ella per protegir-la de la repressió policial. La figura del Marquès i la seva finca, símbols de la riquesa i el poder, esdevingueren el contrapunt natural d’aquestes lluites
La Segona República (1931-1936) va intensificar la mobilització obrera. A Sant Boi, a més del sindicalisme industrial, va tenir força l’associacionisme agrari, amb la fundació del Sindicat Agrícola (1909 o 1911) i la presència de la Unió de Rabassaires, que defensava els viticultors no propietaris i va comptar amb militants locals com Cristòfor Rebull Capdevila.40 Durant la Guerra Civil (1936-1939), el Palau Marianao va ser reconvertit per a usos col·lectius (magatzem, clínica militar, refugi), subvertint temporalment el seu significat original.
Gairebé simultàniament a la consolidació de Marianao, el 1890, l’industrial i mecenes Eusebi Güell i Bacigalupi va fundar la Colònia Güell a la veïna Santa Coloma de Cervelló. Motivat per la necessitat escapar de la conflictivitat laboral de Barcelona i per una visió paternalista, Güell va crear un microcosmos industrial a la seva finca Can Soler de la Torre. Oferia als seus obrers (que van arribar a ser més de 1.200) habitatges considerats dignes, dissenyats en part per arquitectes modernistes, i una completa gamma de serveis: escola (amb formació tècnica per als fills dels obrers), atenció mèdica, cooperativa de consum, teatre i ateneu. A canvi, esperava lleialtat i submissió, buscant aïllar els treballadors de les influències sindicals i revolucionàries urbanes. Aquest model contrastava radicalment amb la realitat més oberta i potencialment conflictiva de Sant Boi. Tot i que la Colònia es va ubicar a Santa Coloma de Cervelló (la finca Can Soler de la Torre ja pertanyia a aquest terme el 1890), la seva proximitat la va convertir en un referent ineludible i un factor clau a l’entorn socioeconòmic de Sant Boi.
Güell i Samà, tots dos membres de l’elit catalana amb fortunes d’origen indià, es movien als mateixos cercles. La prova més tangible és la venda per part de Samà a Güell dels terrenys on s’alçaria el Park Güell. Aquesta xarxa de relacions també incloïa els arquitectes. Josep Fontserè i Mestres va dissenyar el Parc Samà a Cambrils (1881) i va transformar el Palau Marianao (c. 1885-1890). És probable que un jove Antoni Gaudí col·laborés amb el seu mestre Fontserè al Parc Samà. La seva participació en elements del jardí de Marianao (Torre de la Miranda, pont del llac) és plausible, encara que menys documentada, sustentada per la connexió Samà-Güell i la seva feina demostrada al proper jardí de l’hospital psiquiàtric de Sant Boi. Gaudí, per descomptat, va ser el geni darrere de la Cripta de la Colònia Güell [Múltiples fonts].
L’època va estar marcada per condicions laborals molt dures: jornades extenuants d’11-13 hores, salaris baixos que gairebé no cobrien les necessitats bàsiques, treball infantil (fins i tot a la Colònia Güell treballaven menors d’11 anys) i escassa seguretat. La construcció de grans projectes com l’Exposició Universal del 1888 (on es va fundar la UGT) o els parcs de Samà i Marianao probablement es va realitzar sota aquestes condicions generals. La Colònia Güell, amb el seu model paternalista, oferia una alternativa de més seguretat i millors serveis, però a costa de l’autonomia obrera. La idea de “mà d’obra compartida” entre projectes tan distants com el Parc Samà (Cambrils) i els del Baix Llobregat és inviable per al gruix dels treballadors, encara que sí que va poder existir mobilitat d’artesans especialitzats a través de les xarxes d’elit.
La dictadura franquista (1939-1975) va suposar una brutal repressió del sindicalisme de classe (CNT, UGT). Tot i això, en la clandestinitat, especialment a partir dels anys 60, va ressorgir la lluita obrera amb la formació de Comissions Obreres (CCOO), que van tenir una forta implantació en el teixit industrial de Sant Boi. Durant aquest temps, la Finca Marianao va ser adquirida per l’antic administrador, Abdó Bordoy , i va començar a urbanitzar-se part dels seus terrenys, naixent el barri residencial Parc Marianao.
