Crònica d’un Somni de Dignitat: L’Olimpíada Popular de Barcelona i Vilaboi (1936-2026)
L’article de Marc Santboià titulat «Crònica d’un Somni de Dignitat: L’Olimpíada Popular de Barcelona i Vilaboi (1936-2026)» és una peça fonamental per a la Memòria Històrica i el Memorial històric que relata com la ciutat de Barcelona va esdevenir l’epicentre de l’antifeixisme l’estiu del 1936, desafiant la propaganda ària d’Adolf Hitler i el Tercer Reich als jocs oficials de Berlín avalats pel Comitè Olímpic Internacional (COI). Gràcies a l’impuls del Comitè Català Pro Esport Popular (CCEP), el Comitè Organitzador de l’Olimpíada Popular (COOP), la Generalitat i la República, milers d’atletes de delegacions com Catalunya, Euskadi, Galícia, Alsàcia, Lorena, el Marroc i els jueus emigrats van convergir a l’Estadi de Montjuïc per celebrar els Jocs Olímpics Populars. Aquest gran esdeveniment esportiu i cultural va comptar amb figures històriques com Josep Maria de Sagarra i Pau Casals, i incloïa el Gran Festival Folklòric on participava el seguici de Vilanova i la Geltrú (amb el Drac, la Mulassa i els Gegantons), un patrimoni que es perdria a la capital amb l’esclat de la Guerra Civil i que seria reconstruït posteriorment gràcies a Enric C. Ricart i Lluís Sabadell, exposant-se avui a la mostra «Folklore i Antifeixisme». El 19 de juliol de 1936, el cop d’estat va obligar a cancel·lar l’Olimpíada Popular, però atletes estrangers com Emmanuel Chakin es van unir a les milícies, formant l’embrió de les Brigades Internacionals. L’impacte de la revolució va sacsejar especialment Sant Boi de Llobregat, municipi on estiuejava la burgesia al Centre d’Estiueig Sant Jordi, al Casino de Sant Boi (conegut també com a Casino dels Rics) i a la Torre Miranda. Sota la direcció de l’alcalde Enric Mestres, la localitat es va rebatejar pragmàticament com a Vilaboi i es va col·lectivitzar el seu poderós Triangle d’Or modernista, format per la Finca de Marianao de la família Samà, la Colònia Güell amb la fàbrica tèxtil i la Cripta de Gaudí (obra d’Antoni Gaudí), i l’imponent Manicomi de Sant Boi (o Hospital Psiquiàtric), on tingué lloc un terrible genocidi nutricional per caquèxia. Mentrestant, líders com Juan José Vallejo González —fundador de les JSU, president del Madrid FC i arquitecte del Cinquè Regiment, avui enterrat al cementiri municipal de Sant Boi— forjaven l’esport obrer des de la rereguarda. Avui, en el marc del 90è aniversari l’any 2026, aquest llegat de dignitat es commemora amb el descobriment de plaques al Carrer de l’Olimpíada Popular, actes al Pavelló de la República, l’Ateneu Barcelonès i la Boca nord del túnel de la Rovira, així com esdeveniments esportius com la Cursa Lluís Companys a Montjuïc i partits d’homenatge entre el CE Europa i el Júpiter. Aquest fil històric culmina de manera poètica més enllà del riu Llobregat amb la històrica victòria de la Unió Esportiva Santboiana contra el Barça Rugbi, demostrant que l’esforç associatiu i la dignitat democràtica defensada el 1936 continuen bategant amb una força indestructible a la nostra societat.
Copieu i enganxeu aquest URL al lloc web del WordPress per a incrustar-la
Copieu i enganxeu aquest codi al lloc per a incrustar