És en aquest nou barri residencial on, als anys 50, va fixar la seva residència la família de Juan José Vallejo González, qui va ser breument president interí del Madrid Foot-Ball Club el 1936.
El seu fill, Carlos Vallejo Calderón, es convertiria en una figura rellevant de la lluita obrera a Sant Boi. Vinculat a CCOO i al PSUC des de la clandestinitat, va patir detencions i presó durant el franquisme pel seu activisme sindical, especialment a SEAT. Resident a la casa familiar de Marianao coneguda com “El Cerezo”,
Carlos Vallejo ha continuat el seu compromís en democràcia, destacant per la seva tasca en la recuperació de la Memòria Històrica i la defensa dels drets de les víctimes de la dictadura. La seva història personal connecta l’evolució del barri de Marianao amb la persistència de la lluita antifranquista i la memòria obrera a Sant Boi.
La Transició democràtica va portar la legalització dels sindicats. CCOO i UGT es van consolidar a Sant Boi, protagonitzant importants lluites per la millora de condicions (com les grans vagues del Baix Llobregat als 70) i enfrontant les dures reconversions industrials.
Una fita simbòlica va ser l’adquisició municipal del Palau i part del Parc Marianao el 1974 i va convertir l’antic emblema del poder privat en espai públic.
Avui, el sindicalisme a Sant Boi afronta els reptes de la desindustrialització i la precarietat laboral, mentre el Parc Marianao s’ha consolidat com a espai verd ciutadà i el Palau acull un centre de referència en salut mental.
La història del sindicalisme a Sant Boi és inseparable de l’evolució de la ciutat i dels símbols que la van marcar. La Finca Marianao, d’emblema aristocràtic a parc públic, i la Colònia Güell, d’experiment paternalista a patrimoni històric, són testimonis de les tensions i les transformacions socials. Comprendre aquestes històries entrellaçades, amb els seus contrastos i connexions –incloent-hi les vides de figures com Balbina Pi o Carlos Vallejo, que van habitar i lluitar en aquests espais–, és essencial per entendre la identitat obrera i social del Baix Llobregat.
Abril aigües mil… i notícies també! La segona quinzena d´abril del 2025 a Sant Boi ha estat un carrusel d´emocions i esdeveniments. Entre obres que prometen un futur més accessible (però que ara ens fan donar més voltes que una baldufa), els esdeveniments religiosos de la Setmana Santa que culminen amb la mort del Papa projectat a les esglésies, la màgia de Sant Jordi omplint els carrers de llibres i roses, un ple municipal que sembla mostrar el desgast del govern local i una apagada que ens va recordar la utilitat de les ràdios a piles (sí, aquestes!)… la ciutat no ha tingut un respir. Posa’t còmode i prepara’t per al resum més mogut de la primavera santboiana!
Sembla que l’Ajuntament es va prendre molt de debò allò de l'”operació biquini” per als carrers. No paren!
La cultura i l’esport no es van quedar enrere, amb Sant Jordi com a protagonista indiscutible!
No tot van ser festes i obres… també hi va haver ensurts.
Els veïns també es mouen pel ciberespai…
Un record per a les veïnes i veïns que ens van deixar durant aquesta quinzena. El nostre condol a les seves famílies i amics.
(Informació basada en registres de tanatoris i El Punt Avui).
I fins aquí el resum d’aquesta quinzena tan intensa a Sant Boi! Entre projectes, celebracions i ensurts, seguim!. Ens llegim a la propera crònica!
*En aquesta agenda informativa de la segona quinzena d’abril del 2025 ens hem donat suport de Gemini amb Deep Search, Microsoft Copilot i DeepSeek.
Vénen corbes (i no només les de la B-25)! A Sant Boi de Llobregat, la primera quinzena d’abril del 2025 ha estat més moguda que una sardina en llauna. Entre que es projecte un nou centre de salut, que si ens planten un centre de dades i engeguen un camió amb hidrògen que ni la NASA amb els seus cohets, que si un panini local aspira a la glòria nacional, i una agenda cultural que et fa dubtar si ja necessites vacances, aquesta ciutat del Baix Llobregat no ha parat ni un moment. Aqui teniu una dosi de notícies locals amb aroma a Sant Jordi!
Sumari:
